dimecres, 27 de desembre del 2023

Oriol Bohigas a Begues?

L'any 1953 l’arquitecte Oriol Bohigas va projectar la casa Aymerich de Begues i el paleta Julià Ventura es va encarregar de construir-la. El resultat formal va ser sorprenent. En aquest escrit aporto noves dades gràfiques i escrites que intenten aprofundir en aquest cas singular de l’arquitectura beguetana de mitjans del segle XX.

Figura 1. Façana sud de la casa Aymerich a l'any 1955. Font: Família Aymerich

Antecedents

Aviat farà dos anys que ens va deixar l’arquitecte Oriol Bohigas. Nascut el 1925, es va llicenciar el 1953, i un dels primers edificis que va projectar, amb el seu company Josep Martorell, va ser un habitatge unifamiliar aïllat a Begues: la casa Aymerich. Aquesta, està situada a l’avinguda Torres Vilaró cantonada carrer del Bosc (Figura 2).
Figura 2. Caràtula del projecte original de la casa Aymerich signat per l'Oriol Bohigas (1953). Font: Arxiu Municipal de Begues.

De l’edifici i la tanca d’aquesta casa ja en vaig fer dues anàlisis detallades en aquest blog, on valorava la destresa de paleta local Julià Ventura en la seva peculiar utilització dels convencionals materials de construcció de l’època. Recordem també que a finals del 2021 es va aprovar inicialment la proposta del Pla Especial de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Begues (PEUPIC), on a la fitxa 23EA, s’esmenta aquesta edificació. Hi surt el nom d’Oriol Bohigas, de Julià Ventura i es fa la seva ressenya històrica i descriptiva.

Les novetats que aporto són, entre altres, els plànols originals del projecte, que estan dipositats a l’arxiu municipal. Si els comparem amb el resultat final de la construcció es pot veure l’important contrast entre la proposta que va fer l’arquitecte i la intervenció que va formalitzar el paleta. La idea dibuixada i l'obra construïda són molt diferents pel que fa a definició de volums i detalls d’acabats superficials de façanes i plantes. Tanmateix, ambdues aportacions, les considero molt encertades si ho valorem com una interessant contribució a la modesta història de l’arquitectura local.


Projecte vs. Construcció

Al projecte tècnic de l’habitatge, que es pot qualificar d’avantprojecte per la seva simplicitat descriptiva, l’arquitecte dibuixa uns alçats (vegeu la Figura 3) de façanes lliures d’ornaments i amb la composició formal de dos volums diferenciats. Tot plegat delata una incipient revelació del que seria una tendència arquitectònica a l’àmbit català durant els anys 60 i 70, la qual es va anomenar Escola de Barcelona. En aquesta predominaven les línies senzilles i formes innovadores, encara que amb un cert reaprofitament de materials constructius tradicionals, com el maó i la ceràmica, i gran importància atorgada al treball artesanal.

Figura 3. Alçats del projecte original de la casa Aymerich (1953). Font: Arxiu Municipal de Begues.

A l’alçat sud i com a detall rellevant de la composició formal del projecte, cal observar el volum més baix del costat de llevant, on se situa la sala d’estar. Es troba a un nivell de tres graons superior de la planta baixa de l’habitatge (fixeu-vos en la secció a la dreta de la Figura 3) i té un singular espai interior a doble alçada que va acompanyat d’un generós finestral orientat a sud. Aquests detalls no es van materialitzar. El paleta o la propietat van modificar-ho segons altres criteris incorporant canvis dels pendents de la coberta, establint un únic nivell a tota la planta baixa, posant una finestra convencional i un cel ras per baixar l’alçada interior de la sala d’estar.

També s’observa que la ubicació de les obertures del volum més alt estan desplaçades cap al costat de llevant en coherència amb la tensió compositiva que provoca el punt més alt de la coberta. Però durant la construcció no es va respectar aquest raonat desplaçament de les obertures. Al final es van col·locar centrades, on una artesanal ventiladora de sotacoberta, conformada per peces ceràmiques i magníficament treballada per en Julià Ventura, agafa tota la força de verticalitat del volum.

Com a nexe d’unió entre els volums hi ha l’escala, on l’Oriol Bohigas va dibuixar la porta principal d’entrada i un singular balcó a la planta pis que intenta articular els dos cossos i els seus diferents plans de façana. Tanmateix, durant la construcció també es va modificar la pell d’aquest element d’unió i en el seu lloc el paleta va fer volar la seva agosarada inventiva i habilitat neonoucentista per bastir un complex repertori de revestiment de pedra curosament treballada i de variades peces ceràmiques conformant pilars, arcs i una exquisida i elaborada barana de balcó.

Figura 4. Estat actual de la façana nord de la Casa Aymerich (2023). Font: Elaboració pròpia.
 

A la façana nord (Figura 4), el projecte també traspua una clara voluntat de diferenciar els dos volums amb l’ajuda d’un canvi de pla de façana i d’un finestral vertical de vidre que facilita la il·luminació de l’escala interior. Malauradament, el paleta també va fer de les seves, va bastir un sol pla de façana i com a element singular va ubicar una treballada rosassa-ventiladora de coberta que presideix la part superior d’aquesta façana.

 

Figura 5. Estat actual de la façana sud i de ponent de la Casa Aymerich (2023). Font: Elaboració pròpia.

 

El projecte, a la façana de ponent (Figura 5), desplaçava totes les seves ordenades obertures cap a un costat, però l’acabat que va materialitzar en Julià Ventura no va conservar l’ordre i la composició projectada per l’arquitecte. A la façana de llevant (Figura 6) va fer tres quarts del mateix, i no va fer cas del que s’havia projectat.

 

Figura 6. Estat actual de la façana de llevant de la Casa Aymerich (2023). Font: Elaboració pròpia.

 La planta baixa i la planta pis (Figura 7) on al projecte s’evidenciaven els dos volums, va quedar sensiblement alterada pel fet que el parament de la façana nord es va configurar com un sol pla. De resultes de tants canvis, no cal dir que la proposta de les dues cobertes que definien clarament els dos volums també va ser totalment alterada. 

Figura 7. Plànols de planta del projecte original de la Casa Aymerich (1953). Font: Arxiu Municipal de Begues.

De l’interior i alhora original (Figura 8) només he obtingut aquesta modesta i bonica imatge de l’escala que em van fer a mans els descendents del Sr. Aymerich i que fa anys que ja no són propietaris de la finca.

Figura 8. Interior de la Casa Aymerich (1955). Font: Família Aymerich.

Així doncs, el paleta no va respectar la volumetria exterior i tampoc part de la distribució en planta de l’interior de l’habitatge que va dissenyar l’arquitecte. El primer va plasmar la seva aportació artística en els acabats superficials de les façanes, de la coberta i sobretot va crear la magnífica tanca del carrer.


Reflexió final

A tall de conclusió m’agradaria fer esment a l’únic escrit mecanografiat d’aquest projecte (Figura 9). Correspon a la memòria escrita on el redactat és molt breu si ho comparem amb les feixugues memòries dels projectes actuals. Aquest curt redactat ajuda a entendre el context en el qual es va produir la construcció de l’edifici. En particular, al final del redactat, l’Oriol Bohigas escriu que la construcció es durà a terme "segun las normas de buena construcción tradicionales en la localidad”. Aquest redactat era habitual a les memòries de l’època, però en aquest cas concret crec que Bohigas, havent conegut prèviament el tarannà del paleta, era ben conscient que el projecte tindria uns acabats de les plantes, pells de la façana i coberta totalment diferents dels que havia projectat.

Figura 9. Memòria del projecte original de la Casa Aymerich (1953). Font: Arxiu Municipal de Begues.

Tanmateix, tot i les contradiccions o contrastos entre el projecte i l'obra construïda, entenc que tant la proposta gràfica i els resultats formals varen ser molt bons. Per tot plegat, crec que convindria fer valdre aquesta interessant evolució en el redactat de les fitxes que s’aprovin definitivament al PEUPIC.

A Begues tenim un magnífic patrimoni visual per gaudir i, sobretot, per explicar

Figura 10. Detall de la tanca del carrer de la Casa Aymerich (anys 60). Font: Família Aymerich.

 

dissabte, 2 de desembre del 2023

Inundabilitat a Begues

Fa quasi quatre anys vaig publicar en aquest bloc (vegeu els articles aquí i aquí) una primera aproximació a la problemàtica de les rieres i torrents que envolten al nostre entorn urbà i urbanitzable. La intenció era donar a conèixer la possibilitat d’inundabilitat a Begues, ja que encara no s’havia afrontat el tema amb prou rigor, i observava que mancaven dades o estudis per poder-ho analitzar amb coneixement de causa. En aquest nou escrit aporto les novetats que poden ser d’utilitat per hom qui estigui interessat. 

Figura 1: Delimitació de la zona potencialment inundable de Begues segons criteris geomorfològic. Font: Agència Catalana de l'Aigua, 2023.

Antecedents

Fa poc hem conegut dos estudis tècnics de l’any 2020 i 2021 que no havien estat divulgats fins ara i que són prou interessants per conèixer més a fons el territori que ens envolta. Ambdós treballs porten el títol d’Estudi hidrològic (2020) i Avaluació d'actuacions per a la laminació d’avingudes (2021). Aquests dos documents no són normatius ni han estat aprovats per cap instància administrava. Per tant, el seu valor és exclusivament informatiu.

Gràfics.

Per a entendre’ls, és necessària la seva atenta lectura, ja que no deixa de ser complicat fer un resum de què documentalment analitzen. D’aquesta manera, faré esment a mitja dotzena d’imatges amb ressenyes a peu de foto. Al final d’aquest article esmentaré les mancances que he observat en aquests dos documents.

 

Figura 2: Marc hidrogràfic de l'àmbit d'estudi.
 
Figura 3: Xarxa hidrogràfica de l'àmbit d'estudi.
 
Figura 4: Conques principals delimitades.

 
Figura 5: Conques principals delimitades sobre un model digital del terreny.
 
Figura 6: Situació de zones i elements de laminació.

Figura 7: Situació de zones i elements de laminació sobre ortofoto 3D.

De resultes de tot l’observat anteriorment, puc entendre que el Pla Especial Rieres, plantejat al Pla General de Begues (1997) però mai realitzat, seria el document adequat per afrontar d’una manera més efectiva la problemàtica. Cal destacar que les zones inundables que assenyala l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per a Begues, no han estat clarament exposades i desenvolupades en aquests dos estudis que recentment hem conegut.

Conclusió

Tot i les interessants dades que aporten aquests dos estudis, trobo a faltar una descripció gràfica de l’afectació perimetral de la inundabilitat del conjunt de les rieres de Begues amb especial referència als entorns urbà i urbanitzable. S’esmenten, això sí, uns cabals màxims segons els anys de retorn i també unes basses de laminació com a possibles solucions a la inundabilitat. Malgrat tot, l’afectació general el dia d'avui no està exposada de forma clara ni entenedora.

És imprescindible una millor definició gràfica de les possibles afectacions per a evitar futurs riscos perfectament evitables. Les eines de planificació urbanística estan fetes per a això.


dilluns, 25 de setembre del 2023

Ocupació del subsòl a la nova zona verda de l'Escorxador

A la secció de Política local del blog, i en concret a la temàtica d'“Habitatge públic i de protecció oficial”, hi podeu trobar tres articles (Habitatges assequibles a l'entorn de l'Escorxador, L'habitatge de promoció pública a Begues i Viabilitat dels habitatges públics o de protecció oficial a Begues) que incideixen, entre altres temes, en les mancances que vaig observar a les diverses previsions que envoltaven la promoció d’habitatges i d’aparcaments de vehicles al voltant de l'Escorxador. 

També es feia esment que els diferents estudis de viabilitat que s’estaven fent no s’havien divulgat públicament i, a més, s’havien començat a redactar després de l’aprovació definitiva de "La Modificació Puntual del Pla General núm. 27 l’Escorxador" (MPPGO 27), que era la nova figura de planejament on ja estaven definits de forma molt precisa els paràmetres urbanístics.

La novetat que s'esmenta en aquest quart article d’opinió arriba l’agost d’aquest any de resultes del "Conveni amb INCASOL i l’Agència d’Habitatge de Catalunya (AHC) per a la promoció d’habitatges de protecció oficial al polígon d’actuació l’Escorxador del mes de febrer de 2023". L’equip de govern municipal va demanar assessorament jurídic extern a l’ajuntament per tal de formular "La constitució de la concessió administrativa de caràcter gratuït a favor de l’INCASOL sobre la porció de terreny del subsol de la zona qualificada de zona verda del projecte de reparcel·lació del PA-11 l’Escorxador".

És a dir, es preveu ocupar una part del subsòl de la nova zona verda de titularitat pública definida al planejament recentment aprovat (MPPGO 27) per encabir l’aparcament que no tenien cabuda dins dels perímetres de les edificacions projectades. 

Aquesta proposta d’ocupació del subsòl no havia quedat clarament definida ni representada gràficament a cap de les nou aprovacions administratives que s’han fet durant aquests darrers anys: ni en tramitar la MPPGO 27, ni per definir el projecte de reparcel·lació i tampoc per projectar el projecte d’urbanització. 

Tan sols es pot observar en els Estudis previs de 33 habitatges de protecció oficial, 6 habitatges de renda lliure i pàrquing al Camí Ral i avinguda de Sitges de Begues, un document sense valor normatiu, que de forma molt detallada es veu aquesta ocupació del subsòl de la zona verda. 

Aquests Estudis previs i un Estudi necessitat habitatge assequible al municipi de Begues estaven inclosos dins de la documentació complementària que s'ha fet servir per signar fa poc el conveni amb INCASOL i l’AHC.

Figura 1: Plànol 5 dels Estudis Previs, corresponents a les plantes baixes i la zona verda. Amb molta atenció es pot observar l'únic indici en tot el document que destaca l'elevació que provoca la ubicació i ampliació de l'aparcament: del bloc d'habitatges a la part inferior del plànol en surt una plataforma elevada (de color marró). Font: Ajuntament de Begues.
No deixa de ser enrevessat el que es pretén fer: Ocupar el subsòl d’una zona recentment definida com a zona verda de titularitat pública, tot i que hi ha un article de la normativa del Pla General que recentment s’ha modificat (de forma expressa) i que d’alguna manera ho possibilita. Tanmateix, tot plegat és poc coherent, perquè segurament s’haurà de modificar el projecte de reparcel·lació i el d’urbanització, tenint en compte que les previsions d’acabat superficial de la zona verda canvien en implantar el soterrani a una bona part del verd públic (vegeu les Figures 1 i 2). Alhora, crearà un precedent per tal que futures propostes d’ocupar zones verdes de titularitat pública puguin obtenir les mateixes facilitats i desvirtuar el que s'entén com a verd públic, zona verda o espai lliure.

Figura 2: Plànol 8 dels Estudis Previs. Detall de l'aparcament i l'ampliació que s'haurà de realitzar, ocupant el subsòl de la zona verda. Amb facilitat es pot encaixar l'aparcament a la Figura 1 a partir de l'escala i ascensor que hi baixa. Font: Ajuntament de Begues.

A més, tal com es veu als plànols dels Estudis previs, s’haurà de crear una plataforma elevada a la zona verda per tal de possibilitar i encabir l’aparcament soterrat, limitant les possibilitats de formalitzar una planera zona enjardinada. 

Aquesta dificultat per encabir l’aparcament ja va ser esmentada en un article de 2020, on s’avisava que la tipologia d’edificis aprovada inicialment no facilitava resoldre com encabir els vehicles automòbils necessaris per a aquesta promoció d’habitatges.

No es va saber valorar les raonades observacions que es van fer i ara tenim un entrebanc per resoldre.  


____________________________________________________

 

Nota: Per a qui vulgui aprofundir en el tema de la problemàtica actual de l’habitatge a Begues, pot consultar el Programa d’actuació municipal d’habitatge, de juliol de 2019, redactat per la Diputació de Barcelona.

dilluns, 7 d’agost del 2023

Reposició d'una tanca del carrer

Fa deu anys vaig publicar dos escrits al meu blog (vegeu-los a Noucentisme a Begues, un referent a tenir en compte i La tanca del carrer), on esmentava la importància del disseny de la tanca del carrer com a un element urbà que dignifica el nostre entorn edificat.

Figura 1. Tanca del carrer d'una finca de Begues. Elaboració pròpia.

Malauradament, durant aquests darrers anys no he vist que s’hagi construït cap nova tanca que vesteixi amb elegància els laterals dels nostres carrers. Totes les intervencions que he observat són convencionals i sense pretensions. També he vist reposicions de tanques que empitjoren els resultats formals preexistents (Figura 1).

Tot i això, recentment hi ha hagut una reposició prou interessant que m’agradaria esmentar. Es tracta d’una tanca construïda als anys 60 del segle passat, situada al costat sud del carrer Ferran Muñoz, entre el carrer del Bosc i Anselm Clavé. La tanca, bastida de peces ceràmiques, estava malmesa, en part, per l’efecte de les arrels dels arbres del jardí. Així doncs, la propietat ha decidit reposar i recuperar el seu estat original (Figures 2 i 3).
Figures 2 i 3. Reposició d'una tanca al carrer Ferran Muñoz. Elaboració pròpia.

S’agraeix que la propietat sigui sensible a aquests petits-grans detalls que fan possible que es dignifiqui el nostre patrimoni construït a tocar de la via pública. Entenc que és un molt bon exemple a seguir.

Tampoc puc deixar de recordar un molt mal exemple que s’està consolidant a l’Avinguda Sitges de la Parellada (vegeu l'article Murs, tanques i precedents a evitar) on aviat veurem bastir un despropòsit d’alts murs de tancament. Entenc que encara som a temps per reconduir el projecte d’aquests murs infames. Només cal coherència urbanística i voluntat política per evitar-ho.

dimarts, 21 de febrer del 2023

Fa cent anys a Begues

Fa cent anys a Begues es van produir uns canvis relacionats amb les formes i maneres de tramitar les llicències de construcció d’edificis. Això va possibilitar que, el dia d'avui, tinguem una documentació i un coneixement bastant pautat de com va anar creixent el nostre entorn urbà a partir de llavors.


Figura 1. Foto aèria de Begues de principis del segle XX. Font: Arxiu Municipal de Begues


En un primer treball de recerca sobre els habitatges d’estiueig (divulgat pel Centre d’Estudis Beguetans), ja vaig destacar l’any 1922 com un referent històric a tenir a compte. Aquesta data ha suposat que l’Arxiu municipal tingui dipositada una valuosa documentació gràfica i escrita que ens permet entendre l’evolució edificatòria i urbanística del Begues des de principis del segle XX.

 

Va ser en una sessió del Ple Municipal del 27 d’octubre de 1922, presidit per l’alcalde Domingo Guasch Casals, on es va acordar prohibir bastir qualsevol mena d’edifici sense permís d’alcaldia. La decisió va anar acompanyada de la destitució, el dia 11 de febrer de 1923, del fins aleshores arquitecte municipal Ramon Térmens Mauri i el nomenament de Joan Bautista Serra de Martínez. Aquest fet va ser motivat per l’enrenou polític-administratiu que va crear l’enderroc d’una edificació que s’estava construint al camí Ral.

 

Aquells anys varen ser convulsos, ja que els canvis introduïts influïen en la tramitació de peticions de llicències de noves construccions o reformes. Tot plegat afectava de forma directa a les formes i maneres de fer en què estaven acostumats els paletes i propietaris d’un poble de poc més de mil habitants.

 

A la nova tramitació administrativa, per bastir o reformar un edifici, es van passar a demanar els plànols de les plantes, els alçats, les seccions de l'edificació, el seu emplaçament i la signatura d’un arquitecte. Abans d’aquesta data desconec, el dia d'avui, quins requisits es demanaven a l’hora de bastir o reformar un edifici, ja que no he trobat referències documentals i arxivístiques prèvies. Així doncs, assumeixo que, abans de l’any 1922, aquestes peticions no requerien documentació formal més enllà d’una instància.


Figura 2. Plànol d'una de les primeres cases que es van presentar per a demanar una llicència d'obres. Font: Arxiu Municipal de Begues

Durant els primers anys, a partir de 1922, tots aquests documents es van redactar de forma molt elemental, no hi havia memòria del projecte i el grau de definició gràfica era molt primari (vegeu Figura 2). Tanmateix, la minsa documentació dona suficients dades que ajuden, avui en dia, a situar-se en el context històric de l’edificació i de l’incipient urbanisme que començava a despuntar.

 

Una de les primeres eines que va fer servir l’administració local per regular la gran quantitat de noves construccions i reformes van ser les Ordinacions per a la edificació en el terme municipal de juny de 1934. Cal destacar que el primer Pla General i, per tant, les primeres normes urbanístiques, no va arribar fins a l’any 1970.

 

Així doncs, fa cent anys s’iniciava a Begues una nova època de creixement urbà i també de la forma de reglamentar l’edificació i l’urbanisme. Els temps estaven canviant.