Els darrers fruits de la figuera de Cal Tal·lara

La figuera de Cal Tal·lara està sentenciada a mort pel projecte de construccions entorn de l’Escorxador. La proposta d’ordenació dels edificis d’habitatges no va tenir en compte la seva existència, ni la seva singular ubicació, i encara menys es va preveure la seva protecció i conservació.

Figura 1: Vista de la figuera de Cal Tal·lara des del carrer Sitges. Font: Google, 2024

Quan, l'any 2019, es van iniciar els treballs urbanístics per ordenar aquest entorn, no es va fer un detallat aixecament topogràfic per conèixer els elements que hi havia al territori on s’havia d’actuar. No va ser fins a l’any 2021, quan es va redactar el projecte d’urbanització i un topogràfic amb més precisió, que es va detectar que aquest voluminós i centenari ésser estava just a tocar entre un límit de la projectada zona verda i una finca de nova creació (vegeu la Figura 2). Va ser a conseqüència d’una de les al·legacions presentades que els gestors urbanístics es van adonar de la seva valuosa existència. Però ja era massa tard per intentar salvar-la.

Figura 2: Ubicació de la figuera de Cal Tal·lara en el traçat de la zona verda definida segons la Modificació Puntual nº27 del 2021. S'aprecia com la figuera es troba justament en la interfase entre la zona verda i una finca edificable. Font: Ajuntament de Begues, 2022

Malauradament, aquesta pràctica de no fer un detallat aixecament topogràfic abans de fer una proposta urbanística ha estat, sovint, una mala praxi administrativa dels nostres gestors municipals.

Recordem, cronològicament, altres exemples de casos desafortunats motivats per un deficient aixecament topogràfic:

 

• 1998 Al projecte d’urbanització de La Costeta, on el projectat vial de Camps dels Prats envaïa un tram de la riera de Begues. Arranjar l’error va comportar una important despesa per a l’Ajuntament.

• 2000 Al projecte d’urbanització de cal Viudo, on hi va haver molts errors d’apreciació topogràfica i, entres altres, un que va provocar la tala d’una magnífica alzina situada al carrer de Nostra Senyora de Bruguers.

• 2002 A la construcció de la Variant, on al projecte de traçat del vial no es va tenir en compte l’existència d’una imponent alzina, la qual estava ubicada a prop d’on ara està la petita indústria. Aquesta es va traslladar a la rotonda de mas Ferrer, on finalment va morir.

• 2006 Un cas diferent va ser el del projecte d’urbanització de la Parellada, on de resultes d’una al·legació es va salvar un generós roure situat al torrent de Mas Ferrer en l'encreuament amb el vial Camps dels Prats. Es va desplaçar el vial per salvar-lo.

• 2009 També tenim un bon exemple al solar on es va ubicar l’edifici del Centre Cívic, on previ al projecte es va fer un detallat topogràfic i es va respectar el magnífic roure que va donar nom i pautes formals a la sinuosa façana del costat nord de l’equipament. 

Figura 3. Peu de la figuera centenària. Font: Elaboració pròpia. 

Cal estar atent, tenir cura i valorar els arbres singulars que tenim al terme municipal com a elements patrimonials naturals. Sovint es fan servir documents, anomenats estudis d’impacte ambiental, excessivament genèrics que no aprofundeixen en conèixer a fons l’entorn on es preveu fer una intervenció urbanística.

 

Potser l’any que ve ja no hi haurà figues de la figuera de cal Tal·lara.

Figura 4. Figues de la figuera de Cal Tal·lara. Potser les últimes que donarà. Font: Elaboració pròpia.