L'any 1953 l’arquitecte Oriol
Bohigas va projectar la casa Aymerich de Begues i el paleta Julià
Ventura es va encarregar de construir-la. El resultat formal va ser
sorprenent. En aquest escrit aporto noves
dades gràfiques i
escrites que intenten aprofundir en aquest cas singular de
l’arquitectura beguetana de mitjans del segle XX.
 |
Figura 1. Façana sud de la casa Aymerich a l'any 1955. Font: Família Aymerich
|
Antecedents
Aviat
farà dos anys que ens va deixar l’arquitecte Oriol Bohigas. Nascut
el 1925, es va llicenciar el 1953, i un dels primers edificis que va
projectar, amb el seu company Josep Martorell, va ser un habitatge
unifamiliar aïllat a Begues: la casa Aymerich. Aquesta,
està situada a l’avinguda
Torres Vilaró cantonada carrer del Bosc (Figura 2).
 |
Figura 2. Caràtula del projecte original de la casa Aymerich signat per l'Oriol Bohigas (1953). Font: Arxiu Municipal de Begues.
|
De
l’edifici i la tanca d’aquesta casa ja en vaig fer dues
anàlisis detallades en aquest
blog, on valorava la destresa de paleta
local Julià Ventura en la seva peculiar utilització dels
convencionals materials de construcció de l’època. Recordem també
que a finals del 2021 es va aprovar inicialment la proposta del Pla Especial de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Begues (PEUPIC), on a la fitxa 23EA, s’esmenta
aquesta edificació. Hi
surt el nom d’Oriol Bohigas, de Julià Ventura i es fa la seva
ressenya històrica i descriptiva.
Les
novetats que aporto són, entre altres, els plànols originals del
projecte, que estan dipositats a l’arxiu municipal. Si
els comparem amb el resultat final de la construcció es pot veure
l’important
contrast entre la proposta que va fer l’arquitecte i la intervenció
que va formalitzar el paleta. La idea dibuixada i l'obra construïda
són molt diferents pel que fa a definició de volums i detalls
d’acabats superficials de façanes i plantes. Tanmateix, ambdues
aportacions, les considero molt encertades si ho valorem com una
interessant contribució a la modesta història de l’arquitectura
local.
Projecte
vs. Construcció
Al
projecte tècnic de l’habitatge, que es pot qualificar
d’avantprojecte
per
la seva simplicitat descriptiva, l’arquitecte dibuixa uns alçats
(vegeu la Figura 3) de façanes lliures d’ornaments i amb la composició formal de
dos volums diferenciats. Tot
plegat delata una incipient
revelació del que seria una tendència arquitectònica a l’àmbit
català durant els anys 60 i
70, la
qual es va anomenar Escola de
Barcelona. En aquesta
predominaven
les línies senzilles i formes innovadores, encara que amb un cert
reaprofitament de materials constructius tradicionals, com el maó i
la ceràmica, i gran importància atorgada al treball artesanal.
 |
Figura 3. Alçats del projecte original de la casa Aymerich (1953). Font: Arxiu Municipal de Begues.
|
A
l’alçat sud i com a detall rellevant de la composició formal del
projecte, cal observar el volum més baix del costat de llevant, on se situa la sala d’estar. Es
troba a un nivell de tres
graons superior de la planta baixa de l’habitatge (fixeu-vos en la secció a la dreta de la Figura 3) i
té un singular espai interior a doble alçada que va acompanyat d’un
generós finestral orientat a sud. Aquests detalls no es van
materialitzar. El paleta o la propietat van modificar-ho segons
altres criteris incorporant
canvis dels pendents de la coberta, establint
un únic nivell a tota la
planta baixa, posant una
finestra convencional i un cel
ras per baixar l’alçada interior de la sala d’estar.
També
s’observa que la ubicació de
les obertures del volum més alt estan desplaçades cap al costat de
llevant en coherència amb la tensió compositiva que provoca el punt
més alt de la coberta. Però durant la construcció no es va
respectar aquest raonat desplaçament de les obertures.
Al final es van col·locar
centrades, on una artesanal ventiladora de sotacoberta, conformada
per peces ceràmiques i magníficament treballada per en Julià
Ventura, agafa tota la força de verticalitat del volum.
Com
a nexe d’unió entre els volums hi ha l’escala, on l’Oriol
Bohigas va dibuixar la porta principal d’entrada i un singular
balcó a la planta pis que intenta articular els dos cossos i els seus
diferents plans de façana. Tanmateix, durant la construcció també
es va modificar la pell d’aquest element d’unió i en el seu lloc
el paleta va fer volar la seva agosarada inventiva i habilitat
neonoucentista per bastir un complex repertori de revestiment de
pedra curosament treballada i de variades peces ceràmiques
conformant pilars, arcs i una exquisida i elaborada barana de balcó.
 |
Figura 4. Estat actual de la façana nord de la Casa Aymerich (2023). Font: Elaboració pròpia.
|
A
la façana nord (Figura 4), el projecte també traspua
una clara voluntat de diferenciar els dos volums amb l’ajuda d’un
canvi de pla de façana i d’un finestral vertical de vidre que
facilita la il·luminació de l’escala interior. Malauradament, el
paleta també va fer de les seves, va bastir un sol pla de façana i
com a element singular va ubicar una treballada rosassa-ventiladora
de coberta que presideix la part superior d’aquesta façana.
 |
Figura 5. Estat actual de la façana sud i de ponent de la Casa Aymerich (2023). Font: Elaboració pròpia.
|
El
projecte, a la façana de ponent (Figura 5), desplaçava totes les seves
ordenades obertures cap a un costat, però l’acabat que va
materialitzar en Julià Ventura no va conservar l’ordre i la
composició projectada per l’arquitecte. A la façana de llevant (Figura 6) va
fer tres quarts del mateix, i no va fer cas del que s’havia
projectat.
 |
Figura 6. Estat actual de la façana de llevant de la Casa Aymerich (2023). Font: Elaboració pròpia.
|
La
planta baixa i la planta pis (Figura 7) on al projecte s’evidenciaven
els dos volums, va quedar sensiblement alterada pel fet que el
parament de la façana nord es va configurar com un sol pla. De
resultes de tants canvis, no cal dir que la proposta de les dues
cobertes que definien clarament els dos volums també va ser
totalment alterada.
 |
Figura 7. Plànols de planta del projecte original de la Casa Aymerich (1953). Font: Arxiu Municipal de Begues.
|
De
l’interior i alhora original (Figura 8) només he obtingut aquesta modesta
i bonica imatge de l’escala que em van
fer a mans els descendents del Sr. Aymerich i que fa anys que ja no
són
propietaris de la finca.
 |
Figura 8. Interior de la Casa Aymerich (1955). Font: Família Aymerich.
|
Així
doncs, el
paleta no va respectar la volumetria exterior i tampoc part de la
distribució en planta de l’interior de l’habitatge que va
dissenyar l’arquitecte. El
primer va plasmar la seva
aportació artística en els acabats superficials de les façanes, de
la coberta i sobretot va crear la magnífica tanca del carrer.
Reflexió
final
A tall de
conclusió m’agradaria fer
esment a
l’únic escrit mecanografiat d’aquest projecte (Figura 9). Correspon a
la memòria escrita on el redactat és molt breu si ho comparem amb
les feixugues memòries dels projectes actuals. Aquest curt redactat
ajuda a entendre el context en el qual es va produir la construcció
de l’edifici. En particular,
al final del redactat, l’Oriol Bohigas escriu que la construcció
es durà a terme "segun
las normas de buena construcción tradicionales en la localidad”.
Aquest
redactat era habitual a les
memòries de l’època, però en aquest cas concret crec que
Bohigas, havent conegut prèviament el tarannà del paleta, era ben
conscient que el projecte tindria uns acabats de les plantes, pells
de la façana i coberta totalment diferents dels que havia projectat.
 |
Figura 9. Memòria del projecte original de la Casa Aymerich (1953). Font: Arxiu Municipal de Begues.
|
Tanmateix,
tot i les contradiccions o contrastos entre el projecte i l'obra
construïda, entenc que tant la proposta gràfica i els resultats
formals varen ser molt bons. Per tot plegat, crec que convindria fer valdre aquesta interessant evolució en el redactat de les
fitxes que s’aprovin definitivament al PEUPIC.
A
Begues tenim un magnífic patrimoni visual per gaudir i, sobretot,
per explicar
 |
Figura 10. Detall de la tanca del carrer de la Casa Aymerich (anys 60). Font: Família Aymerich.
|
