dilluns, 7 d’agost de 2023

Reposició d'una tanca del carrer

Fa deu anys vaig publicar dos escrits al meu blog (vegeu-los a Noucentisme a Begues, un referent a tenir en compte i La tanca del carrer), on esmentava la importància del disseny de la tanca del carrer com a un element urbà que dignifica el nostre entorn edificat.

Figura 1. Tanca del carrer d'una finca de Begues. Elaboració pròpia.

Malauradament, durant aquests darrers anys no he vist que s’hagi construït cap nova tanca que vesteixi amb elegància els laterals dels nostres carrers. Totes les intervencions que he observat són convencionals i sense pretensions. També he vist reposicions de tanques que empitjoren els resultats formals preexistents (Figura 1).

Tot i això, recentment hi ha hagut una reposició prou interessant que m’agradaria esmentar. Es tracta d’una tanca construïda als anys 60 del segle passat, situada al costat sud del carrer Ferran Muñoz, entre el carrer del Bosc i Anselm Clavé. La tanca, bastida de peces ceràmiques, estava malmesa, en part, per l’efecte de les arrels dels arbres del jardí. Així doncs, la propietat ha decidit reposar i recuperar el seu estat original (Figures 2 i 3).
Figures 2 i 3. Reposició d'una tanca al carrer Ferran Muñoz. Elaboració pròpia.

S’agraeix que la propietat sigui sensible a aquests petits-grans detalls que fan possible que es dignifiqui el nostre patrimoni construït a tocar de la via pública. Entenc que és un molt bon exemple a seguir.

Tampoc puc deixar de recordar un molt mal exemple que s’està consolidant a l’Avinguda Sitges de la Parellada (vegeu l'article Murs, tanques i precedents a evitar) on aviat veurem bastir un despropòsit d’alts murs de tancament. Entenc que encara som a temps per reconduir el projecte d’aquests murs infames. Només cal coherència urbanística i voluntat política per evitar-ho.

dimarts, 21 de febrer de 2023

Fa cent anys a Begues

Fa cent anys a Begues es van produir uns canvis relacionats amb les formes i maneres de tramitar les llicències de construcció d’edificis. Això va possibilitar que, el dia d'avui, tinguem una documentació i un coneixement bastant pautat de com va anar creixent el nostre entorn urbà a partir de llavors.


Figura 1. Foto aèria de Begues de principis del segle XX. Font: Arxiu Municipal de Begues


En un primer treball de recerca sobre els habitatges d’estiueig (divulgat pel Centre d’Estudis Beguetans), ja vaig destacar l’any 1922 com un referent històric a tenir a compte. Aquesta data ha suposat que l’Arxiu municipal tingui dipositada una valuosa documentació gràfica i escrita que ens permet entendre l’evolució edificatòria i urbanística del Begues des de principis del segle XX.

 

Va ser en una sessió del Ple Municipal del 27 d’octubre de 1922, presidit per l’alcalde Domingo Guasch Casals, on es va acordar prohibir bastir qualsevol mena d’edifici sense permís d’alcaldia. La decisió va anar acompanyada de la destitució, el dia 11 de febrer de 1923, del fins aleshores arquitecte municipal Ramon Térmens Mauri i el nomenament de Joan Bautista Serra de Martínez. Aquest fet va ser motivat per l’enrenou polític-administratiu que va crear l’enderroc d’una edificació que s’estava construint al camí Ral.

 

Aquells anys varen ser convulsos, ja que els canvis introduïts influïen en la tramitació de peticions de llicències de noves construccions o reformes. Tot plegat afectava de forma directa a les formes i maneres de fer en què estaven acostumats els paletes i propietaris d’un poble de poc més de mil habitants.

 

A la nova tramitació administrativa, per bastir o reformar un edifici, es van passar a demanar els plànols de les plantes, els alçats, les seccions de l'edificació, el seu emplaçament i la signatura d’un arquitecte. Abans d’aquesta data desconec, el dia d'avui, quins requisits es demanaven a l’hora de bastir o reformar un edifici, ja que no he trobat referències documentals i arxivístiques prèvies. Així doncs, assumeixo que, abans de l’any 1922, aquestes peticions no requerien documentació formal més enllà d’una instància.


Figura 2. Plànol d'una de les primeres cases que es van presentar per a demanar una llicència d'obres. Font: Arxiu Municipal de Begues

Durant els primers anys, a partir de 1922, tots aquests documents es van redactar de forma molt elemental, no hi havia memòria del projecte i el grau de definició gràfica era molt primari (vegeu Figura 2). Tanmateix, la minsa documentació dona suficients dades que ajuden, avui en dia, a situar-se en el context històric de l’edificació i de l’incipient urbanisme que començava a despuntar.

 

Una de les primeres eines que va fer servir l’administració local per regular la gran quantitat de noves construccions i reformes van ser les Ordinacions per a la edificació en el terme municipal de juny de 1934. Cal destacar que el primer Pla General i, per tant, les primeres normes urbanístiques, no va arribar fins a l’any 1970.

 

Així doncs, fa cent anys s’iniciava a Begues una nova època de creixement urbà i també de la forma de reglamentar l’edificació i l’urbanisme. Els temps estaven canviant.