Per iniciar aquesta secció que anomeno "Petjades", he pensat en una anècdota que vaig viure l'any 2010 a l'interior de la masia de Can Vendrell, situada al Barri de la Rectoria i dins de la finca dels frares de Sant Lluís Pla i Amell.
En una visita que vaig fer l'any passat a l'interior de la masia de Can Vendrell vaig observar que a uns dels sostres embigats, entre llata i llata, hi havia una rajola amb un baix relleu de la petjada del peu nu d'un infant.
El lloc on estava situada la petjada correspondria aproximadament a la vertical on estaria situat el capçal del llit del dormitori principal de la casa.
En aquesta fotografia es veu part de la façana principal de l'edifici i que actualment està en molt mal estat de conservació.
En aquesta segona foto es veuen les bigues, les llates de fusta i les rajoles de ceràmica que suporten les teules de la coberta. Si us hi fixeu observareu una petjada del peu descalç al bell mig de la foto. En aquell moment que ho vaig veure em vaig preguntar per què estava aquella empremta d'una manera estratègicament col·locada i ben visible si estàs estirat al llit.
La resta del sostre no tenia altra empremta remarcable, només hi havia aquella empremta pel peu.
Sovint m'ha vingut al magí el per què d'aquella empremta deixada com a testimoni permanent. Vaig pensar que el paleta que va fer la teulada no es va adonar que rajola havia quedat alterada per una petjada i l'havia col·locat al revés.
Però cada vegada estic més convençut que va esser un acte totalment deliberat per tal de retre homenatge permanent a algú que, fa temps, va ser un referent històric pels habitants de la masia. Tal vegada, algun nen que de petit, a la rajoleria, va posar el peu sobre l'argila tendra de la rajola i quan va ser gran va marxar i..... no va tornar....
Els petits elements anecdòtics o pocs convencionals que trobem associats a l'arquitectura, a l'escultura o a la pintura, tenen un component narratiu que ens demana un esforç imaginatiu per fer que la contemplació de l'objecte sigui agradable a la vista i als nostres sentits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada