La Casa Cervelló, làmines amb perspectives exteriors del projecte (III)

Fa anys vaig iniciar un treball de recerca sobre la documentació gràfica de les edificacions que es van bastir a Begues a principis dels segle XX. El treball continua el seu curs i, de tant en tant, he anat divulgant algun dels documents que anava trobant (vegeu l'article I i l'article II de La Casa Cervelló, petjada racionalista a Begues que pertanyen a la secció Petjades d'aquest blog).

La Casa Cervelló ha estat el millor referent d'aquestes edificacions que he trobat fins ara i ,aprofitant que he aconseguit més material documental, he digitalitzat unes precioses làmines del projecte original (Figura 1. Si hi feu clic, les veureu a una major resolució). Aquestes varen ser dibuixades als anys 1929-1930, on es delata la delicadesa i la sensibilitat de l'arquitecte Antoni Puig Gairalt per definir els espais exteriors de l'habitatge destinats a casa d'estiueig.

Figura 1. Làmines perspectives exteriors de la Casa Cervelló. Font: Família Cervelló

En aquest tercer capítol sobre aquesta casa no em voldria estendre en explicacions, ja que als capítols I i II ja em vaig esplaiar. Us convido a fer l'exercici de situar-vos en el context històric i social de Begues dels anys 20 del segle XX, que es quan es va consolidar aquest projecte de casa. Aprofito per adjuntar una fotografia del doble espai del interior de la casa (Figura 2), feta durant una visita a l'any 2012 i on s'observa que es va conservar intacte el seu mobiliari durant gairebé 100 anys.

Figura 2. Interior de la Casa Cervelló l'any 2012. Font: Jordi Dolz

Com a referent comparatiu us adjunto tres imatges de la mateixa època on es veuen els models de cases d'estiueig que s'estaven construint en aquells moments a Begues. La casa Cervelló va ésser un bon exemple de l'avantguarda racionalista. Les edificacions de les cases del Forner, cases al carrer de la Salut o de la Rambla (Figures 3, 4 i 5 respectivament) responien uns modestos models d'eclecticisme popular de difícil classificació estilística.

Figura 3. Cases del Forner. Font: CEB

Figura 4. Cases del carrer de la Salut. Font: CEB

Figura 5. Cases de la Rambla. Font: CEB

Espero que gaudiu de les imatges.

REE respon dues vegades

Aquest escrit és el tercer del meu blog relacionat amb les línies elèctriques i pot ser que sigui el darrer abans de saber el desenllaç definitiu. Aquest tema que es va iniciar fa més de 16 anys.

Durant els mesos de juliol i setembre de 2020 “Red Eléctrica de España, S.A.U.” (REE) ha contestat als dos escrits que van tramitar diverses entitats i col·lectius locals amb el nom de Stop Alta Tensió que demanen el soterrament de les línies elèctriques al seu pas pel nucli urbà de Begues. Adjunto aquesta documentació escrita de resposta per tal que hom ho llegeixi i en pugui treure les seves conclusions.

PRIMERA RESPOSTA

La primera resposta es del 2 de juliol de 2020 i que contestava a les al·legacions que varen tramitar el col·lectiu d’entitats Stop Alta Tensió a finals de gener de 2020 i que vaig analitzar en aquest article.

De la lectura de l’escrit es dedueix que REE, tot i fer una aposta pel desplaçament, esmenta que no ha estudiat a fons el tema del soterrament tal com ho ha fet amb l’aeri. Ho raona pel fet que el desplaçament és la solució que li interessa i diu que és la més econòmica. En aquest escrit, REE també diu que serà la Direcció de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya que emeti la corresponent Declaració d’Impacte Ambiental i que disposi una proposta definitiva.

SEGONA RESPOSTA

La segona resposta es del 10 de setembre de 2020 i contesta a una altra volta d’al·legacions tramitada el 15 d’agost de 2020 on el col·lectiu d’entitats torna a insistir amb el tema del soterrament. En aquesta segona contesta, REE entra a fons en l’estimació del cost de soterrar i ara diu que és de 3’5 o 4 vegades més car que el desplaçament aeri. A més, avisa que si la decisió definitiva recau amb una solució més cara, aquesta diferència haurà de ser assumida per l’administració local. I torna a recordar que serà la Direcció de Polítiques Ambientals i Medi Natural que emeti la corresponent Declaració d’Impacte Ambiental i que disposi una proposta definitiva.

ANÀLISI

De l’atenta lectura d’aquests dos darrers escrits de REE, de l’historial i enllaços que podeu recuperar i rellegir en aquest blog relacionat amb aquest tema, constato que el soterrament continua essent l’opció mes beneficiosa des del punt de vista ambiental. Només cal observar que les zones urbanes tendeixen a anar soterrant tots el serveis aeris que malauradament, fa anys, es van posar de qualsevol manera amb barroers arguments economicistes i que a la llarga no han fet més que empitjorar la qualitat urbana de molts pobles i ciutats.

Estic convençut que el soterrament, comparat amb el desplaçament, no és tant car com deia REE el 2017 on va deixar escrit que seria entre 15 o 20 vegades més car. Tampoc crec que sigui 3’5 o 4 vegades més car tal com ara ho esmenta REE en el seu últim escrit de 2020. Entenc que serà més car, sí, però no serà una quantitat exagerada. El recorregut soterrat que ha proposat el col·lectiu Stop Alta Tensió discorre majoritàriament per terrenys planers, que en bona part no estan pavimentats i les característiques del subsòl permet una còmoda i econòmica excavació. 

S’ha de tenir en compte que, en part, l’origen d’aquesta moguda pel desplaçament té el seu origen en el projecte de línia elèctrica a doble circuit Mangraners (Lleida) – Punt sud (Begues), on es proposa substituir una antiga línia canviant les torres i el cablejat sense modificat el traçat de més de 100 km de recorregut (i ho analitzo aquí). Només al nostre terme municipal apareix un nou traçat aeri que va d’Olesa al Punt Sud i a més es creen noves línies aèries a l’entorn del Punt Sud i dins del terme municipals de Begues.

Malgrat la despesa econòmica que pugui representar, cal soterrar totes les infraestructures aèries que travessen o existeixen dins de l’entorn urbà consolidat. S’ha anat fent durant aquests darrers anys en reurbanitzar diverses zones urbanes i s’ha de continuar amb aquesta pràctica d’eliminar els impactes visuals que produeixen els cablejats elèctrics, d’enllumenat i de telefonia als nostres pobles i ciutats.

Només faltaria!

El barri Campamà i la inundabilitat

El Ple municipal de juliol va aprovar provisionalment la Modificació Puntual del Pla General de Begues que afecta al barri Campamà (MPPG 23). Aquesta aprovació encara no és efectiva i en els propers mesos podria aconseguir el vist i plau definitiu de la Generalitat. A grans trets el document urbanístic fa una proposta detallada d'ordenació del barri, regula la edificació, defineix de forma precisa el traçat d'un vial i aprofundeix en el tema de la inundabilitat.

Per tal que sigui entenedora la conclusió que desenvoluparé al final d'aquest escrit, adjunto mitja dotzena de plànols, l'enllaç a documents complets i comento de forma resumida l'evolució de la tramitació urbanística que s'ha produït en aquest indret durant aquests darrers quatre anys.

ESTAT ACTUAL DE LA EDIFICACIÓ AL BARRI

En aquest plànol d'ordenació es veu el barri en el seu estat actual (Imatge 1) amb les seves edificacions i el seu entorn immediat segons consta al projecte presentat. S'ha de tenir en compte que fa poc s'ha edificat un nou habitatge situat a llevant de Ca l'Agustí que no està grafiat i que cal dibuixar, altrament l'estat actual del plànol no és coincident amb la realitat.

Imatge 1. Estat actual de les edificacions al Barri Campamà. Font: Modificació del PGOU núm.23 "Barri Campamà". Aprovació Provisional

PLA GENERAL DE 1997

Aquí exposo el plànol d'ordenació d'aquest barri tal com el va qualificar el Pla General de Begues l'any 1997. En aquesta proposta s'establia que un futur Pla Especial hauria d'acabar de definir amb precisió com s'ha d'ordenar el barri. Observeu que, pel costat de llevant, no s'incloïa la masia abandonada de Ca l'Agustí ni el seu entorn immediat sud fins a arribar a la riera de Begues.

El Pla General proposava per al barri Campamà una tramitació urbanística similar al que s'ha aprovat recentment per el barri de la Rectoria.

Imatge 2. Detall del Barri Campamà del Pla General d'Ordenació Urbanística de Begues del 1997.

AVANÇ DE PLA DE 2016 (FASE 1)

A finals del 2016 es va aprovar, per Decret d'Alcaldia, el document de l'Avanç de Planejament de la MPPG 23 on es va posar sobre la taula la possibilitat d'ampliar l'àmbit del barri incorporant la masia de Ca l'Agustí i altres terrenys situats al sud de la masia tal com es veu al plànol d'ordenació (Imatge 3). Aquest document no es va aprovar ni per Junta de Govern ni per Ple i no va ser divulgat de forma generosa entre la ciutadania.

Imatge 3. Proposta d'ordenació a l'Avanç de Planejament de 2016.

La proposta no s'aguantava per enlloc. L'equip redactor no coneixia la singularitat del territori i va proposar que es poguessin bastir dotze noves edificacions aïllades, deu d'elles en els sòls inundables dels horts del barri Campamà. Tampoc no va tenir en compte la perllongació del carrer Romaní que hauria d'enllaçar amb el carrer Industria a prop del Caprabo, tal com establia de forma coherent les directrius de mobilitat del Pla General de 1997.

Durant el període d'informació publica es van presentar diverses al·legacions de particulars, de partits polítics i del Centre d'Estudis Beguetans (CEB). També es va reunir la “Comissió de Patrimoni i Estètica” (*) per debatre aquest tema on el CEB va incidir en algunes d'aquestes importants deficiències i mancances, segons consta a l'acta.

APROVACIÓ INICIAL DE 2018 (FASE 2)

El document de l'aprovació inicial de la MPPG 23 es va tramitar per Ple el 2018 on es van introduir nombroses modificacions respecte la proposta d'Avanç, ja que s'incorporaven part de les al·legacions que s'havien tramitat a l'Avanç de Pla.

Al plànol d'ordenació (Imatge 4) es poden observar els canvis amb la reducció de l'àmbit a l'entorn de Ca l'Agustí, la delimitació amb millor precisió els tres sectors del barri per tal de poder gestionar per separat les singularitats de cada indret les seves característiques edificatòries, es va descartar la proposta de posar algunes edificacions als horts inundables propers a la riera de Begues, apareixen quatre noves edificacions en lloc de dotze i es va recuperar la perllongació del carrer Romaní fins el carrer Indústria.

Imatge 4. Proposta d'ordenació de l'Aprovació Inicial de 2018.

Durant el període d'informació pública es van presentar noves al·legacions de particulars, de partits polítics i del CEB. També es va tornar a reunir la “Comissió de Patrimoni i Estètica” per debatre aquest tema (aquí en podeu consultar l'acta). Però aquesta trobada es va produir una vegada s'havia aprovat inicialment el document. Per coherència i per sentit comú, les Comissions s'haurien de reunir abans d'aprovar els documents, altrament deixa de tenir sentit convocar una Comissió consultiva. Malauradament l'equip de govern municipal té una percepció diferent del que s'entén per participació ciutadana.

APROVACIÓ PROVISIONAL DE 2020 (FASE 3)

El document de l'aprovació provisional es va tramitar el passat mes de juliol (en dos volums, que podeu consultar aquí: 1 i 2) on s'introdueixen petits canvis que no alteren substancialment el que s'havia aprovat inicialment. A continuació podeu observar el plànol d'ordenació.

Imatge 5. Proposta d'ordenació de l'Aprovació Provisional de 2020.

El fet més destacat d'aquest nou document és la incorporació d'un qüestionat document complementari o addenda que va exigir l'Agència Catalana de l'Aigua per aprofundir i conèixer amb més precisió noves dades que no estaven suficientment detallades sobre la possible inundabilitat d'aquest barri. En aquesta addenda s'esmenta que el pont de la Variant sobre la riera de Begues no està correctament dissenyat ja que ”...actua com una presa creant una espècie d'embassament...” tal com trobareu explicat al punt 7 del Volum II. Aquesta observació és nova i preocupant, ja que no havia estat explicada ni divulgada fins que fa poc hem tingut coneixement de la totalitat de la documentació de l'aprovació provisional.

En el meu darrer escrit en aquest blog, esmentava el tema de les rieres de Begues en general i les mancances que teníem a nivell de prevenció de riscos. Insisteixo que cal conèixer a fons el tema de la inundabilitat de la totalitat de les rieres de Begues abans de incidir només en un tros del seu recorregut. Només cal mirar el parcial estudi d'inundabilitat del barri Campamà per veure de quina manera l'addenda fuig d'estudi i escapça de forma arbitrària els límits del traçat cap a llevant i cap a ponent sense donar a conèixer l'entorn immediat i proper de la zona.

Pel que fa a les noves edificacions situades dins de límits potencialment inundables només observo que es gira lleugerament un edifici (gairebé inapreciable) per tal que no sigui engolit dins d'una de les noves corbes d'inundabilitat que s'han redibuixat segons la addenda. Al meu entendre no deixa de ser una proposta temerària la de situar uns edificis en aquest indret al límit de la inundabilitat. Proposo situar les noves edificacions de forma compacte a prop del carrer Industria en un indret situat en un punt alt del barri.

El nou traçat del carrer Romaní, tal com està dibuixat, provocarà importants desmunts de terreres segons es veuen a les seccions T1 i T3 del futur carrer Romaní (pàgina 151) i una innecessària duplicitat de vials. Proposo modificar el traçat segons els esquemes que vaig aportar a les al·legacions (Imatge 6) que vaig presentar ja que facilita la lògica ampliació de l'àmbit pel sector de ponent, no crea voluminosos desmunts de terres i aprofita els vials existents a prop del Caprabo.

Imatge 6. Proposta d'ordenació que vaig presentar a les al·legacions de l'Aprovació Inicial de 2018.

CONCLUSIÓ

Estem davant d'una tramitació de modificació puntual del Pla General per a un barri històric on es poden encabir modestes propostes urbanístiques que millorin uns paràmetres que no es van tenir en compte fa vint-i-cinc anys, com són el tema del manteniment de l'estructura edificatòria, la mobilitat, l'habitatge social, la inundabilitat i la sostenibilitat d'aquest barri. Totes les modificacions puntuals del Pla General de Begues (fins ara se n'han fet més de 25) han incidit amb més o menys intensitat en aspectes similars. No veig el per què no podem ser més agosarats en aquest barri i incidir amb més contundència en alguns aspectes. Tampoc cal ser excessivament conservador i deixar-ho tal com estava al segle XIX.

En aquesta proposta que s'ha aprovat provisionalment, s'ha acordat conservar i protegir la part ja edificada i consolidada al voltant del carrer Campamà i també de l'entorn de la masia de Ca l'Agustí, tanmateix considero que quedarà excessivament encaixonada i poc visible.

Convindria respectar de forma generosa i previsora la possible inundabilitat dels futurs edificis que es dibuixen a prop de la riera i no passar de puntetes amb els ajustats límits segons l'“esmolada” addenda de l'informe d'inundabilitat que trobareu al punt 7 del Volum II. Proposo encabir una edificació plurifuncional o plurifamilar (a poder ser d'habitatges de promoció pública) a la part superior del carrer Indústria que reculli algunes de les mancances edificatòries del barri i del municipi.

També tenim una bona oportunitat per rectificar i millorar la ubicació del traçat del carrer Romaní fins a encarar a prop del costat sud del Caprabo i a continuació enllaçar a la part superior del carrer Indústria.

Aquests temes es van plantejar de forma raonada a les al·legacions i a l'esbós que vaig tramitar a l'any 2016 i al 2018 i que no han estat acceptades per l'equip de govern municipal ni per l'equip redactor.

Les Rieres de Begues i l'Urbanisme

Antecedents 

En els darrers anys s’han tramitat diversos documents urbanístics i d’obres que d’alguna manera han incidit en la intervenció humana a l’entorn immediat dels espais fluvials de Begues. Entre aquests espais tenim la riera de Begues i les rieres de menor entitat que hi conflueixen, com la de l’Alzina, la de Can Figueres, la de Can Sadurní, la de Can Térmens, la de Mas Ferrer, la de Puigvoltor i la de la Clota, entre altres.

Imatge 1. Rieres i afluents de l'àrea urbana del municipi de Begues. Elaboració pròpia. Cliqueu aquí per una major resolució.

Per tal que hom pugui indagar i valorar les aportacions que s’han fet en el decurs dels últims anys, he fet una tria d’aquests documents on es detalla cronològicament una data de referència. D’aquesta manera se’n poden treure conclusions que ajuden a entendre i valorar la Diagnosi i Estudi d’Inundabilitat que ha encarregat l’equip de Govern de l’Ajuntament, i que segurament es donarà a conèixer a curt termini. La data d’entrega d’aquest document estava fixada a meitats de febrer de 2020.

Relació de documents urbanístics:

15/10/1997

S’aprova definitivament del Pla General de Begues on, a la seva memòria, s’esmenta la conveniència de redactar un Pla Especial Rieres. No realitzat.

05/04/2000

S’aprova el projecte constructiu de desviament provisional de la carretera al seu pas pel centre de la població. Al recorregut de la Variant es fa una agosarada proposta d’intervenció a la riera de Begues amb importants canvis de traçat i la creació d’onze ponts per creuar-la. Durant el 2003 s’executa el projecte.

10/01/2001

S’aprova el Pla Parcial Can Térmens on es fa una proposta d’intervenció paisatgística a la riera de Begues amb la creació de dos ponts. No executat.

22/01/2001

S’aprova el Pla Parcial la Parellada on es fa una proposta d’intervenció paisatgística a la riera de Begues i la construcció d’un pont a la riera de mas Ferrer. Al 2007 s’executa el projecte.

08/11/2001

S’aprova el projecte constructiu de la nova depuradora, on es preveu una intervenció puntual a la riera de Begues amb la construcció d’un pont. El 2004 s’executa el projecte.

01/01/2007

Re-urbanització del passeig de l’Església i el carrer Major. Es fa una nova canalització de la riera de l’Alzina sota el passeig.

29/08/2013

Restauració i reforma Plaça Camilo Riu. Afecta a la canalització de la riera de l’Alzina al seu pas sota la pèrgola. Realitzat.

17/02/2014

Integració paisatgística del Centre Cívic i la Biblioteca Municipal a l’entorn de la riera de Begues. Realitzat.

13/11/2017

Canalització i cobriment d’un tram de la riera de Can Figueres. Realitzat.

14/03/2018

Modificació Puntual del Pla General al Pla General al Barri Campamà. Es preveu una intervenció paisatgística a la riera de Begues. En tràmit.

9/01/2019

Intervenció paisatgística al pas soterrat de la rotonda de Mas Ferrer on conflueixen la riera de la Clota i la de mas Ferrer. Realitzat 

Des de l’any 1997 s’han creat diverses construccions privades i públiques a tocar de les rieres on la franja de protecció i la servitud de pas lateral ha creat diversos conflictes o no ha estat ben resolta.

Valoració

A grans trets, els projectes urbanístics i d’obres que es van tramitar presentaven mancances i un acusat desconeixement ambiental de la singularitat de la riera on s’havia d’actuar. Les propostes que es van fer eren les convencionals que s’utilitzaven en altres indrets del territori català i no es va realitzar un estudi rigorós i profund de la singularitat del sistema hidrogràfic que tenim al massís del Garraf. A més, no es va fer una generosa difusió pública del que es preveia fer i no hi va haver debat entre la ciutadania. Tenim un exemple recent a la innecessària canalització puntual de la riera de Can Figueres a tocar del camí Ral.

Les al·legacions que en el seu moment van tramitar els grups que estaven a la oposició i les entitats culturals i ecologistes als diferents projectes, incidien en aquestes deficiències i engrescaven als equips redactors a fer aportacions que milloressin les mancances que es detectaven. Malauradament, en cap cas, ni els polítics al govern ni els tècnics, van tenir en compte les observacions que es van fer.

Proposta

Estem davant d’un tema sensible, ecològicament parlant, on les propostes d’intervenció a la riera de Begues han de facilitar un generós debat entre la ciutadania i les administracions implicades. 

Recordem que a data d’avui tenim sobre la taula:

• Un informe i un decret per tal de redactar un “Estudi inundabilitat de les rieres i torrents de la conca de la riera de Begues”
• Un informe i un decret per tal de redactar la “Diagnosi i estratègies en relació amb problemes d’inundabilitat generats pels cursos d’aigua que travessen el nucli urbà” 

Recomano una atenta lectura d’aquests documents d’encàrrec i els raonaments que es donen per a la seva realització. En alguns paràgrafs la justificació no deixa de ser sorprenent.

Crec necessari que el redactat final d’aquests documents tècnics, l’Estudi i la Diagnosi, es donin a conèixer a la ciutadania i alhora aprofitar el seu contingut per poder fer una relectura històrica dels documents que he referenciat al començament i poder treure’n unes bones i raonades conclusions.

Tanmateix, crec que l’inexistent Pla Especial Rieres hauria de ser el referent a tenir en compte i a reivindicar. En el seu moment, a l’any 1997,  ja es va fer una molt bona aposta. 

Fem tard!

L'habitatge de promoció pública a Begues

ACTUALITAT

Al Ple municipal del mes d'abril va sortir el tema dels habitatges de promoció publica i es va explicar la proposta de modificació puntual del Pla General que es vol fer a l'entorn de l'Escorxador, on es preveuen ubicar 33 habitatges protegits. El debat (el podeu seguir a la videoacta del Ple d'abril de 2020 des del minut 6 al 43) no va anar més enllà de les queixes dels grups polítics que estan a l'oposició pel fet de no conèixer com serien els futurs habitatges, com es gestionarien o si serien de venda o de lloguer. Al Ple de febrer de 2019 també es va plantejar aquest mateix tema (ho podeu seguir a la videoacta del Ple de febrer de 2019 del minut 1:28 al 2:20), però feia vuit anys que el tema del habitatge públic no havia estat motiu de debat en un Ple municipal.

L'argument més rellevant del Ple d'aquest any ha estat l'explicació que va donar l'equip de govern entorn als vuit anys d'inactivitat en aquesta matèria. Formulen que no han trobat institucions o entitats que d'alguna manera es vulguin fer càrrec de la construcció i gestió d'un edifici plurifamiliar de 16 habitatges i aparcament soterrat de promoció pública al solar on està actualment l'estacionament provisional del Centre Cívic, a la Parellada. S'ha de tenir en compte que des de l'any 2008 tenim un avantprojecte prou detallat de la proposta de l'edifici i els seus habitatges.

Imatge 1: Planta tipus de l'avantprojecte de 16 habitatges HPO de lloguer. Direcció General d'Habitatge, 2008

Actualment, s'estan construint un parell d'habitatges protegits amb la reforma i rehabilitació de Cal Purrós, al Raval d'en Martí. Aquest projecte es va iniciar el 2015 i les obres encara no estan acabades. Aquesta construcció es va aprovar per decret d'alcaldia i per aquest motiu no hi va haver cap tipus de debat al Ple. La despesa total per a l'administració pública, inclosa l'aportació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, serà de quasi 400.000,00€ i l'amortització serà molt minsa, coneixent els preus de lloguer dels futurs dos habitatges de promoció pública.

ACLARIMENT

No s'acaben d'entendre els arguments que es donen al Ple que justifiquin que una promoció de 16 habitatges a la Parellada amb una superfície construïda total de 1.150m² no pugui ser factible (diuen que no surten els números) i que, per altra banda, la construcció de tres edificis independents amb 11 habitatges i una superfície construïda de 800m² cadascun a la zona de l'escorxador, si que ho pugui ser. Si fem una simple divisió, en els dos casos surt la xifra de 72m²/habitatge. Podria ser que el volum total de la promoció dels tres edificis totalment independents abarateixi els costos per una gestió conjunta, però la incidència econòmica crec que és irrellevant.

En totes les promocions d'habitatges protegits, l'administració local ha d'anar a buscar suport econòmic a entitats supralocals. Tot i això, encara no sé veure on està la dificultat per construir a curt termini a la zona d'estacionament provisional del Centre Cívic. A més, a la Parellada i en cas d'un possible acord, les obres podrien començar aviat, ja que la qualificació urbanística està aprovada definitivament i la propietat del sòl és de l'Ajuntament. Mentre que, en el cas de l'Escorxador (consulteu aquí l'aprovació provisional), el tema s'allargarà en el temps i en el millor dels casos no es podrà començar a construir fins a finals del 2023, ja que el tema urbanístic encara no està resolt, els terrenys on es pretén edificar no són de propietat municipal i alhora estaran subjectes a un complicat projecte de reparcel·lació, on totes les parts implicades s'han de posar d'acord.

DEBAT

Observant l'escassa informació sobre els habitatges protegits que tenen els regidors a la oposició, i de rebot la ciutadania sobre els habitatges protegits, crec que el tema es prou rellevant per tal que es produeixi un debat sobre el futur de l'habitatge de promoció pública al nostre municipi. S'han fet proclames a les eleccions municipals i anuncis en diverses publicacions, però no s'ha entrat a fons en com tenim el tema urbanístic en general, quin tipus d'habitatge i amb quines prestacions els volem.

En el darrer escrit del mes de maig d’aquest blog, plantejava el tema de la declaració de caducitat dels Plans Parcials. D'alguna manera proposava redefinir el planejament per donar cabuda en forma prioritària a la previsió habitatges protegits tant pel que fa a la seva tipologia com a la seva bona ubicació.

A nivell d'anècdota, relacionat amb la manca d'informació que tenim, observo que a la web municipal no hi ha cap secció que tingui cura o informi sobre l'habitatge protegit. Només se veure que hi ha una regidoria d'habitatge.

CONCLUSIÓ

Durant aquests darrers vuit anys, els esforços de les inversions a nivell local no s'han adreçat cap a aquest tema del habitatge protegit. S'han orientat a objectius per crear un equipament per a gent gran al carrer Ferran Muñoz, a reurbanitzar el camí Ral, a la creació del Parc Metropolità de la Costeta, a nous vestidors del camp de Futbol, a una costosíssima rehabilitació per aconseguir només dos habitatge protegits al Raval d'en Martí... però no a atendre a una necessitat bàsica com es el dret a l'habitatge de col·lectius locals que ho necessiten.

Adjunto un document annex on es detalla una breu cronologia relacionada amb els habitatges de promoció pública a Begues.

Declaració de caducitat dels Plans Parcials urbanístics de Begues

ANTECEDENTS

A meitats del 2019 es va fer públic, a la web l’Ajuntament de Begues, l’acord nº4 de la Junta de Govern Local 14/2019 (vegeu l'acta aquí), on s’aprovava un esborrany de conveni per a la compra d’una finca per l’ampliació de la zona esportiva , acompanyat d’un informe tècnic. Ha estat a resultes de conèixer aquests documents que vaig observar que s’havia formalitzat, a principis del 2019, la primera Declaració de Caducitat corresponent a l’expedient urbanístic  d’un pla parcial a Begues. En concret, es tractava del Pla Parcial de Santa Eulàlia 2 amb una proposta d’urbanització on s’encabien 20 habitatges i que no es podrà tirar endavant amb el termes que s’havia plantejat fa més de 15 anys.

Coneixent la rellevància que comportava aquesta tramitació administrativa i que obliga a l’Ajuntament a arxivar l’expedient, vaig formalitzar un prec en data 23 d’octubre de 2019 (ENTRA 2019-8289, el qual encara no ha rebut resposta) adreçat a l’alcaldia. Allí demanava conèixer l’esborrany del conveni que justificava la compra de la parcel·la i alhora plantejava que hi havia tres altres Plans Parcials on també caldria tramitar la Declaració de Caducitat.

Ha passat més de mig any sense rebre resposta i sense que l’equip de govern hagi fet saber a la ciutadania aquest important precedent que pot ser una bona eina per reconduir les expectatives de creixement del nostre entorn immediat. És per aquest motiu que, en les següents línies, es desenvoluparan els aspectes més rellevants per entendre aquests fets.

QUÈ VOL DIR "DECLARACIÓ DE CADUCITAT"?

La Declaració de Caducitat d’un Pla Parcial (PP) ve a dir que, si uns tràmits urbanístics es van fer fa molt temps i fins ara no s’han desenvolupat, perden la seva efectivitat administrativa ja que no s’han portat a terme en uns terminis raonables. En el cas que aquests es volguessin reprendre’I una vegada esgotats els terminis, s’hauria de començar de nou.

Tot això està regulat, entre altres textos legislatius, per l’article 92.3 del Text Refós de la Llei d’urbanisme de l’any 2012 i l’article 92 de la Llei 30/1992 de Règim jurídic de les administracions públiques.

Imatge 1: Plànol del Pla Parcial de Santa Eulàlia 2, al qual se li ha aplicat la Declaració de Caducitat. Font: Ajuntament de Begues

A Begues tenim el P.P. de Santa Eulàlia 2 (Imatge 1), al qual ja s’ha aplicat la Declaració de Caducitat. També tenim altres tres PP que fa molts anys que es van tramitar i que encara ara no s’han desenvolupat com són: La Sínia (Imatge 2), Can Térmens (Imatge 3) i la plana de Mas Ferrer (Imatge 4). L’entitat cultural Centre d’Estudis Beguetans (CEB), conscient d’aquesta problemàtica urbanística que afecta el futur del nostre terme municipal, va tramitar en data 14 de febrer d’aquest any una petició adreçada a la Comissió Territorial i d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, ja que és l’administració que té competències en aquests temes. En aquesta petició feia una sol·licitud expressa per tal que es tingués en compte aquesta casuística i s’apliqués el que està establert per llei.   

Imatge 2: Plànol del Pla Parcial de la Sínia, pendent d'aprovació definitiva del projecte d'urbanització. Font: Ajuntament de Begues

Imatge 3: Plànol del Pla Parcial de Can Térmens, aprovat però no desenvolupat. Font: Ajuntament de Begues

Imatge 4: Plànol del Pla Parcial de la plana de Mas Ferrer. Font: Ajuntament de Begues

QUÈ PLANTEGEN ELS PLANS PARCIALS?

En el cas de Begues, els PP plantegen que un sòl urbanitzable passi a urbà en base a una tramitació i execució urbanística. La capacitat econòmica per desenvolupar-los és el tema més rellevant de tots i aquí està la raó per la qual molts dels quals no s’han engegat. El Pla General (PG) de Begues de l’any 1997 preveia onze PP a desenvolupar en vuit anys,  dels quals només s’han desenvolupat dos en 27 anys: Mas Pasqual i la Parellada, i encara no estan consolidats en la seva totalitat. Per tant en trobem amb un potencial afegit de nou possibles plans parcials pendents de desenvolupar.

Imatge 5: Relació de tots els Plans Parcials que preveu el Pla General d'Ordenació de Begues. S'indica la seva ubicació, l'estat en què es troben i el número d'habitatges (h) que s'hi preveuen. Font: Ajuntament de Begues

Aquesta gran quantitat d’expectatives de creixement en nou PP representa un potencial aproximat de 517 habitatges, la majoria en un model d’edificació unifamiliar aïllada o aparellada. També es preveuen espais per a equipaments, zones verdes i nous vials, com a tots el PP que es desenvolupen arreu del territori català.

Els tres PP pels quals el CEB demana la Declaració de Caducitat preveuen un total de 183 habitatges: 62 a La Sínia, 92 a can Térmens i 29 a la plana de Mas Ferrer. A Santa Eulàlia 2, que ja té la Declaració de Caducitat, hi havia previstos 20 habitatges.

COMENÇAR DE NOU?

Sí, plantejo començar de nou i reconduir les propostes de planejament que es van tramitar i aprovar fa més de 15 anys. En cap moment es demana que les propietats perdin els drets urbanístics que van obtenir per llei en base al PG de 1997. El que  proposo és crear un nou debat social i encarrilar el model de creixement en base als nous reptes que ens planteja la sostenibilitat, ja que la ciutadania serà la receptora d’allò que s’urbanitzi, es construeixi i que alhora ho haurà de gestionar i mantenir en un futur.  

Dins d’aquest debat, i per qui estigui interessat en aprofundir en aquests temes de creixement, decreixement i sostenibilitat, us passo un enllaç a amb un interessant document que es va fer públic el mes de març per la plataforma S.O.S. Baix Llobregat i l’Hospitalet on s’exposa el resum de les al·legacions a l'Avanç de Planejament del Pla Director Urbanístic  Metropolità i que el terme municipal de Begues en forma part.

CONCLUSIÓ

El Pla General de Begues de 1997 ja té 23 anys de vida, ha plogut molt des de llavors i, veient com està la situació general de l’urbanisme a casa nostra, crec que convindria conservar l’essència del Pla General però reconduint i introduint les modificacions que calguin per adaptar-lo a les noves exigències mediambientals i de sostenibilitat, i sobretot per tal que la ciutadania pugui participar activament en la definició d’allò que ens volem trobar en un futur.

Recordo, a l’any 1996, les dificultats per accedir a la documentació del que s’estava gestant pel Pla de 1997 i els entrebancs que posaven els gestors municipals per tal que no poguéssim participar en el debat Avui en dia, però,  la dinàmica i la possibilitat de participació han canviat, en part pel fet de disposar de les noves tecnologies de comunicació.

Però Declarar la Caducitat dels tres Plans Parcials que estan encallats ha de ser el primer pas que cal fer.

Habitatges assequibles a l’entorn de l’Escorxador

La proposta urbanística de bastir tres edificis destinats a encabir 33 habitatges assequibles a l’entorn de l’edifici de l’antic escorxador em permet iniciar un debat que encara no havia tingut cabuda dins del meu blog: l’habitatge de promoció pública.

Al municipi de Begues tenim un exemple molt recent, i encara en tramitació urbanística, que és la Modificació Puntual nº27 del Pla General d’Ordenació Urbana, que planteja donar resposta a una de les figures de planejament que es van definir l’any 1997.

A nivell personal considero que aquest projecte li cal una revisió profunda i és per aquest motiu que a data 19 de març de 2019 vaig presentar unes al·legacions formulant una reorientació que resultaria més indicada. El Centre d’Estudis Beguetans, per la seva banda, també va presentar unes al·legacions que anaven més aviat en la línia del context historicocultural del grup d’habitatges que es veuen afectats. Esperem que aquests dos documents presentats davant l’administració beguetana tinguin repercussió, i és per aquesta raó que a continuació els exposo amb la intenció d’obrir el debat a la resta de la ciutadania.

Imatge 1: Superposició de Modificació Puntual nº27  amb el planejament vigent al document d'Aprovació Inicial (gener 2019). 
Font: Ajuntament de Begues, 2019

Observo que si s’aprova definitivament la Modificació Puntual nº 27 (vegeu Imatges 1 i 2), es podran construir tres edificis independents destinats a habitatges assequibles (al plànols apareixem marcats com a 13hp) que ocupen uns 300 m2 de superfície cadascun d’ells. Cada edifici tindrà planta baixa, pis, espai sota coberta i entenc que encabiran 11 habitatges amb una superfície útil d’uns 60 m2. Aquesta observació la intueixo, ja que no s’ha fet públic cap esborrany de la distribució interior dels habitatges a implantar.

Imatge 2: Perspectives de la Modificació Puntual nº27 al document d'Aprovació Inicial (gener 2019). 
Font: Ajuntament de Begues, 2019

Imatge 3: Cartell de difusió de la sessió informativa
que va realitzar el CEB. Font: CEB

D’aquest tema, l’equip de govern, n’ha fet difusió en alguns butlletins municipals i en un gran cartell publicitari situat al lloc on es preveuen bastir els habitatges. Tanmateix, no ha engegat cap tipus de debat amb la ciutadania. Només l’entitat cultural “Centre d’Estudis Beguetans” va fer una sessió informativa el dia 6 de juliol de 2019 on es va exposar el tema urbanístic que estava sobre la taula i les referències històriques que envolten el lloc.

He de dir que no veig encertada la ubicació dels tres edificis ni la tipologia que es preveu implantar. Entre altres inconvenients observo que es dibuixen tres edificis similars amb posicions diferents, cobertes inclinades amb uns canvis d’orientació que dificulten l’òptima implantació d’equips de captació d’energia solar i els aparcaments comunitaris no es podran encabir dins dels possibles soterranis degut a unes mides molt ajustades. Tot i que semblen d’un disseny innovador, no hi sé veure cap gran avantatge respecte a les que es poden obtenir amb una tipologia convencional i ben resolta d’edifici plurifamiliar.

La meva proposta estaria en aprofitar tota la alineació de façana contínua del camí Ral, on ara hi ha l’aparcament, recuperant i ampliant en alçada la volumetria de l’antic edifici del Teatre Goula (Imatge 4). D’aquesta manera es podria fer un edifici plurifamiliar de tres plantes, encabir-hi tots el habitatges assequibles i no obrir cap vial de 10 metres d’amplada d’accés a la zona verda interior. Si de cas es pot preveure un pas de planta baixa, similar al que hi ha al carrer Major davant de la botiga Agrobegues.

Imatge 4: El Teatre Goula als anys 70. Font: JFB

Crec que aquesta solució de compactar tots els habitatges assequibles en un sol volum és més econòmica, ja que optimitza els accessos, els serveis i es pot encabir de forma racional un aparcament soterrat en un únic edifici. Alhora permetria ampliar l'espai lliure proper a l’edifici de l’escorxador, ja que desapareixeria la edificació 13hp que està dibuixada al carrer Sitges.

Entenc que no s'ha produït un debat seriós sobre el tema dels habitatges assequibles i la ciutadania no ha estat suficientment informada sobre un tema tant important com és el de disposar d'habitatges a curt termini per a les persones més necessitades. 

Encara estem a temps de rectificar. Som-hi!

Aposta pel soterrament de la línia elèctrica de 220kV

Fa pocs mesos s’ha tornat a posar sobre la taula el tema de la línia elèctrica aèria que travessa el nucli urbà de Begues. Aquesta vegada ha estat a informació pública un Estudi d’Impacte Ambiental i un Avantprojecte per modificar el traçat de la línia de transportd’energia elèctrica a 220 kV Penedès-Viladecans, variant zona urbana de Begues.

El mes de maig de 2017 vaig publicar, en aquest mateix blog, un escrit on em posicionava i  alhora defensava de forma raonada la proposta de soterrament. En aquell escrit, s’analitzava el “Document Inicial de Modificació de la Línia Aèria: Variant Zona Urbana de Begues”

Ambdós documents, el de 2017 i el de 2019, formen part de la documentació presentada per Red Electrica Española (REE) per tirar endavant el projecte de modificació de traçat elèctric aeri al seu pas per Begues. 

Un altre document a tenir en compte són les al·legacions que el mes de febrer va presentar un grup heterogeni d'entitats, partits polítics i particulars, el qual d'ara en endavant anomenarem Stop Alta Tensió, que s’ha posicionat a favor del soterrament. De fet, aquest col·lectiu ja es va posicionar amb el mateixos arguments l’any 2017.

Tots aquests quatre documents convé tenir-los en compte per entendre la defensa de la proposta de soterrament que ha presentat Stop Alta Tensió (enllaçats en l'anterior paràgraf) que recomano que llegiu atentament. No és habitual que dins d’unes al·legacions es facin propostes gràfiques molt concretes  adreçades a l’equip redactor de REE.

SOTERRAMENT QUE PROPOSA REE

REE, en el seu “Estudi d’Impacte Ambiental” de 2019, analitza tres alternatives: dues d’aèries i una de soterrament. Les aèries són nous traçats per la zona del Sotarro i la soterrada es per l’entorn urbà.

La opció del recorregut soterrat que dibuixa REE, la qual anomena com Alternativa 3,  és soterrar la línia elèctrica de ponent a llevant (vegeu Imatge 1), pel carrer Noguera, l’avinguda Mediterrània, el carrer Subtinent Aguilar Cordero de Begues Parc, el camí situat al nord del Pi Gros, el carrer Aragó de Can Sadurní, pujar i baixar (amb uns pendents superiors al 10%*) per l’avinguda Mediterrània a prop de l’Ermita de Santa Eulàlia i finalment resseguir el traçat d’aquesta avinguda fins a arribar a Bon Solei II.

És a dir, REE dibuixa una intervenció de recorregut de soterrament que passa per carrers urbans de Begues Parc, fa una llarga marrada per camins al voltant de la zona nord del Pi Gros i alhora també passa per carrers urbans al voltant del turó de Santa Eulàlia.

Imatge 1. (en vermell) Traçat que proposa Red Eléctrica Española pel soterrament de la línia elèctrica de 220kV a l'Alternativa 3 de l'Estudi d'Impacte Ambiental. (en verd) Traçat actual de la línia elèctrica aèria. Font: Red Eléctrica Española

Tanmateix REE no aposta per aquesta proposta de soterrament. Argumenta que és molt car i es decanta decididament pel desplaçament de la línia amb noves torres metàl·liques i cablejat aeri per la zona del Sotarro i les descriu com a Alternativa 1 i 2. Al final de la seva anàlisi, REE es decanta per l’Alternativa 1 i l’equip de govern de l’Ajuntament de Begues hi dona suport.

SOTERRAMENT QUE PROPOSA “STOP ALTA TENSIÓ”

Stop Alta Tensió no vol cap nou desplaçament aeri per la zona del Sotarro. Reivindica la proposta de soterrament que fa a les seves al·legacions.

Imatge 2. Traçats que proposa Stop Alta Tensió com a alternativa a la proposta de Red Eléctrica Española al seu document d'al·legacions i suggeriments. Font: Stop Alta Tensió

Les propostes de soterrament que fa el col·lectiu Stop Alta Tensió les podem observar a la Imatge 2. Una de les propostes (Imatge 3) passaria per soterrar la línia elèctrica aèria a 220 kV que actualment travessa el nucli urbà de Begues pel següent recorregut de ponent a llevant: soterrar el tram sud del carrer Noguera, tot el traçat de l’avinguda Mediterrània de Begues Parc, resseguir el sinuós traçat paral·lel al torrent de can Sadurní fins a arribar a prop de la zona esportiva i en acostar-nos, anar a buscar el camí de Vallirana, resseguir-lo, arribar el camí d’accés a cal Cataquero i enllaçar amb l’avinguda Mediterrània de Bon Solei II.

Imatge 3. Traçat 1 que proposa Stop Alta Tensió superposat a la proposta de Red Eléctrica Española. Font: Elaboració Pròpia

Una segona variant d’aquest traçat, que també proposa Stop Alta Tensió (Imatge 4), seria que en arribar a les instal·lacions esportives passar pel lateral de ponent del frontó municipal fins a arribar a l’avinguda Mediterrània i seguir el mateix recorregut del traçat aeri fins a arribar al carrer Tramuntana de Bon Solei II.

Imatge 4. Traçat 2 que proposa Stop Alta Tensió superposat a la proposta de Red Eléctrica Española. Font: Elaboració Pròpia

Aquesta proposta de traçat soterrat discorre per zones molt planeres, són trams fàcilment accessibles i el recorregut passa pel costat de torrents, camins públics o parterres urbans no asfaltats. Amb la proposta de soterrament que suggereix Stop Alta Tensió s’evitaria el nou traçat aeri que proposa REE pel Sotarro fins a can Grau del Coll, ja que en el seu lloc es mantindria un circuit elèctric a 220 kV soterrat per la zona urbana del poble i perquè l’alternativa de Stop Alta Tensió evita passar per molts carrers asfaltats i aconsegueix evitar pendents superiors al 10%.

DESCONNEXIÓ PARCIAL ENTRE SUBESTACIONS

Durant aquests darrers anys una de les dificultats tècniques que s’havien argumentat per no substituir el traçat aeri per un de soterrat utilitzant el mateix recorregut estava en la impossibilitat de poder treballar i construir alhora la nova línia soterrada per sota on hi ha una línia aèria en funcionament. Ara observem que aquesta dificultat tècnica ha quedat superada si tenim en compte que tècnicament es podrà fer una desconnexió parcial i un desmuntatge previ de la instal·lació aèria entre les subestacions de Vilafranca i la de Viladecans.

Ho veiem reflectit a la pàgina 6 del Document de Síntesi de l’Estudi d’Impacte Ambiental de la transformació a doble circuit de la L/220kV Mangraners-Begues que diu el següent:

En este caso, y tratándose de la sustitución de una línea existente que, en gran parte, mantiene su trazado actual, se deberá compaginar la actividad de desmontaje de la línea actual con la actividad constructiva de la nueva instalación.

El aprovachamiento de la mayor parte del trazado existente, lo que implica un desmontaje previo de la instalación, es unicamente viable en este caso debido a que existen apoyos intermedios desde la red de 400kV, que permiten acometer la obra por tramos entre subestaciones. Esta posibilidad no se da en otras circunstancias de la red de transporte y supone una mayor dificultad tècnica en cuanto a la operación del sistema eléctrico, pero se considera una medida ambiental de gran calado, por lo que fue recogida en el proceso de consultas prèvia del anterior trámite ambiental.

Per tant, es pot soterrar la línia aèria pel mateix recorregut actual de l’avinguda Mediterrània i no cal posar un nou cablejat aeri que passi pel sòl no urbanitzable del Sotarro i el seu entorn agrícola i forestal.

CAMINS

A més a més, amb el traçat soterrat que proposa Stop Alta Tensió que segueix paral·lel al torrent de can Sadurní des de Begues Parc fins a la zona esportiva i pel camí de Vallirana, es podrien recuperar alguns camins històrics que estan en desús. Alhora aquest fet seria un bon incentiu per condicionar antics marges de pedra seca que hi ha al seu entorn immediat.

Els camins habilitats, a part de protegir i possibilitar el registre superficial del cablejat soterrat, serien practicables per a vianants i bicicletes com a recorreguts lúdics. Seria un símil a com s’utilitzen i gestionen els camins d’accés al manteniment a les torres metàl·liques al llarg dels traçats elèctrics aeris escampats per tot el territori europeu i que molts d’ells estan situats dins de propietats privades. Nosaltres, al municipi, tenim molts d’aquests exemples a prop de cada peu de torre metàl·lica.

CONCLUSIÓ

S’entén que el soterrament que proposa Stop Alta Tensió és la solució més raonable al problema que tenim plantejat. El cost econòmic de soterrar segurament serà superior a l’aeri, però no gaire més car. El cost mediambiental que comporta el desplaçament aeri que proposa REE és infinitament superior.

_________________________________________________________________
Nota

* Superar el cablejat soterrat el 10% de pendent no són recomanables. Vegeu la pàgina 92 del EIA "Las prescripciones de cables entre trazados subterraneios en pendiente son que no se supere de manera prolongada y continua un 10%"

Clicant als següents enllaços podeu accedir a versions de més resolució de la Imatge 3 i la Imatge 4, que corresponen als traçats que proposa Stop Alta Tensió superposats als de REE.