Fa
cent anys a Begues es van produir uns canvis relacionats amb les formes i
maneres de tramitar les llicències de construcció d’edificis. Això va possibilitar
que, el dia d'avui, tinguem una documentació i un coneixement bastant pautat de
com va anar creixent el nostre entorn urbà a partir de llavors.
 |
| Figura 1. Foto aèria de Begues de principis del segle XX. Font: Arxiu Municipal de Begues |
En un
primer treball de recerca sobre els habitatges d’estiueig (divulgat pel Centre d’Estudis Beguetans), ja vaig destacar l’any 1922 com
un referent històric a tenir a compte. Aquesta data ha suposat que l’Arxiu
municipal tingui dipositada una valuosa documentació gràfica i escrita que ens
permet entendre l’evolució edificatòria i urbanística del Begues des de
principis del segle XX.
Va
ser en una sessió del Ple Municipal del 27 d’octubre de 1922, presidit per
l’alcalde Domingo Guasch Casals, on es va acordar prohibir bastir qualsevol
mena d’edifici sense permís d’alcaldia. La decisió va anar acompanyada de la
destitució, el dia 11 de febrer de 1923, del fins aleshores arquitecte
municipal Ramon Térmens Mauri i el nomenament de Joan Bautista Serra de Martínez.
Aquest fet va ser motivat per l’enrenou polític-administratiu que va crear l’enderroc
d’una edificació que s’estava construint al camí Ral.
Aquells
anys varen ser convulsos, ja que els canvis introduïts influïen en la
tramitació de peticions de llicències de noves construccions o reformes. Tot
plegat afectava de forma directa a les formes i maneres de fer en què estaven
acostumats els paletes i propietaris d’un poble de poc més de mil habitants.
A la
nova tramitació administrativa, per bastir o reformar un edifici, es van passar
a demanar els plànols de les plantes, els alçats, les seccions de l'edificació,
el seu emplaçament i la signatura d’un arquitecte. Abans d’aquesta data
desconec, el dia d'avui, quins requisits es demanaven a l’hora de bastir o
reformar un edifici, ja que no he trobat referències documentals i arxivístiques
prèvies. Així doncs, assumeixo que, abans de l’any 1922, aquestes peticions no
requerien documentació formal més enllà d’una instància.
 |
| Figura 2. Plànol d'una de les primeres cases que es van presentar per a demanar una llicència d'obres. Font: Arxiu Municipal de Begues |
Durant
els primers anys, a partir de 1922, tots aquests documents es van redactar de
forma molt elemental, no hi havia memòria del projecte i el grau de definició gràfica
era molt primari (vegeu Figura 2). Tanmateix, la minsa documentació dona suficients dades
que ajuden, avui en dia, a situar-se en el context històric de l’edificació i
de l’incipient urbanisme que començava a despuntar.
Una
de les primeres eines que va fer servir l’administració local per regular la
gran quantitat de noves construccions i reformes van ser les Ordinacions per a la edificació en el terme municipal de juny de 1934.
Cal destacar que el primer Pla General i, per tant, les primeres normes urbanístiques,
no va arribar fins a l’any 1970.
Així
doncs, fa cent anys s’iniciava a Begues una nova època de creixement urbà i
també de la forma de reglamentar l’edificació i l’urbanisme. Els temps estaven
canviant.
