Principis del segle XX.
La plaça de Camilo Riu, situada al bell mig del poble de Begues i al costat de ponent del edifici del Petit Casal va esser inaugurada el 5 de juny de l'any 1949. A principis del segle XX en el seu lloc hi havia cinc modestos edificis. Cal Tafatans, que estava al costat del Petit Casal, desprès hi havia una casa del Comú que estava llogada com a magatzerm i que també servia de garjola, el següent era l'edifici de l'antic Ajuntament, l'altre era l'escola pública amb escales d'accés exteriors i al final hi havia uns porxos de cal Romagosa que donaven a la Rambla i a la riera de l'Alzina.
A les fotografies de principis de segle XX es poden veure els quatre edificis. Els porxos de cal Romagosa, que no es veuen en aquestes dues primeres imatges, estaven reculats del Cami Ral. Les edificacions entre mitgeres i els porxos eren de mida petita i als anys 30 estaven en molt mal estat de conservació. A finals de l'any 1936 els responsables municipals van acordar enderrocar-los i van deixar els solars lliures d'edificis amb un pou al mig. Al cap de poc temps, tot aquest espai va esdevenir de titularitat pública.
A l'any 1947 l'administració local es planteja cobrir la riera de l'Alzina des del passeig de l'Església fins a la Rambla i aquí és on entra el Sr. Camilo Riu que, com a mecenes, va accedir a costejar les obres de cobrir la riera i alhora urbanitzar tot aquest espai urbà. A les Actes dels Plens d'aquella època es deixa constància de forma molt efusiva la gratitud que van mostrar els gestors municipals i la ciutadania local vers el mecenatge. Per aquest motiu se li va dedicar el nom de la plaça.
Les següents fotografies estan preses des del mateix lloc i es pot veure el curs natural de la llera de la riera a principis de segle XX i l'estat que tenia la plaça amb la riera coberta a principis dels anys 50. Dels dos magnífics exemplars d'arbres que es veuen només queda la alzina, el roure es va morir i va ser retirat als anys 60. A la primera imatge es poden veure els porxos de cal Romagosa, que estaven quasi bé a tocar la riera.
La urbanització de 1949
No he trobat documentació gràfica del projecte d'obres per urbanitzar la plaça i cobrir la riera, tot hi que hi va haver el tràmit administratiu d'un pressupost per fer la obra. Aquesta documentació seria de gran utilitat per poder saber quina era la idea i el disseny original del espai a ordenar. Hi ha qui m'ha comentat que no hi va haver projecte i que tot plegat va ser una manifestació de les bones practiques constructives dels paletes locals que es van engrescar en dignificar aquest indret urbà.
S'ha de tenir en compte que tota la obra de la plaça té un interès formal que identifica i caracteritza una determinada època en la història del poble de Begues. En aquella època es canalitza, s'endega i es cobreix un tram de la riera de l'Alzina i en conformar el terra del nou espai públic es creen dues plataformes a diferent alçada i sensiblement diferenciades per materials i elements de mobiliari.
La plataforma superior està situada sobre la llera de la riera que es cobreix amb un doblat de peces ceràmiques, es posa un paviment dur de rajoles, s'habilita un abeurador, s'engalana amb una pèrgola i es col·loquen bancs de pedra artificial. La plataforma inferior, que envolta la font amb la làmina d'aigua, té un paviment tou de sorra i grava emmarcat per paviments i murs de pedra picada que amb diferents alçades i formes que resolen els elements de mobiliari i d'ornamentació.
Per a donar forma a aquest conjunt s'utilitza, preferentment, la pedra calcària de Begues. La pedra local, treballada pels paletes, es fa servir per fer el mur del abeurador, els bancs, la caseta d'accés al soterrani, els suports dels fanals de fundició, els murs perimetrals, les lloses dels paviments i els graons de les escales. Bona part de les pedres van ser extretes de petites pedreres situades molt prop del poble. Una estava al costat de la Creu del Joncar i l'altra a l'indret de la Guardiola, a tocar del puig de la Clota.
Observant atentament tot el conjunt i els detalls de l'encaix de les pedres s'ha de dir que la feina artesana feta per aquells operaris locals va marcar l'inici del aprenentatge d'un col·lectiu de picapedrers que durant els anys 50-70 va anar perfeccionant el treball de la pedra fins a arribar a encaixar amb notable precisió les pedres treballades.
Les obres de la plaça van ser encarregades al paleta Tomàs Grau i en aquella època de la postguerra la construcció de la plaça va tenir importants repercussions econòmiques per a un bon grapat de beguetans que hi van treballar......Entre altres, hi havia el Meliton, l'Urpià, el Motis i el Torramorell.
El soterrani, el pou i la font.
Sota la làmina d'aigua i els tres sortidors de la font hi ha un petit soterrani d'instal·lacions. La porta i la escala d'accés a aquest espai soterrat està estratègicament camuflada a la part posterior de la caseta on està el banc i la placa amb l'any de la inauguració amb un gravat de baixrelleu.
Aquest espai soterrat es va construir per fer accessibles i registrables els estris i elements que faciliten el funcionament i el manteniment de la font. S'ha de tenir en compte que en aquell temps, l'aigua s'havia de extreure del fons del pou amb una bomba elèctrica que la pujava fins a un dipòsit ubicat a prop del sortidor i una vegada en aquest recipient hi havia una segona bomba que s'encarregava que l'aigua sortís a pressió pel sortidor. A més hi havia un grup de focus lluminosos amb un joc de vidres de colors que intentaven engalanar el conjunt de la font. Aquesta petita infraestructura i els elements constructius que la conformen està resolta d'una forma molt senzilla i ordenada que no deixa indiferent a hom qui la visita.
El pou és de poca profunditat i s'alimenta del aigua que es filtra del nivell freatic de la riera de l'Alzina que passa molt a prop seu. Tot el pou està revestit de peces ceràmiques al igual que tots els paraments verticals i de sostres que conformen el corredors i les dues estances soterrades.
La font tenia pretensions, ja que hom diu que hi va intervenir en Carles Boïgas, l'enginyer que va dissenyar la font màgica de Montjuïc.... Jo crec que no vàren arribar tant lluny però la feina feta va ser molt digna.
Proposta de remodelació de l'any 2000
L'any 1999 l'Ajuntament va convocar un concurs obert per escollir un avantprojecte de remodelació i ampliació de la Plaça Camilo Riu i el seu entorn. Una vegada escollit el guanyador del concurs, es va fer un projecte que contemplava una intervenció de reforma integral de la Plaça Camilo Riu i la urbanització de la Plaça de l'Ateneu. Aquest projecte no es va portar a terme. Hi va haver una oposició generalitzada a la proposta de enderrocar la plaça, ja que no es tenia en compte el llegat i la memòria històrica que representava aquest indret per a molts dels veins del poble.
Poc temps després es va encarregar a uns altres tècnics l'acondicionament de la Plaça de l'Ateneu i es va deixar en suspens la intervenció a la Plaça Camilo Riu. Tot i així es va enderrocar la pèrgola situada sobre el traçat de llera de la riera.
Estat actual
En el pas dels temps s'ha anat deteriorant aquest espai urbà i els elements que inicialment el conformaven. La font amb les seves lluminàries de colors, els parterres que inicialment delimitaven la làmina d'aigua, la peanya amb els angelets i les flors, les lletres amb altrelleu on constava el nom de la plaça, la pèrgola, els fanals de fundició..... tot s'ha anat fent malbé.
Faig l'aposta per fer quelcom i rehabilitar d'alguna manera aquest espai, recuperant els elements que es puguin aprofitar i creant-ne de nous, si cal, per tal d'evidenciar el pas natural del temps.
Les fotos antigues provenen del fons documental del Centre d'Estudis Beguetans, de l'Arxiu fotogràfic Zerkowitz, de Jordi Guasch i de la familia Romagosa-Mas de les Valls.
Les dades cronològiques provenen de les Actes dels Plens municipals de març, agost, setembre i octubre de 1947, octubre de 1948 i juny de1949. Aquestes Actes estan penjades a la web de l'Ajuntament a la secció de Arxiu Històrics.
No he pogut incloure fotografies de l'interior del soterrani, ja que els responsables del govern municipal, tot i la meva reiterada insistència, m'han denegat la autorització per fer fotografies al seu interior.
Febrer de 2012
La fotografia que adjunto correspon a la vista d'una sala de la Galeria regional de Sicília a Palermo, on hi ha un treball museístic que va realitzar en Carlo Scarpa, arquitecte i dissenyador italià, durant els anys 1953-1954. En aquest cas es pot veure la intervenció en un conjunt de tres columnes on es ressalten les bases i els capitells clàssics amb la ajuda de un entramat de peces metàl·liques 
