Habitatges assequibles a l’entorn de l’Escorxador

La proposta urbanística de bastir tres edificis destinats a encabir 33 habitatges assequibles a l’entorn de l’edifici de l’antic escorxador em permet iniciar un debat que encara no havia tingut cabuda dins del meu blog: l’habitatge de promoció pública.

Al municipi de Begues tenim un exemple molt recent, i encara en tramitació urbanística, que és la Modificació Puntual nº27 del Pla General d’Ordenació Urbana, que planteja donar resposta a una de les figures de planejament que es van definir l’any 1997.

A nivell personal considero que aquest projecte li cal una revisió profunda i és per aquest motiu que a data 19 de març de 2019 vaig presentar unes al·legacions formulant una reorientació que resultaria més indicada. El Centre d’Estudis Beguetans, per la seva banda, també va presentar unes al·legacions que anaven més aviat en la línia del context historicocultural del grup d’habitatges que es veuen afectats. Esperem que aquests dos documents presentats davant l’administració beguetana tinguin repercussió, i és per aquesta raó que a continuació els exposo amb la intenció d’obrir el debat a la resta de la ciutadania.

Imatge 1: Superposició de Modificació Puntual nº27  amb el planejament vigent al document d'Aprovació Inicial (gener 2019). 
Font: Ajuntament de Begues, 2019

Observo que si s’aprova definitivament la Modificació Puntual nº 27 (vegeu Imatges 1 i 2), es podran construir tres edificis independents destinats a habitatges assequibles (al plànols apareixem marcats com a 13hp) que ocupen uns 300 m2 de superfície cadascun d’ells. Cada edifici tindrà planta baixa, pis, espai sota coberta i entenc que encabiran 11 habitatges amb una superfície útil d’uns 60 m2. Aquesta observació la intueixo, ja que no s’ha fet públic cap esborrany de la distribució interior dels habitatges a implantar.

Imatge 2: Perspectives de la Modificació Puntual nº27 al document d'Aprovació Inicial (gener 2019). 
Font: Ajuntament de Begues, 2019

Imatge 3: Cartell de difusió de la sessió informativa
que va realitzar el CEB. Font: CEB

D’aquest tema, l’equip de govern, n’ha fet difusió en alguns butlletins municipals i en un gran cartell publicitari situat al lloc on es preveuen bastir els habitatges. Tanmateix, no ha engegat cap tipus de debat amb la ciutadania. Només l’entitat cultural “Centre d’Estudis Beguetans” va fer una sessió informativa el dia 6 de juliol de 2019 on es va exposar el tema urbanístic que estava sobre la taula i les referències històriques que envolten el lloc.

He de dir que no veig encertada la ubicació dels tres edificis ni la tipologia que es preveu implantar. Entre altres inconvenients observo que es dibuixen tres edificis similars amb posicions diferents, cobertes inclinades amb uns canvis d’orientació que dificulten l’òptima implantació d’equips de captació d’energia solar i els aparcaments comunitaris no es podran encabir dins dels possibles soterranis degut a unes mides molt ajustades. Tot i que semblen d’un disseny innovador, no hi sé veure cap gran avantatge respecte a les que es poden obtenir amb una tipologia convencional i ben resolta d’edifici plurifamiliar.

La meva proposta estaria en aprofitar tota la alineació de façana contínua del camí Ral, on ara hi ha l’aparcament, recuperant i ampliant en alçada la volumetria de l’antic edifici del Teatre Goula (Imatge 4). D’aquesta manera es podria fer un edifici plurifamiliar de tres plantes, encabir-hi tots el habitatges assequibles i no obrir cap vial de 10 metres d’amplada d’accés a la zona verda interior. Si de cas es pot preveure un pas de planta baixa, similar al que hi ha al carrer Major davant de la botiga Agrobegues.

Imatge 4: El Teatre Goula als anys 70. Font: JFB

Crec que aquesta solució de compactar tots els habitatges assequibles en un sol volum és més econòmica, ja que optimitza els accessos, els serveis i es pot encabir de forma racional un aparcament soterrat en un únic edifici. Alhora permetria ampliar l'espai lliure proper a l’edifici de l’escorxador, ja que desapareixeria la edificació 13hp que està dibuixada al carrer Sitges.

Entenc que no s'ha produït un debat seriós sobre el tema dels habitatges assequibles i la ciutadania no ha estat suficientment informada sobre un tema tant important com és el de disposar d'habitatges a curt termini per a les persones més necessitades. 

Encara estem a temps de rectificar. Som-hi!

Aposta pel soterrament de la línia elèctrica de 220kV

Fa pocs mesos s’ha tornat a posar sobre la taula el tema de la línia elèctrica aèria que travessa el nucli urbà de Begues. Aquesta vegada ha estat a informació pública un Estudi d’Impacte Ambiental i un Avantprojecte per modificar el traçat de la línia de transportd’energia elèctrica a 220 kV Penedès-Viladecans, variant zona urbana de Begues.

El mes de maig de 2017 vaig publicar, en aquest mateix blog, un escrit on em posicionava i  alhora defensava de forma raonada la proposta de soterrament. En aquell escrit, s’analitzava el “Document Inicial de Modificació de la Línia Aèria: Variant Zona Urbana de Begues”

Ambdós documents, el de 2017 i el de 2019, formen part de la documentació presentada per Red Electrica Española (REE) per tirar endavant el projecte de modificació de traçat elèctric aeri al seu pas per Begues. 

Un altre document a tenir en compte són les al·legacions que el mes de febrer va presentar un grup heterogeni d'entitats, partits polítics i particulars, el qual d'ara en endavant anomenarem Stop Alta Tensió, que s’ha posicionat a favor del soterrament. De fet, aquest col·lectiu ja es va posicionar amb el mateixos arguments l’any 2017.

Tots aquests quatre documents convé tenir-los en compte per entendre la defensa de la proposta de soterrament que ha presentat Stop Alta Tensió (enllaçats en l'anterior paràgraf) que recomano que llegiu atentament. No és habitual que dins d’unes al·legacions es facin propostes gràfiques molt concretes  adreçades a l’equip redactor de REE.

SOTERRAMENT QUE PROPOSA REE

REE, en el seu “Estudi d’Impacte Ambiental” de 2019, analitza tres alternatives: dues d’aèries i una de soterrament. Les aèries són nous traçats per la zona del Sotarro i la soterrada es per l’entorn urbà.

La opció del recorregut soterrat que dibuixa REE, la qual anomena com Alternativa 3,  és soterrar la línia elèctrica de ponent a llevant (vegeu Imatge 1), pel carrer Noguera, l’avinguda Mediterrània, el carrer Subtinent Aguilar Cordero de Begues Parc, el camí situat al nord del Pi Gros, el carrer Aragó de Can Sadurní, pujar i baixar (amb uns pendents superiors al 10%*) per l’avinguda Mediterrània a prop de l’Ermita de Santa Eulàlia i finalment resseguir el traçat d’aquesta avinguda fins a arribar a Bon Solei II.

És a dir, REE dibuixa una intervenció de recorregut de soterrament que passa per carrers urbans de Begues Parc, fa una llarga marrada per camins al voltant de la zona nord del Pi Gros i alhora també passa per carrers urbans al voltant del turó de Santa Eulàlia.

Imatge 1. (en vermell) Traçat que proposa Red Eléctrica Española pel soterrament de la línia elèctrica de 220kV a l'Alternativa 3 de l'Estudi d'Impacte Ambiental. (en verd) Traçat actual de la línia elèctrica aèria. Font: Red Eléctrica Española

Tanmateix REE no aposta per aquesta proposta de soterrament. Argumenta que és molt car i es decanta decididament pel desplaçament de la línia amb noves torres metàl·liques i cablejat aeri per la zona del Sotarro i les descriu com a Alternativa 1 i 2. Al final de la seva anàlisi, REE es decanta per l’Alternativa 1 i l’equip de govern de l’Ajuntament de Begues hi dona suport.

SOTERRAMENT QUE PROPOSA “STOP ALTA TENSIÓ”

Stop Alta Tensió no vol cap nou desplaçament aeri per la zona del Sotarro. Reivindica la proposta de soterrament que fa a les seves al·legacions.

Imatge 2. Traçats que proposa Stop Alta Tensió com a alternativa a la proposta de Red Eléctrica Española al seu document d'al·legacions i suggeriments. Font: Stop Alta Tensió

Les propostes de soterrament que fa el col·lectiu Stop Alta Tensió les podem observar a la Imatge 2. Una de les propostes (Imatge 3) passaria per soterrar la línia elèctrica aèria a 220 kV que actualment travessa el nucli urbà de Begues pel següent recorregut de ponent a llevant: soterrar el tram sud del carrer Noguera, tot el traçat de l’avinguda Mediterrània de Begues Parc, resseguir el sinuós traçat paral·lel al torrent de can Sadurní fins a arribar a prop de la zona esportiva i en acostar-nos, anar a buscar el camí de Vallirana, resseguir-lo, arribar el camí d’accés a cal Cataquero i enllaçar amb l’avinguda Mediterrània de Bon Solei II.

Imatge 3. Traçat 1 que proposa Stop Alta Tensió superposat a la proposta de Red Eléctrica Española. Font: Elaboració Pròpia

Una segona variant d’aquest traçat, que també proposa Stop Alta Tensió (Imatge 4), seria que en arribar a les instal·lacions esportives passar pel lateral de ponent del frontó municipal fins a arribar a l’avinguda Mediterrània i seguir el mateix recorregut del traçat aeri fins a arribar al carrer Tramuntana de Bon Solei II.

Imatge 4. Traçat 2 que proposa Stop Alta Tensió superposat a la proposta de Red Eléctrica Española. Font: Elaboració Pròpia

Aquesta proposta de traçat soterrat discorre per zones molt planeres, són trams fàcilment accessibles i el recorregut passa pel costat de torrents, camins públics o parterres urbans no asfaltats. Amb la proposta de soterrament que suggereix Stop Alta Tensió s’evitaria el nou traçat aeri que proposa REE pel Sotarro fins a can Grau del Coll, ja que en el seu lloc es mantindria un circuit elèctric a 220 kV soterrat per la zona urbana del poble i perquè l’alternativa de Stop Alta Tensió evita passar per molts carrers asfaltats i aconsegueix evitar pendents superiors al 10%.

DESCONNEXIÓ PARCIAL ENTRE SUBESTACIONS

Durant aquests darrers anys una de les dificultats tècniques que s’havien argumentat per no substituir el traçat aeri per un de soterrat utilitzant el mateix recorregut estava en la impossibilitat de poder treballar i construir alhora la nova línia soterrada per sota on hi ha una línia aèria en funcionament. Ara observem que aquesta dificultat tècnica ha quedat superada si tenim en compte que tècnicament es podrà fer una desconnexió parcial i un desmuntatge previ de la instal·lació aèria entre les subestacions de Vilafranca i la de Viladecans.

Ho veiem reflectit a la pàgina 6 del Document de Síntesi de l’Estudi d’Impacte Ambiental de la transformació a doble circuit de la L/220kV Mangraners-Begues que diu el següent:

En este caso, y tratándose de la sustitución de una línea existente que, en gran parte, mantiene su trazado actual, se deberá compaginar la actividad de desmontaje de la línea actual con la actividad constructiva de la nueva instalación.

El aprovachamiento de la mayor parte del trazado existente, lo que implica un desmontaje previo de la instalación, es unicamente viable en este caso debido a que existen apoyos intermedios desde la red de 400kV, que permiten acometer la obra por tramos entre subestaciones. Esta posibilidad no se da en otras circunstancias de la red de transporte y supone una mayor dificultad tècnica en cuanto a la operación del sistema eléctrico, pero se considera una medida ambiental de gran calado, por lo que fue recogida en el proceso de consultas prèvia del anterior trámite ambiental.

Per tant, es pot soterrar la línia aèria pel mateix recorregut actual de l’avinguda Mediterrània i no cal posar un nou cablejat aeri que passi pel sòl no urbanitzable del Sotarro i el seu entorn agrícola i forestal.

CAMINS

A més a més, amb el traçat soterrat que proposa Stop Alta Tensió que segueix paral·lel al torrent de can Sadurní des de Begues Parc fins a la zona esportiva i pel camí de Vallirana, es podrien recuperar alguns camins històrics que estan en desús. Alhora aquest fet seria un bon incentiu per condicionar antics marges de pedra seca que hi ha al seu entorn immediat.

Els camins habilitats, a part de protegir i possibilitar el registre superficial del cablejat soterrat, serien practicables per a vianants i bicicletes com a recorreguts lúdics. Seria un símil a com s’utilitzen i gestionen els camins d’accés al manteniment a les torres metàl·liques al llarg dels traçats elèctrics aeris escampats per tot el territori europeu i que molts d’ells estan situats dins de propietats privades. Nosaltres, al municipi, tenim molts d’aquests exemples a prop de cada peu de torre metàl·lica.

CONCLUSIÓ

S’entén que el soterrament que proposa Stop Alta Tensió és la solució més raonable al problema que tenim plantejat. El cost econòmic de soterrar segurament serà superior a l’aeri, però no gaire més car. El cost mediambiental que comporta el desplaçament aeri que proposa REE és infinitament superior.

_________________________________________________________________
Nota

* Superar el cablejat soterrat el 10% de pendent no són recomanables. Vegeu la pàgina 92 del EIA "Las prescripciones de cables entre trazados subterraneios en pendiente son que no se supere de manera prolongada y continua un 10%"

Clicant als següents enllaços podeu accedir a versions de més resolució de la Imatge 3 i la Imatge 4, que corresponen als traçats que proposa Stop Alta Tensió superposats als de REE.