Font d'en Pepa

La “pedra que es mou” està a la Collada, al barri de la Rectoria, més enllà del final del cul de sac del carrer del Mirador tot endinsant-se pel penya-segat.

El fet que esmenti aquest indret singular ve motivat pel fet que tot balancejant-se sobre la pedra hom veu, mirant cap a llevant, una espectacular vista de la plana del Llobregat, l’antic camí Ral que passa per la falda del puig d’Endí  que et porta a Sant Climent i la vall de la riera de Salom. També s’ha de dir que des de les arcades del mirador del Mur es veuen unes bones vistes, però des de la “pedra que es mou” el camp de visió és molt més ampli.

La primera intenció d’aquest article era parlar de les cases Rigo i Feriche que es troben prop d’aquet indret amb vistes privilegiades sobre la plana, però la recerca es va reconduir al assabentar-me que als anys 60 del segle passat  tres veïns d’aquesta zona es van engrescar en una empresa arriscada, costosa i alhora enginyosa: pujar aigua del fons de la vall fins als seus habitatges que estaven a dalt a la Collada. És a dir, bombejar aigua des de la “font d’en Pepa”, salvant un no menyspreable desnivell de 280 metres.

Sabeu on està la font d’en Pepa?.

Pels que aneu cada any a la caminada popular que es fa per Festa Major  recordareu que el recorregut que es va fer l’any 2012 va passar prop de la roca del Barret. Dons, més avall de la roca, tot just quan s’inicia la riera de Salom i també on s’inicia el camí de pujada que et porta a les ruïnes de la rajoleria de Mas Alemay, allí està la font.

Adjunto cinc plànols de diferents èpoques on es pot veure el indret amb la toponímia que identifica l’entorn.

1. Detall d’un plànol de 1912. Tot i que no està esmentada, la font està al inici de la riera de Salom.

2. Plànol de 1929 on es veu amb molta claredat la toponímia de la zona amb el nom de la “font d’en Pepa”.

3. Plànol de 1977  on es veu clarament la petita construcció que s’hi va fer a finals dels anys 60.

4. En els plànols del cadastre es veu el desbrossat provocat pel recorregut de la canonada amb el seu traçat gairebé rectilini des de la font fins a la casa dels Rigo, a la Collada.

5. Detall de plànol del Catàleg de masies de l’any 2013.

La iniciativa dels tres veïns: Rigo, Feriche i Òdena, sorgeix a finals dels anys 60 per la voluntat d’aconseguir quantitats importants d’aigua per satisfer les necessitats que tenien les seves famílies, sobretot en èpoques d’estiu, ja que les pluvials que recollien de les cobertes no acontentaven les seves demandes. No tenien accés a l’aigua canalitzada dels pous de la Sínia o dels “padres” (1) i tampoc volien dependre de l’aigua que es transportava amb camions cisterna.

Tots tres es van engrescar i van demanar permís a la família Mas de las Valls, que és la propietària dels indrets de la Collada, per tal de poder construir un pou a la font de la vall, bastir un petit edifici per ubicar les instal·lacions, posar una bomba, portar electricitat i desplegar una llarga canonada d’uns 700 m de llargada i de 6 cm de diàmetre fins a la casa dels Rigo, on hi havia una gran cisterna de distribució.

Les feines varen ser laborioses i costoses, ja que l’accés rodat fins a la font es realitzava resseguint el camí de forta pendent que passa pel costat de la rajoleria de Mas Alemany, i que s’agafa al km 7 de la carretera de Gavà. Al lloc on hi havia la primitiva font natural, un espai frondós i feréstec, es va bastir un pou d’uns 2 metres de diàmetre i 10 metres de fondària i a més, al fons del pou es va realitzar una galeria horitzontal soterrada, seguint el curs de la riera, d’uns 15 metres per tal de donar més capacitat d’acumulació d’aigua. Aquestes dures feines d’excavació les varen fer els dos germans de cal Xanco.

Es va construir un petit edifici com a contenidor dels mecanisme de suport a la bomba, com són la entrada amb registre de la boca del pou i la estació transformadora. La seva alçada és generosa ja que la seva part superior havia de recollir la línia aèria d’electricitat de mitja tensió (25 KW) que havia de alimentar els motors de les bombes. Aquesta línia elèctrica, sustentada per torres de gelosia metàl·liques, es van bastir expressament per alimentar aquesta petita estació transformadora i tenia el seu inici més avall de la masia de Mas de les Valls, dins del terme municipal de Sant Climent.  

 Acabades les feines d’excavació del pou i de la construcció del petit edifici, es va instal·lar una bomba submergida (marca WORTHINGTON de 12 CV a 380 W.). Un llamp, que va entrar per cablejat aeri, la va fer malbé i es va posar una segona bomba de superfície (marca SIHI de 10 CV a 380 W.). Aquestes dades tècniques les esmento per tal de deixar constància que les bombes utilitzades en aquella època es poden classificar com a moderadament potents per als usos privats de quatre veïns.

La canonada d’aigua, d’acer galvanitzat, al sortit de l’edifici de la font, discorre superficialment i va buscant el recorregut més directe, en alguns trams gairebé vertical, fins a la cisterna de la casa dels Rigo. Una vegada l’aigua estava a dalt, es distribuïa cap als altres dos veïns amb una conducció soterrada o no, segons la ubicació del veí..

El giny va funcionar uns deu anys, fins que diversos problemes tècnics i les farregoses feines de manteniment va fer que es deixés d’utilitzar. S’ha de tenir en compte que en aquelles èpoques, a principis dels anys 80, es va posar en funcionament el subministrament de l’aigua potable canalitzada provinent de Gavà. 

Les fotos que adjunto no arriben a donar una bona idea del indret, ja que la vegetació ha tapat gairebé tota la edificació. Les dues úniques fotos que valen la pena són la que surt el protagonista de l’escrit amb cara de satisfacció quan, per fi va trobar la font, i a la segona es pot veure al Joan Clavé amb el dall. Està molt content amb aquesta eina ja que, em va explicar, la utilitzaven molt sovint els seus avantpassats quan treballaven al bosc. Vàrem fer tres visites al lloc fins a poder trobar la font.

   

     

 

En un altre article al meu bloc us parlaré de la pujada de l’aigua des de Gavà i que es va realitzar a finals dels anys 70.

Les dades de la memòria oral les he obtingut de les entrevistes que he realitzat a la família Rigo, a Joan Òdena i a Pepe Feriche. Per  realitzar la recerca de la font, he comptat amb la agradable companyia d’en Joan Clavé. A tots ells el meu sincer agraïment.

(1)

Pous situats al Pla de la Sínia, prop del Passeig del Plataners.. Encara es poden veure les petites edificacions molt a prop del Passeig. Aquests pous subministraven aigua entre els anys 50 i 70 a varis veïns de la zona propera a la Sínia, majoritàriament als carrers Ferran Muñoz, Pineda i Avinguda Torres Vilaró.