La identitat del territori beguetà: els plànols topogràfics dels anys 1963-1964 (II)

ENTORNS AGRÍCOLES I FORESTALS QUE ESDEVINDRAN ESPAIS URBANS

Aquest segon article, relacionat amb la identitat del territori beguetà, analitza documents gràfics dels anys 1963-1964. Per primera vegada, es va dibuixar de forma detallada l’estat natural d’uns entorns agrícoles i forestals que pretenien esdevenir espais urbans durant la segona meitat del segle XX.

Figura 1: Entorns analitzats en aquest article. Font: Elaboració pròpia a partir d'un
plànol publicat per l'Ajuntament de Begues. 

Tal com vaig esmentar a l’anterior escrit sobre aquest tema, el primer precedent de plànol topogràfic prou ben detallat el tenim l'any 1949 on, per acord de Ple municipal de 29 de febrer d’aquell any, es prohibeix donar llicència d’obres d’edificis sense aportar plànols de l’estat natural de l’entorn on es vol edificar. Aquest acord el va motivar una directiva en l'àmbit estatal per fomentar habitatges amb protecció oficial i que va engrescar a l’equip de govern municipal d’aquells anys a aplicar aquest encertat requisit administratiu.

Tot i això, haurem d’esperar fins a l’any 1963 per trobar els primers plànols topogràfics de diversos espais que una vegada urbanitzats esdevindrien zones urbanes.

Observant atentament aquests documents gràfics, que acompanyaven les primeres propostes de Plans Parcials urbanístics, hom es fa una bona idea de com eren aquests espais agrícoles i forestals. Es dibuixen no només les cotes de nivell, sinó també elements preexistents com les línies aèries elèctriques i de telefonia, edificis, carrers, camins, rieres, torrents, marges, camps de conreu, arbres, barraques de pedra seca, pous, etc. Malgrat tot, hi havia greus mancances en la seva correcta descripció gràfica i també a la toponímia.

1. Cal Viudo, 1963

Figura 2: Plànol topogràfic entorn de  Cal Viudo, 1963. Noteu que la imatge està girada per a una millor lectura. Podeu veure l'original i amb més resolució aquí. Font: Arxiu Municipal de Begues 

En el cas de cal Viudo, l’aixecament topogràfic abastava una gran quantitat de sòl que anava des del costat nord on es troba la principal riera del municipi fins a les ruïnes de cal Begues al costat sud (a). Al plànol es pot veure dibuixat la continuació del carrer de la Salut, el conjunt d’edificacions agrupades de cal Viudo, la incipient delimitació d’uns carrers i la parcel·lació que provenia d’una anterior proposta d’urbanització no consolidada al costat nord. D’aquesta primera proposta anterior al voltant del carrer de la Salut, de moment, no he pogut trobar cap dada escrita ni gràfica.

2. Santa Eulàlia, 1963

Figura 3: Plànol topogràfic entorn de Santa Eulàlia, 1963. Noteu que la imatge és una fotografia que, per la seva mida no ha pogut ser digitalitzada. A més, està girada per a una millor lectura. Podeu veure l'original i amb més resolució aquí. Font: Arxiu Municipal de Begues  

Si observem el plànol topogràfic de Santa Eulàlia que es va fer l’any 1949 veurem que va ser el precedent del plànol que ara exposo. En aquest plànol de 1963 es dibuixa que ja estan fetes les cases del carrer Catalunya i, fora del grafisme del topogràfic, es veu l'edificació de can Pau dels Bous (a) com una edificació aïllada sense cap referència als seus accessos i l’entorn que l’envolta. Es dibuixa la línia aèria d’alta tensió que ja passava pel costat nord de l’Ermita de Santa Eulàlia, edificació que queda molt ben representada dalt del turó.

3. Bon Solei I, 1963

Figura 4: Plànol topogràfic entorn de Bon Solei I, 1963. Noteu que la imatge és una fotografia que, per la seva mida no ha pogut ser digitalitzada. A més, està girada per a una millor lectura. Podeu veure l'original i amb més resolució aquí. Font: Arxiu Municipal de Begues  

L’element més rellevant que es dibuixa és la línia elèctrica aèria d’alta tensió (1953-1955) que conformarà la futura avinguda Mediterrània. També es detallen molts camins i marges. De la dotzena de barraques qui hi havia (segons el cadastre de 1933) només es dibuixa la barraca del Tot, al costat on posa E4.

4. Begues Parc, 1964

Figura 5: Plànol topogràfic entorn de Begues Parc, 1964. Podeu veure l'original i amb més resolució aquí. Font: Arxiu Municipal de Begues 

La gran extensió de la futura urbanització queda clarament delimitada i dibuixada en aquest plànol. Entre els elements edificats tenim una detallada delimitació de la masia mas Trullols (a) que es va enderrocar en fer la urbanització. Malauradament, només he sabut trobar dues de la dotzena de barraques de pedra seca que hi havia (segons el cadastre de l'any 1933). L’únic element preexistent que es va tenir en compte per configurar la nova urbanització va ser la traça de la línia aèria d’alta tensió (1953-1955) on la servitud de pas establerta per normativa elèctrica donaria lloc a l’avinguda Mediterrània.

5. Ca n’Amell, 1963

Figura 6: Plànol topogràfic entorn de Ca n'Amell 1963. Podeu veure l'original i amb més resolució aquí. Font: Arxiu Municipal de Begues 

Al topogràfic es pot veure la traça de l’antic camí Ral entre la creu del Joncar i can Vendrell. També es visualitza el recorregut aeri de la primera línia elèctrica que venia de Torrelles que va arribar a Begues l'any 1925 i l’incipient traçat de la urbanització de la Bassa Blanca amb algunes cases ja construïdes. Cal Ros (a) també es visualitza correctament al costat nord i fora de l’àmbit.

6. La Rectoria, 1964

Figura 7: Plànol de parcel·lació entorn de la Rectoria, 1964. Noteu que la imatge està girada per a una millor lectura. Podeu veure l'original i amb més resolució aquí. Font: Arxiu Municipal de Begues 

El cementiri vell és l’únic element rellevant que pren protagonisme a la documentació gràfica. Tot i que l’entorn estava poblat amb algunes edificacions aïllades, no he trobat un topogràfic on es detalli amb precisió el seu estat natural de l’any 1964.

7. Les Planes

Figura 8: Plànol de parcel·lació entorn de les Planes, 1964. Noteu que la imatge està girada per a una millor lectura. Podeu veure l'original i amb més resolució aquí. Font: Arxiu Municipal de Begues 

Agosarada proposta que sortosament no es va materialitzar. Es pretenia urbanitzar una gran extensió de terreny forestal al voltant de la masia de les Planes (cota 425) (a). Anava de mitja falda del Padró (cota 455) pel costat nord, fins a mitja falda de la Desfeta (cota 480) pel cotat sud. Les corbes de nivell delaten la gran dificultat per encabir i resoldre de forma coherent els vials d’una urbanització.

***

Aquestes van ser les set primeres propostes gràfiques que he aconseguit i que delimitaven uns espais amb possibilitats d’un creixement exponencial de noves trames urbanes. Anteriorment, des de principis de segle XX, el creixement urbà del poble havia estat moderadament lent i molt puntual. El canvi que es proposava era radical i, en aquell temps, la ciutadania beguetana no va ser prou conscient de la magnitud urbanística que comportarien les propostes de creixement urbà que es posaven sobre la taula en un curt període de temps.

Havent passat més de 50 anys d’aquells fets, i per tal d’aprofundir en el que acabo d’esmentar, en el pròxim article “sobreposaré” als plànols topogràfics els primers plànols del projecte d’urbanització amb els traçats dels carrers i de la parcel·lació que es van presentar per tramitar els expedients administratius. Hi aprofundiré de manera més detallada la poca cura que es va tenir en compte en respectar alguns elements singulars del territori original i exposaré les “especulatives” propostes d’urbanització.

Tot plegat va ser una pràctica urbanística habitual en aquells anys arreu, i que encara dura.

Notes:

(a) Per a més informació sobre aquestes edificacions, consulteu el llibre “Les cases de pagès de Begues. Masos, masies i cases de carrer” Autors: Víctor Mata, Xavier Parellada, Jaume Viñas i Sílvia Ruiz (BRAU edicions 2024)