Fa deu anys vaig publicar dos escrits al meu blog (vegeu-los a Noucentisme a Begues, un referent a tenir en compte i La tanca del carrer), on esmentava la importància del disseny de la tanca del carrer com a un element urbà que dignifica el nostre entorn edificat.
Figura 1. Tanca del carrer d'una finca de Begues. Elaboració pròpia.
Malauradament, durant aquests darrers anys no he vist que s’hagi construït cap nova tanca que vesteixi amb elegància els laterals dels nostres carrers. Totes les intervencions que he observat són convencionals i sense pretensions. També he vist reposicions de tanques que empitjoren els resultats formals preexistents (Figura 1).
Tot i això, recentment hi ha hagut una reposició prou interessant que m’agradaria esmentar. Es tracta d’una tanca construïda als anys 60 del segle passat, situada al costat sud del carrer Ferran Muñoz, entre el carrer del Bosc i Anselm Clavé. La tanca, bastida de peces ceràmiques, estava malmesa, en part, per l’efecte de les arrels dels arbres del jardí. Així doncs, la propietat ha decidit reposar i recuperar el seu estat original (Figures 2 i 3).Figures 2 i 3. Reposició d'una tanca al carrer Ferran Muñoz. Elaboració pròpia. |
S’agraeix que la propietat sigui sensible a aquests petits-grans detalls que fan possible que es dignifiqui el nostre patrimoni construït a tocar de la via pública. Entenc que és un molt bon exemple a seguir.
Tampoc puc deixar de recordar un molt mal exemple que s’està consolidant a l’Avinguda Sitges de la Parellada (vegeu l'article Murs, tanques i precedents a evitar) on aviat veurem bastir un despropòsit d’alts murs de tancament. Entenc que encara som a temps per reconduir el projecte d’aquests murs infames. Només cal coherència urbanística i voluntat política per evitar-ho.