Proposta d'habitatges protegits a l'entorn del Casino

Recentment, s’ha donat a saber que un grup d’accionistes minoritaris de la Immobiliària Club de Begas SA (propietària dels edificis del Club de Begues i els seus terrenys) han mogut fitxa per apostar per habitatges protegits (HP). Ja fa anys (2014) que existeix una proposta d’ordenació urbanística arran d’una modificació puntual del pla general que planteja la construcció d’habitatges en filera al voltant del Club de Begues (vegeu la Figura 1). Tot i això, aquest grup d’accionistes fan una passa endavant, i pensant en la realitat del municipi, demanen que aquests habitatges siguin de protecció oficial. Podeu trobar més informació sobre aquesta proposta al blog d’en Jordi Fortuny, un dels accionistes i impulsor d’aquesta iniciativa.

Fig 1. Planejament de la proposta de reordenació a l'entorn del Club de Begues, a la Modificació Puntual nº 18 del PGOU (2014). 

Personalment, la proposta d’intentar encabir habitatges protegits a l’entorn del Casino em sembla coherent tenint en compte el context econòmic i social que estem vivint. Tot i que la iniciativa que ha endegat en Jordi Fortuny, en representació d’un grup minoritari d’accionistes de la Inmobiliaria Club de Begas S.A. semblaria agosarada, no deixa de ser una proposta realista i convindria valorar la seva possible aplicació.

La iniciativa està en sintonia amb el rerefons dels escrits que he anat publicant al meu blog relacionats amb els HP a Begues. Entre ells, la proposta d’encabir HP a Can Martí o la petició de declarar la caducitat de plans urbanístics pendents de desenvolupar per introduir paràmetres de sostenibilitat.

Per situar-nos en el context del que estem analitzant, fa temps vaig divulgar una esquemàtica relació cronològica d’entre els anys 1987-2026 on es veia l’evolució de les diverses fórmules per encabir HP al municipi i, entre altres aspectes, destacava les promocions per vendre i les promocions per lloguer. A la relació em remeto per engrescar i donar més recorregut a la nova proposta, per tal de facilitar el seu possible encaix en la viabilitat urbanística i, sobretot, l’econòmica.

Voldria destacar que a la cronologia s’esmenta que a l’any 2004 es va constituir la “Comissió especial de promoció de l’habitatge públic”, formada per regidors de l’equip de govern, de l’oposició, tècnics municipals i representants d’entitats diverses del municipi. Entre altres objectius es preveia analitzar i donar respostes a les mancances que s’havien observat al redactat normatiu del Pla General de Begues de 1997 (PGOU) pel que fa a la previsió d’HP.

La vigència operativa de la comissió va ser de poca durada, però va anar bé per conscienciar i motivar els polítics i la ciutadania en general de la necessitat d’afrontar la mancança d’HP. Uns dels projectes que d’alguna manera es van beneficiar de la moguda van ser els habitatges per llogar del carrer Santpere i els de venda de Mas Pasqual. Ara, constituir una Comissió consultiva similar a la del 2004 podria ser una estratègia a utilitzar.

Pel que fa a l’entorn del Casino, entenc que s’hauria d’implicar els accionistes de la immobiliària, la propietat dels terrenys situats al costat nord –a tocar de l’avinguda de la Mediterrània– i l’ajuntament. El que planteja el grup minoritari d’accionistes és donar resposta i continuïtat administrativa al text refós de la “Modificació puntual núm. 18 del PGOU de Begues. Reordenació de l’àmbit del Club de Begues” de l’any 2014 (5). Per aquest motiu, convindria iniciar un tràmit urbanístic per redactar una nova Modificació Puntual del planejament vigent per tal de donar cabuda a una ordenació alternativa i encabir HP.

Una possible proposta d’ordenació urbanística, diferent a la què es va plantejar el 2014 a la modificació puntual (Figura 1), seria desplaçar el vial nord-sud a prop de la riera de l’Alzina. De rebot, s'unificaria i es faria més gran i generós l’espai destinat a superfície d’habitatges per encabir-hi blocs plurifamiliars, similars als existents a Mas Pascual, prop del supermercat Dia.

També s’ha de dir que no tots els habitatges cal que siguin de PO. Cal buscar el consens entre el nombre d’habitatges de renda lliure i els protegits. Aquest tema és la clau de volta que s’ha d’afrontar. 

Inici d'obres: Els projectes d'habitatges protegits i d'aparcament a l'Escorxador

Fig 1. Façana original de l'edifici del teatre Goula, dibuixada a principis del segle XX. Els dos edificis d'habitatges projectats recentment per al camí Ral ocupen tota aquesta façana. Als documents del projecte actual no hi ha cap façana dibuixada del conjunt dels dos edificis. Per aquest motiu reprodueixo, en el mateix lloc, la històrica façana representada fa més de 100 anys.

Prèvia

No qüestiono la construcció dels habitatges protegits, sinó la manera com s'ha planificat i tramitat aquesta actuació. Especialment, pel que fa a la relació entre els habitatges, l'aparcament, la zona verda i el planejament aprovat definitivament.

Antecedents

La previsió inicial de començar les obres dels habitatges protegits i els aparcaments a l’Escorxador estava programada pel primer trimestre de 2026 segons s’explicava al Dossier informatiu promoció d’habitatge de protecció oficial a l’escorxador divulgat l’octubre de 2025. Es va acabar el segon trimestre i encara no constava que s’hagués concedit la llicència d’obres.

Una de les causes de la demora cal buscar-les, entre altres, en la incoherència de la Modificació Puntual nº27 del Pla General d’Ordenació Urbana a l’Escorxador de l’any 2020, on la proposta urbanística de distribució i ordenació dels edificis no permetia resoldre eficientment algunes normes que els habitatges i els aparcaments associats han de complir.

Des de l’any 2020, en què es va iniciar la tramitació urbanística per construir habitatges protegits i aparcaments a l’Escorxador, he estat molt crític amb la proposta urbanística aprovada (vegeu els 8 articles de la secció Habitatge públic i de protecció oficial de la pestanya Política Local d'aquest blog). Ara, en el moment de concedir les llicències per construir, afloren a les memòries i als plànols les greus mancances i incoherències que reiteradament he anat exposant.

Inici d’obres

A principis d’agost s’han iniciat les obres de l’anomenada “Fase 2” per construir dos edificis que donen façana al camí Ral on es preveuen encabir un total de 22 habitatges protegits o de cessió d’ús i un soterrani amb 24 aparcaments d’ús exclusivament privat. A la següent “Fase 1” (sí, la numeració i cronologia no tenen massa coherència), iniciada a principis de setembre, es preveu construir els restants 11 habitatges que donen façana al carrer Sitges.

Fig 2. Situació de les Fases 1 i 2 en els projectes actuals. Per primer cop des de l'inici de la tramitació apareixen la ubicació de la rampa, el badalot i el soterrani. 

El conjunt de la “Fase 2” a edificar està ubicada sobre una àrea rectangular de 816,00m² (44x24m), dels quals 751,23m² són els que ocuparan el soterrani amb els aparcaments. A les plantes altes hi ha els dos edificis d’habitatges que ocupen 308,00m² cadascun, separats per un pas de vianants de 10m d’amplada (137,23m² en total) que facilita l’accés des del camí Ral al gran espai lliure destinat a parc i jardins, de 2.254,00m² que conformarà la futura zona verda del conjunt de l’Escorxador.

En aquest pas de vianants, destinat també a espai lliure, hi ha projectada una rampa d’accés de vehicles al soterrani que ocupa 60,54m². També hi ha un badalot d’escala i ascensor, que ocupa uns 25m², que possibilita l’accés dels vianants al soterrani des de la zona verda. Aquesta rampa i el badalot ocupen part de l’espai lliure destinat a parcs i jardins que no estaven previstos als projectes inicials ni al projecte definitiu d’urbanització de l’any 2021.

Una tramitació singular

A continuació, un seguit de dades i dates que tampoc deixen indiferent:

- La “Fase 2” s’ha tramitat en dues llicències independents. Una correspon a l’aparcament soterrat d’ús exclusivament privat i l’altra és per bastir els dos edificis d’habitatges protegits de cessió d’ús ubicats sobre l’aparcament soterrat.

- El projecte bàsic per bastir els habitatges es va visar pel COAC el juny de 2026 i el projecte executiu per bastir l’aparcament soterrat està visat pel COAC el juliol de 2026. Desconec les dates de la concessió de la llicència d’obres.

Aquesta enrevessada descripció de dades és necessària per tal de desxifrar una complexa documentació que costa molt d’entendre tal com està presentada als projectes bàsics i executius. Al no haver-se tramitat com un projecte unitari (habitatges amb aparcament) s’observen contradiccions, mancances i incongruències entre elles. A tall d’exemple tenim que als plànols de les seccions de l’edifici d’habitatges surten dibuixats pilotatges com a fonaments al lloc on hi ha previst un soterrani, i a la secció del soterrani no es dibuixen les plantes del habitatges que té a sobre. Tampoc s’han adjuntat els estudis geotècnics que analitzen les característiques del terreny i l’existència o no del nivell freàtic.

Cal llegir el que està redactat a la memòria del projecte executiu del soterrani on s’esmenta que l’aparcament serà d’ús exclusivament privat, fet que entra en contradicció amb el s’exposa al document complementari del Dossier.

Les contradiccions i mancances entre documents no només succeeixen entre documents recents, sinó que també amb documents publicats anteriorment i aprovats definitivament. Analitzem-los detingudament per tal d'evidenciar el mal plantejament de tota aquesta tramitació:

Comparativa entre el projecte de Reparcel·lació de l’any 2021 i el projecte actual.

Els dos edificis d’habitatges, situats al número 23 i 25 del Camí Ral 25, tenen 308,00m² d’ocupació cadascun i aquestes superfícies no coincideixen amb les fitxes del projecte de Reparcel·lació aprovat definitivament l’any 2021. Entenc que s’ha de modificar projecte de Reparcel·lació i les fitxes.

La gran zona verda d’espai lliures destinada a parcs i jardins d’ús públic, situada a l’interior de la Unitat d’Actuació de l’Escorxador té 2.254m² segons el projecte de Reparcel·lació de 2021, s’ha de regularitzar o modificar, ja que dins d’aquesta superfície de zona verda s’ha projectat la rampa d’accés a l’aparcament d’ús exclusivament privat que ocupa 60,54m², la ocupació d’una part del soterrani d’uns 40,00m² sota la zona del pas i el badalot (ascensor i escala) que té uns 25,00m².

Fig 3. Finques assignades al projecte de Reparcel·lació de 2022, on s'observa que la no coincidència amb les finques del projecte presentat recentment.

Pel que fa a la circulació i mobilitat dels vehicles a l’interior de l’aparcament soterrat, observo que s’ha dissenyat tenint en compte les mides mínimes de 2,20x4,50m per poder aparcar, provinents de les normes urbanístiques de la Corporació Metropolitana de l’any 1976 i les del Pla General de Begues de l’any 1997. S’ha de dir que han passat 50 anys i les mides dels cotxes actuals són molt més generoses. A més, observo que els vehicles no podran girar ni maniobrar amb facilitat.

Comparativa entre el projecte d’Urbanització de l’any 2022 i el projecte actual

Al projecte d’Urbanització de l’any 2022 no estava prevista ni dibuixada la rampa d’accés al soterrani, ni el badalot que conforma l’escala i l’ascensor per accedir els vianants des de la zona verda al aparcament. Tampoc s'hi preveia un recorregut entre camí Ral i el badalot, conformant un paviment adequat per a vianants i per a persones amb discapacitat, i alhora complir el Codi d’accessibilitat.

Fig 4. Projecte d'Urbanització de l'any 2022. No s'observa la rampa, el badalot ni el seu accés.

En canvi, al projecte actual trobem la novetat d'una rampa d’accés al soterrani, un badalot i una part del soterrani d’ús privat. Aquests, estan situats en una zona verda d’espai lliure destinada a parcs i jardins d’ús públic que, al meu entendre, genera una contradicció urbanística que cal esmenar.

A la documentació de les plantes baixes de cap dels projectes presentats tampoc es dibuixa l’entorn immediat a urbanitzar, com són les voreres d’accés a l’edifici, al badalot i els paviments perimetrals que limiten amb la zona verda. Cal tenir en compte que les obres d’urbanització, segons la Llei d’Urbanisme vigent, s’han de realitzar prèviament o simultàniament a la edificació per tal que la zona verda estigui acabada en enllestir els edificis d’habitatges.

Aigua calenta de les calderes de biomassa del Centre Cívic.

Pel que fa a les dades sobre les instal·lacions tècniques als edificis d’habitatges protegits, convindria portar aigua calenta del centre de la biomassa del Centre Cívic als habitatges protegits amb cessió d’ús, igual que es preveu per als futurs habitatges de PO que es preveuen bastir a la Parellada. Actualment, de l’aigua calenta es beneficia l’edifici de la policia local, l’edifici de l’Escorxador i el Centre Cívic.

Entenc que cal optimitzar i rendibilitzar la important inversió municipal que s’ha fet durant aquests darrers anys amb calderes i equipaments de la infraestructura de la biomassa.

Conclusió

Les mancances de previsió pel que fa a l’intentar encabir correctament els aparcaments ha generat una complicació tècnica que ha afectat al projecte de reparcel·lació, al projecte d’urbanització i de rebot a la Modificació Puntual nº 27 del Pla General que va aprovar l’equip de govern entre els anys 2020 i 2022.

És imprescindible modificar TOTS aquests projectes i aprovar-los DE NOU. Continuar amb les obres com si res seria una falta a la moral i a la coherència urbanística i legal.

A l'Escorxador no encaixa el trencacloques

Gran part del que exposaré en aquest article ja ho he anat publicant des de l’any 2019 en aquest blog, en un total de set articles (vegeu l’apartat “Habitatge públic i de protecció oficial” a la pestanya de Política Local). Aquests giren al voltant de les obres d’edificis d’habitatges protegits i d’urbanització que es preveuen fer entorn de l’Escorxador. Tots ells tenen un denominador comú: la proposta urbanística inicial era millorable i esdevé un trencaclosques on les peces no encaixen.

Convé recordar que la prioritat per aconseguir habitatge protegit ha estat, des de l’any 1987, un dels objectius de la gestió urbanística municipal, i que es va iniciar a Begues amb els 20 habitatges del carrer Sitges. Set anys més tard, l'any 1994, s’hi van afegir els 9 habitatges del carrer Esports.

Tanmateix, el vigent Pla General d’Ordenació de l’any 1997 no va incidir amb especial contundència en el tema de l’habitatge protegit. Per aquest motiu, l’any 2003 i de forma temporal, es va crear la Comissió Especial de Promoció de l’Habitatge Públic a Begues. D’aquesta manera, durant la legislatura 2003-2007 aquesta comissió va intentar millorar amb modificacions puntuals del Pla General les mancances que en aquest tema s’anaven detectant al planejament beguetà. Aquí podeu veure una cronologia resumida de les actuacions en habitatges protegits d’ençà de l’any 1987 fins a l’actualitat.

Les peces que no encaixen:

1. Cal acabar perquè hi ha un termini

En el dia d’avui, els projectes que estan en marxa entorn de l’Escorxador trontollen, ja que s’intenta resoldre en poc temps un tema complex. Aquests es van iniciar de forma retardada el 2019, i ara es va a correcuita per aconseguir unes subvencions públiques, les quals requereixen que una part dels edificis han d’estar enllestits abans de finals del 2027.

 

2. Espais exteriors encara pendents

Amb pocs mesos també s’ha d’enllestir l’obra d’urbanització dels 3.000 m² d’espais exteriors que es van projectar el 2022. Veient com s’ha anat modificant el disseny interior, exterior i funcional als tres edificis que compten amb un total de 33 habitatges protegits, segur que necessitaran      més canvis per la seva correcta adaptació a l’entorn.

 

3. Els aparcaments no dibuixats

Segons les ordenances que tenim establertes des de l’any 1997, sempre s’han bastit aparcaments en superfície o soterrats a les finques de totes les promocions d’habitatges protegits, siguin de propietat o de lloguer (i també els de renda lliure). Aquest tema queda pendent de resoldre pel que fa als habitatges protegits de l’entorn de l’Escorxador.

A la darrera proposta que s’ha donat a conèixer aquest mes de març, segons es pot veure al projecte bàsic visat, no es dibuixen aparcaments als tres edificis projectats per a habitatges protegits. Es preveu encabir tots els aparcaments en un futur i indefinit soterrani de l’edifici d’habitatges de renda lliure, situat al carrer Sitges núm. 6 i de titularitat municipal, que no té data d’execució i desconeixem la seva solució formal.

La proposta no sembla creïble, ja que les mides assignades a l’edifici de renda lliure no són prou generoses per encabir tots els aparcaments necessaris.

No seria escaient que l’equip de govern, en veure la dificultat de resoldre el trencaclosques que expressament ha creat i que ara tenim sobre la taula, s’empesqués aplicar la nova Llei 11/2025 de 29 de desembre de 2025 de Mesures en matèria d’habitatge i urbanisme que, entre altres qüestions, a l’article 27 es redacta:

Disposició addicional vint-i-vuitena. Dotació de places d'aparcament en l'habitatge de protecció pública de lloguer i en l'allotjament dotacional

En el sòl on es promogui habitatge amb protecció oficial amb qualificació permanent destinat a lloguer o cessió d'ús i en el sòl qualificat de sistemes urbanístics d'equipaments comunitaris d'allotjament dotacional, la persona promotora resta exempta de construir places d'aparcament sense necessitat de modificar el planejament. No obstant això, si el planejament vigent ho determina justificadament, l'ajuntament pot exigir, en el tràmit de la llicència, la construcció de places d'aparcament associades als habitatges.

S’ha de dir que la Modificació Puntual del Pla General núm. 27, que defineix l’ordenació dels edificis a l’Escorxador es va aprovar definitivament l’any 2020. Per tant, entenc que s’ha d’aplicar el que es va establir l’any 2020, d’acord amb la normativa del Pla General de 1997, no el que diu la nova Llei 11/2025.

Tanmateix, amb aquest equip de govern, tot és possible!

 

Figura 1. Planta baixa del projecte visat, fet públic en el Ple Extraordinari del 2 de març de 2026. Les diferències respecte el dossier presentat a l'octubre de 2025 són evidents. Font: Ajuntament de Begues.

Notes a peu d’article que caldrà desenvolupar més endavant

Al Ple extraordinari del 2 de març de 2026 l’equip de govern va prendre la iniciativa i va aprovar la “Declaració de situació social excepcional per greu mancança d’habitatge de protecció oficial de l’obra per a la promoció de 33 habitatges amb protecció oficial en l’àmbit de PA 11- Escorxador”.  També va aprovar “Declarar obra bé interès i utilitat municipal i social per al municipi”.

Juntament amb aquestes dues “Declaracions”, s’ha divulgat el projecte bàsic visat per bastir 33 habitatges en tres blocs iguals entorn de l’Escorxador. Aquest projecte és diferent del que coneixíem fins ara segons el “Dossier informatiu presentat per El Celler l’octubre de 2025”. Entre altres canvis, no hi ha rampa exterior ni ocupació del subsol que estava situat a tocar del camí Ral i que es destinava a aparcament.

La identitat del territori beguetà: els plànols urbanístics dels anys 1963-1964 (III)

Darrerament, he estat publicant articles sobre la identitat del territori beguetà des de la perspectiva dels primers plànols detallats de Begues de mitjans de segle XX (I i II). Per donar-los continuïtat, seguidament exposo una part de la informació gràfica dels projectes d’urbanització que acompanyaven els primers Plans Parcials que es van tramitar a Begues als anys 1963-1964, emparats amb la Llei del Sòl de l’any 1956.

D’aquesta llei estatal, que la podeu trobar completa a internet, adjunto un petit resum dels ambiciosos objectius d’aquesta pionera i progressista norma de l’urbanisme modern. Tot i això, per als promotors urbanístics els “objectius” eren uns altres i, malauradament, aquest pervers tarannà encara ha estat evident en recents Plans Parcials del nostre municipi.

No va ser fins a l’any 1969 (vegeu la Figura 1) que es va aprovar definitivament el primer Pla General d’ordenació urbana de Begues. Aquest document urbanístic era imprescindible per donar cobertura legal als Plans Parcials que s’estaven desenvolupant dins del terme municipal. El fet de tramitar uns Plans Parcials sense tenir aprovat definitivament un Pla General va generar un enrenou administratiu que els polítics i tècnics d’aquell moment no varen saber afrontar i se’ls va escapar de les mans amb conseqüències nefastes, tant a Begues com també arreu del territori català i estatal.

Figura 1. Plànol del Pla General de 1969. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

Tot i la modesta precisió en els detalls gràfics i la informació topogràfica que es tenia de part del territori (com hem vist als articles anteriors), els promotors que van promoure la urbanització d’aquests espais i els tècnics que els assessoraven no van ser sensibles en respectar els elements singulars del territori preexistent. Només els interessaven els límits de la finca matriu per així encabir el màxim nombre de parcel·les sense tenir en compte les genèriques recomanacions que s’havien establert a la llei de Sòl de l’any 1956.

Als anys 40 i 50, teníem a Begues, a part de petits nuclis dispersos, una embrionària trama urbana central que s’estava consolidant amb edificacions destinades a habitatges unifamiliars aïllats. Aquesta que  es desenvolupava al voltant del camí Ral, carrer Major, carrer Pineda, carrer Ferran Muñoz i carrer Jaume Petit (Vegeu la Figura 2).

Figura 2. Plànol de situació del Pla Parcial de Bon Solei 1 dins de l'entramat urbà del moment, 1964. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

Les primeres propostes urbanístiques es van tramitar de forma simultània entre els anys 1963-1964 eren de rellevants creixements allunyats del centre urbà que no resolien de forma ordenada i coherent la connexió viària amb l’incipient nucli central.

Com ja he esmentat, la tramitació d’aquests Plans Parcials es va avançar a l’aprovació definitiva del Pla General de 1969. Per tant, no hi havia a la documentació escrita ni gràfica un marc de referència per establir paràmetres reguladors: densitat, percentatges i limitacions. Vist amb perspectiva històrica, el Pla General va ser molt mediocre (Figura 1) i deficient, fet que es demostra en la documentació gràfica que l’acompanya. Sembla que no es va tenir en compte l’acceptable documentació topogràfica que ja s’havia aportat amb les propostes de Plans Parcials de l’any 1963-1964. 

En tots ells veiem propostes de traçats de carrers i de parcel·lació que es van dibuixar sobre els topogràfics que podem veure a l’anterior article (II). Observareu que el que es va grafiar i la trama urbana que ha arribat als nostres dies no és del tot coincident. En uns casos no es va consolidar la totalitat de la superfície del Pla Parcial inicial, i en altres els canvis urbanístics posteriors van desdibuixar i modificar la primera proposta presentada.

També observareu que els minsos o inexistents espais destinats a comerços de proximitat, equipaments públics, zones verdes o espais lliures són els grans absents en aquestes propostes i no van ser els protagonistes. Tot i que la llei del Sòl de l’any 1956 no establia paràmetres, aquests minsos espais d’ús públic es van situar, per a més inri, en llocs residuals i gens aprofitables per poder dignificar-los.

 1. Cal Viudo, 1963

Figura 3. Pla Parcial de Cal Viduo, 1963. Cliqueu aquí per a una millor resolució. 

En aquest cas la proposta d’intervenció urbanística era agosarada de mida i es preveia urbanitzar creant diversos vials en forma de cul-de-sac. És a dir, no es preveia una racional trama per entrellaçar la totalitat de la connectivitat viària. Aquesta pràctica dels carrers sense sortida, totalment especulativa, es va fer servir molt en aquells anys i, malauradament, també tenim alguns exemples a urbanitzacions recents del poble.

També podem observar, que l’accés rodat es produïa pel vial que està a tocar de la riera de Begues proper a la creu del Joncar i pel costat de ponent del carrer de la Salut (tot i que no apareix en aquesta proposta). No es preveia cap altra connexió amb el seu entorn. Tampoc es va tenir en compte l’accidentada topografia d’un espai forestal que dificultava molt el traçat dels carrers i la racional disposició de parcel·les.

Per sort, només es va consolidar la part nord de la proposta urbanística.

2. Santa Eulàlia, 1963

Figura 4. Pla Parcial de Santa Eulàlia, 1963. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

A la proposta gràfica on es dibuixen els vials, no queden clarament definits quins són els límits de l’actuació urbanitzadora ni la seva relació amb el seu entorn immediat. El disseny de l’avinguda Mediterrània en aquest indret és un mal exemple per donar continuïtat i mantenir l’amplada de vial sota la línia elèctrica, ja que es genera un ortopèdic coll d’ampolla en acostar-se al nord del turó de Santa Eulàlia.

 3. Bon Solei 1, 1963

Figura 5. Pla Parcial de Bon Solei I, 1963. Cliqueu aquí per a una millor resolució. 

Aquí s’observa la primera proposta de traçat viari que no es va realitzar, ja que en el decurs de la tramitació urbanística es va proposar crear i encabir la generosa finca del Casino. Alhora la normativa exigirà més amplada de vial a la servitud de pas de la línia elèctrica aèria per l’avinguda Mediterrània.

4. Begues Parc, 1964

Figura 6. Pla Parcial de Begues Parc, 1964. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

És un altre exemple d’urbanització amb diversos vials sense sortida per tal d’optimitzar i encabir el màxim nombre de parcel·les amb un important estalvi d’obra urbanitzadora. En aquest cas, no hi ha una trama viària racional que doni total continuïtat a un tramat de tipus convencional. A més, la parcel·lació té un disseny molt irregular per tal d’adaptar-se a la sinuositat dels traçats viaris. També apareixen uns estrets passos de vianants (de color vermell) que intenten encabir el pas d’algunes canalitzacions soterrades.

L’especulatiu disseny de la trama viària i la deficient adaptació topogràfica (moviment de terres i anivellació de solars) van crear greus dificultats per aconseguir que el recorregut de les canonades generals de clavegueram fossin eficients per gravetat. A més, també van trobar entrebancs per tal de reconduir-les pel subsol dels vials públics. Com a alternativa es van canalitzar com a servitud de pas per dins de moltes parcel·les privades. És a dir, no es van aprofitar la majoria els passos de vianants i d’instal·lacions que parteixen les mançanes.

La traça de la ja existent línia elèctrica aèria condicionarà i conformarà l’àmplia l’Avinguda Mediterrània que també la trobarem a Santa Eulàlia i a Bon Solei.

Com a dades curioses trobem la reserva d’espais d’ús públic, casualment o no ubicats ben a prop de la riera, com són Zona Caballos, Capilla, Mercado, Tenis, Piscina, Club, Mirador, Auditorium. En una posterior modificació del Pla Parcial van desaparèixer per encabir més parcel·les per vendre.

5. Ca n’Amell, 1963

Figura 7. Pla Parcial de Ca n'Amell, 1963. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

Veiem greus dificultats per adaptar els vials de forma racional a causa de l’accidentada topografia. En aquest cas els culs de sac estan increïblement mal resolts (amplieu la imatge!), afavorint greus dificultats per permetre el gir dels vehicles convencionals i dels camions de serveis.

No es preveia cap connexió amb la bassa Blanca ni amb el camí a Sant Climent.

6. La Rectoria, 1963

Figura 8. Pla Parcial de la Rectoria, 1963. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

El projecte donava continuïtat a uns traçats de vials que ja estaven iniciats feia anys. En aquest cas no es va desenvolupar la zona sud al voltant del cementiri vell.

 7. Les Planes, 1964

Figura 9. Pla Parcial de Les Planes, 1964. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

Enrevessada proposta de vials amb forts pendents, gairebé tots sense sortida. Tot i que en el seu moment es van començar a fer els moviments de terres, a més d’asfaltar alguns carrers, sortosament la iniciativa no va tenir continuïtat.

***

Com heu pogut observar, aquests primers tres articles sobre “La identitat del territori Beguetà” només fan referència a una primera lectura de la documentació gràfica urbanística que he obtingut. Faltaria completar-ho amb dades del context econòmic i social que els van motivar, per així obtenir una visió més completa d’aquesta “identitat beguetana” a la qual faig referència. Costarà d’aprofundir en aquest darrer tema per la minsa documentació a l’arxiu municipal de dades escrites (com ara memòries) que justifiquin de forma raonada les intervencions. Tanmateix, ens les podem imaginar i no ens equivocarem gaire.