diumenge, 23 d’octubre del 2022

Murs, tanques i precedents a evitar

A mitjan any 2013 ja vaig escriure sobre l'encert de la tanca del carrer tal com està implantada a molt bona part del nostre sòl urbà, on predominen les edificacions aïllades. Alhora, adjuntava un parell d'exemples de tanques per contrastar i valorar la seva qualitat formal. 

Figura 1. Últim tram de l'Avinguda Sitges, entre la variant i el Parc de la Costeta, pendent de ser urbanitzat. Font: Elaboració pròpia.

Han passat gairebé deu anys de l'escrit i observo que l'equip de Govern ha aprovat definitivament una proposta urbanística al costat de ponent de l'avinguda Sitges (Figura 1), al sector de la Parellada. En lloc de preveure el model de tanca convencional que tenim al poble, es vol construir un mur de cent cinquanta metres de llargada i de més de tres metres d'alçada a tocar façana, per a contenir garatges privats com a substitució de terres, en un entorn d'edificació bifamiliar aïllada (Figura 2).

Figura 2. Proposta urbanística aprovada definitivament del sector B de la Parellada. S'observa la situació de les edificacions i l'alçat d'un mur de rocalla entre les dues fileres d'edificacions de més de 3,5 m. Font: Ajuntament de Begues

La proposta aprovada preveu que les noves construccions no tindran tanca convencional sinó un mur de tres metres d'alçada, amb l'argument que part de la nova construcció forma part d'una substitució dels volums de terres existents. Aquests volums de terres són artificials, donat que l'avinguda Sitges (antic camí de Sitges) l'any 2007 es va rebaixar respecte al seu estat primitiu, i els turons de terres provenen d'abocaments que van fer enlairar el terreny original durant les obres d'urbanització. Aquesta intervenció, segons l'argot d'urbanisme, es coneix com a “substitució de terres”.

Així doncs, trobo que la proposta actual d'alçar un mur de més de tres metres és desencertada i voldria que es veiés com un precedent que cal evitar.

Relacionat amb aquest fet voldria destacar que vaig trobar a l'arxiu municipal un interessant document de l'any 1934 on el Ple de l'Ajuntament de Begues aprovava les Ordinacions per a la edificació en el terme municipal. A l'article 3r del Capítol II “De les edificacions en les diferentes Zones”, diu:  

En la zona b) (zona de cases aïllades) les cases no poden esser construïdes amb façana al carrer, si no que han d'estar-ne almenys retirades tres metres; i han d'estar voltades de jardí, amb un espai lliure no menor de dos metres a comptar des de la façana lateral o la paret mitgera. Les tanques no podran excedir de un metre d'alçada de paret de pedra o ferma, i el restant fins a un altre metre com a màxim, hauran d'esser de paret de tanca transparent, ferro, fusta o filat; i això en tota la extensió de la tanca, siga en façanes o en parets mitgeres [...].

Aquestes “Ordinacions del 1934” és el primer document de regulació urbanística del segle XX. Es redactaven unes normes locals per intentar donar pautes reglades a la creixent construcció d'edificis que en aquells temps s'estava implantant al terme municipal, ja que, per aquelles dates no hi havia cap Pla General aprovat.

La contundent aposta pel model de tanca de l'any 1934 s'ha aplicat a tota la zona urbana d'edificació aïllada fins al dia d'avui. En són excepció tres casos que estan al costat sud del carrer Duero de Begues Parc, on trobem uns alts murs a tocar de la façana. Paradigmàticament, les edificacions veïnes, que presenten una casuística similar de substitució de terres, mantenen la tanca convencional. 

Figura 3. Detall de l'alçat parcial al carrer dels Camps dels Prats, a la proposta urbanística aprovada definitivament del sector B de la Parellada. Noti's el desnivell entre el peu de carrer i el punt més baix del mur, amb un mínim de 3,5 m d'alçada. Font: Ajuntament de Begues

Considero greu que es malmeti l'encertada pràctica constructiva de la tanca convencional del carrer. La tanca, s'ha mantingut constant durant gairebé cent anys, amb els seus encerts i els seus defectes formals, però adaptant-se als diversos Plans Generals que s'han aprovat. Malauradament, observo que ara, a petició dels interessos d'una empresa immobiliària, es dona peu al fet que apareguin els matussers murs a tocar de la façana en un entorn d'edificació aïllada (Figura 3), amb la sola intenció d'aconseguir una finca anivellada.

Faig l'aposta de preservar el que encertadament van establir els nostres predecessors l'any 1934, quan intentaven regular de la millor manera possible la qualitat urbana de l'espai públic del poble. Entenc que ha estat una bona herència i crec que s'ha de fer el possible per preservar la tanca del carrer en tots els casos.

DARRERA OBSERVACIÓ

Remenant i demanant informació relacionada amb aquest tema, he obtingut un esborrany d'una proposta d'ubicació de l'edificació en aquest mateix indret i que es va redactar el juny del 2007, quan una empresa constructora volia fer una promoció en aquest sector. Malauradament, aquesta proposta del 2007 no va tenir continuïtat.

Figura 4. Comparació de seccions transversals entre la proposta que es va realitzar l'any 2007 i el projecte aprovat definitivament aquest 2022. A la proposta de l'any 2007, per tal d'evitar fer grans murs de 3,5 m, s'optava per petits murs i desnivells dins la mateixa finca, mantenint en ambdós costats l'estructura de tanca. Font: Ajuntament de Begues.

Al plànol de 2007 es pot veure que es respectava la tanca i les edificacions restaven separades de l'alineació de vial. No com la proposta de 2022 que s'ha aprovat definitivament amb uns garatges dels habitatges bifamiliars que arriben a tocar la façana del carrer (Figura 4).

Aquest fet demostra que es pot urbanitzar el costat de ponent de l'avinguda Sitges sense haver de passar per alt la característica singular de la tanca del carrer.

dissabte, 23 de juliol del 2022

L'Interès Públic segons la REE

A mitjans de juliol s’ha rebut la resposta de REE (Red Eléctrica Española) a les raonades al·legacions que fa un parell de mesos varen tramitar un heterogeni col·lectiu social beguetà per intentar aturar el projecte executiu de desplaçament cap al nord de la línia elèctrica que travessa el nucli urbà del poble de Begues. El projecte de REE preveu travessar la zona no urbanitzable de la Beurada i l’Alzina, i té un pressupost de més de 8 milions d’euros.

La resposta de REE fa al·lusió als mateixos documents històrics que han aportat els col·lectius socials per fer prevaldre la distància de protecció de les edificacions d’habitatges a les noves línies d’alta tensió (vegeu Fig. 1). Aquests documents, esmentats a les al·legacions, són dels anys 1975 i 1997 i, de forma justificada, posen entrebancs a les pretensions inicials de REE, segons es desprèn de la lectura del final del paràgraf 2 de la resposta.

Figura 1. Distància de protecció d'1,5 km al voltant dels nuclis d'edificis d'habitatges de Begues. Trobareu més informació sobre aquesta mesura de protecció a l'entrada anterior Un kilòmetre i mig. Font: Elaboració pròpia.
Conscient de la importància legal dels documents històrics, REE proposa redactar un “Proyecto de actuación específica de interés público en suelo no urbanitzable”. És a dir, no ho té tot ben lligat i planteja una nova via tramitant una figura urbanística que li doni legalitat en la seva particular lectura que té dels interessos públics com a empresa publicoprivada.

No és la primera vegada que REE utilitza rebuscades figures urbanístiques per justificar el que és difícilment justificable. Un exemple proper el tenim al Punt Sud i la recent tramitació d'un document anomenat "Pla Especial Autònom per a l’ampliació de la subestació de Begues 220 kV" (en parlo en aquest article). En aquest s'intentava (i amb final feliç per a REE), legalitzar a posteriori unes importants ampliacions de la subestació que s’havien fet feia anys sense llicència municipal ni tenir en compte els límits urbanístics de la clau 4 del "Sistema d'Infraestructures i Serveis Tècnics" establert al Pla General de Begues.

És a dir, llegint les insuficients i minses respostes a les raonades i fonamentades al·legacions, ens trobem que REE es vol carregar de raó tramitant un projecte urbanístic en sòl no urbanitzable que li doni cobertura legal. Per fer-ho, apel·la a uns suposats interessos públics, passant per sobre dels que s’han defensat a Begues des de l’any 1975 i que també es van acordar a la Revisió del Pla General de 1997. 

 

Aquest escrit s'inclou dins del conjunt d'articles que he publicat entorn de les línies d'alta tensió en el municipi de Begues. Podeu accedir-hi directament amb els enllaços de a continuació:

Línies elèctriques:
  1. Red Eléctrica Española (REE) no afronta amb determinació el pas de l'Alta Tensió per Begues
  2. Aposta pel soterrament de la línia elèctrica de 220kV
  3. REE respon dues vegades
  4. "Ja podrien evacuar alguns kV cap al poble, de franc!" 
  5. "Un kilómetre i mig"

 



dilluns, 28 de març del 2022

"Un kilòmetre i mig"

Amb aquest contundent condicionant, el Ple Municipal de 28 d’abril de 1977 va acordar establir que qualsevol nova línia elèctrica aèria de 220 o 380 kV que es prevegi fer passar pel terme municipal s’havia de situar a la distància mínima d’un kilòmetre i mig dels edificis d’habitatge de la població (vegeu Figura 1).

Figura 1: Acta del Ple Municipal del 28 d'abril de 1977. Cliqueu aquí per accedir al document original digitalitzat.


El pacte, acordat entre l’Ajuntament de Begues i “Fuerzas Electricas de Cataluña  S.A.”, va permetre donar llicència d’obres i d’activitat per bastir l'estratègica subestació d’interès estatal, anomenada Punt Sud, situada a l’extrem nord del terme municipal i a cavall entre els municipis de Begues i Vallirana.


Figura 2: En vermell, àrea que es dibuixa en mesurar una distància d'1,5 km al voltant dels nuclis d'edificis d'habitatges del municipi de Begues. Vegeu com totes les línies elèctriques (de color rosa) existents actualment (tant pel nord com pel sud) estan inserides dins aquesta àrea. Font: Elaboració pròpia

Entenc que la mesura va ser un encert de gestió local que ha permès, durant quaranta-cinc anys, que no s’hagin bastit noves línies elèctriques aèries de 220 kV o de potències superiors en les proximitats del nostre entorn habitat.

Però, sembla que l’actual equip de govern municipal no està disposat a respectar l’acord. La tossuderia en no voler acceptar la inversió econòmica en un racional i necessari soterrament de la línia d’alta tensió aèria que passa per l’avinguda Mediterrània ha motivat que actualment està en una avançada fase de redacció un projecte tècnic per desmantellar i per desplaçar la línia aèria cap al nord amb un traçat més a menys paral·lel a les línies aèries que actualment passen per l’entorn del Sotarro: l'alternativa A2 (vegeu Figura 3).

Figura 3: Detall de l'Alternativa 2 proposada per Red Eléctrica Española. En verd, les línies d'alta tensió existents en l'actualitat. En morat, la proposta de compactació. Font: REE. Cliqueu aquí per accedir al plànol complet de tota l'àrea d'afectació.

Amb la proposta de desplaçament de l'alternativa A2 i que es detalla a la Resolució TES/1098/2021 de declaració d’impacte ambiental, observo que s’incompleixen les distàncies d'“un kilòmetre i mig” que es van establir l’any 1977. I que entenc que són vigents, ja que va aconseguir un important acord entre ambdues parts.

S’ha de recordar que l'any 1977 els gestors i els tècnics municipals havien contemplat impotents com, entre els anys 50 a 77 del segle XX, i a les proximitats del nostre entorn urbà proliferaven, emparades amb pretesos interessos públics i estatals, diverses línies aèries d’electricitat. Entre elles, la que conformaria l’avinguda Mediterrània (1958) i les de l’entorn del Montau i del Sotarro (1976).  

Amb aquest panorama advers, els agents municipals volien preservar el territori de futures agressions i aquesta va ser una de les respostes que van utilitzar. I entenc que l'hem de continuar defensant.

També tenim el referent del Pla General d’Ordenació de Begues de 1997 que va establir algunes limitacions. El document normatiu està establert als articles 129 a 132  del Títol Tercer, Capítol Tercer de la Normativa Urbanística i Ordenances del vigent PGOU on l’article 131.2 prohibeix les noves traces de línies elèctriques d’Alta tensió, si bé es poden desplaçar a una altra traça ja existent i compactar-la conservant la mateixa estructura de torres o bé, segons l’article 131.5, preferentment es poden soterrar. Alhora cal tenir en compte l’article 132, que esmenta l’excessiva i desproporcionada càrrega de serveis d’infraestructures metropolitanes que suporta el terme municipal de Begues.

Soc conscient que potser el fet de soterrar la línia elèctrica serà més car que el desplaçament, però s’ha de tenir en compte que el soterrament de tota mena d’infraestructures aèries és necessària i alhora obligatòria als entorns urbans.  

La qualitat formal de l’entorn urbà i del no urbanitzable que envolta a les edificacions destinades a habitatge cal preservar-lo com ho van intentar fer possible els gestors municipals en un acord de Ple de l’abril de 1977.

El “kilòmetre i mig” va ser una bona iniciativa que cal mantenir.


dissabte, 29 de gener del 2022

Viabilitat dels habitatges públics o de protecció oficial a Begues

ANTECEDENTS

L'any 2020 vaig publicar en aquest blog dos temes que en el seu dia eren d’actualitat i observo que avui dia encara ho són. El primer fa referència a la possibilitat d’encabir habitatges assequibles a l’àmbit de l’Escorxador i el segon desenvolupa, entre altres comentaris, una cronologia amb un annex on es resumien les promocions d’habitatges de promoció pública que s’han construït a Begues des de l’any 1987. Paral·lelament, vaig publicar un tercer escrit on es plantejava la declaració de caducitat dels plans parcials que fa molts anys que no s’han dut a terme per tal d’adaptar-los als vigents criteris de sostenibilitat així com una major atenció a la qüestió de la promoció d’habitatges protegits.

Recentment, l’única notícia municipal relacionada amb la posada en venda o lloguer d’habitatges protegits de promoció pública ha estat la licitació de dos habitatges de lloguer a cal Purrós. És a dir, només s’han arribat a condicionar dos habitatges de lloguer en el termini de més de dotze anys i l’administració pública, ajuntament i Àrea Metropolitana, han destinat per a aquests habitatges més de 400.000,00 €, és a dir, més de 200.000,00 € per habitatge. 


Habitatges de promoció pública a Mas Pasqual (Elaboració pròpia)

 

CAN PAU MARTÍ

Fa poc s’ha aprovat provisionalment una modificació puntual del Pla General al voltant de la masia de can Martí, on l’equip de govern ha rebutjat la possibilitat d’assignar una part de la promoció a habitatges protegits, tal com demanava Begues en Comú i el Centre d’Estudis Beguetans (vegeu aquí les al·legacions). La proposta era agosarada, però posava a prova la voluntat de l’equip de govern per incidir en la implantació d’una forma més sostenible de creixement urbà, ja que es preveuen construir vint-i-vuit habitatges nous. En aquestes al·legacions també es proposava concentrar l’edificació en un únic volum plurifamiliar tots els habitatges i no fer una escampada de 14 petites unitat d’edificis bifamiliars.

Ara, la Comissió d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana té l’última paraula sobre l’aprovació definitiva d’aquesta proposta de modificació.


Plànol d'ordenació Can Pau Martí (Font: Ajuntament de Begues)



Proposta del CEB per a l'ordenació de Can Pau Martí (Font: CEB)


L’ESCORXADOR

El document de l’aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla General a l’àmbit de l’entorn de l’Escorxador de l’any 2020, assigna 33 habitatges a promoció pública d’un total de 40 habitatges. Dins d’aquest document hi ha un detallat estudi econòmic que justifica la conveniència d’aquesta modificació de planejament, avala la viabilitat de la promoció dels habitatges i el desenvolupament urbanístic de l’àmbit de l’Escorxador.

Aquests darrers mesos també s’ha aprovat inicialment el Projecte de Reparcel·lació i el Projecte d’Urbanització. S’ha de dir que ambdós documents encara no han superat l’aprovació provisional.

És a dir, estem davant d’una proposta urbanística de promoció d’habitatges, lliures alguns i protegits la resta, que ha superat ja els tràmits necessaris per poder afirmar que l'operació urbanística és viable. S’ha de tenir en compte que l’aprovació definitiva ja compta amb el vistiplau de la Comissió d’Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.


ESTUDIS TÈCNICS

Amb la tramitació urbanística de l’Escorxador en marxa i veient que hi ha alguns aspectes econòmics que no encaixen, l’equip de govern ha encarregat dues peticions d’estudis tècnics a equips externs a l’ajuntament amb l’objectiu d’aprofundir en la viabilitat econòmica d’implantar habitatges de protecció oficial a l’Escorxador i habitatge públic a la resta del municipi. Aquesta és la impressió que hom treu en llegir aquestes dues peticions, tot i la minsa informació que traspua del redactat dels Decrets.   

Aquests Decrets són recents: el 17 de desembre s’ha adjudicat un contracte menor de redacció d’estudi previ d’habitatges públics i el 20 de desembre s’ha adjudicat un contracte menor de redacció d’estudi de viabilitat econòmica d’habitatges de protecció oficial de la unitat d’actuació l’Escorxador. Davant d’aquests encàrrecs, per un import total de més de 25.000,00 €, em pregunto per a què ha servit el:

  1. Programa d’actuació municipal d’habitatge del 2019, document que es va anunciar que l’estava enllestint la Diputació, però no em consta que s’hagi fet públic. Tampoc hi va haver cap tràmit d’aprovació. És un document de bones intencions.
  2. Els detallats deu fulls de l’avaluació econòmicade l’aprovació definitiva de la modificació puntual de l’Escorxador on es justifica la viabilitat de la figura urbanística que s’aprova.
  3. L’aprovació inicial dels projectes de Reparcel·lació i d’Urbanització (referenciats anteriorment), que han iniciat la seva tramitació sense tenir la certesa de la viabilitat econòmica de la figura urbanística a l’àmbit de l’Escorxador.

És a dir, tenim expedients urbanístics en tràmit que d’alguna manera depenen dels informes d’uns equips externs a l’ajuntament i que, a hores d'ara, estan fent una relectura del que ja es va redactar l’any 2020!


CONCLUSIÓ

És incoherent, a hores d’ara, iniciar un procés de consultes a tècnics externs a l’ajuntament per tal de valorar la bondat d’una proposta que ja està encarrilada des de l’any 2020 i que compta amb tres documents urbanístics que estan aprovats en diferents fases. Les prospectives i expectatives econòmiques s’haurien de tenir molt clares des de fa temps i més tenint en compte que l’ajuntament, en el cas de l’Escorxador, és el propietari majoritari.

D’aquestes qüestions econòmiques relacionades amb els habitatges de promoció pública a l’àmbit de l’Escorxador no em consta que s’hagi parlat als Plens Municipals, ni a les Comissions de Govern, ni al Butlletí Municipal. I, per acabar-ho d’adobar, tampoc s’ha informat als grups polítics que estan a l'oposició.