Ocupació del subsòl a la nova zona verda de l'Escorxador

A la secció de Política local del blog, i en concret a la temàtica d'“Habitatge públic i de protecció oficial”, hi podeu trobar tres articles (Habitatges assequibles a l'entorn de l'Escorxador, L'habitatge de promoció pública a Begues i Viabilitat dels habitatges públics o de protecció oficial a Begues) que incideixen, entre altres temes, en les mancances que vaig observar a les diverses previsions que envoltaven la promoció d’habitatges i d’aparcaments de vehicles al voltant de l'Escorxador. 

També es feia esment que els diferents estudis de viabilitat que s’estaven fent no s’havien divulgat públicament i, a més, s’havien començat a redactar després de l’aprovació definitiva de "La Modificació Puntual del Pla General núm. 27 l’Escorxador" (MPPGO 27), que era la nova figura de planejament on ja estaven definits de forma molt precisa els paràmetres urbanístics.

La novetat que s'esmenta en aquest quart article d’opinió arriba l’agost d’aquest any de resultes del "Conveni amb INCASOL i l’Agència d’Habitatge de Catalunya (AHC) per a la promoció d’habitatges de protecció oficial al polígon d’actuació l’Escorxador del mes de febrer de 2023". L’equip de govern municipal va demanar assessorament jurídic extern a l’ajuntament per tal de formular "La constitució de la concessió administrativa de caràcter gratuït a favor de l’INCASOL sobre la porció de terreny del subsol de la zona qualificada de zona verda del projecte de reparcel·lació del PA-11 l’Escorxador".

És a dir, es preveu ocupar una part del subsòl de la nova zona verda de titularitat pública definida al planejament recentment aprovat (MPPGO 27) per encabir l’aparcament que no tenien cabuda dins dels perímetres de les edificacions projectades. 

Aquesta proposta d’ocupació del subsòl no havia quedat clarament definida ni representada gràficament a cap de les nou aprovacions administratives que s’han fet durant aquests darrers anys: ni en tramitar la MPPGO 27, ni per definir el projecte de reparcel·lació i tampoc per projectar el projecte d’urbanització. 

Tan sols es pot observar en els Estudis previs de 33 habitatges de protecció oficial, 6 habitatges de renda lliure i pàrquing al Camí Ral i avinguda de Sitges de Begues, un document sense valor normatiu, que de forma molt detallada es veu aquesta ocupació del subsòl de la zona verda. 

Aquests Estudis previs i un Estudi necessitat habitatge assequible al municipi de Begues estaven inclosos dins de la documentació complementària que s'ha fet servir per signar fa poc el conveni amb INCASOL i l’AHC.

Figura 1: Plànol 5 dels Estudis Previs, corresponents a les plantes baixes i la zona verda. Amb molta atenció es pot observar l'únic indici en tot el document que destaca l'elevació que provoca la ubicació i ampliació de l'aparcament: del bloc d'habitatges a la part inferior del plànol en surt una plataforma elevada (de color marró). Font: Ajuntament de Begues.

No deixa de ser enrevessat el que es pretén fer: Ocupar el subsòl d’una zona recentment definida com a zona verda de titularitat pública, tot i que hi ha un article de la normativa del Pla General que recentment s’ha modificat (de forma expressa) i que d’alguna manera ho possibilita. Tanmateix, tot plegat és poc coherent, perquè segurament s’haurà de modificar el projecte de reparcel·lació i el d’urbanització, tenint en compte que les previsions d’acabat superficial de la zona verda canvien en implantar el soterrani a una bona part del verd públic (vegeu les Figures 1 i 2). Alhora, crearà un precedent per tal que futures propostes d’ocupar zones verdes de titularitat pública puguin obtenir les mateixes facilitats i desvirtuar el que s'entén com a verd públic, zona verda o espai lliure.

Figura 2: Plànol 8 dels Estudis Previs. Detall de l'aparcament i l'ampliació que s'haurà de realitzar, ocupant el subsòl de la zona verda. Amb facilitat es pot encaixar l'aparcament a la Figura 1 a partir de l'escala i ascensor que hi baixa. Font: Ajuntament de Begues.

A més, tal com es veu als plànols dels Estudis previs, s’haurà de crear una plataforma elevada a la zona verda per tal de possibilitar i encabir l’aparcament soterrat, limitant les possibilitats de formalitzar una planera zona enjardinada. 

Aquesta dificultat per encabir l’aparcament ja va ser esmentada en un article de 2020, on s’avisava que la tipologia d’edificis aprovada inicialment no facilitava resoldre com encabir els vehicles automòbils necessaris per a aquesta promoció d’habitatges.

No es va saber valorar les raonades observacions que es van fer i ara tenim un entrebanc per resoldre.  

____________________________________________________

 

Nota: Per a qui vulgui aprofundir en el tema de la problemàtica actual de l’habitatge a Begues, pot consultar el Programa d’actuació municipal d’habitatge, de juliol de 2019, redactat per la Diputació de Barcelona.

Reposició d'una tanca del carrer

Fa deu anys vaig publicar dos escrits al meu blog (vegeu-los a Noucentisme a Begues, un referent a tenir en compte i La tanca del carrer), on esmentava la importància del disseny de la tanca del carrer com a un element urbà que dignifica el nostre entorn edificat.

Figura 1. Tanca del carrer d'una finca de Begues. Elaboració pròpia.

Malauradament, durant aquests darrers anys no he vist que s’hagi construït cap nova tanca que vesteixi amb elegància els laterals dels nostres carrers. Totes les intervencions que he observat són convencionals i sense pretensions. També he vist reposicions de tanques que empitjoren els resultats formals preexistents (Figura 1).

Tot i això, recentment hi ha hagut una reposició prou interessant que m’agradaria esmentar. Es tracta d’una tanca construïda als anys 60 del segle passat, situada al costat sud del carrer Ferran Muñoz, entre el carrer del Bosc i Anselm Clavé. La tanca, bastida de peces ceràmiques, estava malmesa, en part, per l’efecte de les arrels dels arbres del jardí. Així doncs, la propietat ha decidit reposar i recuperar el seu estat original (Figures 2 i 3).

Figures 2 i 3. Reposició d'una tanca al carrer Ferran Muñoz. Elaboració pròpia.

S’agraeix que la propietat sigui sensible a aquests petits-grans detalls que fan possible que es dignifiqui el nostre patrimoni construït a tocar de la via pública. Entenc que és un molt bon exemple a seguir.

Tampoc puc deixar de recordar un molt mal exemple que s’està consolidant a l’Avinguda Sitges de la Parellada (vegeu l'article Murs, tanques i precedents a evitar) on aviat veurem bastir un despropòsit d’alts murs de tancament. Entenc que encara som a temps per reconduir el projecte d’aquests murs infames. Només cal coherència urbanística i voluntat política per evitar-ho.

Fa cent anys a Begues

Fa cent anys a Begues es van produir uns canvis relacionats amb les formes i maneres de tramitar les llicències de construcció d’edificis. Això va possibilitar que, el dia d'avui, tinguem una documentació i un coneixement bastant pautat de com va anar creixent el nostre entorn urbà a partir de llavors.

Figura 1. Foto aèria de Begues de principis del segle XX. Font: Arxiu Municipal de Begues

En un primer treball de recerca sobre els habitatges d’estiueig (divulgat pel Centre d’Estudis Beguetans), ja vaig destacar l’any 1922 com un referent històric a tenir a compte. Aquesta data ha suposat que l’Arxiu municipal tingui dipositada una valuosa documentació gràfica i escrita que ens permet entendre l’evolució edificatòria i urbanística del Begues des de principis del segle XX.

 

Va ser en una sessió del Ple Municipal del 27 d’octubre de 1922, presidit per l’alcalde Domingo Guasch Casals, on es va acordar prohibir bastir qualsevol mena d’edifici sense permís d’alcaldia. La decisió va anar acompanyada de la destitució, el dia 11 de febrer de 1923, del fins aleshores arquitecte municipal Ramon Térmens Mauri i el nomenament de Joan Bautista Serra de Martínez. Aquest fet va ser motivat per l’enrenou polític-administratiu que va crear l’enderroc d’una edificació que s’estava construint al camí Ral.

 

Aquells anys varen ser convulsos, ja que els canvis introduïts influïen en la tramitació de peticions de llicències de noves construccions o reformes. Tot plegat afectava de forma directa a les formes i maneres de fer en què estaven acostumats els paletes i propietaris d’un poble de poc més de mil habitants.

 

A la nova tramitació administrativa, per bastir o reformar un edifici, es van passar a demanar els plànols de les plantes, els alçats, les seccions de l'edificació, el seu emplaçament i la signatura d’un arquitecte. Abans d’aquesta data desconec, el dia d'avui, quins requisits es demanaven a l’hora de bastir o reformar un edifici, ja que no he trobat referències documentals i arxivístiques prèvies. Així doncs, assumeixo que, abans de l’any 1922, aquestes peticions no requerien documentació formal més enllà d’una instància.

Figura 2. Plànol d'una de les primeres cases que es van presentar per a demanar una llicència d'obres. Font: Arxiu Municipal de Begues

Durant els primers anys, a partir de 1922, tots aquests documents es van redactar de forma molt elemental, no hi havia memòria del projecte i el grau de definició gràfica era molt primari (vegeu Figura 2). Tanmateix, la minsa documentació dona suficients dades que ajuden, avui en dia, a situar-se en el context històric de l’edificació i de l’incipient urbanisme que començava a despuntar.

 

Una de les primeres eines que va fer servir l’administració local per regular la gran quantitat de noves construccions i reformes van ser les Ordinacions per a la edificació en el terme municipal de juny de 1934. Cal destacar que el primer Pla General i, per tant, les primeres normes urbanístiques, no va arribar fins a l’any 1970.

 

Així doncs, fa cent anys s’iniciava a Begues una nova època de creixement urbà i també de la forma de reglamentar l’edificació i l’urbanisme. Els temps estaven canviant.

Murs, tanques i precedents a evitar

A mitjan any 2013 ja vaig escriure sobre l'encert de la tanca del carrer tal com està implantada a molt bona part del nostre sòl urbà, on predominen les edificacions aïllades. Alhora, adjuntava un parell d'exemples de tanques per contrastar i valorar la seva qualitat formal. 

Figura 1. Últim tram de l'Avinguda Sitges, entre la variant i el Parc de la Costeta, pendent de ser urbanitzat. Font: Elaboració pròpia.

Han passat gairebé deu anys de l'escrit i observo que l'equip de Govern ha aprovat definitivament una proposta urbanística al costat de ponent de l'avinguda Sitges (Figura 1), al sector de la Parellada. En lloc de preveure el model de tanca convencional que tenim al poble, es vol construir un mur de cent cinquanta metres de llargada i de més de tres metres d'alçada a tocar façana, per a contenir garatges privats com a substitució de terres, en un entorn d'edificació bifamiliar aïllada (Figura 2).

Figura 2. Proposta urbanística aprovada definitivament del sector B de la Parellada. S'observa la situació de les edificacions i l'alçat d'un mur de rocalla entre les dues fileres d'edificacions de més de 3,5 m. Font: Ajuntament de Begues

La proposta aprovada preveu que les noves construccions no tindran tanca convencional sinó un mur de tres metres d'alçada, amb l'argument que part de la nova construcció forma part d'una substitució dels volums de terres existents. Aquests volums de terres són artificials, donat que l'avinguda Sitges (antic camí de Sitges) l'any 2007 es va rebaixar respecte al seu estat primitiu, i els turons de terres provenen d'abocaments que van fer enlairar el terreny original durant les obres d'urbanització. Aquesta intervenció, segons l'argot d'urbanisme, es coneix com a “substitució de terres”.

Així doncs, trobo que la proposta actual d'alçar un mur de més de tres metres és desencertada i voldria que es veiés com un precedent que cal evitar.

Relacionat amb aquest fet voldria destacar que vaig trobar a l'arxiu municipal un interessant document de l'any 1934 on el Ple de l'Ajuntament de Begues aprovava les Ordinacions per a la edificació en el terme municipal. A l'article 3r del Capítol II “De les edificacions en les diferentes Zones”, diu:  

En la zona b) (zona de cases aïllades) les cases no poden esser construïdes amb façana al carrer, si no que han d'estar-ne almenys retirades tres metres; i han d'estar voltades de jardí, amb un espai lliure no menor de dos metres a comptar des de la façana lateral o la paret mitgera. Les tanques no podran excedir de un metre d'alçada de paret de pedra o ferma, i el restant fins a un altre metre com a màxim, hauran d'esser de paret de tanca transparent, ferro, fusta o filat; i això en tota la extensió de la tanca, siga en façanes o en parets mitgeres [...].

Aquestes “Ordinacions del 1934” és el primer document de regulació urbanística del segle XX. Es redactaven unes normes locals per intentar donar pautes reglades a la creixent construcció d'edificis que en aquells temps s'estava implantant al terme municipal, ja que, per aquelles dates no hi havia cap Pla General aprovat.

La contundent aposta pel model de tanca de l'any 1934 s'ha aplicat a tota la zona urbana d'edificació aïllada fins al dia d'avui. En són excepció tres casos que estan al costat sud del carrer Duero de Begues Parc, on trobem uns alts murs a tocar de la façana. Paradigmàticament, les edificacions veïnes, que presenten una casuística similar de substitució de terres, mantenen la tanca convencional. 

Figura 3. Detall de l'alçat parcial al carrer dels Camps dels Prats, a la proposta urbanística aprovada definitivament del sector B de la Parellada. Noti's el desnivell entre el peu de carrer i el punt més baix del mur, amb un mínim de 3,5 m d'alçada. Font: Ajuntament de Begues

Considero greu que es malmeti l'encertada pràctica constructiva de la tanca convencional del carrer. La tanca, s'ha mantingut constant durant gairebé cent anys, amb els seus encerts i els seus defectes formals, però adaptant-se als diversos Plans Generals que s'han aprovat. Malauradament, observo que ara, a petició dels interessos d'una empresa immobiliària, es dona peu al fet que apareguin els matussers murs a tocar de la façana en un entorn d'edificació aïllada (Figura 3), amb la sola intenció d'aconseguir una finca anivellada.

Faig l'aposta de preservar el que encertadament van establir els nostres predecessors l'any 1934, quan intentaven regular de la millor manera possible la qualitat urbana de l'espai públic del poble. Entenc que ha estat una bona herència i crec que s'ha de fer el possible per preservar la tanca del carrer en tots els casos.

DARRERA OBSERVACIÓ

Remenant i demanant informació relacionada amb aquest tema, he obtingut un esborrany d'una proposta d'ubicació de l'edificació en aquest mateix indret i que es va redactar el juny del 2007, quan una empresa constructora volia fer una promoció en aquest sector. Malauradament, aquesta proposta del 2007 no va tenir continuïtat.

Figura 4. Comparació de seccions transversals entre la proposta que es va realitzar l'any 2007 i el projecte aprovat definitivament aquest 2022. A la proposta de l'any 2007, per tal d'evitar fer grans murs de 3,5 m, s'optava per petits murs i desnivells dins la mateixa finca, mantenint en ambdós costats l'estructura de tanca. Font: Ajuntament de Begues.

Al plànol de 2007 es pot veure que es respectava la tanca i les edificacions restaven separades de l'alineació de vial. No com la proposta de 2022 que s'ha aprovat definitivament amb uns garatges dels habitatges bifamiliars que arriben a tocar la façana del carrer (Figura 4).

Aquest fet demostra que es pot urbanitzar el costat de ponent de l'avinguda Sitges sense haver de passar per alt la característica singular de la tanca del carrer.