Propostes gràfiques per intentar encabir habitatges i aparcament a la U.A."L'Escorxador" (II)

Donant continuïtat als darrers escrits d’opinió d'aquest blog relacionats amb la promoció dels habitatges i aparcaments a la Unitat d’Actuació 11 “l’Escorxador”, exposo cronològicament els documents gràfics aconseguits on es posa de manifest la dificultat que ha tingut l’equip de govern municipal per encabir l’aparcament soterrat a una ordenació d’edificis poc encertada. També hi podem veure l’evolució per millorar la distribució funcional dels habitatges.

Cal advertir que en cap moment he qüestionat la necessitat d’habilitar habitatges de protecció oficial en les diferents modalitats, sigui de lloguer social o amb la participació d’una cooperativa. Les discrepàncies que presento i concloc al final de l’article són de tipus urbanístic i de disseny formal de les edificacions.

Any 2022. Primera proposta

(Figures 1 i 2)

A l’article que vaig publicar el setembre de 2023 vaig adjuntar i comentar uns Estudis previs on s’exposava, entre altres temes, de forma detallada una possible proposta per resoldre l’aparcament soterrat. En el mateix document també es visualitzava la primera distribució interior dels futurs habitatges.

Tal com ja vaig expressar en el seu moment, la proposta no deixava de ser enrevessada: L’aparcament se situava sota dos edificis, dels quatre que hi ha projectats i alhora un tros del soterrani s’ubicava sota una part de la zona verda.

Figura 1. Plànol de la planta baixa del document d'Estudis Previs UA 11 Escorxador. Font: Ajuntament de Begues

Figura 2. Plànol de l'aparcament del document d'Estudis Previs UA 11 Escorxador. Font: Ajuntament de Begues

Any 2024. Segona proposta

(Figures 3, 4 i 5)

A la segona proposta es pot veure el Projecte Bàsic que va tramitar la cooperativa el Celler per tal d’aconseguir subvencions de la Generalitat per a tres dels quatre edificis que hi ha projectats. Sorprenentment, en aquest projecte no es preveu ni es dibuixa la previsió d’aparcament. Aquesta mancança delata un desconeixement total de les previsions per desenvolupar correctament la Unitat d’Actuació.

S’ha de dir que la proposta de distribució interior dels habitatges va millorar la proposta dels Estudis previs de 2022.

Figura 3. Plànol de la situació i emplaçament dels tres edificis (no quatre) del Projecte Bàsic elaborat per El Celler. Font: Ajuntament de Begues.

Figura 4. Plànol de les plantes i distribució del Projecte Bàsic elaborat per El Celler. Font: Ajuntament de Begues.

Figura 5. Plànol de la secció transversal de l'edifici d'habitatges al Projecte Bàsic elaborat per El Celler. Noteu que ni es planteja l'existència d'un soterrani. Font: Ajuntament de Begues.

Any 2025. Tercera proposta

(Figura 6)

En aquesta proposta es va desenvolupar un estudi de cinc alternatives per situar l’aparcament soterrat i els seus accessos tenint en compte la implantació de les quatre edificacions que hi ha projectades en aquest àmbit. Es pot veure que en totes les alternatives hi ha l'ocupació del subsol de la zona verda i els enrevessats recorreguts i accessos que han de fer els vehicles i usuaris per accedir a l’aparcament.

 

Figura 6. Alternatives de l'estudi d'implantació d'un aparcament soterrat. Font: Ajuntament de Begues. 

Any 2025. Quarta proposta

(Figura 7)

És una selecció dels gràfics de la Sessió informativa que el 3 d’octubre va presentar l’Ajuntament i el Celler al Centre Cívic. Aquesta proposta incideix en tres edificis que hi ha projectats, on es veu amb claredat l'ocupació de part de la zona verda amb un aparcament soterrat, una rampa d’accés de vehicles i un badalot per accedir els usuaris.

Figura 7. Proposta d'habitatges i aparcament presentada per l'Ajuntament de Begues i El Celler a la sessió informativa del mes d'octubre de 2025. Font: Ajuntament de Begues.

Comparativa d'habitatges (6)

Adjunto una comparació de les dues propostes de distribució interior dels habitatges. Una de l’any 2022 presentada als Estudis previs i l’altra de l’any 2024 presentada pel Celler.   

 

Figura 8. A l'esquerra, proposta de distribució dels habitatges als Estudis previs de l'any 2022. A la dreta, proposta de distribució dels habitatges al Projecte Bàsic elaborat per El Celler l'any 2024. Font: Ajuntament de Begues.

Conclusió.

De l’atenta visualització d’aquestes detallades propostes que s’han fet durant més de tres anys es desprèn que una eficaç solució al problema de l’aparcament no es va tenir en compte ni es va resoldre a l’aprovació definitiva que hi va haver en aquest àmbit l'any 2020 (fa cinc anys).  Malauradament, l’equip de govern no va voler o no va saber-ho corregir tot i les reiterades insistències a fer-ho durant els posteriors tràmits urbanístics i administratius. Només cal observar els dubtes dels gestors municipals per tal d’encabir o bé tres o bé quatre edificis a les propostes exposades.

 

Tanmateix, no deixa de ser incomprensible que no es resolgui el tema de la promoció de 39 habitatges amb les quatre finques que són propietat de l’Ajuntament, tal com  preveia el conveni amb INCASÒL (vegeu blog de setembre). Tampoc s’entén que amb el conveni amb el Celler es deixi una finca municipal fora de l'operació per bastir habitatges amb algun tipus de protecció.  Algun dia sabrem la veritable raó per la qual es va rescindir de “mutu acord” el conveni amb INCASÒL, ja que la versió que va donar l’equip de govern no és creïble.

 

Pel que fa a la zona verda, als documents normatius que es van tramitar i aprovar definitivament al MPPGO 27 i que es va acabar de definir al projecte d’urbanització el 2022, no esmenten cap previsió d’ocupació del subsol. Tampoc es preveuen accessos tipus rampa per a vehicles ni badalots per accedir a una zona d’aparcament soterrada. La totalitat de la zona verda, per tant, s’ha de destinar per a gaudir d’un espai de lleure públic on implantar espais naturalitzats.

 

Així doncs, sembla coherent i de sentit comú que, si l'any 2020 es defineix a la MPPGO 27 una zona verda d’esbarjo d’ús públic, no es fa perquè tot seguit es proposi fer uns accessos i encabir una construcció soterrada d’ús privatiu i aliena als usos racionals d’una zona verda. Per exemple, sí que seria una opció d’ús raonadament justificada la ubicació d’un dipòsit soterrat per acumular l’aigua de la pluja per a reg de la mateixa zona verda.

 

Una altra cosa és que, per tal de no esmenar l’error de 2020, s’intenti interpretar de forma interessada i esbiaixada la normativa urbanística i permetre construir rampes i badalots en zona verda. Precisament, és el que ara s’està fent i es pretén consolidar.

 

Podeu veure la resta d'articles sobre aquest tema a l'apartat "Habitatge públic i de protecció oficial" de la secció Política Local d'aquest blog.

Els darrers fruits de la figuera de Cal Tal·lara

La figuera de Cal Tal·lara està sentenciada a mort pel projecte de construccions entorn de l’Escorxador. La proposta d’ordenació dels edificis d’habitatges no va tenir en compte la seva existència, ni la seva singular ubicació, i encara menys es va preveure la seva protecció i conservació.

Figura 1: Vista de la figuera de Cal Tal·lara des del carrer Sitges. Font: Google, 2024

Quan, l'any 2019, es van iniciar els treballs urbanístics per ordenar aquest entorn, no es va fer un detallat aixecament topogràfic per conèixer els elements que hi havia al territori on s’havia d’actuar. No va ser fins a l’any 2021, quan es va redactar el projecte d’urbanització i un topogràfic amb més precisió, que es va detectar que aquest voluminós i centenari ésser estava just a tocar entre un límit de la projectada zona verda i una finca de nova creació (vegeu la Figura 2). Va ser a conseqüència d’una de les al·legacions presentades que els gestors urbanístics es van adonar de la seva valuosa existència. Però ja era massa tard per intentar salvar-la.

Figura 2: Ubicació de la figuera de Cal Tal·lara en el traçat de la zona verda definida segons la Modificació Puntual nº27 del 2021. S'aprecia com la figuera es troba justament en la interfase entre la zona verda i una finca edificable. Font: Ajuntament de Begues, 2022

Malauradament, aquesta pràctica de no fer un detallat aixecament topogràfic abans de fer una proposta urbanística ha estat, sovint, una mala praxi administrativa dels nostres gestors municipals.

Recordem, cronològicament, altres exemples de casos desafortunats motivats per un deficient aixecament topogràfic:

 

• 1998 Al projecte d’urbanització de La Costeta, on el projectat vial de Camps dels Prats envaïa un tram de la riera de Begues. Arranjar l’error va comportar una important despesa per a l’Ajuntament.

• 2000 Al projecte d’urbanització de cal Viudo, on hi va haver molts errors d’apreciació topogràfica i, entres altres, un que va provocar la tala d’una magnífica alzina situada al carrer de Nostra Senyora de Bruguers.

• 2002 A la construcció de la Variant, on al projecte de traçat del vial no es va tenir en compte l’existència d’una imponent alzina, la qual estava ubicada a prop d’on ara està la petita indústria. Aquesta es va traslladar a la rotonda de mas Ferrer, on finalment va morir.

• 2006 Un cas diferent va ser el del projecte d’urbanització de la Parellada, on de resultes d’una al·legació es va salvar un generós roure situat al torrent de Mas Ferrer en l'encreuament amb el vial Camps dels Prats. Es va desplaçar el vial per salvar-lo.

• 2009 També tenim un bon exemple al solar on es va ubicar l’edifici del Centre Cívic, on previ al projecte es va fer un detallat topogràfic i es va respectar el magnífic roure que va donar nom i pautes formals a la sinuosa façana del costat nord de l’equipament. 

Figura 3. Peu de la figuera centenària. Font: Elaboració pròpia. 

Cal estar atent, tenir cura i valorar els arbres singulars que tenim al terme municipal com a elements patrimonials naturals. Sovint es fan servir documents, anomenats estudis d’impacte ambiental, excessivament genèrics que no aprofundeixen en conèixer a fons l’entorn on es preveu fer una intervenció urbanística.

 

Potser l’any que ve ja no hi haurà figues de la figuera de cal Tal·lara.

Figura 4. Figues de la figuera de Cal Tal·lara. Potser les últimes que donarà. Font: Elaboració pròpia.

Fa cent anys a Begues (II): L'any 1925

BEGUES POSA LLUM A LA FOSCOR

Fins fa cent anys al poble de Begues no hi havia electricitat i, quan es feia de nit, tot restava a les fosques. A part de l'ocasional claror de la lluna, només hi havia la llum de la llar de foc, de les espelmes, dels llums de carburo, d’oli i de petroli.

 

Tot va començar a canviar el dia 29 de setembre de 1923. En aquella data es va formalitzar un contracte entre la Junta municipal de l’Ajuntament de Begues i Luís Huguet que actuava com a concessionari-propietari de la Central Elèctrica de Gavà “La Electra del Llobregat”. Així doncs, s’acordava subministrar fluid elèctric d’alta tensió (11.000/220 V) al poble de Begues, ja que Gavà tenia electricitat des de l’any 1910 pel subministrament que li proporcionava l’electrificació de la línia de ferrocarril. Al contracte es preveia subministrar electricitat a on en aquell temps hi havia població agrupada: Carrer Major, Raval d’en Martí, carrer Santa Eulàlia, carrer Sant Eudald, carrer Sant Domènech, carrer Sant Jaume, barri de Cal Vidu, barri de la Rectoria i el barri de la Barceloneta.

 

Malgrat tot, el compromís no es va arribar a complir, ja que el concessionari no va fer els deures que s’havia compromès: col·locar una línia elèctrica de transport, postes, palometes i cablejat entre Gavà i Begues. L’any següent, “La Electra de Gavà”, va traspassar la concessió a la companyia “Riegos y Fuerza del Ebro” que sí que va fer els deures. Ho va fer, però, fent la connexió per Torrelles de Llobregat, i no des de Gavà, ja que aquesta població veïna també tenia electricitat des de l’any 1921 provinent de Sant Vicenç dels Horts que comptava amb electricitat des de principis del segle XX a causa de l’electrificació de la línia de tren.

 

Tot i l’enrenou administratiu i econòmic que hi va haver, l’electricitat va arribar a Begues l’any 1925. Aquest fet està documentat el novembre de 1925, quan es paga una factura a un novell electricista local per posar electricitat a l’edifici de l’ajuntament.

 

Adjunto els plànols de traçat que es van tramitar per portar la línia aèria d’electricitat entre Torrelles i el barri de la Barceloneta. És interessant observar atentament el traçat (Figura 1) que feia aquesta línia per la zona forestal entre les dues poblacions i el recorregut per la zona urbana de Begues, que amb el temps s’ha anat suprimint. 

Figura 1. Traçat de la primera línia elèctrica entre Torrelles i Begues. Cliqueu aquí per a una major resolució (recomanat). Font: Riegos y Fuerzas del Ebro, aconseguit gràcies a Xavier Parellada.

Poc després, l’any 1927, la línia elèctrica va tenir continuïtat fins a Olesa de Bonesvalls (Figura 2). El projecte i plànols de traçat tenen el mateix format. En aquest cas, enllaça el barri de la Barceloneta fins al nucli d’Olesa de Bonesvalls i el barri de l’Hospital.

Figura 2. Traçat de la primera línia elèctrica entre Begues i Olesa de Bonesvalls. Cliqueu aquí per a una major resolució (recomanat). Font: Riegos y Fuerzas del Ebro, aconseguit a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Aquesta possibilitat de disposar d’electricitat als edificis i espais públics, i al fet que en aquells anys es va començar a posar reg asfàltic a la carretera que ens connecta amb Gavà, va afavorir a un creixement exponencial d’edificacions que mai s’havia produït a Begues. En 10 anys (1925-1935) es van construir més de 50 habitatges nous.

 

Un gran canvi. Fa precisament cent anys.

Repercussions econòmiques d'una proposta urbanística mal dissenyada (I)

Els errors de disseny detectats l’any 2019 a l’aprovació inicial de la Modificació Puntual nº 27 del Pla General (MPPGO 27) entorn de l’Escorxador i que no es van corregir a l’aprovació definitiva (Figura 1), han agreujat les dificultats de tipus econòmic per trobar una entitat que vulgui construir i gestionar els futurs 33 habitatges de protecció oficial i els seus aparcaments.

Figura 1. Plànol d'ordenació de l'aprovació definitiva. Font: Ajuntament de Begues.

Aparcament. Ocupació de part de la zona verda com a aparcament soterrat.

L’equip de govern municipal ha estat incapaç d’afrontar de forma assenyada al tema dels edificis per a habitatges protegits. Des de l’any 2019 hi ha un problema de disseny, i alhora econòmic, per encabir els aparcaments soterrats i observo que la barroera solució escollida ha estat la d’ocupar parcialment el subsol de la projectada zona verda.

 

Les normes urbanístiques del Pla General, vigents des de l’any 1997 (fa 28 anys), són molt clares per preveure aparcaments a les noves construccions d’habitatges. Tot i això, a la MPPGO 27, aprovada definitivament l’any 2020, l’equip de govern no va canviar el disseny ni les mides dels edificis projectats inicialment. Així doncs, no es possibilitava encabir els reglamentaris aparcaments sota de les finques.

 

Entenc que, en part, aquest problema de disseny i mides ha motivat que INCASÒL rescindís, de mutu acord amb l’ajuntament, el Conveni de 2023 sobre quatre finques municipals (Conveni i Rescissió Conveni). Actualment, tenim sobre la taula una nova oferta de la cooperativa EL CELLER que fa l’aposta sobre tres finques municipals per construir i gestionar habitatges de cessió d’ús amb la modalitat de cooperativa i on els aparcaments ocuparan una part del subsol de la zona verda.

 

 

Habitatges. Canvi en la fórmula de gestió dels d’habitatges: de “protecció oficial de lloguer assequible” a “habitatge de cessió d’ús de règim cooperatiu”.

 

La novetat més rellevant que aporta el Conveni amb la cooperativa EL CELLER és la proposta de “cessió d’ús dels habitatges de règim cooperatiu” en lloc dels “habitatges protegits de lloguer assequible”. Aquest darrer terme és precisament el que correspon als 18 habitatges de promoció pública que ja es van construir l’any 2009 al carrer Santpere.

 

La nova fórmula de cessió d’ús per accedir als habitatges, coneguda fa un parell de mesos, és molt diferent de la que l’equip de govern ens han dit des de l’any 2019, el qual esmentava reiteradament que els habitatges serien de protecció oficial i de lloguer assequible. D’aquesta manera, amb aquest canvi de gestió es donarà prioritat a persones que siguin sòcies d’una cooperativa. Per tant, podem assumir que les aportacions econòmiques per accedir als habitatges protegits s’incrementaran substancialment. D’un lloguer mensual aproximat d’uns 500,00 € passaria a una, fins ara, quota mensual desconeguda la qual no apareix de forma específica ni en l’estudi econòmic ni en cap documentació presentada fins al dia d'avui.

 

Alternatives

 

Entenc que tot plegat genera incertesa davant d’un tema que no ha estat a l'altura d’una gestió eficient dels interessos públics, com és el de facilitar l’accés a l’habitatge per a col·lectius que necessiten un lloguer assequible.

 

L’equip de govern vol consolidar la relació amb la cooperativa EL CELLER tot i que la tramitació és enrevessada. Una alternativa per abaratir costos (i maldecaps amb la zona verda i tot el que en deriva) seria el canvi del disseny dels edificis, tornar a fer una nova modificació puntual del Pla General a l’àmbit de l’Escorxador, modificar el projecte d’urbanització, el projecte de reparcel·lació, fer una nova inscripció de les finques al registre de la propietat i iniciar una nova licitació per a la construcció d’habitatges protegits. Un plantejament complex que crec que segurament serà inacceptable per part de l’equip de govern municipal.

 

S’ha de tenir en compte (tal com podeu veure més desenvolupat en els articles indexats més avall) que el fet de proposar tres edificis independents encareix substancialment la viabilitat econòmica de la modesta promoció de 33 habitatges i els seus aparcaments soterrats. Tot plegat per la tossuderia de no corregir els errors de disseny que es van detectar l’any 2019.

 

De la pedra en sec al collage de Julià Ventura

Pedra

Un dels materials que identifiquen diverses construccions d’un terme municipal és la pedra natural existent al territori que, manipulada o no, revesteix alguns dels paraments edificats dels seus entorns. En aquest blog he fet referències puntuals l’ús de la pedra en sec quan he esmentat la barraca de mas Ferrer, la seva especial disposició i especejament (Figura 1). Alhora, també s’ha de tenir en compte les importants aportacions documentades i relacionades amb la pedra calcària, la llicorella i l'arenisca emprada en sec que des del Centre d’Estudis Beguetans s’ha divulgat a la seva web (detall), al mapa de la pedra seca i amb els interessants treballs de recerca d’en Víctor Mata i en Xavier Parellada, ambdós membres del CEB.

Figura 1. Detalls de la barraca de pedra en sec a Mas Ferrer. Foto: Elaboració pròpia.

Però en aquest article d’opinió voldria incidir en un fet singular de la utilització i manipulació de la pedra, que es va produir a l’entorn urbà de Begues entre els anys 1920 i el 1980. Ens situarem en l'obra del paleta beguetà Julià Ventura (1900-1980) i la seva innovadora (per a l’època) manera de revestir, amb pedra i altres materials, tanques del carrer i façanes de les edificacions.

 

Antecedents

Tradicionalment, i fins a principis del segle XX, els murs, marges, pous i barraques situades en zones agrícoles i forestals de Begues es conformaven de pedra en sec. En canvi, les parets mestres i de tancament de les edificacions urbanes es bastien preferentment amb un paredat de blocs de pedra amb morter, format per una barreja d’argila, sorra i a vegades s’hi afegia calç. Superficialment, moltes de les façanes urbanes es revestien d’un arrebossat i alhora s’encalcinaven.

 

Els canvis radicals de tota mena que es van produir a principis del segle XX amb l’arribada del tren a Gavà (1881), la construcció de la carretera (1890), els primers automòbils a motor (1901), el servei de tartana Gavà-Begues (1911), el telèfon (1917), l’arribada de l'electricitat (1925) i el fenomen de l’estiueig, van generar noves tècniques en la manera de bastir els nous edificis. Molts d’ells eren habitatges unifamiliars aïllats que tenien una tanca que separava el solar del carrer.

 

Tanca del carrer

La tanca del carrer va ser una novetat en les edificacions de principis de segle i va quedar regulada a les ordinacions de 1934. Aquest fet va motivar que els referents constructius dels paraments de pedra en sec en entorns agrícoles i forestals, utilitzats fins aleshores, no es van considerar adequats per a les noves tanques urbanes. La seva fragilitat i les seves generoses mides no es van valorar com a aptes per a bastir un funcional tancament urbà. Els paletes locals es van haver d’empescar tanques amb altres materials i mides no tan gruixudes, que permetessin conformar obertures, fixar les frontisses de les portes, baranes superiors i altres elements complementaris.

 

Dins d’aquests canvis formals, hi va haver una innovadora aportació que va implantar el paleta Julià Ventura amb una original visió artística de la col·locació de la pedra i altres materials. Va apostar per fer una lectura diferent de la tradicional col·locació sensiblement horitzontal de la pedra en sec i va crear una composició tipus “collage” de materials petris de diferents colors i de materialsceràmics que conformessin una “pell” que intentava dignificar i engalanar l’espai públic.

Aquestes noves varietats de pedres i colors en la zona urbana també respectava la tradicional horitzontalitat de la composició i apostava per diferenciar-se de la grisor dels marges de pedra seca existent en els entorns agrícoles i forestals.

Figures 2 i 3: Detalls de la façana l'església de Sant Cristòfor i d'una tanca del carrer Pineda. Fotos: Elaboració pròpia.

S’ha de tenir en compte que, en aquell temps, també hi va haver altres maneres de col·locar la pedra calcària i que en Julià Ventura no en va ser partícip, com és l’empedrat de la façana i campanar de l’església nova de Sant Cristòfol (Figures 2 i 3). Aquest va ser un model molt diferent d’empedrat que van adoptar i divulgar molts picapedrers beguetans en tanques i paraments edificats, però en aquests exemples es perd l'horitzontalitat i la voluntat d’una ordenada composició formal.

 

Collage

En Julià Ventura va ser fidel als canvis del seu temps i alhora va plasmar unes magnífiques petjades de composició de pedra i altres materials, dins del que podríem classificar com Noucentisme i que ara podem gaudir visualment  en passejar pels carrers on va deixar l’empremta de la seva genial intervenció.

Figures 4 i 5: Detalls de la façana d'Anselm Clavé. Fotos: Elaboració pròpia.

Figures 6 i 7: Detalls de la tanca de casa Martín. Fotos: Elaboració pròpia.

 

Alhora, va respectar escrupolosament les mides de les modestes alçades de les tanques, regulades per les ordinacions de 1934 que permetien contemplar les façanes dels edificis d’habitatges unifamiliars aïllats que hi havia a l'interior de les finques, fet que no podem dir de moltes de les maldestres intervencions que es fan avui en dia (vegeu Figures 4 a la 7).

A més va aconseguir que la tanca no fos un convencional element de separació entre l’espai públic i el privat, i va afegir paràmetres compositius i formals que vestien, engalanaven, delataven harmonia i seqüència visual, tant a tanques com a façanes (vegeu les Figures 8 a la 11).

Figures 8 i 9: Detalls de la tanca de casa Aymerich. Fotos: Elaboració pròpia.

Figures 10 i 11: Detalls de la tanca de casa Vea. Fotos: Elaboració pròpia.

Qualitat urbana

Torno a reproduir un paràgraf que ja he esmentat en altres articles del meu blog, ja que va ser un dels escrits que em va motivar a aprofundir en aquest interessant episodi històric. L'any 1992, l’arquitecte Martínez Tomás, en aprofundir en els treballs previs a l'elaboració de la proposta de modificació del Pla General de 1982 va descriure el que havia observat passejant pels carrers de la part central del poble.

 

“ ...la cura i ordre visual en el paisatge urbà són, en conjunt, exemplars. En termes generals la ciutat té uns carrers ben traçats i amb arbres que els hi donen ombra i que els diferencien: l’arquitectura de les cases i habitatges és de prou qualitat i en general ben conservada i sobre tot hi ha una homogeneïtat en el teixit i un tractament cuidat de tanques i vegetació que garanteixen bona imatge dels seus barris centrals...”

 

Malauradament, no podem dir el mateix de la ciutat que ara s’està vestint.

Per on passa soterrada la Riera de l'Alzina? (I)

Figura 1. Foto aèria de Begues del 1956. En vermell, l'àrea d'estudi.

Aquesta pregunta me la vaig fer quan el 2014 vaig veure publicats els plànols del projecte constructiu de Reurbanització del camí Ral entre la Rambla i el Barri Campamà. A un dels documents no quedava clarament dibuixat quin era el llarg traçat soterrat de la Riera de l’Alzina entre el carrer Sant Domènech i el carrer Gimeno Navarro (Figura 2). A més, a la memòria del projecte, no s’esmentava el traçat de la riera en aquest entorn.

Figura 2. Plànol del projecte constructiu de Reurbanització del camí Ral entre la Rambla i el Barri Campamà. En vermell, l'àrea d'estudi. Font: Ajuntament de Begues

Anys més tard, l'any 2020, es va redactar un document anomenat Estudi d’inundabilitat dels torrents i rieres de la conca de la Riera de Begues on la traça de la riera es dibuixava que passava soterrada pel mig del camí Ral (Figura 3). Aquesta ubicació del recorregut de la riera és errònia.

Figura 3. Plànol de l'Estudi d'inundabilitat dels torrents i rieres de la conca de la riera de Begues. En vermell, l'àrea d'estudi. Font: Ajuntament de Begues.

Llavors, per on passa?

Per tal de justificar que la riera no passa soterrada sota el camí Ral cal retrocedir l'any 1965, que és quan es va sol·licitar la llicència per desviar i alhora soterrar la Riera de l’Alzina en aquest entorn. Es van presentar uns plànols i una memòria prou ben detallats (Figura 4) on es dibuixava el recorregut original de la riera pel costat nord del camí Ral creuant una finca de propietat privada. La riera resseguia paral·lelament a 15 metres pel nord del camí Ral.

Figura 4. Plànol de l'estat de la Riera de Begues l'any 1965 per tal de demanar la llicència del seu desviament. Font: Arxiu Municipal de Begues.

La proposta que es va posar sobre la taula va ser la d’acostar la riera el més a prop  possible del camí Ral (Figura 4). Tot i això, el resultat final va ser que la riera es va desplaçar, canalitzar i soterrar dins de la finca i a tocar de la tanca del carrer pel costat sud, no a l’espai públic del camí Ral.

Figura 5. Plànol de la proposta de desplaçament, canalització i soterrament de la Riera de Begues de l'any 1965. Font: Arxiu Municipal de Begues

No deixa de ser sorprenent aquesta solució de situar dins d’una propietat privada la canalització soterrada de més de 100 metres de la Riera de l’Alzina. Tenim exemples d’altres trams d’aquesta mateixa riera que estan soterrats creuant espais de titularitat pública, com són el passeig de l’Església, alguns vials i sota la Plaça Camilo Riu.

En aquest escrit em queda pendent de trobar i exposar el contingut del conveni que hi va haver entre la Confederacion Hidrográfica del Pirineo Oriental, actualment Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la propietat privada i l’ajuntament. Ho veurem en un altre article més endavant. 

En iniciar la recerca del que he exposat, vaig aconseguir aquesta pautada seqüència de fotografies aèries (4), elaborada hàbilment per en Xavier Parellada i que delata com va evolucionar cronològicament la modificació d’aquest tram de riera entre els anys 1956 i 1965. Us recomano que hi pareu especial atenció.

Ara ja sabem per on passa!

Red Eléctrica de España incompleix les condicions de la llicència municipal de l'any 1977

Aquesta afirmació no és nova en aquest blog, ja que s’ha anat raonant en anteriors escrits d’opinió ("Un kilòmetre i mig" i Cal desmantellar la subestació del Punt Sud?). La novetat que ara s’aporta per a reafirmar aquesta observació està relacionada amb la documentació administrativa que es va generar en tramitar les condicions de llicència municipal d’obres i d’activitat que FECSA (Fuerzas Eléctricas de Cataluña Sociedad Anónima), com a sol·licitant, va acceptar en el seu moment (Figura 1). Així doncs, Red Eléctrica de España, que és qui té la titularitat del Punt Sud des de l’any 1982 després que fos transferida desde FECSA, passa per alt les condicions estipulades en la llicència municipal.

Figura 1. Emplaçament de la subestació Punt Sud en els documents de FECSA per a obtenir la llicència de l'any 1975. 

La relació de documents correspon a sis fulls de contingut administratiu de l’any 1977, on l’enginyer municipal informa sobre la sol·licitud de llicència, la notificació de l’acord del Ple a FECSA i el document de rebuda signat pel peticionari. Un any abans, és la mateixa FECSA qui va proposar, en demanar la llicència, les condicions de no construir noves línies aèries d’alta tensió si no estan separades un quilòmetre i mig a cada costat edificat de la població. Posteriorment, el Ple de l’ajuntament es va fer seves aquestes mateixes condicions (Figura 2).

Figura 2. Detall de la sol·licitud de FECSA per a la construcció de la subestació Punt Sud l'any 1976. 

Com a mostra flagrant de l’incompliment, tenim el nou traçat d’una nova i imponent línia aèria que està a punt d’implantar-se i se situarà a menys de cent cinquanta metres del Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell, la masia de Can Grau del Coll (vegeu la Figura 3) i de diversos habitatges que l’envolten del barri de la Rectoria.

Figura 3. Traçat de la nova proposta de línia d'alta tensió i la seva proximitat amb el nucli urbà. S'indica amb un cercle vermell la distància aproximada de 150 m al voltant de la masia de Can Grau del Coll. S'observa com les torres i la línia nova queden a l'interior d'aquest marge. Font: REE. 

Cal ser conscients que aquest plantejament té poc recorregut, ja que enfrontar-se a una prepotent empresa com és REE no deixa de ser una causa perduda. Tanmateix, cal deixar constància que REE, com a successora de FECSA, no respecta les condicions per les quals se li va donar llicència municipal d’obres i activitat, l’any 1977, per bastir la importantíssima i estratègica subestació de Punt Sud.

A tall de conclusió i per a reafirmar l’arrogància de REE, és necessari destacar que, el dia d'avui (març de 2025), diversos col·lectius locals encara no han rebut les contestes de REE a les al·legacions tramitades el gener de 2024 al Projecte d’Actuació Específica (PAE) el qual proposa el desplaçament de la línia elèctrica que passa per l’avinguda Mediterrània.

Tenim protegit el patrimoni beguetà?

Aquesta pregunta ja planava cap al març de 2015, quan es va celebrar a Begues la taula rodona sobre Patrimoni. En aquest acte (vegeu el programa de l'acte, la invitació, la presentació del CEB i la del CIPAG), del qual ja fa més de 10 anys, s’exposava un tema que no estava resolt: volem conservar i protegir el territori? S’ha de dir que ja han passat deu anys d’aquest interessant debat i encara estem igual.

La protecció amb major o menor grau d’interès del Patrimoni és una assignatura pendent que tenim a Begues. En el seu dia, el Pla General d’Ordenació Urbana de 1969 i el de 1982 no esmentaven ni desenvolupaven aquest tema. El vigent Pla General de 1997 és el primer que reconeix la necessitat de preservar el patrimoni, on es llista en un limitat precatàleg d’edificacions i àmbits d’interès. Aquest darrer document urbanístic deixa molt clar que, posteriorment, caldria redactar un Pla Especial que concretés el grau de protecció d’aquests edificis, indrets i façanes a conservar. S’ha de tenir en compte que el precatàleg esmentat tampoc valorava de forma concreta el patrimoni arqueològic, els béns ambientals, els paisatgístics i els del medi natural.

Després de la taula rodona de 2015, el debat es va reprendre l’any 2021 amb la presentació i aprovació inicial del Pla Especial de Catàleg de Patrimoni. Tanmateix, han passat més de tres anys i aquest pla no s’ha desenvolupat i continua encallat, segons l’equip de govern, per motius administratius.

Pèrgola de la Casa Tayadella, la qual no està inclosa en el precatàleg ni en el Pla Especial aprovat inicialment. Elaboració pròpia.

Mentrestant, al Ple Municipal del mes de maig de 2023, el Centre d’Estudis Beguetans va registrar un Prec a l’equip de govern. Entre altres temes, es demanava l’agilització de la tramitació del Pla Especial de Catàleg de Patrimoni, a més que es resolguessin diverses contradiccions que hi havia al document que s’havia aprovat inicialment. 

Davant d’aquest panorama d’incertesa, es pot dir que no tenim gairebé cap bé patrimonial protegit d’una forma efectiva. Només ho estan la Creu de terme de Can Grau del Coll (BOE, 1963), la Cova de Can Sadurní (BCIL, 2009) i la Masia de Can Térmens (MPPGO NÚM 10, 2009). La resta d’elements que estan al precatàleg del Pla General del 97 o a l’aprovació inicial del Pla Especial del Catàleg de Patrimoni no tenen, a hores d’ara, una efectiva i detallada protecció administrativa. Tan sols tenen una referència genèrica de protecció que està provocant, avui en dia, molts dubtes quan es planteja una possible intervenció.

Així doncs, la resposta a la pregunta que ens plantejàvem en un començament és de fàcil resposta, oi?

La Casa Cervelló: Noves aportacions (IV)

L'any 2012 vaig començar la divulgació de fins a tres articles (I, II i III) on exposava els meus coneixements relacionats amb la casa Cervelló de Begues. La recerca em va resultar molt interessant pel fet que l’edificació és un rellevant element arquitectònic dins del context del Moviment Modern de principis del segle XX.

Han passat tretze anys del primer article i, recentment, hem tingut una nova aportació per conèixer amb més detall dades que fins fa poc eren desconegudes sobre Antoni Puig Gairalt, arquitecte d’aquest interessant edifici. Les aportacions venen de la mà de Marta Cervelló, neboda-neta de Puig Gairalt, que en trobar els manuscrits del dietari íntim de l’arquitecte, ha publicat un llibre sobre la seva vida i obra.

Per donar a conèixer el llibre a Begues es preveu un acte de presentació a la biblioteca de la Ginesta.

Com a documents complementaris adjunto la fitxa tècnica (44EA) que es va incloure a l’aprovació inicial del Pla Especial de protecció del Patrimoni (2021) i dos articles periodístics publicats fa poc als diaris ARA (notícia al web i PDF) i Punt Avui (notícia al web i PDF).