A l'Escorxador no encaixa el trencacloques

Gran part del que exposaré en aquest article ja ho he anat publicant des de l’any 2019 en aquest blog, en un total de set articles (vegeu l’apartat “Habitatge públic i de protecció oficial” a la pestanya de Política Local). Aquests giren al voltant de les obres d’edificis d’habitatges protegits i d’urbanització que es preveuen fer entorn de l’Escorxador. Tots ells tenen un denominador comú: la proposta urbanística inicial era millorable i esdevé un trencaclosques on les peces no encaixen.

Convé recordar que la prioritat per aconseguir habitatge protegit ha estat, des de l’any 1987, un dels objectius de la gestió urbanística municipal, i que es va iniciar a Begues amb els 20 habitatges del carrer Sitges. Set anys més tard, l'any 1994, s’hi van afegir els 9 habitatges del carrer Esports.

Tanmateix, el vigent Pla General d’Ordenació de l’any 1997 no va incidir amb especial contundència en el tema de l’habitatge protegit. Per aquest motiu, l’any 2003 i de forma temporal, es va crear la Comissió Especial de Promoció de l’Habitatge Públic a Begues. D’aquesta manera, durant la legislatura 2003-2007 aquesta comissió va intentar millorar amb modificacions puntuals del Pla General les mancances que en aquest tema s’anaven detectant al planejament beguetà. Aquí podeu veure una cronologia resumida de les actuacions en habitatges protegits d’ençà de l’any 1987 fins a l’actualitat.

Les peces que no encaixen:

1. Cal acabar perquè hi ha un termini

En el dia d’avui, els projectes que estan en marxa entorn de l’Escorxador trontollen, ja que s’intenta resoldre en poc temps un tema complex. Aquests es van iniciar de forma retardada el 2019, i ara es va a correcuita per aconseguir unes subvencions públiques, les quals requereixen que una part dels edificis han d’estar enllestits abans de finals del 2027.

 

2. Espais exteriors encara pendents

Amb pocs mesos també s’ha d’enllestir l’obra d’urbanització dels 3.000 m² d’espais exteriors que es van projectar el 2022. Veient com s’ha anat modificant el disseny interior, exterior i funcional als tres edificis que compten amb un total de 33 habitatges protegits, segur que necessitaran      més canvis per la seva correcta adaptació a l’entorn.

 

3. Els aparcaments no dibuixats

Segons les ordenances que tenim establertes des de l’any 1997, sempre s’han bastit aparcaments en superfície o soterrats a les finques de totes les promocions d’habitatges protegits, siguin de propietat o de lloguer (i també els de renda lliure). Aquest tema queda pendent de resoldre pel que fa als habitatges protegits de l’entorn de l’Escorxador.

A la darrera proposta que s’ha donat a conèixer aquest mes de març, segons es pot veure al projecte bàsic visat, no es dibuixen aparcaments als tres edificis projectats per a habitatges protegits. Es preveu encabir tots els aparcaments en un futur i indefinit soterrani de l’edifici d’habitatges de renda lliure, situat al carrer Sitges núm. 6 i de titularitat municipal, que no té data d’execució i desconeixem la seva solució formal.

La proposta no sembla creïble, ja que les mides assignades a l’edifici de renda lliure no són prou generoses per encabir tots els aparcaments necessaris.

No seria escaient que l’equip de govern, en veure la dificultat de resoldre el trencaclosques que expressament ha creat i que ara tenim sobre la taula, s’empesqués aplicar la nova Llei 11/2025 de 29 de desembre de 2025 de Mesures en matèria d’habitatge i urbanisme que, entre altres qüestions, a l’article 27 es redacta:

Disposició addicional vint-i-vuitena. Dotació de places d'aparcament en l'habitatge de protecció pública de lloguer i en l'allotjament dotacional

En el sòl on es promogui habitatge amb protecció oficial amb qualificació permanent destinat a lloguer o cessió d'ús i en el sòl qualificat de sistemes urbanístics d'equipaments comunitaris d'allotjament dotacional, la persona promotora resta exempta de construir places d'aparcament sense necessitat de modificar el planejament. No obstant això, si el planejament vigent ho determina justificadament, l'ajuntament pot exigir, en el tràmit de la llicència, la construcció de places d'aparcament associades als habitatges.

S’ha de dir que la Modificació Puntual del Pla General núm. 27, que defineix l’ordenació dels edificis a l’Escorxador es va aprovar definitivament l’any 2020. Per tant, entenc que s’ha d’aplicar el que es va establir l’any 2020, d’acord amb la normativa del Pla General de 1997, no el que diu la nova Llei 11/2025.

Tanmateix, amb aquest equip de govern, tot és possible!

 

Figura 1. Planta baixa del projecte visat, fet públic en el Ple Extraordinari del 2 de març de 2026. Les diferències respecte el dossier presentat a l'octubre de 2025 són evidents. Font: Ajuntament de Begues.

Notes a peu d’article que caldrà desenvolupar més endavant

Al Ple extraordinari del 2 de març de 2026 l’equip de govern va prendre la iniciativa i va aprovar la “Declaració de situació social excepcional per greu mancança d’habitatge de protecció oficial de l’obra per a la promoció de 33 habitatges amb protecció oficial en l’àmbit de PA 11- Escorxador”.  També va aprovar “Declarar obra bé interès i utilitat municipal i social per al municipi”.

Juntament amb aquestes dues “Declaracions”, s’ha divulgat el projecte bàsic visat per bastir 33 habitatges en tres blocs iguals entorn de l’Escorxador. Aquest projecte és diferent del que coneixíem fins ara segons el “Dossier informatiu presentat per El Celler l’octubre de 2025”. Entre altres canvis, no hi ha rampa exterior ni ocupació del subsol que estava situat a tocar del camí Ral i que es destinava a aparcament.

La identitat del territori beguetà: els plànols urbanístics dels anys 1963-1964 (III)

Darrerament, he estat publicant articles sobre la identitat del territori beguetà des de la perspectiva dels primers plànols detallats de Begues de mitjans de segle XX (I i II). Per donar-los continuïtat, seguidament exposo una part de la informació gràfica dels projectes d’urbanització que acompanyaven els primers Plans Parcials que es van tramitar a Begues als anys 1963-1964, emparats amb la Llei del Sòl de l’any 1956.

D’aquesta llei estatal, que la podeu trobar completa a internet, adjunto un petit resum dels ambiciosos objectius d’aquesta pionera i progressista norma de l’urbanisme modern. Tot i això, per als promotors urbanístics els “objectius” eren uns altres i, malauradament, aquest pervers tarannà encara ha estat evident en recents Plans Parcials del nostre municipi.

No va ser fins a l’any 1969 (vegeu la Figura 1) que es va aprovar definitivament el primer Pla General d’ordenació urbana de Begues. Aquest document urbanístic era imprescindible per donar cobertura legal als Plans Parcials que s’estaven desenvolupant dins del terme municipal. El fet de tramitar uns Plans Parcials sense tenir aprovat definitivament un Pla General va generar un enrenou administratiu que els polítics i tècnics d’aquell moment no varen saber afrontar i se’ls va escapar de les mans amb conseqüències nefastes, tant a Begues com també arreu del territori català i estatal.

Figura 1. Plànol del Pla General de 1969. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

Tot i la modesta precisió en els detalls gràfics i la informació topogràfica que es tenia de part del territori (com hem vist als articles anteriors), els promotors que van promoure la urbanització d’aquests espais i els tècnics que els assessoraven no van ser sensibles en respectar els elements singulars del territori preexistent. Només els interessaven els límits de la finca matriu per així encabir el màxim nombre de parcel·les sense tenir en compte les genèriques recomanacions que s’havien establert a la llei de Sòl de l’any 1956.

Als anys 40 i 50, teníem a Begues, a part de petits nuclis dispersos, una embrionària trama urbana central que s’estava consolidant amb edificacions destinades a habitatges unifamiliars aïllats. Aquesta que  es desenvolupava al voltant del camí Ral, carrer Major, carrer Pineda, carrer Ferran Muñoz i carrer Jaume Petit (Vegeu la Figura 2).

Figura 2. Plànol de situació del Pla Parcial de Bon Solei 1 dins de l'entramat urbà del moment, 1964. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

Les primeres propostes urbanístiques es van tramitar de forma simultània entre els anys 1963-1964 eren de rellevants creixements allunyats del centre urbà que no resolien de forma ordenada i coherent la connexió viària amb l’incipient nucli central.

Com ja he esmentat, la tramitació d’aquests Plans Parcials es va avançar a l’aprovació definitiva del Pla General de 1969. Per tant, no hi havia a la documentació escrita ni gràfica un marc de referència per establir paràmetres reguladors: densitat, percentatges i limitacions. Vist amb perspectiva històrica, el Pla General va ser molt mediocre (Figura 1) i deficient, fet que es demostra en la documentació gràfica que l’acompanya. Sembla que no es va tenir en compte l’acceptable documentació topogràfica que ja s’havia aportat amb les propostes de Plans Parcials de l’any 1963-1964. 

En tots ells veiem propostes de traçats de carrers i de parcel·lació que es van dibuixar sobre els topogràfics que podem veure a l’anterior article (II). Observareu que el que es va grafiar i la trama urbana que ha arribat als nostres dies no és del tot coincident. En uns casos no es va consolidar la totalitat de la superfície del Pla Parcial inicial, i en altres els canvis urbanístics posteriors van desdibuixar i modificar la primera proposta presentada.

També observareu que els minsos o inexistents espais destinats a comerços de proximitat, equipaments públics, zones verdes o espais lliures són els grans absents en aquestes propostes i no van ser els protagonistes. Tot i que la llei del Sòl de l’any 1956 no establia paràmetres, aquests minsos espais d’ús públic es van situar, per a més inri, en llocs residuals i gens aprofitables per poder dignificar-los.

 1. Cal Viudo, 1963

Figura 3. Pla Parcial de Cal Viduo, 1963. Cliqueu aquí per a una millor resolució. 

En aquest cas la proposta d’intervenció urbanística era agosarada de mida i es preveia urbanitzar creant diversos vials en forma de cul-de-sac. És a dir, no es preveia una racional trama per entrellaçar la totalitat de la connectivitat viària. Aquesta pràctica dels carrers sense sortida, totalment especulativa, es va fer servir molt en aquells anys i, malauradament, també tenim alguns exemples a urbanitzacions recents del poble.

També podem observar, que l’accés rodat es produïa pel vial que està a tocar de la riera de Begues proper a la creu del Joncar i pel costat de ponent del carrer de la Salut (tot i que no apareix en aquesta proposta). No es preveia cap altra connexió amb el seu entorn. Tampoc es va tenir en compte l’accidentada topografia d’un espai forestal que dificultava molt el traçat dels carrers i la racional disposició de parcel·les.

Per sort, només es va consolidar la part nord de la proposta urbanística.

2. Santa Eulàlia, 1963

Figura 4. Pla Parcial de Santa Eulàlia, 1963. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

A la proposta gràfica on es dibuixen els vials, no queden clarament definits quins són els límits de l’actuació urbanitzadora ni la seva relació amb el seu entorn immediat. El disseny de l’avinguda Mediterrània en aquest indret és un mal exemple per donar continuïtat i mantenir l’amplada de vial sota la línia elèctrica, ja que es genera un ortopèdic coll d’ampolla en acostar-se al nord del turó de Santa Eulàlia.

 3. Bon Solei 1, 1963

Figura 5. Pla Parcial de Bon Solei I, 1963. Cliqueu aquí per a una millor resolució. 

Aquí s’observa la primera proposta de traçat viari que no es va realitzar, ja que en el decurs de la tramitació urbanística es va proposar crear i encabir la generosa finca del Casino. Alhora la normativa exigirà més amplada de vial a la servitud de pas de la línia elèctrica aèria per l’avinguda Mediterrània.

4. Begues Parc, 1964

Figura 6. Pla Parcial de Begues Parc, 1964. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

És un altre exemple d’urbanització amb diversos vials sense sortida per tal d’optimitzar i encabir el màxim nombre de parcel·les amb un important estalvi d’obra urbanitzadora. En aquest cas, no hi ha una trama viària racional que doni total continuïtat a un tramat de tipus convencional. A més, la parcel·lació té un disseny molt irregular per tal d’adaptar-se a la sinuositat dels traçats viaris. També apareixen uns estrets passos de vianants (de color vermell) que intenten encabir el pas d’algunes canalitzacions soterrades.

L’especulatiu disseny de la trama viària i la deficient adaptació topogràfica (moviment de terres i anivellació de solars) van crear greus dificultats per aconseguir que el recorregut de les canonades generals de clavegueram fossin eficients per gravetat. A més, també van trobar entrebancs per tal de reconduir-les pel subsol dels vials públics. Com a alternativa es van canalitzar com a servitud de pas per dins de moltes parcel·les privades. És a dir, no es van aprofitar la majoria els passos de vianants i d’instal·lacions que parteixen les mançanes.

La traça de la ja existent línia elèctrica aèria condicionarà i conformarà l’àmplia l’Avinguda Mediterrània que també la trobarem a Santa Eulàlia i a Bon Solei.

Com a dades curioses trobem la reserva d’espais d’ús públic, casualment o no ubicats ben a prop de la riera, com són Zona Caballos, Capilla, Mercado, Tenis, Piscina, Club, Mirador, Auditorium. En una posterior modificació del Pla Parcial van desaparèixer per encabir més parcel·les per vendre.

5. Ca n’Amell, 1963

Figura 7. Pla Parcial de Ca n'Amell, 1963. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

Veiem greus dificultats per adaptar els vials de forma racional a causa de l’accidentada topografia. En aquest cas els culs de sac estan increïblement mal resolts (amplieu la imatge!), afavorint greus dificultats per permetre el gir dels vehicles convencionals i dels camions de serveis.

No es preveia cap connexió amb la bassa Blanca ni amb el camí a Sant Climent.

6. La Rectoria, 1963

Figura 8. Pla Parcial de la Rectoria, 1963. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

El projecte donava continuïtat a uns traçats de vials que ja estaven iniciats feia anys. En aquest cas no es va desenvolupar la zona sud al voltant del cementiri vell.

 7. Les Planes, 1964

Figura 9. Pla Parcial de Les Planes, 1964. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

Enrevessada proposta de vials amb forts pendents, gairebé tots sense sortida. Tot i que en el seu moment es van començar a fer els moviments de terres, a més d’asfaltar alguns carrers, sortosament la iniciativa no va tenir continuïtat.

***

Com heu pogut observar, aquests primers tres articles sobre “La identitat del territori Beguetà” només fan referència a una primera lectura de la documentació gràfica urbanística que he obtingut. Faltaria completar-ho amb dades del context econòmic i social que els van motivar, per així obtenir una visió més completa d’aquesta “identitat beguetana” a la qual faig referència. Costarà d’aprofundir en aquest darrer tema per la minsa documentació a l’arxiu municipal de dades escrites (com ara memòries) que justifiquin de forma raonada les intervencions. Tanmateix, ens les podem imaginar i no ens equivocarem gaire.