"Un kilòmetre i mig"

Amb aquest contundent condicionant, el Ple Municipal de 28 d’abril de 1977 va acordar establir que qualsevol nova línia elèctrica aèria de 220 o 380 kV que es prevegi fer passar pel terme municipal s’havia de situar a la distància mínima d’un kilòmetre i mig dels edificis d’habitatge de la població (vegeu Figura 1).

Figura 1: Acta del Ple Municipal del 28 d'abril de 1977. Cliqueu aquí per accedir al document original digitalitzat.

El pacte, acordat entre l’Ajuntament de Begues i “Fuerzas Electricas de Cataluña  S.A.”, va permetre donar llicència d’obres i d’activitat per bastir l'estratègica subestació d’interès estatal, anomenada Punt Sud, situada a l’extrem nord del terme municipal i a cavall entre els municipis de Begues i Vallirana.

Figura 2: En vermell, àrea que es dibuixa en mesurar una distància d'1,5 km al voltant dels nuclis d'edificis d'habitatges del municipi de Begues. Vegeu com totes les línies elèctriques (de color rosa) existents actualment (tant pel nord com pel sud) estan inserides dins aquesta àrea. Font: Elaboració pròpia

Entenc que la mesura va ser un encert de gestió local que ha permès, durant quaranta-cinc anys, que no s’hagin bastit noves línies elèctriques aèries de 220 kV o de potències superiors en les proximitats del nostre entorn habitat.

Però, sembla que l’actual equip de govern municipal no està disposat a respectar l’acord. La tossuderia en no voler acceptar la inversió econòmica en un racional i necessari soterrament de la línia d’alta tensió aèria que passa per l’avinguda Mediterrània ha motivat que actualment està en una avançada fase de redacció un projecte tècnic per desmantellar i per desplaçar la línia aèria cap al nord amb un traçat més a menys paral·lel a les línies aèries que actualment passen per l’entorn del Sotarro: l'alternativa A2 (vegeu Figura 3).

Figura 3: Detall de l'Alternativa 2 proposada per Red Eléctrica Española. En verd, les línies d'alta tensió existents en l'actualitat. En morat, la proposta de compactació. Font: REE. Cliqueu aquí per accedir al plànol complet de tota l'àrea d'afectació.

Amb la proposta de desplaçament de l'alternativa A2 i que es detalla a la Resolució TES/1098/2021 de declaració d’impacte ambiental, observo que s’incompleixen les distàncies d'“un kilòmetre i mig” que es van establir l’any 1977. I que entenc que són vigents, ja que va aconseguir un important acord entre ambdues parts.

S’ha de recordar que l'any 1977 els gestors i els tècnics municipals havien contemplat impotents com, entre els anys 50 a 77 del segle XX, i a les proximitats del nostre entorn urbà proliferaven, emparades amb pretesos interessos públics i estatals, diverses línies aèries d’electricitat. Entre elles, la que conformaria l’avinguda Mediterrània (1958) i les de l’entorn del Montau i del Sotarro (1976).  

Amb aquest panorama advers, els agents municipals volien preservar el territori de futures agressions i aquesta va ser una de les respostes que van utilitzar. I entenc que l'hem de continuar defensant.

També tenim el referent del Pla General d’Ordenació de Begues de 1997 que va establir algunes limitacions. El document normatiu està establert als articles 129 a 132  del Títol Tercer, Capítol Tercer de la Normativa Urbanística i Ordenances del vigent PGOU on l’article 131.2 prohibeix les noves traces de línies elèctriques d’Alta tensió, si bé es poden desplaçar a una altra traça ja existent i compactar-la conservant la mateixa estructura de torres o bé, segons l’article 131.5, preferentment es poden soterrar. Alhora cal tenir en compte l’article 132, que esmenta l’excessiva i desproporcionada càrrega de serveis d’infraestructures metropolitanes que suporta el terme municipal de Begues.

Soc conscient que potser el fet de soterrar la línia elèctrica serà més car que el desplaçament, però s’ha de tenir en compte que el soterrament de tota mena d’infraestructures aèries és necessària i alhora obligatòria als entorns urbans.  

La qualitat formal de l’entorn urbà i del no urbanitzable que envolta a les edificacions destinades a habitatge cal preservar-lo com ho van intentar fer possible els gestors municipals en un acord de Ple de l’abril de 1977.

El “kilòmetre i mig” va ser una bona iniciativa que cal mantenir.