A mitjan any 2013 ja vaig escriure sobre l'encert de la tanca del carrer tal com està implantada a molt bona
part del nostre sòl urbà, on predominen les edificacions aïllades.
Alhora, adjuntava un parell d'exemples de tanques per contrastar i
valorar la seva qualitat formal.
 |
Figura 1. Últim tram de l'Avinguda Sitges, entre la variant i el Parc de la Costeta, pendent de ser urbanitzat. Font: Elaboració pròpia.
|
Han
passat gairebé deu anys de l'escrit i observo que l'equip de Govern
ha aprovat definitivament una proposta urbanística al costat de
ponent de l'avinguda Sitges (Figura 1), al sector de la
Parellada. En lloc de preveure el model de tanca convencional que
tenim al poble, es vol construir un mur de cent cinquanta metres de
llargada i de més de tres metres d'alçada a tocar façana, per a
contenir garatges privats com a substitució de terres, en un entorn
d'edificació bifamiliar aïllada (Figura 2).
 |
Figura 2. Proposta urbanística aprovada definitivament del sector B de la Parellada. S'observa la situació de les edificacions i l'alçat d'un mur de rocalla entre les dues fileres d'edificacions de més de 3,5 m. Font: Ajuntament de Begues
|
La
proposta aprovada preveu que les noves construccions no tindran tanca
convencional sinó un mur de tres metres d'alçada, amb l'argument
que part de la nova construcció forma part d'una substitució dels
volums de terres existents. Aquests volums de terres són
artificials, donat que l'avinguda Sitges (antic camí de Sitges) l'any 2007 es va rebaixar respecte al seu estat primitiu, i els
turons de terres provenen d'abocaments que van fer enlairar el
terreny original durant les obres d'urbanització. Aquesta
intervenció, segons l'argot d'urbanisme, es coneix com a
“substitució de terres”.
Així
doncs, trobo que la proposta actual d'alçar un mur de més de tres
metres és desencertada i voldria que es veiés com un precedent que
cal evitar.
Relacionat
amb aquest fet voldria destacar que vaig trobar a l'arxiu municipal
un interessant document de l'any 1934 on el Ple de l'Ajuntament de
Begues aprovava les Ordinacions per a la edificació en el terme municipal. A l'article 3r del
Capítol II “De les edificacions en les diferentes Zones”,
diu:
En la zona b) (zona de cases aïllades) les cases no
poden esser construïdes amb façana al carrer, si no que han
d'estar-ne almenys retirades tres metres; i han d'estar voltades de
jardí, amb un espai lliure no menor de dos metres a comptar des de
la façana lateral o la paret mitgera. Les tanques no podran excedir
de un metre d'alçada de paret de pedra o ferma, i el restant fins a
un altre metre com a màxim, hauran d'esser de paret de tanca
transparent, ferro, fusta o filat; i això en tota la extensió de la
tanca, siga en façanes o en parets mitgeres [...].
Aquestes “Ordinacions del 1934” és el primer document de regulació urbanística del segle XX. Es redactaven unes normes locals per intentar donar pautes reglades a la creixent construcció d'edificis que en aquells temps s'estava implantant al terme municipal, ja que, per aquelles dates no hi havia cap Pla General aprovat.
La
contundent aposta pel model de tanca de l'any 1934 s'ha aplicat a
tota la zona urbana d'edificació aïllada fins al dia d'avui. En són
excepció tres casos que estan al costat sud del carrer Duero de
Begues Parc, on trobem uns alts murs a tocar de la façana.
Paradigmàticament,
les edificacions veïnes, que presenten una casuística similar de
substitució de terres, mantenen la tanca convencional.
 |
Figura 3. Detall de l'alçat parcial al carrer dels Camps dels Prats, a la proposta urbanística aprovada definitivament del sector B de la Parellada. Noti's el desnivell entre el peu de carrer i el punt més baix del mur, amb un mínim de 3,5 m d'alçada. Font: Ajuntament de Begues
|
Considero
greu que es malmeti l'encertada pràctica constructiva de la tanca
convencional del carrer. La tanca, s'ha mantingut constant durant
gairebé cent anys, amb els seus encerts i els seus defectes formals,
però adaptant-se als diversos Plans Generals que s'han aprovat.
Malauradament, observo que ara, a petició dels interessos d'una
empresa immobiliària, es dona peu al fet que apareguin els matussers murs
a tocar de la façana en un entorn d'edificació aïllada (Figura 3), amb la sola intenció d'aconseguir una finca anivellada.
Faig
l'aposta de preservar el que encertadament van establir els nostres
predecessors l'any 1934, quan intentaven regular de la millor manera
possible la qualitat urbana de l'espai públic del poble. Entenc que
ha estat una bona herència i crec que s'ha de fer el possible per
preservar la tanca del carrer en tots els casos.
DARRERA
OBSERVACIÓ
Remenant
i demanant informació relacionada amb aquest tema, he obtingut un
esborrany d'una proposta d'ubicació de l'edificació en aquest
mateix indret i que es va redactar el juny del 2007, quan una empresa
constructora volia fer una promoció en aquest sector. Malauradament,
aquesta proposta del 2007 no va tenir continuïtat.
 |
Figura 4. Comparació de seccions transversals entre la proposta que es va realitzar l'any 2007 i el projecte aprovat definitivament aquest 2022. A la proposta de l'any 2007, per tal d'evitar fer grans murs de 3,5 m, s'optava per petits murs i desnivells dins la mateixa finca, mantenint en ambdós costats l'estructura de tanca. Font: Ajuntament de Begues.
|
Al
plànol de 2007 es pot veure que es respectava la tanca i les
edificacions restaven separades de l'alineació de vial. No com la
proposta de 2022 que s'ha aprovat definitivament amb uns garatges
dels habitatges bifamiliars que arriben a tocar la façana del
carrer (Figura 4).
Aquest
fet demostra que es pot urbanitzar el costat de ponent de l'avinguda
Sitges sense haver de passar per alt la característica singular de
la tanca del carrer.
