Centre Cívic: projecte, obra i economia. (II)

      

Antecedent                                                                        

En els darrers butlletins municipals i a la pàgina web de ICV s’ha exposat el posicionament de ICV sobre la situació creada durant la construcció del Centre Cívic i on s’incidia en que les obres s’havien de continuar executant seguint els paràmetres que es varen aprovar en licitar la construcció del edifici. A principis d’any, constatant el retard i el alentiment dels treballs, el govern liderat per ICV, va iniciar dos expedients sancionadors a l’empresa constructora per incompliment de contracte.   

Al butlletí municipal de novembre l'Alcaldessa ens fa saber que s’ha formalitzat un acord per continuar les obres i també es dóna publicitat a la empresa constructora per tal que pugui exposar el seu posicionament sobre el tema.

Acord                                                                                

Pel que fa a l'acord entre l'Ajuntament i la constructora, entenc que no cal cap tipus d'entesa. S’han de continuar les obres i complir els paràmetres de la licitació. El projecte amb tota la seva documentació gràfica i escrita està correctament redactat i la empresa va tenir temps suficient d’estudiar-ho abans d'assumir les obres. Va ser l’empresa constructora per decisió pròpia qui va decidir realitzar les obres amb determinades condicions. Els dubtes en els capítols pendents d’execució, tal com esmenta l’Alcaldessa, no son la causa del retard.

En el decurs de l’obra, de juny de 2010 a abril de 2011, les incidències tècniques varen ser de poca entitat si tenim en compte que és una obra d’envergadura. Per tal d’afrontar els temes d’ordre tècnic es va posar de manifest la modèlica professionalitat dels arquitectes directors: Calderon, Folch, Sarsanedas i Arbeloa.

Relacionat amb els recursos de reposició, no s’entén que s’arribi a un acord si queden pendents dos recursos interposats per la empresa. Primer, i abans de qualsevol acord, la empresa els ha de retirar i després l’Ajuntament ha de resoldre l’expedient sancionador iniciat a principis d’any.

Empresa                                                                                       

Sobta que, al butlletí municipal, el primer escrit després de l’editorial, sigui el posicionament d'intencions d'una empresa privada sobre el tema de la més important obra d’equipament públic que s’ha fet mai a Begues. A més aquest escrit precedeix el que subscriu l’Alcaldessa.

Rellegint l’escrit s’observen expressions com ... solventadas las diferèncias tècnicas.... y por el bien estructural y estético...... s’acorda que les obres ja poden continuar. Aquestes afirmacions no s’ajusten a la realitat ja que les diferències tècniques han estat i són totalment resolubles dins del procés normal d’execució de l’obra, ja que el projecte està correctament elaborat.  Pel que fa a l’estructura i al disseny cal fer notar que l’obra estructural està totalment acabada fa mesos i el disseny ja ha quedat clarament definit en el projecte que es va aprovar. El problema no és tècnic ni estètic, és econòmic.

Economia                                                                                          

A la empresa no li surten els comptes econòmics que va pactar i vol “carregar les neules” a suposades diferències tècniques.

El preu que l’empresa va ofertar per fer l’obra que va sortir a licitació va ser de 4.500.000 €. Altres empreses també van fer ofertes econòmiques similars i varen ser descartades perquè Corelia oferia, entre altres millores, un termini d’execució de 12 mesos i un llarg període de garantia de l’obra construïda.

Per respecte a les altres empreses que també van ofertar i que van quedar en segon i tercer lloc, Corelia ha d’acceptar les regles del joc econòmic.

Al final del article del bullletí de novembre, Corelia esmenta que ...intentando  que ninguna de las dos (partes) salga perjudicada...... El que tinc clar és que qui no ha de sortir perjudicat és el poble de Begues.

Nota:                                                                                          

Podeu veure més informació relacionada amb aquest tema a la web de ICV de Begues i a la secció de butlletí municipal del mes de novembre de 2011.

La foto que acompanya aquest escrit capta el moment on les creuetes metàl·liques que conformen els capitells del pilars es confonen amb les branques del roure.... La imatge intenta avançar-se a la proposta del projecte on les branques del roure s'endinsaran per sobre de l'edifici......

6 de novembre de 2011

Les obres del Centre Cívic (I)

                                                
Els escrits d'aquesta secció fan referència als edificis que s'estan construint a nostre municipi. Intenten donar una visió del temes inherents al que comporta la construcció, abastant totes les seves vessants, sigui de conveniència o oportunitat, projectuals, estilístiques o econòmiques. 

Les obres per construir el Centre Cívic i Biblioteca es van iniciar el dia 6 de juliol de 2010 i la empresa adjudicatària va ser Corelia S A. del grup APIA XXI amb seu a Santander, que va acceptar un plec de condicions on entre altres coses es comprometia a realitzar totes les obres per un import de 4.500.000 € en un termini de 12 mesos.

La obra havia  sortit a licitació per un valor de contracte 6.425,000 € per tal de bastir 3.900 m2 de superfície construïda i 1.900 m2 d’urbanització. Durant el procés de licitació de les obres es varen presentar quasi 30 empreses i la renyida per els primers llocs va estar molt igualada en dades econòmiques. El que va fer decantar l’elecció de Corelia va ser els terminis i la garantia.

Les obres, fins el mes de març de 2011, s’han realitzat amb  normalitat amb un retard dels terminis, ja que no s’estaven respectant escrupolosament.

És a partir del mes d’abril que l’empresa constructora, davant d’una situació econòmica adversa per als seus propis interessos econòmics, planteja al Ajuntament algunes propostes de millores per fer a l’edifici i que no son acceptades per el equip de govern liderat per ICV, ja que l’objectiu és enllestir l’edifici en els termes i continguts que es van acordar en el seu dia.

Davant d’aquest posicionament de l'Ajuntament,  la empresa va anar alentint el ritme de construcció fins a la aturada quasi total que s’ha produït durant aquest estiu.

A principis de juliol la totalitat de la estructura estava realitzada, el paviment interior estava acabat i la impermeabilització de les cobertes estava enllestida. Això representa econòmicament quasi un total del 40% de l’obra. En termes generals falten els tancament, les instal·lacions  i els acabats.

Notes:                                                                                           

Podeu trobar molta informació a la web de ICV de Begues i a la web del Ajuntament i en concret  a la secció de Obres on està penjat el projecte del Centre Cívic i també al projecte del mobiliari de la Biblioteca.

La fotografia que acompanya el text var ser feta a finals de l'any 2010 en els moments en que s'estaven bastint els singulars pilars metàl·lics que han de sustentar bona part del edifici. La imatge va ser presa en uns moments irrepetibles i capta la relació entre els pilars i el magnífic roure que s'intenta preservar, el diàleg entre els pilars totalment despullats i el roure sense fulles, la competència amb la verticalitat i alçada d'un element vegetal i un d'artificial, la escultura viva i la morta...... Durant la seva construcció, la estructura de l'edifici ja delatava la qualitat formal que tindrà una vegada estigui acabat l'edifici. Espero que el projecte inicial no perdi el nord.


5 de novembre de 2011

Primera petjada

Per iniciar aquesta secció que anomeno "Petjades", he pensat en una anècdota que vaig viure l'any 2010 a l'interior de la masia de Can Vendrell, situada al Barri de la Rectoria i dins de la finca dels frares de Sant Lluís Pla i Amell.

En una visita que vaig fer l'any passat a l'interior de la masia de Can Vendrell vaig observar que a uns dels sostres embigats, entre llata i llata, hi havia una rajola amb un baix relleu de la petjada del peu nu d'un infant.

El lloc on estava situada la petjada correspondria aproximadament a la vertical on estaria situat el capçal del llit del dormitori principal de la casa. 

En aquesta fotografia es veu part de la façana principal de l'edifici i que actualment està en molt mal estat de conservació.

En aquesta segona foto es veuen les bigues, les llates de fusta i les rajoles de ceràmica que suporten les teules de la coberta. Si us hi fixeu observareu una petjada del peu descalç al bell mig de la foto. En aquell moment que ho vaig veure em vaig preguntar per què estava aquella empremta d'una manera estratègicament col·locada i ben visible si estàs estirat al llit. 

La resta del sostre no tenia altra empremta remarcable, només hi havia aquella empremta pel peu.

Sovint m'ha vingut al magí el per què d'aquella empremta deixada com a testimoni permanent. Vaig pensar que el paleta que va fer la teulada no es va adonar que rajola havia quedat alterada per una petjada i l'havia col·locat al revés. 

Però cada vegada estic més convençut que va esser un acte totalment deliberat per tal de retre homenatge permanent a algú que, fa temps, va ser un referent històric pels habitants de la masia. Tal vegada, algun nen que de petit, a la rajoleria, va posar el peu sobre l'argila tendra de la rajola i quan va ser gran va marxar i..... no va tornar....

Els petits elements anecdòtics o pocs convencionals que trobem associats a l'arquitectura, a l'escultura o a la pintura,  tenen un component narratiu que ens demana un esforç imaginatiu per fer que la contemplació de l'objecte sigui agradable a la vista i als nostres sentits. 

La fragilitat del patrimoni cultural local (III)

El Mur

Aquest petit parc urbà situat al barri de la Rectoria és un magnífic indret d’estada i alhora lloc privilegiat per contemplar, entre altres coses, una extraordinària vista panoràmica del Baix Llobregat. Sempre que l’he visitat m’he preguntat el perquè de la seva ubicació i com es va realitzar la seva construcció.

Per contestar a aquetes preguntes ens hem de remuntar als anys 30 on un veí de Cornellà va adquirir aquest  terreny per fer-se una casa.....bé es va comprar un tros de penya-segat. Les condicions per edificar tenien una gran dificultat tècnica si no es bastien importants murs de contenció de terres per crear una generosa explanada. Primer va urbanitzar el seu entorn amb  una important obra de murs de contenció de terres, camins, miradors, marges, pou,.... va invertir molts diners... i no va fer la casa. En aquest estat ho va comprar l’Ajuntament de Begues, desprès d’un llarg litigi, l’any 1997.

La lectura que aquí us proposo no és sobre els arcs de la terrassa principal o de les balconades o del recorregut fins als diferents miradors,.... us proposo que observeu els murs per la cara del penya-segat. Per aquest motiu us adjunto dues foto on es veuen alguns aspectes  de la infraestructura  dels murs que son difícils de veure si no es troba el lloc adequat per a al seva observació. En aquest cas les dues fotos estan fetes des de l’extrem de llevant de la finca de la família Rigo.

A la primera foto es pot veure amb molta claredat les blanques arcades de la explanada superior i amb una certa dificultat quatre murs de contenció de diferents mides i que al llarg del tems s’han anat integrant als colors i textures de l’entorn natural que els envolta. 

Un tema que crida l’atenció és la forma en que alguns dels murs es recolzen amb arcades sobre les grans pedres rogenques. És un bon exercici de sensibilitat i de respecte al entorn ja que el mur només es recolza sobre les pedres. És una hàbil i interessant solució.

La segona foto correspon al lloc més conegut del recorregut,  “la cova” amb el seu discret balcó arrodonit totalment integrat i respectuós amb l’entorn.

Proposta

Amb el puntual anàlisi que he fet sobre aquestes quatre edificacions he intentar posar de manifest alguns aspectes que d’una forma o altre ens ajuden a comprendre i a valorar el patrimoni local que ens envolta. 

Però la pèrgola, l’ampliació de la casa Tayadella i el parc del Mur no estan inclosos dins del Mapa. La barraca de pedra seca, si.

Una de les mancances que observo en el Mapa és que per una banda queden documentats d’una manera excessivament privilegiada alguns determinats elements de la cultura folklòrica i popular pel sol fet de ser més o menys antics i no s’ha tingut en compte alguns exemples d’edificis destinats a habitatges o construccions diverses, bastits a principis de segle XX, que van deixar un interessant  legat  i van dotar de caràcter urbà al poble de Begues.

I tornant al començament del escrit on faig l’aposta per donar a conèixer  tot el patrimoni, us engresco a aprofundir, a complementar  i a introduir més rigor en aquest document anomenat “Mapa de Patrimoni Local”, no solament en temes relacionat amb les edificacions en general sinó també amb totes les altres tipologies dels bens mobles, immobles, naturals, immaterials i documentals que tenim a Begues.

Entre tots podem millorar-ho.

Jordi Dolz

jordidolza@gmail.com

Setembre 2011

La fragilitat del patrimoni cultural local (II)

Pèrgola Noucentista de la casa Tayadella

Aquesta pèrgola, situada dins d’un solar de la Rectoria, forma part d’un dels millors exemples de construcció auxiliar que es van materialitzar al Begues de principis del segle XX. La primera foto correspon a una vista presa a la primavera des dels camps de la Sínia i la segona foto està presa a l’estiu, sota la mateixa pèrgola amb vistes vers la zona boscosa de can Amell. 

Sempre havia pensat que la construcció auxiliar d’un habitatge  havia de tenir, a part de la seva utilitat, un bon resultat formal, 

En aquest cas concret s’aconsegueix aquest doble objectiu. La pèrgola, a part de la dignitat de la seva construcció es un lloc d’estada, de repòs, per menjar a la fresca o per contemplar de l’entorn que t’envolta.  La lleugera i fràgil edificació crida l’atenció pel gir de les seves columnes, per les seves arestes verticals que provoquen unes canviants ombres i per les biguetes horitzontals col·locades intencionadament amb un ritme no convencional per sustentar la parra o una heura enfiladissa.

Malauradament aquest últims anys l’ús i funció d’aquests elements auxiliars, que veiem  sovint al fons dels solars on hi ha habitatges unifamiliars, s’ha prostituït i hom en el seu lloc hi ha col·locat garatges, barbacoes, magatzems de mals endreços o fins i tot dependencies pròpies d’un habitatge que no tenen cap mena d’interès formal.

Una bona part del col·lectiu d’estiuejants que es va instal·lar a Begues a principis del segle XX tenia una especial sensibilitat vers una cultura arquitectònica del moment i que ara trobo a faltar. Una cultura de criteri, de coneixement de causa i també de respecte als tècnics i paletes que transmetien amb fidelitat i rigor les modes arquitectòniques del moment.

Durant la segona meitat del segle XX la cultura edificatòria ha estat abocada al que ens mostren determinades premses sensacionalistes, el màrqueting, a les modes de les marques comercials i en bona mesura a la mediocritat d’alguns tècnics.

Porxo Racionalista de la casa Tayadella 

Aquestes dues fotos mostren un porxo situat a la part posterior d’un habitatge del barri de la Rectoria. 

A primera vista no es veu res d’especial i sembla un simple afegit, però si ens hi fixem atentament veurem que és una ampliació on hi ha una manifesta voluntat de diferenciació d’estils constructius. El volum de la casa inicial,  de planta baixa i de forma rectangular, va ser edificada a principis de segle XX i el porxo es va ampliar cap els any 30 amb un modest estil racionalista.

Per remarcar aquesta voluntat de contrast en el temps i amb el estil, la nova coberta del porxo és plana, les columnes i les cornises horitzontals transmeten una volguda sensació de lleugeresa i també apareix gravada  una columna amb alt relleu al parament de l’antiga façana posterior com a referent d’intervenció i d’integració de la nova construcció. El element arrodonit de la tribuna intenta ressaltar la seva nova presència i alhora abraça el volum del edifici més antic.  

Observant  frontalment  aquesta façana posterior, veiem que en un extrem del porxo hi ha una terrassa descoberta amb la porta d’entrada a un safareig soterrat (el buit) i a l’altre hi ha una tribuna arrodonida del menjador (el ple).  El conjunt edificat de l’ampliació forma part d’un tot equilibrat.

Alguns elements s’han modificat al llarg del temps, com son les persianes enrotllables on abans segurament eren porticons i el color de les pilastres de les finestres verticals de la tribuna que segurament eren de color blanc, però l’essència de la interessant intervenció encara és molt evident.

La fragilitat del patrimoni cultural local (I)

Aposta per donar a conèixer tot el patrimoni.

A principis d’aquest any la Diputació de Barcelona va enllestir  un treball anomenat  Mapa del Patrimoni Cultural de Begues destinat a inventariar el patrimoni cultural existent dins del terme municipal.  Aquesta detallada informació està penjada a la web de l’Ajuntament de Begues a la secció: / Begues / Mapa Patrimoni Cultural de Begues /  i també a la web de la Oficina del Patrimoni Cultural de la  Diputació de Barcelona.

De la seva lectura es constata que és la primera eina documental on queda inventariat bona part del nostre patrimoni local. El document és un Mapa i ha estat confeccionat per tècnics contractats per la Diputació durant els anys 2009-2011 que van fer una feina de recerca, catalogació de temes diversos i de plasmació en unes fitxes que estan ordenades per tipologies.

Una vegada enllestit, un dels objectius d’aquest document és afavorir un debat sobre el seu contingut,  ja que cal complementar-ho, esmenar-ho i millorar el seu redactat amb dades que aportin un millor rigor documental.

S’ha de tenir en compte que a l’entorn municipal  s’han documentat un total de 454 elements, on uns 223 (el 50%) corresponen a barraques de pedra seca, avencs, coves, pous i rellotges de sol. La resta, 231 elements, corresponen a  altres tipologies del patrimoni moble, immoble, natural, immaterial i documental.

Per posar uns exemples:

• Del patrimoni moble tenim la Cuca Fera i les escultures.
• Del patrimoni immoble tenim les masies, els edificis, els ponts, els corrals i les barraques de pedra seca. 

• Del patrimoni natural tenim els avencs i els arbres singulars.

• Del patrimoni immaterial tenim les tradicions, les llegendes i la Festa Major.

• Del patrimoni documental tenim els arxius de documentació escrita.

Una bona part de tot aquest patrimoni és de propietat privada i aquí és on hi rau la dificultat  de qualsevol intervenció. De poca cosa serveix la seva ressenya documental al Mapa si rere de cada element, sigui privat o públic, no hi ha consciència sobre el seu valor i la cura en la seva conservació o restauració.

Els recursos públics sempre seran escassos per fer front al control, manteniment i conservació del patrimoni cultural i en especial al que fa referència a les edificacions de titularitat privada destinats a habitatges.  Cal una gran dosi de pedagogia i formació perquè hom entengui i sigui conscient de la vàlua que tenen alguns dels elements arquitectònics que es van bastir a Begues durant la primera meitat del segle XX.  

A les fitxes que abans he esmentat no queden inclosos, entre altres,  bona part d’aquests edificis destinats a habitatges, ja que no tenen cabuda dins dels “criteris” de la Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona.

Jo discrepo d’aquests “criteris”.

No s’entén el perquè una barraca de pedra seca bastida per pagesos a finals de segle XIX, que està integrada als marges que l’envolten, que els materials que la conformen estan extrets del seu entorn immediat, que les seves dimensions i proporcions s’adapten harmoniosament en mida i color en el paisatge..... no té el mateix valor que un edifici d’estil noucentista o racionalista, edificat a principis del segle XX on van intervenir tècnics i paletes  amb uns fonamentats coneixements estilístics i amb una bona dosi de sensibilitat formal per aplicar els modestos materials que tenien al seu abast.

Per tal de fer mes entenedora la exclusió que he exposat, intentaré raonar-ho amb quatre exemples acompanyats d’informació fotogràfica.

Barraca de pedra seca a Mas Ferrer

Aquesta primera foto correspon a una vista de la barraca pel costat de la obertura d’accés i la segona correspon a la part posterior. Tot i que la densa vegetació que l’envolta no deixa veure la totalitat de la barraca, el contrast entre les dues cares no deixa de ser sorprenent.

El conjunt de llesques de pedra llicorella properes a la obertura col·locades de forma horitzontal giren per conformar la volta superior de l’obertura..... però a la part posterior passa quelcom d’insòlit.... les llesques, per alguna raó sobrevinguda, giren fins a posar-se gairebé verticals creant una gran tensió entre elles i provocant alhora una agradable sensació de moviment plàstic.

Quan es netegi l’entorn ( si és que algú s’hi engresca) vés a saber les sorpreses que ens amaguen les altres cares d’aquesta escultura de pedra seca......o millor no destapar-ho?.

Compromesos amb el patrimoni (III): Creu de terme al Monestir de Sant Cugat

A finals de 2009 em vaig assabentar que a l’entrada del Monestir de Sant Cugat es va restaurar i situar de nou una creu de terme. Vaig accedir al “Google maps” i vaig observar un bon exemple de d’allò que havia estat analitzant en els anteriors escrits de gener i agost. 

Jordi Dolz

Desembre de 2009

Compromesos amb el patrimoni (II): Un pas enrere

Amb la inauguració de la restauració i nova ubicació de la Creu de Terme al Passeig de l’Església s’ha posat de manifest una desafortunada intervenció que, al meu entendre, no ha permès continuar dignificant un dels elements escultòrics més importants del nostre patrimoni local.

Com a antecedent del que aquí vull exposar s’ha de tenir en compte l'escrit que vaig redactar el gener d’aquest any i que adjunto com a annex. Val a dir que el document va ser divulgat en un entorn molt restringit i de la seva escassa difusió en sóc responsable.



Planta i alçat. Proposta de Carles Casamor

La virulència de les critiques en que vaig estar sotmès sobre el tema de la Creu va provocar una reacció continguda que ho vaig plasmar en el document esmentat, ja que se’m va demanar d’inhibir-me en el procés de seguiment per tal de bastir el conjunt escultòric.



Acabat aquest procés, vist els resultats i contemplant el nyap que hi ha al Passeig de l’Església, em reitero en el meu posicionament de defensa de la proposta inicial de l’equip redactor del projecte, encapçalat per l’arquitecte Carles Casamor.



La proposta inicial intentava enaltir l'únic element de gran vàlua, el capitell del segle XIV. La proposta era arriscada i innovadora pels materials i les formes que acompanyen al conjunt escultòric i alhora respectuosa en un context que s’intentava dignificar.



La dama de l'aigua

Recentment, en una curta escapada al Pallars Jussà, a prop del Castell de Mur i del embassament de Terradets, vaig poder observar una interessant escultura que s’anomena “la dama de l’Aigua”on s’emfatitza el protagonisme d’una escultura de bronze i es deixa en un segon terme els elements de suport. Em va semblar una encertada intervenció que em va recordar, d’alguna manera, la proposta que en Casamor havia previst per al nostre Passeig de l’Església.

La Creu que ara tenim dempeus, no té cap mena d’interès i està totalment fora de context. Una base de pedres rogenques que recentment les han conformat uns picapedres locals, una columna de pedra de Sant Vicenç amb uns gratuïts acabats als seus extrems i una copia del capitell i la creu superior de pedra artificial. Tot això acompanyat d’un remenat de tres colors pel fet d’utilitzar materials diferent.

Em pregunto si aquest conglomerat d’afegits es pot valorar com un Bé Cultural d’Interès Nacional. Crec que no.

Tal com vaig exposar al escrit anterior, considero que el nostre patrimoni no s’ha de recolzar en reproduir elements de forma folklòrica. Hem de forjar un present amb identitat pròpia i ser respectuosos amb allò que hem heretat. El que no hem de fer és crear un present amb falses reproduccions arqueològiques del passat.

Jordi Dolz

Agost de 2009

Compromesos amb el patrimoni (I): La creu de terme de Can Grau del Coll

A continuació adjunto una sèrie de tres escrits els quals vaig redactar l’any 2009. Aquest  gest el faig per proporcionar una introducció a la història recent del patrimoni local de Begues que més endavant actualitzaré.

En els darrers anys les intervencions als bens patrimonials que conformen l’arquitectura local han estat objecte d’una especial cura, respecte i atenció per part dels gestors municipals a qui els hi ha tocat la feina de prendre decisions sobre la seva preservació.

En el cas de la restauració de Cal Pere Vell, edifici construït a finals del segle XIX, la intervenció de reforma va comportar, a part de la rehabilitació de tot el seu interior, una intervenció a l’ampliació de la façana sud que dona al pati posterior per tal d’encabir nous accessos i la caixa d’ascensor. Aquesta intervenció va comportar la creació d’un volum edificat i noves obertures molt diferents de les que inicialment tenia l’edifici a restaurar. Alhora es va utilitzar el ferro vist, el vidre i la pedra artificial. El contrast entre la façana principal i la posterior, la antiga i la nova,  és molt evident i ens situa en un temps i un context totalment diferent.

A l’edifici modernista de l’antic Escorxador, de principis del segle XX, la intervenció va esser respectuosa amb quasi tots els materials que s’havien emprat inicialment a l’exterior, però a l’interior i a la ampliació es van aportar elements constructius nous que donaven resposta a les necessitats i exigències de confort per el nou equipament. El nou volum de coberta plana, el formigó vist, el ferro estructural, el parament vertical de marbre del tipus “travertino” i les generoses obertures del nou accés delaten la diferencia entre la  construcció de principis del segle i la de finals del segle XX.

El recinte del Cementiri també va ser objecte d’una molt interessant intervenció de rehabilitació de quasi tot el conjunt i que no deixa indiferent a qui l’observa atentament.  

  

A la recentment restaurada Església de la Rectoria la intervenció ha estat respectuosa amb quasi tots els elements i materials que al llarg dels segles s’hi van afegir. A l’interior s’han incorporat elements nous com és el vidre securitzat al cancell d’entrada i uns plafons de fusta que delimiten els serveis. Aquests nous elements han deixat testimoni d’una intervenció recent enfront d’altres que provenen d’un passat llunyà. 

El cas actual de la reubicació i restauració de la Creu de Terme de Can Grau del Coll, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional,

té una certa complexitat que només es pot afrontar amb un reconeixement acurat de la seva fragmentada i accidentada composició.

Hem de tenir en compte que el conjunt escultòric de la Creu de Terme originàriament estava ubicada a Can Grau del Coll però no en el lloc on està ubicada actualment ja que a principis de segle XX es va desplaçar uns 10 metres. Dels elements que actualment la componen només la base formada per tres graons de gres vermell son els originals. La resta, el fust i el capitell son copies del original fetes durant el segle XX.

La Creu de Terme que fins fa poc estava dempeus al Passeig de l’Església només tenia d’original el capitell del segle XIV. La resta dels elements també eren copies realitzades durant el segle XX.

Davant l’existència, avui en dia, de dues copies de Creu de Terme amb algun element original cadascuna i coneixent els quatre canvis d’ubicació que ha realitzat, la decisió per ubicar-la i restaurar-la no deixa de comportar una certa dificultat de consens entre els responsables de prendre una determinada decisió.

Entenem que tota intervenció sobre el patrimoni ha de preservar allò que té de valuós per les seves connotacions històriques, culturals i artístiques i ha de defugir de tot allò que propicia la confusió per tal de no deixar constància d’allò que és propi del seu temps.

Hem de ser respectuosos amb els elements i les formes del passat però també hem d’estar motivats per afrontar els reptes actuals. El patrimoni valuós del passat és un bé a conservar i el patrimoni que estem forjant en el present també ha de ser un bé a preservat en el futur.

Jordi Dolz

Gener de 2009

Tombar l'aigua

Durant aquests últims anys els meus escrits de posicionament els he divulgat d’una forma restringida. Sempre en un entorn que no abastava més enllà de les reflexions contingudes en les nombroses al·legacions en temes d’interès local, en alguns articles als butlletins municipals, en escrits a l’Alternatiu de ICV i en la limitada difusió que possibilitava el correu electrònic.

 

El bloc personal que avui enceto em sembla un magnífic estri d’intercanvi de opinions que crec que pot interessar a hom que tingui quelcom a dir sobre els ciutadans, el poble i el territori de Begues.

Si tot va bé i us hi voleu afegir ens anirem veient pel bloc i pel poble.

Jordi Dolz
Setembre de 2011