 |
| Vista de la mampara des de el vestíbul |
La recent
col·locació d’una mampara per separar espais al vestíbul principal de la planta
baixa de l’edifici de l’Ajuntament delata la manca de criteri, la poca
sensibilitat i la falta de respecte vers el nostre patrimoni local que té l’actual
equip de govern municipal, format pels grups de Convergència i Unió, Gent de
Begues, Units per Begues i Esquerra Republicana de Catalunya.
L’antic
habitatge d’estiueig de Can Torres, situat a l’Avinguda Torres Vilaró, és des
de l’any 1964 la seu de l’ajuntament de Begues. Va ser construït a principis de
segle XX i és d’una bona qualitat formal i constructiva. La influència de l’estil
modernista és evident i els materials emprats són excel·lents, tal com s’ha
pogut constatar en els decurs de les diferents feines de rehabilitació que en
els darrers anys s’han anat fent a l’edifici.
La primera
gran rehabilitació es va fer a principis dels anys 90, on entre d’altres
importants millores es va col·locar un ascensor i es va obrir un generós espai
central que dóna una agradable sensació d’amplitud a l’interior de tot
l’edifici. Les posteriors intervencions han incidit amb temes de mobiliari i de
petites obres de millora i sempre han procurat ser coherents amb els valors
formals que hem heretat d’aquesta construcció.
La mampara
que recentment s’ha col·locat, a part dels materials emprats i les seves
dubtoses textures, no té cap mena d’interès formal i provoca una desagradable
sensació d’estretor al voltant d’un espai d’especial importància distributiva,
ja que forma part associada dels elements de comunicació vertical de l’edifici:
l’escala, el triple espai i l’ascensor com a elements de relació i comunicació entre
les dependències municipals.
Desconec les
raons que han portat a materialitzar aquesta intervenció i la col·locació de la mampara i m’imagino que serà per un suposat tema de privacitat. No
ho considero justificable de cap de les maneres, ja que aquest espai en concret
actua com a vestíbul principal de distribució general de planta baixa i ha de
tenir la amplitud, la generositat de mides i de valor formal dels materials a
emprar que dignifiquin, encara que sigui modestament, un dels millors exemples edificats
del nostre patrimoni local.
És l’edifici
públic més emblemàtic que tenim al poble i cal dignificar-lo sempre,
encara que sigui amb els petits detalls. I els gestors públics ho han de
garantir i han de donar exemple.
Octubre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada