A
Begues s’han invertit gairebé quatre anys i mig per enllestir les obres d’un
emblemàtic edifici públic. En la seva construcció no hi ha mancat una desafortunada
dificultat: l’incompliment dels deures per part d’una empresa constructora.
Aquesta falta de responsabilitat empresarial ha motivat que els diferents gestors
municipals, que han estat participant en el seu seguiment, s’hagin enfrontat durant
aquest llarg període de temps a dures proves de descrèdit i a vegades de incomprensió
per una part de la opinió pública local.
Sortosament
i per a gaudi de tothom, les obres han acabat, els costos han estat els
previstos i els resultats, fins ara, semblen satisfactoris. La Biblioteca “La
Ginesta” fa mesos que està oberta i hom gaudeix d’uns espais interiors plens de
llum per acompanyar les lectures i alhora poder contemplar d’unes agradables vistes
de la riera i del vell edifici de l’antic escorxador. El centre cívic “El Roure”
fa poc també ha entrat en funcionament i encara falta algun serrell per acabar
de completar. Les diverses sales ja fan les seves funcions assignades i les diverses
activitats es van consolidant en uns espais on la plurifuncionalitat va ser un
dels objectius que es van posar a sobre la taula a l’hora de dissenyar aquest equipament
públic.
Aquests
bons resultats no haurien estat possibles sense la tenacitat dels responsables
municipals que en tot moment han fet una aposta ferma per un edifici on la
cultura, en totes les seves vessants, hauria de tenir cabuda.
Però els
veritables protagonistes del magnífic resultat formal i escultòric de l’edifici
són els arquitectes. Sense ells no tindríem aquesta petita meravella al nostre
municipi. Na Pilar Calderon, en Marc Folch, en Pol Sarsanedas, n’Ignasi Arbeola
i en Josep Vilanova, són els tècnics que
han dedicat i invertit eficaçment el seu temps professional en bastir una molt
bona obra d’arquitectura.
Tanmateix
no voldria deixar d’agrair la inspiració que ha emanat d’un altre ésser viu que
ens ha acompanyat en aquest magnífic viatge. Ell estava allí present abans que
es construís l’edifici, va imposar el lloc on s’havia arrelat feia molts anys, va
ésser molestat i podat mentre al seu costat els paletes posaven els materials d’obra,
però va ser dignament respectat. Crec
que restarà dempeus durant molts anys al costat del seu nou i estàtic “amic”, mentre
ell anirà desenvolupant vigorosament el seu tronc i les seves branques aniran
acaronant l’edifici.
S’ha
de dir que gràcies a la seva presència, la façana sud de l’edifici pren aquesta
forma orgànica, sinuosa, resseguint el traçat de la riera i que d’una forma molt
casolana i senzilla ens convida amb una abraçada a entrar a l’edifici.
Rellegint
el escrits que he publicat sobre el centre cívic en aquest bloc, observo sorprès
que en tots els escrits vaig fer esment d’aquest company de viatge.
Per
molts anys, Roure.
_____________________________________________________________________________
Aquest és l'últim d'un seguit d'articles que he anat penjant en aquest blog durant els darrers anys, podeu fer-ne un seguiment en els següents enllaços:
