dilluns, 28 de març de 2022

"Un kilòmetre i mig"

Amb aquest contundent condicionant, el Ple Municipal de 28 d’abril de 1977 va acordar establir que qualsevol nova línia elèctrica aèria de 220 o 380 kV que es prevegi fer passar pel terme municipal s’havia de situar a la distància mínima d’un kilòmetre i mig dels edificis d’habitatge de la població (vegeu Figura 1).

Figura 1: Acta del Ple Municipal del 28 d'abril de 1977. Cliqueu aquí per accedir al document original digitalitzat.


El pacte, acordat entre l’Ajuntament de Begues i “Fuerzas Electricas de Cataluña  S.A.”, va permetre donar llicència d’obres i d’activitat per bastir l'estratègica subestació d’interès estatal, anomenada Punt Sud, situada a l’extrem nord del terme municipal i a cavall entre els municipis de Begues i Vallirana.


Figura 2: En vermell, àrea que es dibuixa en mesurar una distància d'1,5 km al voltant dels nuclis d'edificis d'habitatges del municipi de Begues. Vegeu com totes les línies elèctriques (de color rosa) existents actualment (tant pel nord com pel sud) estan inserides dins aquesta àrea. Font: Elaboració pròpia

Entenc que la mesura va ser un encert de gestió local que ha permès, durant quaranta-cinc anys, que no s’hagin bastit noves línies elèctriques aèries de 220 kV o de potències superiors en les proximitats del nostre entorn habitat.

Però, sembla que l’actual equip de govern municipal no està disposat a respectar l’acord. La tossuderia en no voler acceptar la inversió econòmica en un racional i necessari soterrament de la línia d’alta tensió aèria que passa per l’avinguda Mediterrània ha motivat que actualment està en una avançada fase de redacció un projecte tècnic per desmantellar i per desplaçar la línia aèria cap al nord amb un traçat més a menys paral·lel a les línies aèries que actualment passen per l’entorn del Sotarro: l'alternativa A2 (vegeu Figura 3).

Figura 3: Detall de l'Alternativa 2 proposada per Red Eléctrica Española. En verd, les línies d'alta tensió existents en l'actualitat. En morat, la proposta de compactació. Font: REE. Cliqueu aquí per accedir al plànol complet de tota l'àrea d'afectació.

Amb la proposta de desplaçament de l'alternativa A2 i que es detalla a la Resolució TES/1098/2021 de declaració d’impacte ambiental, observo que s’incompleixen les distàncies d'“un kilòmetre i mig” que es van establir l’any 1977. I que entenc que són vigents, ja que va aconseguir un important acord entre ambdues parts.

S’ha de recordar que l'any 1977 els gestors i els tècnics municipals havien contemplat impotents com, entre els anys 50 a 77 del segle XX, i a les proximitats del nostre entorn urbà proliferaven, emparades amb pretesos interessos públics i estatals, diverses línies aèries d’electricitat. Entre elles, la que conformaria l’avinguda Mediterrània (1958) i les de l’entorn del Montau i del Sotarro (1976).  

Amb aquest panorama advers, els agents municipals volien preservar el territori de futures agressions i aquesta va ser una de les respostes que van utilitzar. I entenc que l'hem de continuar defensant.

També tenim el referent del Pla General d’Ordenació de Begues de 1997 que va establir algunes limitacions. El document normatiu està establert als articles 129 a 132  del Títol Tercer, Capítol Tercer de la Normativa Urbanística i Ordenances del vigent PGOU on l’article 131.2 prohibeix les noves traces de línies elèctriques d’Alta tensió, si bé es poden desplaçar a una altra traça ja existent i compactar-la conservant la mateixa estructura de torres o bé, segons l’article 131.5, preferentment es poden soterrar. Alhora cal tenir en compte l’article 132, que esmenta l’excessiva i desproporcionada càrrega de serveis d’infraestructures metropolitanes que suporta el terme municipal de Begues.

Soc conscient que potser el fet de soterrar la línia elèctrica serà més car que el desplaçament, però s’ha de tenir en compte que el soterrament de tota mena d’infraestructures aèries és necessària i alhora obligatòria als entorns urbans.  

La qualitat formal de l’entorn urbà i del no urbanitzable que envolta a les edificacions destinades a habitatge cal preservar-lo com ho van intentar fer possible els gestors municipals en un acord de Ple de l’abril de 1977.

El “kilòmetre i mig” va ser una bona iniciativa que cal mantenir.


dissabte, 29 de gener de 2022

Viabilitat dels habitatges públics o de protecció oficial a Begues

ANTECEDENTS

L'any 2020 vaig publicar en aquest blog dos temes que en el seu dia eren d’actualitat i observo que avui dia encara ho són. El primer fa referència a la possibilitat d’encabir habitatges assequibles a l’àmbit de l’Escorxador i el segon desenvolupa, entre altres comentaris, una cronologia amb un annex on es resumien les promocions d’habitatges de promoció pública que s’han construït a Begues des de l’any 1987. Paral·lelament, vaig publicar un tercer escrit on es plantejava la declaració de caducitat dels plans parcials que fa molts anys que no s’han dut a terme per tal d’adaptar-los als vigents criteris de sostenibilitat així com una major atenció a la qüestió de la promoció d’habitatges protegits.

Recentment, l’única notícia municipal relacionada amb la posada en venda o lloguer d’habitatges protegits de promoció pública ha estat la licitació de dos habitatges de lloguer a cal Purrós. És a dir, només s’han arribat a condicionar dos habitatges de lloguer en el termini de més de dotze anys i l’administració pública, ajuntament i Àrea Metropolitana, han destinat per a aquests habitatges més de 400.000,00 €, és a dir, més de 200.000,00 € per habitatge. 


Habitatges de promoció pública a Mas Pasqual (Elaboració pròpia)

 

CAN PAU MARTÍ

Fa poc s’ha aprovat provisionalment una modificació puntual del Pla General al voltant de la masia de can Martí, on l’equip de govern ha rebutjat la possibilitat d’assignar una part de la promoció a habitatges protegits, tal com demanava Begues en Comú i el Centre d’Estudis Beguetans (vegeu aquí les al·legacions). La proposta era agosarada, però posava a prova la voluntat de l’equip de govern per incidir en la implantació d’una forma més sostenible de creixement urbà, ja que es preveuen construir vint-i-vuit habitatges nous. En aquestes al·legacions també es proposava concentrar l’edificació en un únic volum plurifamiliar tots els habitatges i no fer una escampada de 14 petites unitat d’edificis bifamiliars.

Ara, la Comissió d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana té l’última paraula sobre l’aprovació definitiva d’aquesta proposta de modificació.


Plànol d'ordenació Can Pau Martí (Font: Ajuntament de Begues)



Proposta del CEB per a l'ordenació de Can Pau Martí (Font: CEB)


L’ESCORXADOR

El document de l’aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla General a l’àmbit de l’entorn de l’Escorxador de l’any 2020, assigna 33 habitatges a promoció pública d’un total de 40 habitatges. Dins d’aquest document hi ha un detallat estudi econòmic que justifica la conveniència d’aquesta modificació de planejament, avala la viabilitat de la promoció dels habitatges i el desenvolupament urbanístic de l’àmbit de l’Escorxador.

Aquests darrers mesos també s’ha aprovat inicialment el Projecte de Reparcel·lació i el Projecte d’Urbanització. S’ha de dir que ambdós documents encara no han superat l’aprovació provisional.

És a dir, estem davant d’una proposta urbanística de promoció d’habitatges, lliures alguns i protegits la resta, que ha superat ja els tràmits necessaris per poder afirmar que l'operació urbanística és viable. S’ha de tenir en compte que l’aprovació definitiva ja compta amb el vistiplau de la Comissió d’Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.


ESTUDIS TÈCNICS

Amb la tramitació urbanística de l’Escorxador en marxa i veient que hi ha alguns aspectes econòmics que no encaixen, l’equip de govern ha encarregat dues peticions d’estudis tècnics a equips externs a l’ajuntament amb l’objectiu d’aprofundir en la viabilitat econòmica d’implantar habitatges de protecció oficial a l’Escorxador i habitatge públic a la resta del municipi. Aquesta és la impressió que hom treu en llegir aquestes dues peticions, tot i la minsa informació que traspua del redactat dels Decrets.   

Aquests Decrets són recents: el 17 de desembre s’ha adjudicat un contracte menor de redacció d’estudi previ d’habitatges públics i el 20 de desembre s’ha adjudicat un contracte menor de redacció d’estudi de viabilitat econòmica d’habitatges de protecció oficial de la unitat d’actuació l’Escorxador. Davant d’aquests encàrrecs, per un import total de més de 25.000,00 €, em pregunto per a què ha servit el:

  1. Programa d’actuació municipal d’habitatge del 2019, document que es va anunciar que l’estava enllestint la Diputació, però no em consta que s’hagi fet públic. Tampoc hi va haver cap tràmit d’aprovació. És un document de bones intencions.
  2. Els detallats deu fulls de l’avaluació econòmicade l’aprovació definitiva de la modificació puntual de l’Escorxador on es justifica la viabilitat de la figura urbanística que s’aprova.
  3. L’aprovació inicial dels projectes de Reparcel·lació i d’Urbanització (referenciats anteriorment), que han iniciat la seva tramitació sense tenir la certesa de la viabilitat econòmica de la figura urbanística a l’àmbit de l’Escorxador.

És a dir, tenim expedients urbanístics en tràmit que d’alguna manera depenen dels informes d’uns equips externs a l’ajuntament i que, a hores d'ara, estan fent una relectura del que ja es va redactar l’any 2020!


CONCLUSIÓ

És incoherent, a hores d’ara, iniciar un procés de consultes a tècnics externs a l’ajuntament per tal de valorar la bondat d’una proposta que ja està encarrilada des de l’any 2020 i que compta amb tres documents urbanístics que estan aprovats en diferents fases. Les prospectives i expectatives econòmiques s’haurien de tenir molt clares des de fa temps i més tenint en compte que l’ajuntament, en el cas de l’Escorxador, és el propietari majoritari.

D’aquestes qüestions econòmiques relacionades amb els habitatges de promoció pública a l’àmbit de l’Escorxador no em consta que s’hagi parlat als Plens Municipals, ni a les Comissions de Govern, ni al Butlletí Municipal. I, per acabar-ho d’adobar, tampoc s’ha informat als grups polítics que estan a l'oposició.