dimecres, 27 de desembre del 2023

Oriol Bohigas a Begues?

L'any 1953 l’arquitecte Oriol Bohigas va projectar la casa Aymerich de Begues i el paleta Julià Ventura es va encarregar de construir-la. El resultat formal va ser sorprenent. En aquest escrit aporto noves dades gràfiques i escrites que intenten aprofundir en aquest cas singular de l’arquitectura beguetana de mitjans del segle XX.

Figura 1. Façana sud de la casa Aymerich a l'any 1955. Font: Família Aymerich

Antecedents

Aviat farà dos anys que ens va deixar l’arquitecte Oriol Bohigas. Nascut el 1925, es va llicenciar el 1953, i un dels primers edificis que va projectar, amb el seu company Josep Martorell, va ser un habitatge unifamiliar aïllat a Begues: la casa Aymerich. Aquesta, està situada a l’avinguda Torres Vilaró cantonada carrer del Bosc (Figura 2).
Figura 2. Caràtula del projecte original de la casa Aymerich signat per l'Oriol Bohigas (1953). Font: Arxiu Municipal de Begues.

De l’edifici i la tanca d’aquesta casa ja en vaig fer dues anàlisis detallades en aquest blog, on valorava la destresa de paleta local Julià Ventura en la seva peculiar utilització dels convencionals materials de construcció de l’època. Recordem també que a finals del 2021 es va aprovar inicialment la proposta del Pla Especial de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Begues (PEUPIC), on a la fitxa 23EA, s’esmenta aquesta edificació. Hi surt el nom d’Oriol Bohigas, de Julià Ventura i es fa la seva ressenya històrica i descriptiva.

Les novetats que aporto són, entre altres, els plànols originals del projecte, que estan dipositats a l’arxiu municipal. Si els comparem amb el resultat final de la construcció es pot veure l’important contrast entre la proposta que va fer l’arquitecte i la intervenció que va formalitzar el paleta. La idea dibuixada i l'obra construïda són molt diferents pel que fa a definició de volums i detalls d’acabats superficials de façanes i plantes. Tanmateix, ambdues aportacions, les considero molt encertades si ho valorem com una interessant contribució a la modesta història de l’arquitectura local.


Projecte vs. Construcció

Al projecte tècnic de l’habitatge, que es pot qualificar d’avantprojecte per la seva simplicitat descriptiva, l’arquitecte dibuixa uns alçats (vegeu la Figura 3) de façanes lliures d’ornaments i amb la composició formal de dos volums diferenciats. Tot plegat delata una incipient revelació del que seria una tendència arquitectònica a l’àmbit català durant els anys 60 i 70, la qual es va anomenar Escola de Barcelona. En aquesta predominaven les línies senzilles i formes innovadores, encara que amb un cert reaprofitament de materials constructius tradicionals, com el maó i la ceràmica, i gran importància atorgada al treball artesanal.

Figura 3. Alçats del projecte original de la casa Aymerich (1953). Font: Arxiu Municipal de Begues.

A l’alçat sud i com a detall rellevant de la composició formal del projecte, cal observar el volum més baix del costat de llevant, on se situa la sala d’estar. Es troba a un nivell de tres graons superior de la planta baixa de l’habitatge (fixeu-vos en la secció a la dreta de la Figura 3) i té un singular espai interior a doble alçada que va acompanyat d’un generós finestral orientat a sud. Aquests detalls no es van materialitzar. El paleta o la propietat van modificar-ho segons altres criteris incorporant canvis dels pendents de la coberta, establint un únic nivell a tota la planta baixa, posant una finestra convencional i un cel ras per baixar l’alçada interior de la sala d’estar.

També s’observa que la ubicació de les obertures del volum més alt estan desplaçades cap al costat de llevant en coherència amb la tensió compositiva que provoca el punt més alt de la coberta. Però durant la construcció no es va respectar aquest raonat desplaçament de les obertures. Al final es van col·locar centrades, on una artesanal ventiladora de sotacoberta, conformada per peces ceràmiques i magníficament treballada per en Julià Ventura, agafa tota la força de verticalitat del volum.

Com a nexe d’unió entre els volums hi ha l’escala, on l’Oriol Bohigas va dibuixar la porta principal d’entrada i un singular balcó a la planta pis que intenta articular els dos cossos i els seus diferents plans de façana. Tanmateix, durant la construcció també es va modificar la pell d’aquest element d’unió i en el seu lloc el paleta va fer volar la seva agosarada inventiva i habilitat neonoucentista per bastir un complex repertori de revestiment de pedra curosament treballada i de variades peces ceràmiques conformant pilars, arcs i una exquisida i elaborada barana de balcó.

Figura 4. Estat actual de la façana nord de la Casa Aymerich (2023). Font: Elaboració pròpia.
 

A la façana nord (Figura 4), el projecte també traspua una clara voluntat de diferenciar els dos volums amb l’ajuda d’un canvi de pla de façana i d’un finestral vertical de vidre que facilita la il·luminació de l’escala interior. Malauradament, el paleta també va fer de les seves, va bastir un sol pla de façana i com a element singular va ubicar una treballada rosassa-ventiladora de coberta que presideix la part superior d’aquesta façana.

 

Figura 5. Estat actual de la façana sud i de ponent de la Casa Aymerich (2023). Font: Elaboració pròpia.

 

El projecte, a la façana de ponent (Figura 5), desplaçava totes les seves ordenades obertures cap a un costat, però l’acabat que va materialitzar en Julià Ventura no va conservar l’ordre i la composició projectada per l’arquitecte. A la façana de llevant (Figura 6) va fer tres quarts del mateix, i no va fer cas del que s’havia projectat.

 

Figura 6. Estat actual de la façana de llevant de la Casa Aymerich (2023). Font: Elaboració pròpia.

 La planta baixa i la planta pis (Figura 7) on al projecte s’evidenciaven els dos volums, va quedar sensiblement alterada pel fet que el parament de la façana nord es va configurar com un sol pla. De resultes de tants canvis, no cal dir que la proposta de les dues cobertes que definien clarament els dos volums també va ser totalment alterada. 

Figura 7. Plànols de planta del projecte original de la Casa Aymerich (1953). Font: Arxiu Municipal de Begues.

De l’interior i alhora original (Figura 8) només he obtingut aquesta modesta i bonica imatge de l’escala que em van fer a mans els descendents del Sr. Aymerich i que fa anys que ja no són propietaris de la finca.

Figura 8. Interior de la Casa Aymerich (1955). Font: Família Aymerich.

Així doncs, el paleta no va respectar la volumetria exterior i tampoc part de la distribució en planta de l’interior de l’habitatge que va dissenyar l’arquitecte. El primer va plasmar la seva aportació artística en els acabats superficials de les façanes, de la coberta i sobretot va crear la magnífica tanca del carrer.


Reflexió final

A tall de conclusió m’agradaria fer esment a l’únic escrit mecanografiat d’aquest projecte (Figura 9). Correspon a la memòria escrita on el redactat és molt breu si ho comparem amb les feixugues memòries dels projectes actuals. Aquest curt redactat ajuda a entendre el context en el qual es va produir la construcció de l’edifici. En particular, al final del redactat, l’Oriol Bohigas escriu que la construcció es durà a terme "segun las normas de buena construcción tradicionales en la localidad”. Aquest redactat era habitual a les memòries de l’època, però en aquest cas concret crec que Bohigas, havent conegut prèviament el tarannà del paleta, era ben conscient que el projecte tindria uns acabats de les plantes, pells de la façana i coberta totalment diferents dels que havia projectat.

Figura 9. Memòria del projecte original de la Casa Aymerich (1953). Font: Arxiu Municipal de Begues.

Tanmateix, tot i les contradiccions o contrastos entre el projecte i l'obra construïda, entenc que tant la proposta gràfica i els resultats formals varen ser molt bons. Per tot plegat, crec que convindria fer valdre aquesta interessant evolució en el redactat de les fitxes que s’aprovin definitivament al PEUPIC.

A Begues tenim un magnífic patrimoni visual per gaudir i, sobretot, per explicar

Figura 10. Detall de la tanca del carrer de la Casa Aymerich (anys 60). Font: Família Aymerich.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada