Declaració de caducitat dels Plans Parcials urbanístics de Begues

ANTECEDENTS

A meitats del 2019 es va fer públic, a la web l’Ajuntament de Begues, l’acord nº4 de la Junta de Govern Local 14/2019 (vegeu l'acta aquí), on s’aprovava un esborrany de conveni per a la compra d’una finca per l’ampliació de la zona esportiva , acompanyat d’un informe tècnic. Ha estat a resultes de conèixer aquests documents que vaig observar que s’havia formalitzat, a principis del 2019, la primera Declaració de Caducitat corresponent a l’expedient urbanístic  d’un pla parcial a Begues. En concret, es tractava del Pla Parcial de Santa Eulàlia 2 amb una proposta d’urbanització on s’encabien 20 habitatges i que no es podrà tirar endavant amb el termes que s’havia plantejat fa més de 15 anys.

Coneixent la rellevància que comportava aquesta tramitació administrativa i que obliga a l’Ajuntament a arxivar l’expedient, vaig formalitzar un prec en data 23 d’octubre de 2019 (ENTRA 2019-8289, el qual encara no ha rebut resposta) adreçat a l’alcaldia. Allí demanava conèixer l’esborrany del conveni que justificava la compra de la parcel·la i alhora plantejava que hi havia tres altres Plans Parcials on també caldria tramitar la Declaració de Caducitat.

Ha passat més de mig any sense rebre resposta i sense que l’equip de govern hagi fet saber a la ciutadania aquest important precedent que pot ser una bona eina per reconduir les expectatives de creixement del nostre entorn immediat. És per aquest motiu que, en les següents línies, es desenvoluparan els aspectes més rellevants per entendre aquests fets.

QUÈ VOL DIR "DECLARACIÓ DE CADUCITAT"?

La Declaració de Caducitat d’un Pla Parcial (PP) ve a dir que, si uns tràmits urbanístics es van fer fa molt temps i fins ara no s’han desenvolupat, perden la seva efectivitat administrativa ja que no s’han portat a terme en uns terminis raonables. En el cas que aquests es volguessin reprendre’I una vegada esgotats els terminis, s’hauria de començar de nou.

Tot això està regulat, entre altres textos legislatius, per l’article 92.3 del Text Refós de la Llei d’urbanisme de l’any 2012 i l’article 92 de la Llei 30/1992 de Règim jurídic de les administracions públiques.

Imatge 1: Plànol del Pla Parcial de Santa Eulàlia 2, al qual se li ha aplicat la Declaració de Caducitat. Font: Ajuntament de Begues

A Begues tenim el P.P. de Santa Eulàlia 2 (Imatge 1), al qual ja s’ha aplicat la Declaració de Caducitat. També tenim altres tres PP que fa molts anys que es van tramitar i que encara ara no s’han desenvolupat com són: La Sínia (Imatge 2), Can Térmens (Imatge 3) i la plana de Mas Ferrer (Imatge 4). L’entitat cultural Centre d’Estudis Beguetans (CEB), conscient d’aquesta problemàtica urbanística que afecta el futur del nostre terme municipal, va tramitar en data 14 de febrer d’aquest any una petició adreçada a la Comissió Territorial i d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, ja que és l’administració que té competències en aquests temes. En aquesta petició feia una sol·licitud expressa per tal que es tingués en compte aquesta casuística i s’apliqués el que està establert per llei.   

Imatge 2: Plànol del Pla Parcial de la Sínia, pendent d'aprovació definitiva del projecte d'urbanització. Font: Ajuntament de Begues

Imatge 3: Plànol del Pla Parcial de Can Térmens, aprovat però no desenvolupat. Font: Ajuntament de Begues

Imatge 4: Plànol del Pla Parcial de la plana de Mas Ferrer. Font: Ajuntament de Begues

QUÈ PLANTEGEN ELS PLANS PARCIALS?

En el cas de Begues, els PP plantegen que un sòl urbanitzable passi a urbà en base a una tramitació i execució urbanística. La capacitat econòmica per desenvolupar-los és el tema més rellevant de tots i aquí està la raó per la qual molts dels quals no s’han engegat. El Pla General (PG) de Begues de l’any 1997 preveia onze PP a desenvolupar en vuit anys,  dels quals només s’han desenvolupat dos en 27 anys: Mas Pasqual i la Parellada, i encara no estan consolidats en la seva totalitat. Per tant en trobem amb un potencial afegit de nou possibles plans parcials pendents de desenvolupar.

Imatge 5: Relació de tots els Plans Parcials que preveu el Pla General d'Ordenació de Begues. S'indica la seva ubicació, l'estat en què es troben i el número d'habitatges (h) que s'hi preveuen. Font: Ajuntament de Begues

Aquesta gran quantitat d’expectatives de creixement en nou PP representa un potencial aproximat de 517 habitatges, la majoria en un model d’edificació unifamiliar aïllada o aparellada. També es preveuen espais per a equipaments, zones verdes i nous vials, com a tots el PP que es desenvolupen arreu del territori català.

Els tres PP pels quals el CEB demana la Declaració de Caducitat preveuen un total de 183 habitatges: 62 a La Sínia, 92 a can Térmens i 29 a la plana de Mas Ferrer. A Santa Eulàlia 2, que ja té la Declaració de Caducitat, hi havia previstos 20 habitatges.

COMENÇAR DE NOU?

Sí, plantejo començar de nou i reconduir les propostes de planejament que es van tramitar i aprovar fa més de 15 anys. En cap moment es demana que les propietats perdin els drets urbanístics que van obtenir per llei en base al PG de 1997. El que  proposo és crear un nou debat social i encarrilar el model de creixement en base als nous reptes que ens planteja la sostenibilitat, ja que la ciutadania serà la receptora d’allò que s’urbanitzi, es construeixi i que alhora ho haurà de gestionar i mantenir en un futur.  

Dins d’aquest debat, i per qui estigui interessat en aprofundir en aquests temes de creixement, decreixement i sostenibilitat, us passo un enllaç a amb un interessant document que es va fer públic el mes de març per la plataforma S.O.S. Baix Llobregat i l’Hospitalet on s’exposa el resum de les al·legacions a l'Avanç de Planejament del Pla Director Urbanístic  Metropolità i que el terme municipal de Begues en forma part.

CONCLUSIÓ

El Pla General de Begues de 1997 ja té 23 anys de vida, ha plogut molt des de llavors i, veient com està la situació general de l’urbanisme a casa nostra, crec que convindria conservar l’essència del Pla General però reconduint i introduint les modificacions que calguin per adaptar-lo a les noves exigències mediambientals i de sostenibilitat, i sobretot per tal que la ciutadania pugui participar activament en la definició d’allò que ens volem trobar en un futur.

Recordo, a l’any 1996, les dificultats per accedir a la documentació del que s’estava gestant pel Pla de 1997 i els entrebancs que posaven els gestors municipals per tal que no poguéssim participar en el debat Avui en dia, però,  la dinàmica i la possibilitat de participació han canviat, en part pel fet de disposar de les noves tecnologies de comunicació.

Però Declarar la Caducitat dels tres Plans Parcials que estan encallats ha de ser el primer pas que cal fer.