A principis d’aquest any la Diputació de Barcelona va enllestir un treball anomenat Mapa del Patrimoni Cultural de Begues destinat a inventariar el patrimoni cultural existent dins del terme municipal. Aquesta detallada informació està penjada a la web de l’Ajuntament de Begues a la secció: / Begues / Mapa Patrimoni Cultural de Begues / i també a la web de la Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
De la seva lectura es constata que és la primera eina documental on queda inventariat bona part del nostre patrimoni local. El document és un Mapa i ha estat confeccionat per tècnics contractats per la Diputació durant els anys 2009-2011 que van fer una feina de recerca, catalogació de temes diversos i de plasmació en unes fitxes que estan ordenades per tipologies.
Una vegada enllestit, un dels objectius d’aquest document és afavorir un debat sobre el seu contingut, ja que cal complementar-ho, esmenar-ho i millorar el seu redactat amb dades que aportin un millor rigor documental.
S’ha de tenir en compte que a l’entorn municipal s’han documentat un total de 454 elements, on uns 223 (el 50%) corresponen a barraques de pedra seca, avencs, coves, pous i rellotges de sol. La resta, 231 elements, corresponen a altres tipologies del patrimoni moble, immoble, natural, immaterial i documental.
Per posar uns exemples:
- Del patrimoni moble tenim la Cuca Fera i les escultures.
- Del patrimoni immoble tenim les masies, els edificis, els ponts, els corrals i les barraques de pedra seca.
- Del patrimoni natural tenim els avencs i els arbres singulars.
- Del patrimoni immaterial tenim les tradicions, les llegendes i la Festa Major.
- Del patrimoni documental tenim els arxius de documentació escrita.
Una bona part de tot aquest patrimoni és de propietat privada i aquí és on hi rau la dificultat de qualsevol intervenció. De poca cosa serveix la seva ressenya documental al Mapa si rere de cada element, sigui privat o públic, no hi ha consciència sobre el seu valor i la cura en la seva conservació o restauració.
Els recursos públics sempre seran escassos per fer front al control, manteniment i conservació del patrimoni cultural i en especial al que fa referència a les edificacions de titularitat privada destinats a habitatges. Cal una gran dosi de pedagogia i formació perquè hom entengui i sigui conscient de la vàlua que tenen alguns dels elements arquitectònics que es van bastir a Begues durant la primera meitat del segle XX.
A les fitxes que abans he esmentat no queden inclosos, entre altres, bona part d’aquests edificis destinats a habitatges, ja que no tenen cabuda dins dels “criteris” de la Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona.
Jo discrepo d’aquests “criteris”.
No s’entén el perquè una barraca de pedra seca bastida per pagesos a finals de segle XIX, que està integrada als marges que l’envolten, que els materials que la conformen estan extrets del seu entorn immediat, que les seves dimensions i proporcions s’adapten harmoniosament en mida i color en el paisatge..... no té el mateix valor que un edifici d’estil noucentista o racionalista, edificat a principis del segle XX on van intervenir tècnics i paletes amb uns fonamentats coneixements estilístics i amb una bona dosi de sensibilitat formal per aplicar els modestos materials que tenien al seu abast.
Per tal de fer mes entenedora la exclusió que he exposat, intentaré raonar-ho amb quatre exemples acompanyats d’informació fotogràfica.
Barraca de pedra seca a Mas Ferrer
Aquesta primera foto correspon a una vista de la barraca pel costat de la obertura d’accés i la segona correspon a la part posterior. Tot i que la densa vegetació que l’envolta no deixa veure la totalitat de la barraca, el contrast entre les dues cares no deixa de ser sorprenent. 
El conjunt de llesques de pedra llicorella properes a la obertura col·locades de forma horitzontal giren per conformar la volta superior de l’obertura..... però a la part posterior passa quelcom d’insòlit.... les llesques, per alguna raó sobrevinguda, giren fins a posar-se gairebé verticals creant una gran tensió entre elles i provocant alhora una agradable sensació de moviment plàstic.
Quan es netegi l’entorn ( si és que algú s’hi engresca) vés a saber les sorpreses que ens amaguen les altres cares d’aquesta escultura de pedra seca......o millor no destapar-ho?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada