La tanca del carrer

Al recopilar les fotos que he adjuntat sobre la casa Aymerich i fixant-me en el detall de la tanca del carrer, no em puc estar de recordar les encertades observacions que feia l’arquitecte Josep Maria Martínez i Tomàs (1950-1993) sobre el nucli urbà de Begues en el document de la memòria de la proposta de revisió del Pla General del 1982, que va redactar durant l’any 1992 i que, malauradament, no es va aprovar definitivament. En aquell escrit es feia esment per primera vegada de la qualitat del paisatge urbà que encara conservava Begues, sobretot per les construccions que es van realitzar des dels inicis del segle XX fins a la dècada dels anys 50.

En Josep Maria Martínez i Tomàs escrivia sobre la trama urbana de Begues:

“ ...la cura i ordre visual en el paisatge urbà són, en conjunt, exemplars. En termes generals la ciutat té uns carrers ben traçats i amb arbres que els hi donen ombra i que els diferencien: l’arquitectura de les cases i habitatges és de prou qualitat i en general ben conservada i sobre tot hi ha una homogeneïtat en el teixit i un tractament cuidat de tanques i vegetació que garanteixen bona imatge dels seus barris centrals...”

S’ha de tenir en compte que de meitats del segle XX en endavant la qualitat formal dels edificis destinats a habitatges unifamiliars i les seves tanques ha anat empitjorant. Només cal contemplar, passejant pels carrers del poble, la qualitat formal de les tanques i situar-nos en les èpoques en què van ser realitzades. No solament pels materials emprats sinó també per la seva solució formal.

Entenc que la tanca del carrer no ha de servir solament per protegir dels accessos incontrolats o per delimitar la propietat pública i la privada o per definir una primera façana que protegeix la edificació situada al interior del solar... La tanca, ha de ser una pell digna i de qualitat en forma de vestit endiumenjat i alhora ha de poder permetre contemplar la bellesa de la edificació i de la zona enjardinada que hi ha a dins de qualsevol solar urbà.

El cas de la tanca de la casa Aymerich és un bon exemple del que exposo.

   

He considerat adient mostrar un exemple convencional i molt habitual a Begues del que crec que no hauria de ser una tanca d’una finca urbana. Darrera d’aquests matussers i banals elements i ha generalment un baixa qualitat formal de la edificació. I quan esmento de baixa qualitat formal no parlo de qualitat econòmica sinó de baixa qualitat dels valors que ha d’afrontar qualsevol edificació que ha de destacar dignament dins del paisatge urbà, per modesta que sigui.

El Noucentisme preservava el valors “perduts” que esmento i que malauradament no els hem sabut plasmar de forma generalitzada en les edificacions durant aquestes darreres dècades.



Vegeu l'altre article relacionat amb el noucentisme a Begues "Un referent a tenir en compte"