diumenge, 8 de novembre de 2020

La Casa Cervelló, làmines amb perspectives exteriors del projecte (III)

Fa anys vaig iniciar un treball de recerca sobre la documentació gràfica de les edificacions que es van bastir a Begues a principis dels segle XX. El treball continua el seu curs i, de tant en tant, he anat divulgant algun dels documents que anava trobant (vegeu l'article I i l'article II de La Casa Cervelló, petjada racionalista a Begues que pertanyen a la secció Petjades d'aquest blog).

La Casa Cervelló ha estat el millor referent d'aquestes edificacions que he trobat fins ara i ,aprofitant que he aconseguit més material documental, he digitalitzat unes precioses làmines del projecte original (Figura 1. Si hi feu clic, les veureu a una major resolució). Aquestes varen ser dibuixades als anys 1929-1930, on es delata la delicadesa i la sensibilitat de l'arquitecte Antoni Puig Gairalt per definir els espais exteriors de l'habitatge destinats a casa d'estiueig.


Figura 1. Làmines perspectives exteriors de la Casa Cervelló. Font: Família Cervelló

En aquest tercer capítol sobre aquesta casa no em voldria estendre en explicacions, ja que als capítols I i II ja em vaig esplaiar. Us convido a fer l'exercici de situar-vos en el context històric i social de Begues dels anys 20 del segle XX, que es quan es va consolidar aquest projecte de casa. Aprofito per adjuntar una fotografia del doble espai del interior de la casa (Figura 2), feta durant una visita a l'any 2012 i on s'observa que es va conservar intacte el seu mobiliari durant gairebé 100 anys.

Figura 2. Interior de la Casa Cervelló l'any 2012. Font: Jordi Dolz

Com a referent comparatiu us adjunto tres imatges de la mateixa època on es veuen els models de cases d'estiueig que s'estaven construint en aquells moments a Begues. La casa Cervelló va ésser un bon exemple de l'avantguarda racionalista. Les edificacions de les cases del Forner, cases al carrer de la Salut o de la Rambla
(Figures 3, 4 i 5 respectivament) responien uns modestos models d'eclecticisme popular de difícil classificació estilística.

Figura 3. Cases del Forner. Font: CEB

Figura 4. Cases del carrer de la Salut. Font: CEB
Figura 5. Cases de la Rambla. Font: CEB

Espero que gaudiu de les imatges.


dijous, 1 d’octubre de 2020

REE respon dues vegades

Aquest escrit és el tercer del meu blog relacionat amb les línies elèctriques i pot ser que sigui el darrer abans de saber el desenllaç definitiu. Aquest tema que es va iniciar fa més de 16 anys.

Durant els mesos de juliol i setembre de 2020 “Red Eléctrica de España, S.A.U.” (REE) ha contestat als dos escrits que van tramitar diverses entitats i col·lectius locals amb el nom de Stop Alta Tensió que demanen el soterrament de les línies elèctriques al seu pas pel nucli urbà de Begues. Adjunto aquesta documentació escrita de resposta per tal que hom ho llegeixi i en pugui treure les seves conclusions.

PRIMERA RESPOSTA

La primera resposta es del 2 de juliol de 2020 i que contestava a les al·legacions que varen tramitar el col·lectiu d’entitats Stop Alta Tensió a finals de gener de 2020 i que vaig analitzar en aquest article.

De la lectura de l’escrit es dedueix que REE, tot i fer una aposta pel desplaçament, esmenta que no ha estudiat a fons el tema del soterrament tal com ho ha fet amb l’aeri. Ho raona pel fet que el desplaçament és la solució que li interessa i diu que és la més econòmica. En aquest escrit, REE també diu que serà la Direcció de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya que emeti la corresponent Declaració d’Impacte Ambiental i que disposi una proposta definitiva.



SEGONA RESPOSTA

La segona resposta es del 10 de setembre de 2020 i contesta a una altra volta d’al·legacions tramitada el 15 d’agost de 2020 on el col·lectiu d’entitats torna a insistir amb el tema del soterrament. En aquesta segona contesta, REE entra a fons en l’estimació del cost de soterrar i ara diu que és de 3’5 o 4 vegades més car que el desplaçament aeri. A més, avisa que si la decisió definitiva recau amb una solució més cara, aquesta diferència haurà de ser assumida per l’administració local. I torna a recordar que serà la Direcció de Polítiques Ambientals i Medi Natural que emeti la corresponent Declaració d’Impacte Ambiental i que disposi una proposta definitiva.




ANÀLISI

De l’atenta lectura d’aquests dos darrers escrits de REE, de l’historial i enllaços que podeu recuperar i rellegir en aquest blog relacionat amb aquest tema, constato que el soterrament continua essent l’opció mes beneficiosa des del punt de vista ambiental. Només cal observar que les zones urbanes tendeixen a anar soterrant tots el serveis aeris que malauradament, fa anys, es van posar de qualsevol manera amb barroers arguments economicistes i que a la llarga no han fet més que empitjorar la qualitat urbana de molts pobles i ciutats.

Estic convençut que el soterrament, comparat amb el desplaçament, no és tant car com deia REE el 2017 on va deixar escrit que seria entre 15 o 20 vegades més car. Tampoc crec que sigui 3’5 o 4 vegades més car tal com ara ho esmenta REE en el seu últim escrit de 2020. Entenc que serà més car, sí, però no serà una quantitat exagerada. El recorregut soterrat que ha proposat el col·lectiu Stop Alta Tensió discorre majoritàriament per terrenys planers, que en bona part no estan pavimentats i les característiques del subsòl permet una còmoda i econòmica excavació. 

S’ha de tenir en compte que, en part, l’origen d’aquesta moguda pel desplaçament té el seu origen en el projecte de línia elèctrica a doble circuit Mangraners (Lleida) – Punt sud (Begues), on es proposa substituir una antiga línia canviant les torres i el cablejat sense modificat el traçat de més de 100 km de recorregut (i ho analitzo aquí). Només al nostre terme municipal apareix un nou traçat aeri que va d’Olesa al Punt Sud i a més es creen noves línies aèries a l’entorn del Punt Sud i dins del terme municipals de Begues.

Malgrat la despesa econòmica que pugui representar, cal soterrar totes les infraestructures aèries que travessen o existeixen dins de l’entorn urbà consolidat. S’ha anat fent durant aquests darrers anys en reurbanitzar diverses zones urbanes i s’ha de continuar amb aquesta pràctica d’eliminar els impactes visuals que produeixen els cablejats elèctrics, d’enllumenat i de telefonia als nostres pobles i ciutats.

Només faltaria!

divendres, 7 d’agost de 2020

El barri Campamà i la inundabilitat

El Ple municipal de juliol va aprovar provisionalment la Modificació Puntual del Pla General de Begues que afecta al barri Campamà (MPPG 23). Aquesta aprovació encara no és efectiva i en els propers mesos podria aconseguir el vist i plau definitiu de la Generalitat. A grans trets el document urbanístic fa una proposta detallada d'ordenació del barri, regula la edificació, defineix de forma precisa el traçat d'un vial i aprofundeix en el tema de la inundabilitat.

Per tal que sigui entenedora la conclusió que desenvoluparé al final d'aquest escrit, adjunto mitja dotzena de plànols, l'enllaç a documents complets i comento de forma resumida l'evolució de la tramitació urbanística que s'ha produït en aquest indret durant aquests darrers quatre anys.


ESTAT ACTUAL DE LA EDIFICACIÓ AL BARRI

En aquest plànol d'ordenació es veu el barri en el seu estat actual (Imatge 1) amb les seves edificacions i el seu entorn immediat segons consta al projecte presentat. S'ha de tenir en compte que fa poc s'ha edificat un nou habitatge situat a llevant de Ca l'Agustí que no està grafiat i que cal dibuixar, altrament l'estat actual del plànol no és coincident amb la realitat.


Imatge 1. Estat actual de les edificacions al Barri Campamà. Font: Modificació del PGOU núm.23 "Barri Campamà". Aprovació Provisional


PLA GENERAL DE 1997

Aquí exposo el plànol d'ordenació d'aquest barri tal com el va qualificar el Pla General de Begues l'any 1997. En aquesta proposta s'establia que un futur Pla Especial hauria d'acabar de definir amb precisió com s'ha d'ordenar el barri. Observeu que, pel costat de llevant, no s'incloïa la masia abandonada de Ca l'Agustí ni el seu entorn immediat sud fins a arribar a la riera de Begues.

El Pla General proposava per al barri Campamà una tramitació urbanística similar al que s'ha aprovat recentment per el barri de la Rectoria.


Imatge 2. Detall del Barri Campamà del Pla General d'Ordenació Urbanística de Begues del 1997.


AVANÇ DE PLA DE 2016 (FASE 1)

A finals del 2016 es va aprovar, per Decret d'Alcaldia, el document de l'Avanç de Planejament de la MPPG 23 on es va posar sobre la taula la possibilitat d'ampliar l'àmbit del barri incorporant la masia de Ca l'Agustí i altres terrenys situats al sud de la masia tal com es veu al plànol d'ordenació (Imatge 3). Aquest document no es va aprovar ni per Junta de Govern ni per Ple i no va ser divulgat de forma generosa entre la ciutadania.

Imatge 3. Proposta d'ordenació a l'Avanç de Planejament de 2016.

La proposta no s'aguantava per enlloc. L'equip redactor no coneixia la singularitat del territori i va proposar que es poguessin bastir dotze noves edificacions aïllades, deu d'elles en els sòls inundables dels horts del barri Campamà. Tampoc no va tenir en compte la perllongació del carrer Romaní que hauria d'enllaçar amb el carrer Industria a prop del Caprabo, tal com establia de forma coherent les directrius de mobilitat del Pla General de 1997.

Durant el període d'informació publica es van presentar diverses al·legacions de particulars, de partits polítics i del Centre d'Estudis Beguetans (CEB). També es va reunir la “Comissió de Patrimoni i Estètica” (*) per debatre aquest tema on el CEB va incidir en algunes d'aquestes importants deficiències i mancances, segons consta a l'acta.


APROVACIÓ INICIAL DE 2018 (FASE 2)

El document de l'aprovació inicial de la MPPG 23 es va tramitar per Ple el 2018 on es van introduir nombroses modificacions respecte la proposta d'Avanç, ja que s'incorporaven part de les al·legacions que s'havien tramitat a l'Avanç de Pla.

Al plànol d'ordenació (Imatge 4) es poden observar els canvis amb la reducció de l'àmbit a l'entorn de Ca l'Agustí, la delimitació amb millor precisió els tres sectors del barri per tal de poder gestionar per separat les singularitats de cada indret les seves característiques edificatòries, es va descartar la proposta de posar algunes edificacions als horts inundables propers a la riera de Begues, apareixen quatre noves edificacions en lloc de dotze i es va recuperar la perllongació del carrer Romaní fins el carrer Indústria.


Imatge 4. Proposta d'ordenació de l'Aprovació Inicial de 2018.

Durant el període d'informació pública es van presentar noves al·legacions de particulars, de partits polítics i del CEB. També es va tornar a reunir la “Comissió de Patrimoni i Estètica” per debatre aquest tema (aquí en podeu consultar l'acta). Però aquesta trobada es va produir una vegada s'havia aprovat inicialment el document. Per coherència i per sentit comú, les Comissions s'haurien de reunir abans d'aprovar els documents, altrament deixa de tenir sentit convocar una Comissió consultiva. Malauradament l'equip de govern municipal té una percepció diferent del que s'entén per participació ciutadana.


APROVACIÓ PROVISIONAL DE 2020 (FASE 3)

El document de l'aprovació provisional es va tramitar el passat mes de juliol (en dos volums, que podeu consultar aquí: 1 i 2) on s'introdueixen petits canvis que no alteren substancialment el que s'havia aprovat inicialment. A continuació podeu observar el plànol d'ordenació.

Imatge 5. Proposta d'ordenació de l'Aprovació Provisional de 2020.

El fet més destacat d'aquest nou document és la incorporació d'un qüestionat document complementari o addenda que va exigir l'Agència Catalana de l'Aigua per aprofundir i conèixer amb més precisió noves dades que no estaven suficientment detallades sobre la possible inundabilitat d'aquest barri. En aquesta addenda s'esmenta que el pont de la Variant sobre la riera de Begues no està correctament dissenyat ja que ”...actua com una presa creant una espècie d'embassament...” tal com trobareu explicat al punt 7 del Volum II. Aquesta observació és nova i preocupant, ja que no havia estat explicada ni divulgada fins que fa poc hem tingut coneixement de la totalitat de la documentació de l'aprovació provisional.

En el meu darrer escrit en aquest blog, esmentava el tema de les rieres de Begues en general i les mancances que teníem a nivell de prevenció de riscos. Insisteixo que cal conèixer a fons el tema de la inundabilitat de la totalitat de les rieres de Begues abans de incidir només en un tros del seu recorregut. Només cal mirar el parcial estudi d'inundabilitat del barri Campamà per veure de quina manera l'addenda fuig d'estudi i escapça de forma arbitrària els límits del traçat cap a llevant i cap a ponent sense donar a conèixer l'entorn immediat i proper de la zona.

Pel que fa a les noves edificacions situades dins de límits potencialment inundables només observo que es gira lleugerament un edifici (gairebé inapreciable) per tal que no sigui engolit dins d'una de les noves corbes d'inundabilitat que s'han redibuixat segons la addenda. Al meu entendre no deixa de ser una proposta temerària la de situar uns edificis en aquest indret al límit de la inundabilitat. Proposo situar les noves edificacions de forma compacte a prop del carrer Industria en un indret situat en un punt alt del barri.

El nou traçat del carrer Romaní, tal com està dibuixat, provocarà importants desmunts de terreres segons es veuen a les seccions T1 i T3 del futur carrer Romaní (pàgina 151) i una innecessària duplicitat de vials. Proposo modificar el traçat segons els esquemes que vaig aportar a les al·legacions (Imatge 6) que vaig presentar ja que facilita la lògica ampliació de l'àmbit pel sector de ponent, no crea voluminosos desmunts de terres i aprofita els vials existents a prop del Caprabo.

Imatge 6. Proposta d'ordenació que vaig presentar a les al·legacions de l'Aprovació Inicial de 2018.

CONCLUSIÓ

Estem davant d'una tramitació de modificació puntual del Pla General per a un barri històric on es poden encabir modestes propostes urbanístiques que millorin uns paràmetres que no es van tenir en compte fa vint-i-cinc anys, com són el tema del manteniment de l'estructura edificatòria, la mobilitat, l'habitatge social, la inundabilitat i la sostenibilitat d'aquest barri. Totes les modificacions puntuals del Pla General de Begues (fins ara se n'han fet més de 25) han incidit amb més o menys intensitat en aspectes similars. No veig el per què no podem ser més agosarats en aquest barri i incidir amb més contundència en alguns aspectes. Tampoc cal ser excessivament conservador i deixar-ho tal com estava al segle XIX.

En aquesta proposta que s'ha aprovat provisionalment, s'ha acordat conservar i protegir la part ja edificada i consolidada al voltant del carrer Campamà i també de l'entorn de la masia de Ca l'Agustí, tanmateix considero que quedarà excessivament encaixonada i poc visible.

Convindria respectar de forma generosa i previsora la possible inundabilitat dels futurs edificis que es dibuixen a prop de la riera i no passar de puntetes amb els ajustats límits segons l'“esmolada” addenda de l'informe d'inundabilitat que trobareu al punt 7 del Volum II. Proposo encabir una edificació plurifuncional o plurifamilar (a poder ser d'habitatges de promoció pública) a la part superior del carrer Indústria que reculli algunes de les mancances edificatòries del barri i del municipi.

També tenim una bona oportunitat per rectificar i millorar la ubicació del traçat del carrer Romaní fins a encarar a prop del costat sud del Caprabo i a continuació enllaçar a la part superior del carrer Indústria.

Aquests temes es van plantejar de forma raonada a les al·legacions i a l'esbós que vaig tramitar a l'any 2016 i al 2018 i que no han estat acceptades per l'equip de govern municipal ni per l'equip redactor.



dimarts, 14 de juliol de 2020

Les Rieres de Begues i l'Urbanisme

Antecedents 

En els darrers anys s’han tramitat diversos documents urbanístics i d’obres que d’alguna manera han incidit en la intervenció humana a l’entorn immediat dels espais fluvials de Begues. Entre aquests espais tenim la riera de Begues i les rieres de menor entitat que hi conflueixen, com la de l’Alzina, la de Can Figueres, la de Can Sadurní, la de Can Térmens, la de Mas Ferrer, la de Puigvoltor i la de la Clota, entre altres.

Imatge 1. Rieres i afluents de l'àrea urbana del municipi de Begues. Elaboració pròpia. Cliqueu aquí per una major resolució.

Per tal que hom pugui indagar i valorar les aportacions que s’han fet en el decurs dels últims anys, he fet una tria d’aquests documents on es detalla cronològicament una data de referència. D’aquesta manera se’n poden treure conclusions que ajuden a entendre i valorar la Diagnosi i Estudi d’Inundabilitat que ha encarregat l’equip de Govern de l’Ajuntament, i que segurament es donarà a conèixer a curt termini. La data d’entrega d’aquest document estava fixada a meitats de febrer de 2020.

Relació de documents urbanístics:


15/10/1997
S’aprova definitivament del Pla General de Begues on, a la seva memòria, s’esmenta la conveniència de redactar un Pla Especial Rieres. No realitzat.

05/04/2000
S’aprova el projecte constructiu de desviament provisional de la carretera al seu pas pel centre de la població. Al recorregut de la Variant es fa una agosarada proposta d’intervenció a la riera de Begues amb importants canvis de traçat i la creació d’onze ponts per creuar-la. Durant el 2003 s’executa el projecte.

10/01/2001
S’aprova el Pla Parcial Can Térmens on es fa una proposta d’intervenció paisatgística a la riera de Begues amb la creació de dos ponts. No executat.

22/01/2001
S’aprova el Pla Parcial la Parellada on es fa una proposta d’intervenció paisatgística a la riera de Begues i la construcció d’un pont a la riera de mas Ferrer. Al 2007 s’executa el projecte.

08/11/2001
S’aprova el projecte constructiu de la nova depuradora, on es preveu una intervenció puntual a la riera de Begues amb la construcció d’un pont. El 2004 s’executa el projecte.

01/01/2007
Re-urbanització del passeig de l’Església i el carrer Major. Es fa una nova canalització de la riera de l’Alzina sota el passeig.

29/08/2013
Restauració i reforma Plaça Camilo Riu. Afecta a la canalització de la riera de l’Alzina al seu pas sota la pèrgola. Realitzat.

17/02/2014
Integració paisatgística del Centre Cívic i la Biblioteca Municipal a l’entorn de la riera de Begues. Realitzat.

13/11/2017
Canalització i cobriment d’un tram de la riera de Can Figueres. Realitzat.

14/03/2018
Modificació Puntual del Pla General al Pla General al Barri Campamà. Es preveu una intervenció paisatgística a la riera de Begues. En tràmit.

9/01/2019
Intervenció paisatgística al pas soterrat de la rotonda de Mas Ferrer on conflueixen la riera de la Clota i la de mas Ferrer. Realitzat 

Des de l’any 1997 s’han creat diverses construccions privades i públiques a tocar de les rieres on la franja de protecció i la servitud de pas lateral ha creat diversos conflictes o no ha estat ben resolta.


Valoració

A grans trets, els projectes urbanístics i d’obres que es van tramitar presentaven mancances i un acusat desconeixement ambiental de la singularitat de la riera on s’havia d’actuar. Les propostes que es van fer eren les convencionals que s’utilitzaven en altres indrets del territori català i no es va realitzar un estudi rigorós i profund de la singularitat del sistema hidrogràfic que tenim al massís del Garraf. A més, no es va fer una generosa difusió pública del que es preveia fer i no hi va haver debat entre la ciutadania. Tenim un exemple recent a la innecessària canalització puntual de la riera de Can Figueres a tocar del camí Ral.

Les al·legacions que en el seu moment van tramitar els grups que estaven a la oposició i les entitats culturals i ecologistes als diferents projectes, incidien en aquestes deficiències i engrescaven als equips redactors a fer aportacions que milloressin les mancances que es detectaven. Malauradament, en cap cas, ni els polítics al govern ni els tècnics, van tenir en compte les observacions que es van fer.

Proposta

Estem davant d’un tema sensible, ecològicament parlant, on les propostes d’intervenció a la riera de Begues han de facilitar un generós debat entre la ciutadania i les administracions implicades. 

Recordem que a data d’avui tenim sobre la taula:
  • Un informe i un decret per tal de redactar un “Estudi inundabilitat de les rieres i torrents de la conca de la riera de Begues”
  • Un informe i un decret per tal de redactar la “Diagnosi i estratègies en relació amb problemes d’inundabilitat generats pels cursos d’aigua que travessen el nucli urbà” 
Recomano una atenta lectura d’aquests documents d’encàrrec i els raonaments que es donen per a la seva realització. En alguns paràgrafs la justificació no deixa de ser sorprenent.

Crec necessari que el redactat final d’aquests documents tècnics, l’Estudi i la Diagnosi, es donin a conèixer a la ciutadania i alhora aprofitar el seu contingut per poder fer una relectura històrica dels documents que he referenciat al començament i poder treure’n unes bones i raonades conclusions.

Tanmateix, crec que l’inexistent Pla Especial Rieres hauria de ser el referent a tenir en compte i a reivindicar. En el seu moment, a l’any 1997,  ja es va fer una molt bona aposta. 

Fem tard!