dilluns, 28 de març de 2022

"Un kilòmetre i mig"

Amb aquest contundent condicionant, el Ple Municipal de 28 d’abril de 1977 va acordar establir que qualsevol nova línia elèctrica aèria de 220 o 380 kV que es prevegi fer passar pel terme municipal s’havia de situar a la distància mínima d’un kilòmetre i mig dels edificis d’habitatge de la població (vegeu Figura 1).

Figura 1: Acta del Ple Municipal del 28 d'abril de 1977. Cliqueu aquí per accedir al document original digitalitzat.


El pacte, acordat entre l’Ajuntament de Begues i “Fuerzas Electricas de Cataluña  S.A.”, va permetre donar llicència d’obres i d’activitat per bastir l'estratègica subestació d’interès estatal, anomenada Punt Sud, situada a l’extrem nord del terme municipal i a cavall entre els municipis de Begues i Vallirana.


Figura 2: En vermell, àrea que es dibuixa en mesurar una distància d'1,5 km al voltant dels nuclis d'edificis d'habitatges del municipi de Begues. Vegeu com totes les línies elèctriques (de color rosa) existents actualment (tant pel nord com pel sud) estan inserides dins aquesta àrea. Font: Elaboració pròpia

Entenc que la mesura va ser un encert de gestió local que ha permès, durant quaranta-cinc anys, que no s’hagin bastit noves línies elèctriques aèries de 220 kV o de potències superiors en les proximitats del nostre entorn habitat.

Però, sembla que l’actual equip de govern municipal no està disposat a respectar l’acord. La tossuderia en no voler acceptar la inversió econòmica en un racional i necessari soterrament de la línia d’alta tensió aèria que passa per l’avinguda Mediterrània ha motivat que actualment està en una avançada fase de redacció un projecte tècnic per desmantellar i per desplaçar la línia aèria cap al nord amb un traçat més a menys paral·lel a les línies aèries que actualment passen per l’entorn del Sotarro: l'alternativa A2 (vegeu Figura 3).

Figura 3: Detall de l'Alternativa 2 proposada per Red Eléctrica Española. En verd, les línies d'alta tensió existents en l'actualitat. En morat, la proposta de compactació. Font: REE. Cliqueu aquí per accedir al plànol complet de tota l'àrea d'afectació.

Amb la proposta de desplaçament de l'alternativa A2 i que es detalla a la Resolució TES/1098/2021 de declaració d’impacte ambiental, observo que s’incompleixen les distàncies d'“un kilòmetre i mig” que es van establir l’any 1977. I que entenc que són vigents, ja que va aconseguir un important acord entre ambdues parts.

S’ha de recordar que l'any 1977 els gestors i els tècnics municipals havien contemplat impotents com, entre els anys 50 a 77 del segle XX, i a les proximitats del nostre entorn urbà proliferaven, emparades amb pretesos interessos públics i estatals, diverses línies aèries d’electricitat. Entre elles, la que conformaria l’avinguda Mediterrània (1958) i les de l’entorn del Montau i del Sotarro (1976).  

Amb aquest panorama advers, els agents municipals volien preservar el territori de futures agressions i aquesta va ser una de les respostes que van utilitzar. I entenc que l'hem de continuar defensant.

També tenim el referent del Pla General d’Ordenació de Begues de 1997 que va establir algunes limitacions. El document normatiu està establert als articles 129 a 132  del Títol Tercer, Capítol Tercer de la Normativa Urbanística i Ordenances del vigent PGOU on l’article 131.2 prohibeix les noves traces de línies elèctriques d’Alta tensió, si bé es poden desplaçar a una altra traça ja existent i compactar-la conservant la mateixa estructura de torres o bé, segons l’article 131.5, preferentment es poden soterrar. Alhora cal tenir en compte l’article 132, que esmenta l’excessiva i desproporcionada càrrega de serveis d’infraestructures metropolitanes que suporta el terme municipal de Begues.

Soc conscient que potser el fet de soterrar la línia elèctrica serà més car que el desplaçament, però s’ha de tenir en compte que el soterrament de tota mena d’infraestructures aèries és necessària i alhora obligatòria als entorns urbans.  

La qualitat formal de l’entorn urbà i del no urbanitzable que envolta a les edificacions destinades a habitatge cal preservar-lo com ho van intentar fer possible els gestors municipals en un acord de Ple de l’abril de 1977.

El “kilòmetre i mig” va ser una bona iniciativa que cal mantenir.


dissabte, 29 de gener de 2022

Viabilitat dels habitatges públics o de protecció oficial a Begues

ANTECEDENTS

L'any 2020 vaig publicar en aquest blog dos temes que en el seu dia eren d’actualitat i observo que avui dia encara ho són. El primer fa referència a la possibilitat d’encabir habitatges assequibles a l’àmbit de l’Escorxador i el segon desenvolupa, entre altres comentaris, una cronologia amb un annex on es resumien les promocions d’habitatges de promoció pública que s’han construït a Begues des de l’any 1987. Paral·lelament, vaig publicar un tercer escrit on es plantejava la declaració de caducitat dels plans parcials que fa molts anys que no s’han dut a terme per tal d’adaptar-los als vigents criteris de sostenibilitat així com una major atenció a la qüestió de la promoció d’habitatges protegits.

Recentment, l’única notícia municipal relacionada amb la posada en venda o lloguer d’habitatges protegits de promoció pública ha estat la licitació de dos habitatges de lloguer a cal Purrós. És a dir, només s’han arribat a condicionar dos habitatges de lloguer en el termini de més de dotze anys i l’administració pública, ajuntament i Àrea Metropolitana, han destinat per a aquests habitatges més de 400.000,00 €, és a dir, més de 200.000,00 € per habitatge. 


Habitatges de promoció pública a Mas Pasqual (Elaboració pròpia)

 

CAN PAU MARTÍ

Fa poc s’ha aprovat provisionalment una modificació puntual del Pla General al voltant de la masia de can Martí, on l’equip de govern ha rebutjat la possibilitat d’assignar una part de la promoció a habitatges protegits, tal com demanava Begues en Comú i el Centre d’Estudis Beguetans (vegeu aquí les al·legacions). La proposta era agosarada, però posava a prova la voluntat de l’equip de govern per incidir en la implantació d’una forma més sostenible de creixement urbà, ja que es preveuen construir vint-i-vuit habitatges nous. En aquestes al·legacions també es proposava concentrar l’edificació en un únic volum plurifamiliar tots els habitatges i no fer una escampada de 14 petites unitat d’edificis bifamiliars.

Ara, la Comissió d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana té l’última paraula sobre l’aprovació definitiva d’aquesta proposta de modificació.


Plànol d'ordenació Can Pau Martí (Font: Ajuntament de Begues)



Proposta del CEB per a l'ordenació de Can Pau Martí (Font: CEB)


L’ESCORXADOR

El document de l’aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla General a l’àmbit de l’entorn de l’Escorxador de l’any 2020, assigna 33 habitatges a promoció pública d’un total de 40 habitatges. Dins d’aquest document hi ha un detallat estudi econòmic que justifica la conveniència d’aquesta modificació de planejament, avala la viabilitat de la promoció dels habitatges i el desenvolupament urbanístic de l’àmbit de l’Escorxador.

Aquests darrers mesos també s’ha aprovat inicialment el Projecte de Reparcel·lació i el Projecte d’Urbanització. S’ha de dir que ambdós documents encara no han superat l’aprovació provisional.

És a dir, estem davant d’una proposta urbanística de promoció d’habitatges, lliures alguns i protegits la resta, que ha superat ja els tràmits necessaris per poder afirmar que l'operació urbanística és viable. S’ha de tenir en compte que l’aprovació definitiva ja compta amb el vistiplau de la Comissió d’Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.


ESTUDIS TÈCNICS

Amb la tramitació urbanística de l’Escorxador en marxa i veient que hi ha alguns aspectes econòmics que no encaixen, l’equip de govern ha encarregat dues peticions d’estudis tècnics a equips externs a l’ajuntament amb l’objectiu d’aprofundir en la viabilitat econòmica d’implantar habitatges de protecció oficial a l’Escorxador i habitatge públic a la resta del municipi. Aquesta és la impressió que hom treu en llegir aquestes dues peticions, tot i la minsa informació que traspua del redactat dels Decrets.   

Aquests Decrets són recents: el 17 de desembre s’ha adjudicat un contracte menor de redacció d’estudi previ d’habitatges públics i el 20 de desembre s’ha adjudicat un contracte menor de redacció d’estudi de viabilitat econòmica d’habitatges de protecció oficial de la unitat d’actuació l’Escorxador. Davant d’aquests encàrrecs, per un import total de més de 25.000,00 €, em pregunto per a què ha servit el:

  1. Programa d’actuació municipal d’habitatge del 2019, document que es va anunciar que l’estava enllestint la Diputació, però no em consta que s’hagi fet públic. Tampoc hi va haver cap tràmit d’aprovació. És un document de bones intencions.
  2. Els detallats deu fulls de l’avaluació econòmicade l’aprovació definitiva de la modificació puntual de l’Escorxador on es justifica la viabilitat de la figura urbanística que s’aprova.
  3. L’aprovació inicial dels projectes de Reparcel·lació i d’Urbanització (referenciats anteriorment), que han iniciat la seva tramitació sense tenir la certesa de la viabilitat econòmica de la figura urbanística a l’àmbit de l’Escorxador.

És a dir, tenim expedients urbanístics en tràmit que d’alguna manera depenen dels informes d’uns equips externs a l’ajuntament i que, a hores d'ara, estan fent una relectura del que ja es va redactar l’any 2020!


CONCLUSIÓ

És incoherent, a hores d’ara, iniciar un procés de consultes a tècnics externs a l’ajuntament per tal de valorar la bondat d’una proposta que ja està encarrilada des de l’any 2020 i que compta amb tres documents urbanístics que estan aprovats en diferents fases. Les prospectives i expectatives econòmiques s’haurien de tenir molt clares des de fa temps i més tenint en compte que l’ajuntament, en el cas de l’Escorxador, és el propietari majoritari.

D’aquestes qüestions econòmiques relacionades amb els habitatges de promoció pública a l’àmbit de l’Escorxador no em consta que s’hagi parlat als Plens Municipals, ni a les Comissions de Govern, ni al Butlletí Municipal. I, per acabar-ho d’adobar, tampoc s’ha informat als grups polítics que estan a l'oposició.

dimecres, 18 d’agost de 2021

"Ja podrien evacuar alguns kV cap al poble, de franc!"

Aquest és el quart escrit relacionat amb les línies elèctriques que he publicat al meu blog. Per tal d'entendre millor el que s'exposa a continuació, podeu consultar els altres escrits publicats en aquest bloc a partir dels següents enllaços: 1, 2 i 3.

Aquesta encertada expressió la vaig rebre fa poc via WhatsApp d’un bon amic de la colla de les Caramelles i que de ben segur la podran fer servir a la cantada de l’any vinent com a cobla el Dissabte de Glòria i el Diumenge de Pasqua.

El missatge feia referència al nou i complex projecte elèctric de titularitat privada que amb un pressupost de més de 300.000.000,00 € (TRES-CENTS MILIONS D’EUROS) anomenat Clúster Begues preveu implantar, entre disseminades infraestructures eòliques i fotovoltaiques, una nova i polèmica línia aèria de 400 kV al llarg de més de 300 km. Aquesta línia aèria preveu travessar Aragó i bona part de Catalunya fins a evacuar a la subestació Punt Sud de Begues. El projecte i l’estudi d'impacte ambiental d’aquesta complexa instal·lació estarà fins al dia 9 de setembre a informació pública.

Em va semblar una frase molt entenedora de tot el que ha passat durant aquests darrers setanta anys al nostre terme municipal relacionat amb la nombrosa quantitat d’infraestructures elèctriques que tenim escampades en forma de línies aèries, suports de torres metàl·liques o la subestació Punt Sud, situada a prop del Montau a cavall entre Vallirana i Begues. D’aquesta empastifada que han fet les companyies elèctriques, els beguetans sempre hem anat rebent, com a molt, les molles.


Plànol general de les línies elèctriques al municipi de Begues i rodalia. Font: REE

Entre els anys 50 i els 80 del segle passat van proliferar pel terme municipal unes quantes línies elèctriques de molt alta tensió que travessen la plana de la Clota o les faldes i carenes del Montau i del Sotarro. Aquesta estesa es va consolidar en un temps on el possible control s’escapava dels col·lectius ciutadans i on els poders fàctics de les grans empreses elèctriques estatals gestionaven i decidien la seva implantació. Poques propietats afectades pel seu pas o implantació van rebre algun tipus de compensació. L’ajuntament i la resta de beguetans no varen rebre res a canvi.

Va ser als anys noranta, quan les normatives ambientals es van anar implantant, que la disbauxa va anar minvant. A principis de segle vàrem veure, arreu del Principat, els primers intents per controlar els interessos de les companyies de distribució elèctriques per tal que es posessin a to pel que fa al respecte als paràmetres mediambientals i de coherència territorial.

Així, en una de les sol·licituds d’ampliació de potència de la subestació del Punt Sud, es va posar sobre la taula la possibilitat de donar resposta a la línia elèctrica aèria de l’avinguda Mediterrània que travessa Begues Parc, Santa Eulàlia i Bon Solei.

I als volts del 2006 es va plantejar un desplaçament de la línia aèria de l’avinguda Mediterrània cap a la zona nord de la plana de l’Alzina i del Sotarro. La idea no era gens brillant. Agafar un problema que afectava uns propietaris i traslladar-ho a un altre lloc on molestessin a altres propietaris, no era tolerable. Hi va haver debat i encara dura.

L’any 2009, amb l’aprovació d’una àmplia majoria dels partits que governaven al municipi, format per ICV, ERC i CiU, i per tal de treure una primera fase de línies d’alta tensió i els seus suports, es va aprovar inicialment una Modificació Puntual del Pla General per tal de soterrar el traçat de l’avinguda Mediterrània al seu pas per Begues Parc. Malauradament el canvi de govern municipal el 2011 va hipotecar aquesta iniciativa.

L’equip de govern, format per CiU i més tard per Junts x Cat, que gestiona el municipi des del 2011 va canviar de parer. Va descartar el tema del soterrament i el 2016 va reprendre el tema de traslladar el problema aeri al costat nord del terme municipal i posar més torres metàl·liques de traçat elèctric. El dia d’avui estem a l’espera de conèixer els detalls del projecte constructiu per fer aquest desplaçament, ja que el mes d’abril de 2021 hi va haver una Resolució del Departament de Territori i Sostenibilitat on s’acorda la Declaració d’Impacte Ambiental i s’escull una de les tres possibles propostes que es van presentar l’any 2020: el desplaçament de la línia aèria cap al nord, amb moltes esmenes a introduir.

Malauradament, fins al dia d’avui, l’opció del soterrament ha estat descartada per motius econòmics sense aportar arguments raonats i justificats.

Però, per si no tenim prou torres aèries dins del nostre terme municipal, ara haurem d’afegir les noves torres que es preveuen posar amb el desplaçament de la línia per l’avinguda Mediterrània cap al nord i a més... les del Clúster Begues Ens arribarà una nova i gegantina línia de 400 kV fins a la subestació del Punt Sud, un equipament estratègic d’infraestructures de titularitat privada que ocupa més de 61.000,00 m² de superfície, on un 20% del sòl està dins del terme de Begues i un 80% del sòl està dins del terme de Vallirana.

Aquest equipament urbanísticament no compleix les condicions de qualificació de serveis tècnics de clau 4 i està en situació disconforme dins del vigent Pla General d’Ordenació. És una infraestructura que es beneficia d’uns accessos i una possessió privilegiada en el territori metropolità i que a part de no tenir tots els tràmits urbanístics correctament tramitats, el municipi no rep res a canvi.


Visió aèria del Punt Sud SE400 i SE220. Font: REE

Total, que continuant amb l’empastifada de torres i línies que tenim actualment, a més ens volen evacuar una conflictiva i polèmica línia de molt alta tensió de 400 kV que ve de l’Aragó fins a la subestació del Punt Sud sense que els titulars d’aquest equipament d’infraestructures hagin fet els deures urbanístics i sense que s’hagin valorat les compensacions per a la ubicació, l’increment de superfície i potència d’aquest equipament privat que tenim dins del terme municipal de Begues.

Si no ens posem les piles per aconseguir unes raonades contrapartides del Punt Sud, en el temps ens aniran evacuant altres noves infraestructures aèries i només en sortiran beneficiats les grans companyies de distribució elèctrica que gestionen la subestació, els ciutadans i les empreses ubicades a la plana del Llobregat, el Barcelonès i el seu entorn immediat, que són els que reben el subministrament d’electricitat. 


Foto aèria subestació Punt Sud. Font: REE

Ens hem d’espavilar per tal d’aconseguir que les empreses distribuïdores d’electricitat facin el soterrament de la línia aèria al seu pas per l’avinguda Mediterrània i que els titulars de la subestació del Punt Sud facin els deures urbanístics que tenen pendents i que reverteixin d’alguna manera al municipi. Una possible contribució podria ser l’aportació pressupostària per soterrar la línia aèria existent per l’avinguda Mediterrània.

Com a document de cloenda de tot plegat adjunto un interessant article de la normativa urbanística i ordenances del vigent Pla General de 1997. En el seu títol tercer, capítol tercer, articles 129 a 132, esmenta el “Sistema d’infraestructures de serveis tècnics, clau 4” i dona unes determinades pautes d’obligat compliment que crec que no han estat respectades durant més de vint-i-cinc anys.

Llegiu i ja direu.






diumenge, 8 de novembre de 2020

La Casa Cervelló, làmines amb perspectives exteriors del projecte (III)

Fa anys vaig iniciar un treball de recerca sobre la documentació gràfica de les edificacions que es van bastir a Begues a principis dels segle XX. El treball continua el seu curs i, de tant en tant, he anat divulgant algun dels documents que anava trobant (vegeu l'article I i l'article II de La Casa Cervelló, petjada racionalista a Begues que pertanyen a la secció Petjades d'aquest blog).

La Casa Cervelló ha estat el millor referent d'aquestes edificacions que he trobat fins ara i ,aprofitant que he aconseguit més material documental, he digitalitzat unes precioses làmines del projecte original (Figura 1. Si hi feu clic, les veureu a una major resolució). Aquestes varen ser dibuixades als anys 1929-1930, on es delata la delicadesa i la sensibilitat de l'arquitecte Antoni Puig Gairalt per definir els espais exteriors de l'habitatge destinats a casa d'estiueig.


Figura 1. Làmines perspectives exteriors de la Casa Cervelló. Font: Família Cervelló

En aquest tercer capítol sobre aquesta casa no em voldria estendre en explicacions, ja que als capítols I i II ja em vaig esplaiar. Us convido a fer l'exercici de situar-vos en el context històric i social de Begues dels anys 20 del segle XX, que es quan es va consolidar aquest projecte de casa. Aprofito per adjuntar una fotografia del doble espai del interior de la casa (Figura 2), feta durant una visita a l'any 2012 i on s'observa que es va conservar intacte el seu mobiliari durant gairebé 100 anys.

Figura 2. Interior de la Casa Cervelló l'any 2012. Font: Jordi Dolz

Com a referent comparatiu us adjunto tres imatges de la mateixa època on es veuen els models de cases d'estiueig que s'estaven construint en aquells moments a Begues. La casa Cervelló va ésser un bon exemple de l'avantguarda racionalista. Les edificacions de les cases del Forner, cases al carrer de la Salut o de la Rambla
(Figures 3, 4 i 5 respectivament) responien uns modestos models d'eclecticisme popular de difícil classificació estilística.

Figura 3. Cases del Forner. Font: CEB

Figura 4. Cases del carrer de la Salut. Font: CEB
Figura 5. Cases de la Rambla. Font: CEB

Espero que gaudiu de les imatges.