diumenge, 3 de juny de 2012

La casa Cervelló, petjada racionalista a Begues (I)



Fotografia de la  façana principal. 2012
Al carrer Major, a mig camí entre l’era de can Romagosa i el conjunt d’edificis de la Fundació Bosc, hi ha un habitatge amb jardí que per la seva senzilla composició formal i pels colors discrets de les façanes sovint ens passa desapercebut. És la casa Cervelló, que hi és allí des de l’any 1932. La casa té 80 anys i estareu d’acord amb mi que no ho sembla que en tingui tants, ja que la seva presència encara traspua una vigorosa modernitat. La història de l’edifici comença a l’any 1931 quan l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt, per encàrrec del senyor Enric Cervelló Arbós, va projectar un edifici destinat a habitatge d’estiueig de la seva família amb un disseny que en aquella època era molt agosarat.

Antoni Puig i Gairalt va dissenyar una casa d’estil racionalista, un estil de moda que en aquells temps tenia una important influència internacional i també entre alguns joves arquitectes catalans. Entre ells hi havien homes com Josep Lluis Sert, Josep Torres Clavé, Sixto Illescas i altres, que van divulgar les seves inquietuds i obres en un seguit de publicacions que portava el nom de GATEPAC. Malauradament, la guerra civil va tallar en sec aquesta meravellosa iniciativa.


Tot i això, no és motiu d’aquesta “petjada” analitzar el context arquitectònic i polític del moment ja que hi ha molta documentació sobre el tema que es pot consultar a les biblioteques. El que vull exposar és un detall funcional que trobo interessant de remarcar i per aquest motiu us demano un esforç en observar atentament la documentació gràfica que en el seu dia es va tramitar a l’ajuntament per tal de demanar la llicència d’obres. També s’ha de complementar la atenció amb l’observació de les imatges fotogràfiques o de la contemplació de la casa des de la tanca del carrer.

En els plànols que acompanyo aquest escrit observem que en un sol full està representat el emplaçament de la edificació dins del solar, la planta baixa, la planta pis, una façana, un detall de la secció constructiva i la tanca. A la planta baixa es dibuixa com a element principal un porxo cobert que gairebé envolta tot l’edifici, el rebedor i el hall o sala d’estar. La resta de dependències són el garatge i trasters. A la planta pis hi ha la cuina, el menjador, quatre habitacions i el bany.

Plànol de emplaçament, plantes, alçats i seccions. 1931

A primera vista sembla una distribució convencional, però no ho és.

Esbós del projecte on es veu amb claredat el porxo. 1931 
La sala d’estar està a la planta baixa en contacte amb un generós porxo d’entrada que envolta la casa i que es relaciona directament amb el jardí. La cuina i el menjador estan a la planta pis, relacionats amb les habitacions. Aquesta distribució és innovadora per l’època i delata la importància que donava l’arquitecte en la concepció d’una casa d’estiueig i la diferenciava de les cases convencionals que s’havien fet fins aleshores a Begues i a d’altres indrets.Es volia transmetre la voluntat de crear un porxo en planta baixa gairebé perimetral per tal de gaudir d’uns espais coberts, protegits i en relació directa amb l’exterior enjardinat, pensats com a llocs d’esbarjo, relació social i familiar. Alhora el rebedor i la sala d’estar, conformada en un doble espai d’alçada, formaven junt amb el porxo un tot per gaudir fluidament i lliurement de la planta baixa. El plantejament no deixa de ser trencador i alhora revolucionari.

Si ens situem en l’època en que es va bastir la casa i en la pell del propietari que va acceptar l’agosarada proposta, jo em trec el barret. A part dels innovadors aspectes constructius i formals que es proposaven, avui potser ningú de nosaltres acceptaria una distribució de l’habitatge on la cuina la situéssim al primer pis, on s’ha de pujar totes les menges. S’ha de tenir en compte que abans hi havia personal de servei a les cases d'estiueig.

La primera vegada que vaig visitar la casa vaig experimentar aquesta agradable sensació dels espais del porxo i de la sala amb doble alçada. Aquesta percepció em va acabar de quallar quan la segona vegada que la vaig visitar em va obrir la porta la Sra. Marta Casanova. El seu marit, el Sr. Ramon Cervelló, estava berenant a la cuina de la planta pis i em va venir a rebre baixant per l’escala del doble espai de la sala....

Aviat, si res ho espatlla, tindrem possibilitat de conèixer més a fons altres temes de la casa Cervelló.

Begues, juny de 2012


Bibliografia:

Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt.
Autors: Alicia Suàrez i Mercè Vidal.
Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 1993

A.C. G.A.T.E.P.A.C. 1931-1937
Biblioteca de Arquitectura
Editorial Gustavo Gili

Arxiu Històric Municipal
Expedient administratiu d’obres majors. 1931.
Ajuntament de Begues.

Fitxa 314 del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues. 2010
Diputació de Barcelona
Oficina del Patrimoni Cultural.

Nota:
S’ha de fer constar que la fitxa 314 del Mapa té un pobre contingut documental i s’hauria de revisar.

Per veure-ho amb major claredat, cliqueu a sobre la imatge

Cap comentari:

Publica un comentari