dimecres, 18 d’agost de 2021

"Ja podrien evacuar alguns kV cap al poble, de franc!"

Aquest és el quart escrit relacionat amb les línies elèctriques que he publicat al meu blog. Per tal d'entendre millor el que s'exposa a continuació, podeu consultar els altres escrits publicats en aquest bloc a partir dels següents enllaços: 1, 2 i 3.

Aquesta encertada expressió la vaig rebre fa poc via WhatsApp d’un bon amic de la colla de les Caramelles i que de ben segur la podran fer servir a la cantada de l’any vinent com a cobla el Dissabte de Glòria i el Diumenge de Pasqua.

El missatge feia referència al nou i complex projecte elèctric de titularitat privada que amb un pressupost de més de 300.000.000,00 € (TRES-CENTS MILIONS D’EUROS) anomenat Clúster Begues preveu implantar, entre disseminades infraestructures eòliques i fotovoltaiques, una nova i polèmica línia aèria de 400 kV al llarg de més de 300 km. Aquesta línia aèria preveu travessar Aragó i bona part de Catalunya fins a evacuar a la subestació Punt Sud de Begues. El projecte i l’estudi d'impacte ambiental d’aquesta complexa instal·lació estarà fins al dia 9 de setembre a informació pública.

Em va semblar una frase molt entenedora de tot el que ha passat durant aquests darrers setanta anys al nostre terme municipal relacionat amb la nombrosa quantitat d’infraestructures elèctriques que tenim escampades en forma de línies aèries, suports de torres metàl·liques o la subestació Punt Sud, situada a prop del Montau a cavall entre Vallirana i Begues. D’aquesta empastifada que han fet les companyies elèctriques, els beguetans sempre hem anat rebent, com a molt, les molles.


Plànol general de les línies elèctriques al municipi de Begues i rodalia. Font: REE

Entre els anys 50 i els 80 del segle passat van proliferar pel terme municipal unes quantes línies elèctriques de molt alta tensió que travessen la plana de la Clota o les faldes i carenes del Montau i del Sotarro. Aquesta estesa es va consolidar en un temps on el possible control s’escapava dels col·lectius ciutadans i on els poders fàctics de les grans empreses elèctriques estatals gestionaven i decidien la seva implantació. Poques propietats afectades pel seu pas o implantació van rebre algun tipus de compensació. L’ajuntament i la resta de beguetans no varen rebre res a canvi.

Va ser als anys noranta, quan les normatives ambientals es van anar implantant, que la disbauxa va anar minvant. A principis de segle vàrem veure, arreu del Principat, els primers intents per controlar els interessos de les companyies de distribució elèctriques per tal que es posessin a to pel que fa al respecte als paràmetres mediambientals i de coherència territorial.

Així, en una de les sol·licituds d’ampliació de potència de la subestació del Punt Sud, es va posar sobre la taula la possibilitat de donar resposta a la línia elèctrica aèria de l’avinguda Mediterrània que travessa Begues Parc, Santa Eulàlia i Bon Solei.

I als volts del 2006 es va plantejar un desplaçament de la línia aèria de l’avinguda Mediterrània cap a la zona nord de la plana de l’Alzina i del Sotarro. La idea no era gens brillant. Agafar un problema que afectava uns propietaris i traslladar-ho a un altre lloc on molestessin a altres propietaris, no era tolerable. Hi va haver debat i encara dura.

L’any 2009, amb l’aprovació d’una àmplia majoria dels partits que governaven al municipi, format per ICV, ERC i CiU, i per tal de treure una primera fase de línies d’alta tensió i els seus suports, es va aprovar inicialment una Modificació Puntual del Pla General per tal de soterrar el traçat de l’avinguda Mediterrània al seu pas per Begues Parc. Malauradament el canvi de govern municipal el 2011 va hipotecar aquesta iniciativa.

L’equip de govern, format per CiU i més tard per Junts x Cat, que gestiona el municipi des del 2011 va canviar de parer. Va descartar el tema del soterrament i el 2016 va reprendre el tema de traslladar el problema aeri al costat nord del terme municipal i posar més torres metàl·liques de traçat elèctric. El dia d’avui estem a l’espera de conèixer els detalls del projecte constructiu per fer aquest desplaçament, ja que el mes d’abril de 2021 hi va haver una Resolució del Departament de Territori i Sostenibilitat on s’acorda la Declaració d’Impacte Ambiental i s’escull una de les tres possibles propostes que es van presentar l’any 2020: el desplaçament de la línia aèria cap al nord, amb moltes esmenes a introduir.

Malauradament, fins al dia d’avui, l’opció del soterrament ha estat descartada per motius econòmics sense aportar arguments raonats i justificats.

Però, per si no tenim prou torres aèries dins del nostre terme municipal, ara haurem d’afegir les noves torres que es preveuen posar amb el desplaçament de la línia per l’avinguda Mediterrània cap al nord i a més... les del Clúster Begues Ens arribarà una nova i gegantina línia de 400 kV fins a la subestació del Punt Sud, un equipament estratègic d’infraestructures de titularitat privada que ocupa més de 61.000,00 m² de superfície, on un 20% del sòl està dins del terme de Begues i un 80% del sòl està dins del terme de Vallirana.

Aquest equipament urbanísticament no compleix les condicions de qualificació de serveis tècnics de clau 4 i està en situació disconforme dins del vigent Pla General d’Ordenació. És una infraestructura que es beneficia d’uns accessos i una possessió privilegiada en el territori metropolità i que a part de no tenir tots els tràmits urbanístics correctament tramitats, el municipi no rep res a canvi.


Visió aèria del Punt Sud SE400 i SE220. Font: REE

Total, que continuant amb l’empastifada de torres i línies que tenim actualment, a més ens volen evacuar una conflictiva i polèmica línia de molt alta tensió de 400 kV que ve de l’Aragó fins a la subestació del Punt Sud sense que els titulars d’aquest equipament d’infraestructures hagin fet els deures urbanístics i sense que s’hagin valorat les compensacions per a la ubicació, l’increment de superfície i potència d’aquest equipament privat que tenim dins del terme municipal de Begues.

Si no ens posem les piles per aconseguir unes raonades contrapartides del Punt Sud, en el temps ens aniran evacuant altres noves infraestructures aèries i només en sortiran beneficiats les grans companyies de distribució elèctrica que gestionen la subestació, els ciutadans i les empreses ubicades a la plana del Llobregat, el Barcelonès i el seu entorn immediat, que són els que reben el subministrament d’electricitat. 


Foto aèria subestació Punt Sud. Font: REE

Ens hem d’espavilar per tal d’aconseguir que les empreses distribuïdores d’electricitat facin el soterrament de la línia aèria al seu pas per l’avinguda Mediterrània i que els titulars de la subestació del Punt Sud facin els deures urbanístics que tenen pendents i que reverteixin d’alguna manera al municipi. Una possible contribució podria ser l’aportació pressupostària per soterrar la línia aèria existent per l’avinguda Mediterrània.

Com a document de cloenda de tot plegat adjunto un interessant article de la normativa urbanística i ordenances del vigent Pla General de 1997. En el seu títol tercer, capítol tercer, articles 129 a 132, esmenta el “Sistema d’infraestructures de serveis tècnics, clau 4” i dona unes determinades pautes d’obligat compliment que crec que no han estat respectades durant més de vint-i-cinc anys.

Llegiu i ja direu.






diumenge, 8 de novembre de 2020

La Casa Cervelló, làmines amb perspectives exteriors del projecte (III)

Fa anys vaig iniciar un treball de recerca sobre la documentació gràfica de les edificacions que es van bastir a Begues a principis dels segle XX. El treball continua el seu curs i, de tant en tant, he anat divulgant algun dels documents que anava trobant (vegeu l'article I i l'article II de La Casa Cervelló, petjada racionalista a Begues que pertanyen a la secció Petjades d'aquest blog).

La Casa Cervelló ha estat el millor referent d'aquestes edificacions que he trobat fins ara i ,aprofitant que he aconseguit més material documental, he digitalitzat unes precioses làmines del projecte original (Figura 1. Si hi feu clic, les veureu a una major resolució). Aquestes varen ser dibuixades als anys 1929-1930, on es delata la delicadesa i la sensibilitat de l'arquitecte Antoni Puig Gairalt per definir els espais exteriors de l'habitatge destinats a casa d'estiueig.


Figura 1. Làmines perspectives exteriors de la Casa Cervelló. Font: Família Cervelló

En aquest tercer capítol sobre aquesta casa no em voldria estendre en explicacions, ja que als capítols I i II ja em vaig esplaiar. Us convido a fer l'exercici de situar-vos en el context històric i social de Begues dels anys 20 del segle XX, que es quan es va consolidar aquest projecte de casa. Aprofito per adjuntar una fotografia del doble espai del interior de la casa (Figura 2), feta durant una visita a l'any 2012 i on s'observa que es va conservar intacte el seu mobiliari durant gairebé 100 anys.

Figura 2. Interior de la Casa Cervelló l'any 2012. Font: Jordi Dolz

Com a referent comparatiu us adjunto tres imatges de la mateixa època on es veuen els models de cases d'estiueig que s'estaven construint en aquells moments a Begues. La casa Cervelló va ésser un bon exemple de l'avantguarda racionalista. Les edificacions de les cases del Forner, cases al carrer de la Salut o de la Rambla
(Figures 3, 4 i 5 respectivament) responien uns modestos models d'eclecticisme popular de difícil classificació estilística.

Figura 3. Cases del Forner. Font: CEB

Figura 4. Cases del carrer de la Salut. Font: CEB
Figura 5. Cases de la Rambla. Font: CEB

Espero que gaudiu de les imatges.


dijous, 1 d’octubre de 2020

REE respon dues vegades

Aquest escrit és el tercer del meu blog relacionat amb les línies elèctriques i pot ser que sigui el darrer abans de saber el desenllaç definitiu. Aquest tema que es va iniciar fa més de 16 anys.

Durant els mesos de juliol i setembre de 2020 “Red Eléctrica de España, S.A.U.” (REE) ha contestat als dos escrits que van tramitar diverses entitats i col·lectius locals amb el nom de Stop Alta Tensió que demanen el soterrament de les línies elèctriques al seu pas pel nucli urbà de Begues. Adjunto aquesta documentació escrita de resposta per tal que hom ho llegeixi i en pugui treure les seves conclusions.

PRIMERA RESPOSTA

La primera resposta es del 2 de juliol de 2020 i que contestava a les al·legacions que varen tramitar el col·lectiu d’entitats Stop Alta Tensió a finals de gener de 2020 i que vaig analitzar en aquest article.

De la lectura de l’escrit es dedueix que REE, tot i fer una aposta pel desplaçament, esmenta que no ha estudiat a fons el tema del soterrament tal com ho ha fet amb l’aeri. Ho raona pel fet que el desplaçament és la solució que li interessa i diu que és la més econòmica. En aquest escrit, REE també diu que serà la Direcció de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya que emeti la corresponent Declaració d’Impacte Ambiental i que disposi una proposta definitiva.



SEGONA RESPOSTA

La segona resposta es del 10 de setembre de 2020 i contesta a una altra volta d’al·legacions tramitada el 15 d’agost de 2020 on el col·lectiu d’entitats torna a insistir amb el tema del soterrament. En aquesta segona contesta, REE entra a fons en l’estimació del cost de soterrar i ara diu que és de 3’5 o 4 vegades més car que el desplaçament aeri. A més, avisa que si la decisió definitiva recau amb una solució més cara, aquesta diferència haurà de ser assumida per l’administració local. I torna a recordar que serà la Direcció de Polítiques Ambientals i Medi Natural que emeti la corresponent Declaració d’Impacte Ambiental i que disposi una proposta definitiva.




ANÀLISI

De l’atenta lectura d’aquests dos darrers escrits de REE, de l’historial i enllaços que podeu recuperar i rellegir en aquest blog relacionat amb aquest tema, constato que el soterrament continua essent l’opció mes beneficiosa des del punt de vista ambiental. Només cal observar que les zones urbanes tendeixen a anar soterrant tots el serveis aeris que malauradament, fa anys, es van posar de qualsevol manera amb barroers arguments economicistes i que a la llarga no han fet més que empitjorar la qualitat urbana de molts pobles i ciutats.

Estic convençut que el soterrament, comparat amb el desplaçament, no és tant car com deia REE el 2017 on va deixar escrit que seria entre 15 o 20 vegades més car. Tampoc crec que sigui 3’5 o 4 vegades més car tal com ara ho esmenta REE en el seu últim escrit de 2020. Entenc que serà més car, sí, però no serà una quantitat exagerada. El recorregut soterrat que ha proposat el col·lectiu Stop Alta Tensió discorre majoritàriament per terrenys planers, que en bona part no estan pavimentats i les característiques del subsòl permet una còmoda i econòmica excavació. 

S’ha de tenir en compte que, en part, l’origen d’aquesta moguda pel desplaçament té el seu origen en el projecte de línia elèctrica a doble circuit Mangraners (Lleida) – Punt sud (Begues), on es proposa substituir una antiga línia canviant les torres i el cablejat sense modificat el traçat de més de 100 km de recorregut (i ho analitzo aquí). Només al nostre terme municipal apareix un nou traçat aeri que va d’Olesa al Punt Sud i a més es creen noves línies aèries a l’entorn del Punt Sud i dins del terme municipals de Begues.

Malgrat la despesa econòmica que pugui representar, cal soterrar totes les infraestructures aèries que travessen o existeixen dins de l’entorn urbà consolidat. S’ha anat fent durant aquests darrers anys en reurbanitzar diverses zones urbanes i s’ha de continuar amb aquesta pràctica d’eliminar els impactes visuals que produeixen els cablejats elèctrics, d’enllumenat i de telefonia als nostres pobles i ciutats.

Només faltaria!

divendres, 7 d’agost de 2020

El barri Campamà i la inundabilitat

El Ple municipal de juliol va aprovar provisionalment la Modificació Puntual del Pla General de Begues que afecta al barri Campamà (MPPG 23). Aquesta aprovació encara no és efectiva i en els propers mesos podria aconseguir el vist i plau definitiu de la Generalitat. A grans trets el document urbanístic fa una proposta detallada d'ordenació del barri, regula la edificació, defineix de forma precisa el traçat d'un vial i aprofundeix en el tema de la inundabilitat.

Per tal que sigui entenedora la conclusió que desenvoluparé al final d'aquest escrit, adjunto mitja dotzena de plànols, l'enllaç a documents complets i comento de forma resumida l'evolució de la tramitació urbanística que s'ha produït en aquest indret durant aquests darrers quatre anys.


ESTAT ACTUAL DE LA EDIFICACIÓ AL BARRI

En aquest plànol d'ordenació es veu el barri en el seu estat actual (Imatge 1) amb les seves edificacions i el seu entorn immediat segons consta al projecte presentat. S'ha de tenir en compte que fa poc s'ha edificat un nou habitatge situat a llevant de Ca l'Agustí que no està grafiat i que cal dibuixar, altrament l'estat actual del plànol no és coincident amb la realitat.


Imatge 1. Estat actual de les edificacions al Barri Campamà. Font: Modificació del PGOU núm.23 "Barri Campamà". Aprovació Provisional


PLA GENERAL DE 1997

Aquí exposo el plànol d'ordenació d'aquest barri tal com el va qualificar el Pla General de Begues l'any 1997. En aquesta proposta s'establia que un futur Pla Especial hauria d'acabar de definir amb precisió com s'ha d'ordenar el barri. Observeu que, pel costat de llevant, no s'incloïa la masia abandonada de Ca l'Agustí ni el seu entorn immediat sud fins a arribar a la riera de Begues.

El Pla General proposava per al barri Campamà una tramitació urbanística similar al que s'ha aprovat recentment per el barri de la Rectoria.


Imatge 2. Detall del Barri Campamà del Pla General d'Ordenació Urbanística de Begues del 1997.


AVANÇ DE PLA DE 2016 (FASE 1)

A finals del 2016 es va aprovar, per Decret d'Alcaldia, el document de l'Avanç de Planejament de la MPPG 23 on es va posar sobre la taula la possibilitat d'ampliar l'àmbit del barri incorporant la masia de Ca l'Agustí i altres terrenys situats al sud de la masia tal com es veu al plànol d'ordenació (Imatge 3). Aquest document no es va aprovar ni per Junta de Govern ni per Ple i no va ser divulgat de forma generosa entre la ciutadania.

Imatge 3. Proposta d'ordenació a l'Avanç de Planejament de 2016.

La proposta no s'aguantava per enlloc. L'equip redactor no coneixia la singularitat del territori i va proposar que es poguessin bastir dotze noves edificacions aïllades, deu d'elles en els sòls inundables dels horts del barri Campamà. Tampoc no va tenir en compte la perllongació del carrer Romaní que hauria d'enllaçar amb el carrer Industria a prop del Caprabo, tal com establia de forma coherent les directrius de mobilitat del Pla General de 1997.

Durant el període d'informació publica es van presentar diverses al·legacions de particulars, de partits polítics i del Centre d'Estudis Beguetans (CEB). També es va reunir la “Comissió de Patrimoni i Estètica” (*) per debatre aquest tema on el CEB va incidir en algunes d'aquestes importants deficiències i mancances, segons consta a l'acta.


APROVACIÓ INICIAL DE 2018 (FASE 2)

El document de l'aprovació inicial de la MPPG 23 es va tramitar per Ple el 2018 on es van introduir nombroses modificacions respecte la proposta d'Avanç, ja que s'incorporaven part de les al·legacions que s'havien tramitat a l'Avanç de Pla.

Al plànol d'ordenació (Imatge 4) es poden observar els canvis amb la reducció de l'àmbit a l'entorn de Ca l'Agustí, la delimitació amb millor precisió els tres sectors del barri per tal de poder gestionar per separat les singularitats de cada indret les seves característiques edificatòries, es va descartar la proposta de posar algunes edificacions als horts inundables propers a la riera de Begues, apareixen quatre noves edificacions en lloc de dotze i es va recuperar la perllongació del carrer Romaní fins el carrer Indústria.


Imatge 4. Proposta d'ordenació de l'Aprovació Inicial de 2018.

Durant el període d'informació pública es van presentar noves al·legacions de particulars, de partits polítics i del CEB. També es va tornar a reunir la “Comissió de Patrimoni i Estètica” per debatre aquest tema (aquí en podeu consultar l'acta). Però aquesta trobada es va produir una vegada s'havia aprovat inicialment el document. Per coherència i per sentit comú, les Comissions s'haurien de reunir abans d'aprovar els documents, altrament deixa de tenir sentit convocar una Comissió consultiva. Malauradament l'equip de govern municipal té una percepció diferent del que s'entén per participació ciutadana.


APROVACIÓ PROVISIONAL DE 2020 (FASE 3)

El document de l'aprovació provisional es va tramitar el passat mes de juliol (en dos volums, que podeu consultar aquí: 1 i 2) on s'introdueixen petits canvis que no alteren substancialment el que s'havia aprovat inicialment. A continuació podeu observar el plànol d'ordenació.

Imatge 5. Proposta d'ordenació de l'Aprovació Provisional de 2020.

El fet més destacat d'aquest nou document és la incorporació d'un qüestionat document complementari o addenda que va exigir l'Agència Catalana de l'Aigua per aprofundir i conèixer amb més precisió noves dades que no estaven suficientment detallades sobre la possible inundabilitat d'aquest barri. En aquesta addenda s'esmenta que el pont de la Variant sobre la riera de Begues no està correctament dissenyat ja que ”...actua com una presa creant una espècie d'embassament...” tal com trobareu explicat al punt 7 del Volum II. Aquesta observació és nova i preocupant, ja que no havia estat explicada ni divulgada fins que fa poc hem tingut coneixement de la totalitat de la documentació de l'aprovació provisional.

En el meu darrer escrit en aquest blog, esmentava el tema de les rieres de Begues en general i les mancances que teníem a nivell de prevenció de riscos. Insisteixo que cal conèixer a fons el tema de la inundabilitat de la totalitat de les rieres de Begues abans de incidir només en un tros del seu recorregut. Només cal mirar el parcial estudi d'inundabilitat del barri Campamà per veure de quina manera l'addenda fuig d'estudi i escapça de forma arbitrària els límits del traçat cap a llevant i cap a ponent sense donar a conèixer l'entorn immediat i proper de la zona.

Pel que fa a les noves edificacions situades dins de límits potencialment inundables només observo que es gira lleugerament un edifici (gairebé inapreciable) per tal que no sigui engolit dins d'una de les noves corbes d'inundabilitat que s'han redibuixat segons la addenda. Al meu entendre no deixa de ser una proposta temerària la de situar uns edificis en aquest indret al límit de la inundabilitat. Proposo situar les noves edificacions de forma compacte a prop del carrer Industria en un indret situat en un punt alt del barri.

El nou traçat del carrer Romaní, tal com està dibuixat, provocarà importants desmunts de terreres segons es veuen a les seccions T1 i T3 del futur carrer Romaní (pàgina 151) i una innecessària duplicitat de vials. Proposo modificar el traçat segons els esquemes que vaig aportar a les al·legacions (Imatge 6) que vaig presentar ja que facilita la lògica ampliació de l'àmbit pel sector de ponent, no crea voluminosos desmunts de terres i aprofita els vials existents a prop del Caprabo.

Imatge 6. Proposta d'ordenació que vaig presentar a les al·legacions de l'Aprovació Inicial de 2018.

CONCLUSIÓ

Estem davant d'una tramitació de modificació puntual del Pla General per a un barri històric on es poden encabir modestes propostes urbanístiques que millorin uns paràmetres que no es van tenir en compte fa vint-i-cinc anys, com són el tema del manteniment de l'estructura edificatòria, la mobilitat, l'habitatge social, la inundabilitat i la sostenibilitat d'aquest barri. Totes les modificacions puntuals del Pla General de Begues (fins ara se n'han fet més de 25) han incidit amb més o menys intensitat en aspectes similars. No veig el per què no podem ser més agosarats en aquest barri i incidir amb més contundència en alguns aspectes. Tampoc cal ser excessivament conservador i deixar-ho tal com estava al segle XIX.

En aquesta proposta que s'ha aprovat provisionalment, s'ha acordat conservar i protegir la part ja edificada i consolidada al voltant del carrer Campamà i també de l'entorn de la masia de Ca l'Agustí, tanmateix considero que quedarà excessivament encaixonada i poc visible.

Convindria respectar de forma generosa i previsora la possible inundabilitat dels futurs edificis que es dibuixen a prop de la riera i no passar de puntetes amb els ajustats límits segons l'“esmolada” addenda de l'informe d'inundabilitat que trobareu al punt 7 del Volum II. Proposo encabir una edificació plurifuncional o plurifamilar (a poder ser d'habitatges de promoció pública) a la part superior del carrer Indústria que reculli algunes de les mancances edificatòries del barri i del municipi.

També tenim una bona oportunitat per rectificar i millorar la ubicació del traçat del carrer Romaní fins a encarar a prop del costat sud del Caprabo i a continuació enllaçar a la part superior del carrer Indústria.

Aquests temes es van plantejar de forma raonada a les al·legacions i a l'esbós que vaig tramitar a l'any 2016 i al 2018 i que no han estat acceptades per l'equip de govern municipal ni per l'equip redactor.