diumenge, 9 de febrer del 2025

La Casa Cervelló: Noves aportacions (IV)

L'any 2012 vaig començar la divulgació de fins a tres articles (I, II i III) on exposava els meus coneixements relacionats amb la casa Cervelló de Begues. La recerca em va resultar molt interessant pel fet que l’edificació és un rellevant element arquitectònic dins del context del Moviment Modern de principis del segle XX.

Han passat tretze anys del primer article i, recentment, hem tingut una nova aportació per conèixer amb més detall dades que fins fa poc eren desconegudes sobre Antoni Puig Gairalt, arquitecte d’aquest interessant edifici. Les aportacions venen de la mà de Marta Cervelló, neboda-neta de Puig Gairalt, que en trobar els manuscrits del dietari íntim de l’arquitecte, ha publicat un llibre sobre la seva vida i obra.

Per donar a conèixer el llibre a Begues es preveu un acte de presentació a la biblioteca de la Ginesta.



Com a documents complementaris adjunto la fitxa tècnica (44EA) que es va incloure a l’aprovació inicial del Pla Especial de protecció del Patrimoni (2021) i dos articles periodístics publicats fa poc als diaris ARA (notícia al web i PDF) i Punt Avui (notícia al web i PDF).


dilluns, 6 de gener del 2025

Cal desmantellar la subestació de Punt Sud?

El dia d'avui, s’incompleixen les condicions de la llicència municipal de 1977 que va permetre construir i dotar d’activitat d’ús la subestació de Begues al Punt Sud de forma indefinida (per a més informació consulteu l'article "Un kilòmetre i mig"). Aquesta llicència de construcció d’una infraestructura tan important i estratègica contemplava que, a canvi, no es posessin noves línies elèctriques aèries d’alta tensió a menys d’una distància d’1,5 km dels habitatges. Si no es complia aquesta condició, calia desmantellar la subestació del Punt Sud. I n’és el cas.

Aquesta subestació elèctrica ocupa una superfície de 46.304 m2 segons dades de l’any 2004, on 35.674 m2 estan dins del terme de Vallirana i 10.530 m2 estan dins del terme de Begues. També s’ha de tenir en compte que recentment s’han produït diverses ampliacions de la seva superfície dins del terme municipal de Begues (Figura 1).

Figura 1. Visió aèria del Punt Sud, on s'observa una de les darreres ampliacions.  Font: REE

Només l’equip de govern municipal de la legislatura 2007-2011 (des del primer govern democràtic l’any 1979), format per ICV, ERC i CiU, va fer una aposta clara i contundent per respectar aquest important acord de 1977. Va ser precisament l’any 2008 que es van iniciar els tràmits administratius pel soterrament de la línia elèctrica d’alta tensió que passa per l’Avinguda Mediterrània de Begues Parc. Aquest projecte, però, no va tenir continuïtat a causa del canvi d’equip de govern a la següent legislatura.

Els governs municipals d'ençà del 2011 no han tingut en compte aquest important acord de condicionants per salvaguardar les prescripcions municipals davant els interessos d’iniciatives públiques o privades que no estaven disposades a respectar l’ordenament jurídic municipal, sigui els condicionants de la llicència o el de tenir en compte les ordenances urbanístiques del nostre Pla General del 97.

Aquestes observacions les esmento pel fet que, recentment, l’equip de govern municipal i en forma de Decret d’Alcaldia del mes d’octubre ha donat llicència municipal per començar les obres de desplaçament i desmantellament de la línia elèctrica aèria que passa per l’avinguda Mediterrània. Rellegint el text del Decret es redacta que [...] el projecte s'ha fet seguint la legislació sectorial elèctrica... D’això no en tinc cap dubte, el que sí que qüestiono és que no es respecti el que diu el nostre Pla General i els acords de llicència que es van signar amb els gestors municipals l’any 1977, tal com s’ha respectat durant més de quaranta-cinc anys.

Em pregunto per quina raó Red Eléctrica Española (REE) no respecta el nostre ordenament jurídic i per què l’equip de govern no fa prevaldre els interessos municipals establerts a les normatives vigents i als pactes de la llicència municipal de 1977. Pel que es veu, REE té màniga ampla per ampliar la subestació, enllaçar noves línies aèries d’alta tensió i incrementar la potència elèctrica al Punt Sud, però no són capaços de respectar la distància als habitatges i soterrar les línies aèries conflictives.

Ho reitero, i em baso en la normativa municipal vigent que he anat esmentant al llarg d’aquest article, s’ha de desmantellar la subestació de Punt Sud.

dijous, 5 de desembre del 2024

La primera cartografia detallada del territori beguetà

No és fins a finals del segle XIX i principis del XX que es tenen documentats mapes de la totalitat del terme municipal. Aquests situen, per primer cop i de forma bastant aproximada, els principals elements del territori: toponímia, carreteres, camins, rieres, torrents, edificacions i indrets singulars.


Figura 1. Mapa topogràfic 1:40.000 d'Eduardo Brossa, de l'any 1897. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.


Segons les dades que he pogut recopilar, el primer seria el mapa topogràfic 1:40.000 d’Eduardo Brossa de l’any 1897 (Figura 1). Posteriorment tenim, entre d’altres, el plànol 1:25.000 de l’Instituto Geográfico y Estadístico de l’any 1915 (Figura 2). Aquests plànols són similars pel que fa a definició genèrica dels principals accidents existents al territori, i suposen un salt qualitatiu extraordinari respecte a la cartografia anterior (generalment provincial). Tanmateix, atesa l’escala a la qual estan dibuixats, no tenen la precisió necessària per afrontar estudis de detall.


Figura 2. Mapa topogràfic 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, de l'any 1915. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.


Hem d’esperar fins a l’any 1933 per trobar el primer plànol ben detallat. És el del Cadastre (Figura 3a i 3b) on els redactors del document gràfic, en estudiar i dibuixar les finques cadastrals, situen de forma acurada i molt precisa tots els elements que hi ha en cadascuna d’elles i, de rebot, de tot el terme municipal. Aquest plànol, amb els seus 25 polígons cadastrals, és un bon referent, ja que serà la primera vegada que es dibuixen, amb una escala adequada i amb molt bona precisió, tots els elements que hi havia al terme municipal als volts de 1933, alhora que en la seva verdadera magnitud.


Figura 3a. Secció nord del Cadastre de l'any 1933. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.

Figura 3b. Secció sud del Cadastre de l'any 1933. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.


Però hauran de passar quinze anys perquè es dibuixés el primer plànol topogràfic 1:1.000 (1949), que he trobat amb suficient precisió, d’un tros de zona urbana de Begues (Figura 4). En aquest cas va ser entorn d'allò que actualment es coneix com a Santa Eulàlia. La documentació gràfica – els plànols esmentats – es troba dins dels documents que acompanyen un encàrrec de l’Ajuntament de Begues a l’arquitecte Manuel Baldrich i Tibau. El projecte, el qual no va tenir continuïtat, tenia el propòsit de fer un grup d’habitatges protegits a la incipient urbanització. Cal tenir en compte que en aquells anys els aspirants a promotors d’habitatges protegits havien de presentar a les administracions estatals la documentació i plànols de situació prou detallats per a poder-se acollir als beneficis fiscals del moment. És per aquest motiu que tenim aquest detallat document gràfic.


Figura 4. Mapa topogràfic 1:1.000 de la urbanització de Santa Eulàlia, de l'any 1949. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.


Al plànol es poden veure perfectament dibuixats, entre altres elements, l’escorxador i el camí Ral de Begues a Olesa, a més de dos trams de l’embrionari traçat del carrer Jaume Petit.

Els plànols generals de la zona urbana que he localitzat dels anys 50 i 60 del segle XX no tenen prou bona definició. Només cal observar el deficient plànol d’informació geogràfica del Pla General de 1969 (Figura 5) on hi ha moltes errades i imprecisions. Aquesta greu mancança de precisió del territori va comportar que des de la dècada dels 60 fins als 80 es desenvolupés el creixement del poble de forma molt poc coherent amb els accidents topogràfics, alhora que amb greus mancances urbanístiques que no respectaven la Llei del sòl de l’any 1956.


Figura 5. Plànol d'informació geogràfica del Pla General de l'any 1969. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.


Va ser precisament en observar la mala qualitat dels plànols d’informació que trobem al Pla General de 1969 que vaig creure convenient fer aquesta breu ressenya dels documents gràfics que ens han d’ajudar a identificar i estudiar el territori que ens envolta.

Cal esmentar que no serà fins a l’any 1982 quan s’elaborin els plànols del nou Pla General (Figura 6), i així poder tenir documents topogràfics prou detallats de la totalitat del territori municipal i també de la zona urbana.


Figura 6. Plànol d'informació geogràfica del Pla General de l'any 1982. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.


Nota. Alguns d’aquests plànols han estat facilitats per Xavier Parellada. 

dimecres, 21 d’agost del 2024

El Roure (VII)

Em diuen que el vell Roure, que va ajudar a conformar la forma arquitectònica de l'edifici del Centre Cívic de Begues, s’està morint.

Estat actual del Roure del Centre Cívic de Begues. Font: Elaboració pròpia.

Sap greu que això passi a un ésser viu que va ser respectat i que, d’alguna manera, va donar vida (i nom!) a un dels millors edificis que tenim al poble.

Com sempre passa en aquestes circumstàncies, poques coses se m’acudeixen a dir si bé ja ho he dit tot en cinc articles del meu blog, on lloava la seva existència i la companyia que ens feia.

Pensava que el darrer escrit de 2014 tancava la cronologia, però ara la torno a obrir per donar l’últim adeu al vell Roure.

Gràcies per la teva presència, ja que, juntament amb els arquitectes que van dissenyar l’edifici, vas donar les pautes formals per a crear un magnífic equipament municipal.


Estat del Roure del Centre Cívic a l'any 2014. Font: Calderon Folch Studio
Detall de l'adaptació de l'edifici a la presència del Roure. Font: Calderon Folch Studio