Fa cent anys a Begues

Fa cent anys a Begues es van produir uns canvis relacionats amb les formes i maneres de tramitar les llicències de construcció d’edificis. Això va possibilitar que, el dia d'avui, tinguem una documentació i un coneixement bastant pautat de com va anar creixent el nostre entorn urbà a partir de llavors.

Figura 1. Foto aèria de Begues de principis del segle XX. Font: Arxiu Municipal de Begues

En un primer treball de recerca sobre els habitatges d’estiueig (divulgat pel Centre d’Estudis Beguetans), ja vaig destacar l’any 1922 com un referent històric a tenir a compte. Aquesta data ha suposat que l’Arxiu municipal tingui dipositada una valuosa documentació gràfica i escrita que ens permet entendre l’evolució edificatòria i urbanística del Begues des de principis del segle XX.

 

Va ser en una sessió del Ple Municipal del 27 d’octubre de 1922, presidit per l’alcalde Domingo Guasch Casals, on es va acordar prohibir bastir qualsevol mena d’edifici sense permís d’alcaldia. La decisió va anar acompanyada de la destitució, el dia 11 de febrer de 1923, del fins aleshores arquitecte municipal Ramon Térmens Mauri i el nomenament de Joan Bautista Serra de Martínez. Aquest fet va ser motivat per l’enrenou polític-administratiu que va crear l’enderroc d’una edificació que s’estava construint al camí Ral.

 

Aquells anys varen ser convulsos, ja que els canvis introduïts influïen en la tramitació de peticions de llicències de noves construccions o reformes. Tot plegat afectava de forma directa a les formes i maneres de fer en què estaven acostumats els paletes i propietaris d’un poble de poc més de mil habitants.

 

A la nova tramitació administrativa, per bastir o reformar un edifici, es van passar a demanar els plànols de les plantes, els alçats, les seccions de l'edificació, el seu emplaçament i la signatura d’un arquitecte. Abans d’aquesta data desconec, el dia d'avui, quins requisits es demanaven a l’hora de bastir o reformar un edifici, ja que no he trobat referències documentals i arxivístiques prèvies. Així doncs, assumeixo que, abans de l’any 1922, aquestes peticions no requerien documentació formal més enllà d’una instància.

Figura 2. Plànol d'una de les primeres cases que es van presentar per a demanar una llicència d'obres. Font: Arxiu Municipal de Begues

Durant els primers anys, a partir de 1922, tots aquests documents es van redactar de forma molt elemental, no hi havia memòria del projecte i el grau de definició gràfica era molt primari (vegeu Figura 2). Tanmateix, la minsa documentació dona suficients dades que ajuden, avui en dia, a situar-se en el context històric de l’edificació i de l’incipient urbanisme que començava a despuntar.

 

Una de les primeres eines que va fer servir l’administració local per regular la gran quantitat de noves construccions i reformes van ser les Ordinacions per a la edificació en el terme municipal de juny de 1934. Cal destacar que el primer Pla General i, per tant, les primeres normes urbanístiques, no va arribar fins a l’any 1970.

 

Així doncs, fa cent anys s’iniciava a Begues una nova època de creixement urbà i també de la forma de reglamentar l’edificació i l’urbanisme. Els temps estaven canviant.

Murs, tanques i precedents a evitar

A mitjan any 2013 ja vaig escriure sobre l'encert de la tanca del carrer tal com està implantada a molt bona part del nostre sòl urbà, on predominen les edificacions aïllades. Alhora, adjuntava un parell d'exemples de tanques per contrastar i valorar la seva qualitat formal. 

Figura 1. Últim tram de l'Avinguda Sitges, entre la variant i el Parc de la Costeta, pendent de ser urbanitzat. Font: Elaboració pròpia.

Han passat gairebé deu anys de l'escrit i observo que l'equip de Govern ha aprovat definitivament una proposta urbanística al costat de ponent de l'avinguda Sitges (Figura 1), al sector de la Parellada. En lloc de preveure el model de tanca convencional que tenim al poble, es vol construir un mur de cent cinquanta metres de llargada i de més de tres metres d'alçada a tocar façana, per a contenir garatges privats com a substitució de terres, en un entorn d'edificació bifamiliar aïllada (Figura 2).

Figura 2. Proposta urbanística aprovada definitivament del sector B de la Parellada. S'observa la situació de les edificacions i l'alçat d'un mur de rocalla entre les dues fileres d'edificacions de més de 3,5 m. Font: Ajuntament de Begues

La proposta aprovada preveu que les noves construccions no tindran tanca convencional sinó un mur de tres metres d'alçada, amb l'argument que part de la nova construcció forma part d'una substitució dels volums de terres existents. Aquests volums de terres són artificials, donat que l'avinguda Sitges (antic camí de Sitges) l'any 2007 es va rebaixar respecte al seu estat primitiu, i els turons de terres provenen d'abocaments que van fer enlairar el terreny original durant les obres d'urbanització. Aquesta intervenció, segons l'argot d'urbanisme, es coneix com a “substitució de terres”.

Així doncs, trobo que la proposta actual d'alçar un mur de més de tres metres és desencertada i voldria que es veiés com un precedent que cal evitar.

Relacionat amb aquest fet voldria destacar que vaig trobar a l'arxiu municipal un interessant document de l'any 1934 on el Ple de l'Ajuntament de Begues aprovava les Ordinacions per a la edificació en el terme municipal. A l'article 3r del Capítol II “De les edificacions en les diferentes Zones”, diu:  

En la zona b) (zona de cases aïllades) les cases no poden esser construïdes amb façana al carrer, si no que han d'estar-ne almenys retirades tres metres; i han d'estar voltades de jardí, amb un espai lliure no menor de dos metres a comptar des de la façana lateral o la paret mitgera. Les tanques no podran excedir de un metre d'alçada de paret de pedra o ferma, i el restant fins a un altre metre com a màxim, hauran d'esser de paret de tanca transparent, ferro, fusta o filat; i això en tota la extensió de la tanca, siga en façanes o en parets mitgeres [...].

Aquestes “Ordinacions del 1934” és el primer document de regulació urbanística del segle XX. Es redactaven unes normes locals per intentar donar pautes reglades a la creixent construcció d'edificis que en aquells temps s'estava implantant al terme municipal, ja que, per aquelles dates no hi havia cap Pla General aprovat.

La contundent aposta pel model de tanca de l'any 1934 s'ha aplicat a tota la zona urbana d'edificació aïllada fins al dia d'avui. En són excepció tres casos que estan al costat sud del carrer Duero de Begues Parc, on trobem uns alts murs a tocar de la façana. Paradigmàticament, les edificacions veïnes, que presenten una casuística similar de substitució de terres, mantenen la tanca convencional. 

Figura 3. Detall de l'alçat parcial al carrer dels Camps dels Prats, a la proposta urbanística aprovada definitivament del sector B de la Parellada. Noti's el desnivell entre el peu de carrer i el punt més baix del mur, amb un mínim de 3,5 m d'alçada. Font: Ajuntament de Begues

Considero greu que es malmeti l'encertada pràctica constructiva de la tanca convencional del carrer. La tanca, s'ha mantingut constant durant gairebé cent anys, amb els seus encerts i els seus defectes formals, però adaptant-se als diversos Plans Generals que s'han aprovat. Malauradament, observo que ara, a petició dels interessos d'una empresa immobiliària, es dona peu al fet que apareguin els matussers murs a tocar de la façana en un entorn d'edificació aïllada (Figura 3), amb la sola intenció d'aconseguir una finca anivellada.

Faig l'aposta de preservar el que encertadament van establir els nostres predecessors l'any 1934, quan intentaven regular de la millor manera possible la qualitat urbana de l'espai públic del poble. Entenc que ha estat una bona herència i crec que s'ha de fer el possible per preservar la tanca del carrer en tots els casos.

DARRERA OBSERVACIÓ

Remenant i demanant informació relacionada amb aquest tema, he obtingut un esborrany d'una proposta d'ubicació de l'edificació en aquest mateix indret i que es va redactar el juny del 2007, quan una empresa constructora volia fer una promoció en aquest sector. Malauradament, aquesta proposta del 2007 no va tenir continuïtat.

Figura 4. Comparació de seccions transversals entre la proposta que es va realitzar l'any 2007 i el projecte aprovat definitivament aquest 2022. A la proposta de l'any 2007, per tal d'evitar fer grans murs de 3,5 m, s'optava per petits murs i desnivells dins la mateixa finca, mantenint en ambdós costats l'estructura de tanca. Font: Ajuntament de Begues.

Al plànol de 2007 es pot veure que es respectava la tanca i les edificacions restaven separades de l'alineació de vial. No com la proposta de 2022 que s'ha aprovat definitivament amb uns garatges dels habitatges bifamiliars que arriben a tocar la façana del carrer (Figura 4).

Aquest fet demostra que es pot urbanitzar el costat de ponent de l'avinguda Sitges sense haver de passar per alt la característica singular de la tanca del carrer.

L'Interès Públic segons la REE

A mitjans de juliol s’ha rebut la resposta de REE (Red Eléctrica Española) a les raonades al·legacions que fa un parell de mesos varen tramitar un heterogeni col·lectiu social beguetà per intentar aturar el projecte executiu de desplaçament cap al nord de la línia elèctrica que travessa el nucli urbà del poble de Begues. El projecte de REE preveu travessar la zona no urbanitzable de la Beurada i l’Alzina, i té un pressupost de més de 8 milions d’euros.

La resposta de REE fa al·lusió als mateixos documents històrics que han aportat els col·lectius socials per fer prevaldre la distància de protecció de les edificacions d’habitatges a les noves línies d’alta tensió (vegeu Fig. 1). Aquests documents, esmentats a les al·legacions, són dels anys 1975 i 1997 i, de forma justificada, posen entrebancs a les pretensions inicials de REE, segons es desprèn de la lectura del final del paràgraf 2 de la resposta.

Figura 1. Distància de protecció d'1,5 km al voltant dels nuclis d'edificis d'habitatges de Begues. Trobareu més informació sobre aquesta mesura de protecció a l'entrada anterior Un kilòmetre i mig. Font: Elaboració pròpia.

Conscient de la importància legal dels documents històrics, REE proposa redactar un “Proyecto de actuación específica de interés público en suelo no urbanitzable”. És a dir, no ho té tot ben lligat i planteja una nova via tramitant una figura urbanística que li doni legalitat en la seva particular lectura que té dels interessos públics com a empresa publicoprivada.

No és la primera vegada que REE utilitza rebuscades figures urbanístiques per justificar el que és difícilment justificable. Un exemple proper el tenim al Punt Sud i la recent tramitació d'un document anomenat "Pla Especial Autònom per a l’ampliació de la subestació de Begues 220 kV" (en parlo en aquest article). En aquest s'intentava (i amb final feliç per a REE), legalitzar a posteriori unes importants ampliacions de la subestació que s’havien fet feia anys sense llicència municipal ni tenir en compte els límits urbanístics de la clau 4 del "Sistema d'Infraestructures i Serveis Tècnics" establert al Pla General de Begues.

És a dir, llegint les insuficients i minses respostes a les raonades i fonamentades al·legacions, ens trobem que REE es vol carregar de raó tramitant un projecte urbanístic en sòl no urbanitzable que li doni cobertura legal. Per fer-ho, apel·la a uns suposats interessos públics, passant per sobre dels que s’han defensat a Begues des de l’any 1975 i que també es van acordar a la Revisió del Pla General de 1997. 

 

Aquest escrit s'inclou dins del conjunt d'articles que he publicat entorn de les línies d'alta tensió en el municipi de Begues. Podeu accedir-hi directament amb els enllaços de a continuació:

Línies elèctriques:

1. Red Eléctrica Española (REE) no afronta amb determinació el pas de l'Alta Tensió per Begues
2. Aposta pel soterrament de la línia elèctrica de 220kV
3. REE respon dues vegades
4. "Ja podrien evacuar alguns kV cap al poble, de franc!" 
5. "Un kilómetre i mig"
   

 

"Un kilòmetre i mig"

Amb aquest contundent condicionant, el Ple Municipal de 28 d’abril de 1977 va acordar establir que qualsevol nova línia elèctrica aèria de 220 o 380 kV que es prevegi fer passar pel terme municipal s’havia de situar a la distància mínima d’un kilòmetre i mig dels edificis d’habitatge de la població (vegeu Figura 1).

Figura 1: Acta del Ple Municipal del 28 d'abril de 1977. Cliqueu aquí per accedir al document original digitalitzat.

El pacte, acordat entre l’Ajuntament de Begues i “Fuerzas Electricas de Cataluña  S.A.”, va permetre donar llicència d’obres i d’activitat per bastir l'estratègica subestació d’interès estatal, anomenada Punt Sud, situada a l’extrem nord del terme municipal i a cavall entre els municipis de Begues i Vallirana.

Figura 2: En vermell, àrea que es dibuixa en mesurar una distància d'1,5 km al voltant dels nuclis d'edificis d'habitatges del municipi de Begues. Vegeu com totes les línies elèctriques (de color rosa) existents actualment (tant pel nord com pel sud) estan inserides dins aquesta àrea. Font: Elaboració pròpia

Entenc que la mesura va ser un encert de gestió local que ha permès, durant quaranta-cinc anys, que no s’hagin bastit noves línies elèctriques aèries de 220 kV o de potències superiors en les proximitats del nostre entorn habitat.

Però, sembla que l’actual equip de govern municipal no està disposat a respectar l’acord. La tossuderia en no voler acceptar la inversió econòmica en un racional i necessari soterrament de la línia d’alta tensió aèria que passa per l’avinguda Mediterrània ha motivat que actualment està en una avançada fase de redacció un projecte tècnic per desmantellar i per desplaçar la línia aèria cap al nord amb un traçat més a menys paral·lel a les línies aèries que actualment passen per l’entorn del Sotarro: l'alternativa A2 (vegeu Figura 3).

Figura 3: Detall de l'Alternativa 2 proposada per Red Eléctrica Española. En verd, les línies d'alta tensió existents en l'actualitat. En morat, la proposta de compactació. Font: REE. Cliqueu aquí per accedir al plànol complet de tota l'àrea d'afectació.

Amb la proposta de desplaçament de l'alternativa A2 i que es detalla a la Resolució TES/1098/2021 de declaració d’impacte ambiental, observo que s’incompleixen les distàncies d'“un kilòmetre i mig” que es van establir l’any 1977. I que entenc que són vigents, ja que va aconseguir un important acord entre ambdues parts.

S’ha de recordar que l'any 1977 els gestors i els tècnics municipals havien contemplat impotents com, entre els anys 50 a 77 del segle XX, i a les proximitats del nostre entorn urbà proliferaven, emparades amb pretesos interessos públics i estatals, diverses línies aèries d’electricitat. Entre elles, la que conformaria l’avinguda Mediterrània (1958) i les de l’entorn del Montau i del Sotarro (1976).  

Amb aquest panorama advers, els agents municipals volien preservar el territori de futures agressions i aquesta va ser una de les respostes que van utilitzar. I entenc que l'hem de continuar defensant.

També tenim el referent del Pla General d’Ordenació de Begues de 1997 que va establir algunes limitacions. El document normatiu està establert als articles 129 a 132  del Títol Tercer, Capítol Tercer de la Normativa Urbanística i Ordenances del vigent PGOU on l’article 131.2 prohibeix les noves traces de línies elèctriques d’Alta tensió, si bé es poden desplaçar a una altra traça ja existent i compactar-la conservant la mateixa estructura de torres o bé, segons l’article 131.5, preferentment es poden soterrar. Alhora cal tenir en compte l’article 132, que esmenta l’excessiva i desproporcionada càrrega de serveis d’infraestructures metropolitanes que suporta el terme municipal de Begues.

Soc conscient que potser el fet de soterrar la línia elèctrica serà més car que el desplaçament, però s’ha de tenir en compte que el soterrament de tota mena d’infraestructures aèries és necessària i alhora obligatòria als entorns urbans.  

La qualitat formal de l’entorn urbà i del no urbanitzable que envolta a les edificacions destinades a habitatge cal preservar-lo com ho van intentar fer possible els gestors municipals en un acord de Ple de l’abril de 1977.

El “kilòmetre i mig” va ser una bona iniciativa que cal mantenir.