Aquesta pèrgola, situada dins d’un solar de la Rectoria, forma part d’un dels millors exemples de construcció auxiliar que es van materialitzar al Begues de principis del segle XX. La primera foto correspon a una vista presa a la primavera des dels camps de la Sínia i la segona foto està presa a l’estiu, sota la mateixa pèrgola amb vistes vers la zona boscosa de can Amell.
Sempre havia pensat que la construcció auxiliar d’un habitatge havia de tenir, a part de la seva utilitat, un bon resultat formal, En aquest cas concret s’aconsegueix aquest doble objectiu. La pèrgola, a part de la dignitat de la seva construcció es un lloc d’estada, de repòs, per menjar a la fresca o per contemplar de l’entorn que t’envolta. La lleugera i fràgil edificació crida l’atenció pel gir de les seves columnes, per les seves arestes verticals que provoquen unes canviants ombres i per les biguetes horitzontals col·locades intencionadament amb un ritme no convencional per sustentar la parra o una heura enfiladissa.
Malauradament aquest últims anys l’ús i funció d’aquests elements auxiliars, que veiem sovint al fons dels solars on hi ha habitatges unifamiliars, s’ha prostituït i hom en el seu lloc hi ha col·locat garatges, barbacoes, magatzems de mals endreços o fins i tot dependencies pròpies d’un habitatge que no tenen cap mena d’interès formal. Una bona part del col·lectiu d’estiuejants que es va instal·lar a Begues a principis del segle XX tenia una especial sensibilitat vers una cultura arquitectònica del moment i que ara trobo a faltar. Una cultura de criteri, de coneixement de causa i també de respecte als tècnics i paletes que transmetien amb fidelitat i rigor les modes arquitectòniques del moment.
Durant la segona meitat del segle XX la cultura edificatòria ha estat abocada al que ens mostren determinades premses sensacionalistes, el màrqueting, a les modes de les marques comercials i en bona mesura a la mediocritat d’alguns tècnics.
Porxo Racionalista de la casa Tayadella
Aquestes dues fotos mostren un porxo situat a la part posterior d’un habitatge del barri de la Rectoria. A primera vista no es veu res d’especial i sembla un simple afegit, però si ens hi fixem atentament veurem que és una ampliació on hi ha una manifesta voluntat de diferenciació d’estils constructius. El volum de la casa inicial, de planta baixa i de forma rectangular, va ser edificada a principis de segle XX i el porxo es va ampliar cap els any 30 amb un modest estil racionalista.
Per remarcar aquesta voluntat de contrast en el temps i amb el estil, la nova coberta del porxo és plana, les columnes i les cornises horitzontals transmeten una volguda sensació de lleugeresa i també apareix gravada una columna amb alt relleu al parament de l’antiga façana posterior com a referent d’intervenció i d’integració de la nova construcció. El element arrodonit de la tribuna intenta ressaltar la seva nova presència i alhora abraça el volum del edifici més antic.
Observant frontalment aquesta façana posterior, veiem que en un extrem del porxo hi ha una terrassa descoberta amb la porta d’entrada a un safareig soterrat (el buit) i a l’altre hi ha una tribuna arrodonida del menjador (el ple). El conjunt edificat de l’ampliació forma part d’un tot equilibrat.Alguns elements s’han modificat al llarg del temps, com son les persianes enrotllables on abans segurament eren porticons i el color de les pilastres de les finestres verticals de la tribuna que segurament eren de color blanc, però l’essència de la interessant intervenció encara és molt evident.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada