La fragilitat del patrimoni cultural local (III)

El Mur

Aquest petit parc urbà situat al barri de la Rectoria és un magnífic indret d’estada i alhora lloc privilegiat per contemplar, entre altres coses, una extraordinària vista panoràmica del Baix Llobregat. Sempre que l’he visitat m’he preguntat el perquè de la seva ubicació i com es va realitzar la seva construcció.

Per contestar a aquetes preguntes ens hem de remuntar als anys 30 on un veí de Cornellà va adquirir aquest  terreny per fer-se una casa.....bé es va comprar un tros de penya-segat. Les condicions per edificar tenien una gran dificultat tècnica si no es bastien importants murs de contenció de terres per crear una generosa explanada. Primer va urbanitzar el seu entorn amb  una important obra de murs de contenció de terres, camins, miradors, marges, pou,.... va invertir molts diners... i no va fer la casa. En aquest estat ho va comprar l’Ajuntament de Begues, desprès d’un llarg litigi, l’any 1997.

La lectura que aquí us proposo no és sobre els arcs de la terrassa principal o de les balconades o del recorregut fins als diferents miradors,.... us proposo que observeu els murs per la cara del penya-segat. Per aquest motiu us adjunto dues foto on es veuen alguns aspectes  de la infraestructura  dels murs que son difícils de veure si no es troba el lloc adequat per a al seva observació. En aquest cas les dues fotos estan fetes des de l’extrem de llevant de la finca de la família Rigo.

A la primera foto es pot veure amb molta claredat les blanques arcades de la explanada superior i amb una certa dificultat quatre murs de contenció de diferents mides i que al llarg del tems s’han anat integrant als colors i textures de l’entorn natural que els envolta. 

Un tema que crida l’atenció és la forma en que alguns dels murs es recolzen amb arcades sobre les grans pedres rogenques. És un bon exercici de sensibilitat i de respecte al entorn ja que el mur només es recolza sobre les pedres. És una hàbil i interessant solució.

La segona foto correspon al lloc més conegut del recorregut,  “la cova” amb el seu discret balcó arrodonit totalment integrat i respectuós amb l’entorn.

Proposta

Amb el puntual anàlisi que he fet sobre aquestes quatre edificacions he intentar posar de manifest alguns aspectes que d’una forma o altre ens ajuden a comprendre i a valorar el patrimoni local que ens envolta. 

Però la pèrgola, l’ampliació de la casa Tayadella i el parc del Mur no estan inclosos dins del Mapa. La barraca de pedra seca, si.

Una de les mancances que observo en el Mapa és que per una banda queden documentats d’una manera excessivament privilegiada alguns determinats elements de la cultura folklòrica i popular pel sol fet de ser més o menys antics i no s’ha tingut en compte alguns exemples d’edificis destinats a habitatges o construccions diverses, bastits a principis de segle XX, que van deixar un interessant  legat  i van dotar de caràcter urbà al poble de Begues.

I tornant al començament del escrit on faig l’aposta per donar a conèixer  tot el patrimoni, us engresco a aprofundir, a complementar  i a introduir més rigor en aquest document anomenat “Mapa de Patrimoni Local”, no solament en temes relacionat amb les edificacions en general sinó també amb totes les altres tipologies dels bens mobles, immobles, naturals, immaterials i documentals que tenim a Begues.

Entre tots podem millorar-ho.

Jordi Dolz

jordidolza@gmail.com

Setembre 2011

La fragilitat del patrimoni cultural local (II)

Pèrgola Noucentista de la casa Tayadella

Aquesta pèrgola, situada dins d’un solar de la Rectoria, forma part d’un dels millors exemples de construcció auxiliar que es van materialitzar al Begues de principis del segle XX. La primera foto correspon a una vista presa a la primavera des dels camps de la Sínia i la segona foto està presa a l’estiu, sota la mateixa pèrgola amb vistes vers la zona boscosa de can Amell. 

Sempre havia pensat que la construcció auxiliar d’un habitatge  havia de tenir, a part de la seva utilitat, un bon resultat formal, 

En aquest cas concret s’aconsegueix aquest doble objectiu. La pèrgola, a part de la dignitat de la seva construcció es un lloc d’estada, de repòs, per menjar a la fresca o per contemplar de l’entorn que t’envolta.  La lleugera i fràgil edificació crida l’atenció pel gir de les seves columnes, per les seves arestes verticals que provoquen unes canviants ombres i per les biguetes horitzontals col·locades intencionadament amb un ritme no convencional per sustentar la parra o una heura enfiladissa.

Malauradament aquest últims anys l’ús i funció d’aquests elements auxiliars, que veiem  sovint al fons dels solars on hi ha habitatges unifamiliars, s’ha prostituït i hom en el seu lloc hi ha col·locat garatges, barbacoes, magatzems de mals endreços o fins i tot dependencies pròpies d’un habitatge que no tenen cap mena d’interès formal.

Una bona part del col·lectiu d’estiuejants que es va instal·lar a Begues a principis del segle XX tenia una especial sensibilitat vers una cultura arquitectònica del moment i que ara trobo a faltar. Una cultura de criteri, de coneixement de causa i també de respecte als tècnics i paletes que transmetien amb fidelitat i rigor les modes arquitectòniques del moment.

Durant la segona meitat del segle XX la cultura edificatòria ha estat abocada al que ens mostren determinades premses sensacionalistes, el màrqueting, a les modes de les marques comercials i en bona mesura a la mediocritat d’alguns tècnics.

Porxo Racionalista de la casa Tayadella 

Aquestes dues fotos mostren un porxo situat a la part posterior d’un habitatge del barri de la Rectoria. 

A primera vista no es veu res d’especial i sembla un simple afegit, però si ens hi fixem atentament veurem que és una ampliació on hi ha una manifesta voluntat de diferenciació d’estils constructius. El volum de la casa inicial,  de planta baixa i de forma rectangular, va ser edificada a principis de segle XX i el porxo es va ampliar cap els any 30 amb un modest estil racionalista.

Per remarcar aquesta voluntat de contrast en el temps i amb el estil, la nova coberta del porxo és plana, les columnes i les cornises horitzontals transmeten una volguda sensació de lleugeresa i també apareix gravada  una columna amb alt relleu al parament de l’antiga façana posterior com a referent d’intervenció i d’integració de la nova construcció. El element arrodonit de la tribuna intenta ressaltar la seva nova presència i alhora abraça el volum del edifici més antic.  

Observant  frontalment  aquesta façana posterior, veiem que en un extrem del porxo hi ha una terrassa descoberta amb la porta d’entrada a un safareig soterrat (el buit) i a l’altre hi ha una tribuna arrodonida del menjador (el ple).  El conjunt edificat de l’ampliació forma part d’un tot equilibrat.

Alguns elements s’han modificat al llarg del temps, com son les persianes enrotllables on abans segurament eren porticons i el color de les pilastres de les finestres verticals de la tribuna que segurament eren de color blanc, però l’essència de la interessant intervenció encara és molt evident.

La fragilitat del patrimoni cultural local (I)

Aposta per donar a conèixer tot el patrimoni.

A principis d’aquest any la Diputació de Barcelona va enllestir  un treball anomenat  Mapa del Patrimoni Cultural de Begues destinat a inventariar el patrimoni cultural existent dins del terme municipal.  Aquesta detallada informació està penjada a la web de l’Ajuntament de Begues a la secció: / Begues / Mapa Patrimoni Cultural de Begues /  i també a la web de la Oficina del Patrimoni Cultural de la  Diputació de Barcelona.

De la seva lectura es constata que és la primera eina documental on queda inventariat bona part del nostre patrimoni local. El document és un Mapa i ha estat confeccionat per tècnics contractats per la Diputació durant els anys 2009-2011 que van fer una feina de recerca, catalogació de temes diversos i de plasmació en unes fitxes que estan ordenades per tipologies.

Una vegada enllestit, un dels objectius d’aquest document és afavorir un debat sobre el seu contingut,  ja que cal complementar-ho, esmenar-ho i millorar el seu redactat amb dades que aportin un millor rigor documental.

S’ha de tenir en compte que a l’entorn municipal  s’han documentat un total de 454 elements, on uns 223 (el 50%) corresponen a barraques de pedra seca, avencs, coves, pous i rellotges de sol. La resta, 231 elements, corresponen a  altres tipologies del patrimoni moble, immoble, natural, immaterial i documental.

Per posar uns exemples:

• Del patrimoni moble tenim la Cuca Fera i les escultures.
• Del patrimoni immoble tenim les masies, els edificis, els ponts, els corrals i les barraques de pedra seca. 

• Del patrimoni natural tenim els avencs i els arbres singulars.

• Del patrimoni immaterial tenim les tradicions, les llegendes i la Festa Major.

• Del patrimoni documental tenim els arxius de documentació escrita.

Una bona part de tot aquest patrimoni és de propietat privada i aquí és on hi rau la dificultat  de qualsevol intervenció. De poca cosa serveix la seva ressenya documental al Mapa si rere de cada element, sigui privat o públic, no hi ha consciència sobre el seu valor i la cura en la seva conservació o restauració.

Els recursos públics sempre seran escassos per fer front al control, manteniment i conservació del patrimoni cultural i en especial al que fa referència a les edificacions de titularitat privada destinats a habitatges.  Cal una gran dosi de pedagogia i formació perquè hom entengui i sigui conscient de la vàlua que tenen alguns dels elements arquitectònics que es van bastir a Begues durant la primera meitat del segle XX.  

A les fitxes que abans he esmentat no queden inclosos, entre altres,  bona part d’aquests edificis destinats a habitatges, ja que no tenen cabuda dins dels “criteris” de la Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona.

Jo discrepo d’aquests “criteris”.

No s’entén el perquè una barraca de pedra seca bastida per pagesos a finals de segle XIX, que està integrada als marges que l’envolten, que els materials que la conformen estan extrets del seu entorn immediat, que les seves dimensions i proporcions s’adapten harmoniosament en mida i color en el paisatge..... no té el mateix valor que un edifici d’estil noucentista o racionalista, edificat a principis del segle XX on van intervenir tècnics i paletes  amb uns fonamentats coneixements estilístics i amb una bona dosi de sensibilitat formal per aplicar els modestos materials que tenien al seu abast.

Per tal de fer mes entenedora la exclusió que he exposat, intentaré raonar-ho amb quatre exemples acompanyats d’informació fotogràfica.

Barraca de pedra seca a Mas Ferrer

Aquesta primera foto correspon a una vista de la barraca pel costat de la obertura d’accés i la segona correspon a la part posterior. Tot i que la densa vegetació que l’envolta no deixa veure la totalitat de la barraca, el contrast entre les dues cares no deixa de ser sorprenent.

El conjunt de llesques de pedra llicorella properes a la obertura col·locades de forma horitzontal giren per conformar la volta superior de l’obertura..... però a la part posterior passa quelcom d’insòlit.... les llesques, per alguna raó sobrevinguda, giren fins a posar-se gairebé verticals creant una gran tensió entre elles i provocant alhora una agradable sensació de moviment plàstic.

Quan es netegi l’entorn ( si és que algú s’hi engresca) vés a saber les sorpreses que ens amaguen les altres cares d’aquesta escultura de pedra seca......o millor no destapar-ho?.