Amb la inauguració de la restauració i nova ubicació de la Creu de Terme al Passeig de l’Església s’ha posat de manifest una desafortunada intervenció que, al meu entendre, no ha permès continuar dignificant un dels elements escultòrics més importants del nostre patrimoni local.
Com a antecedent del que aquí vull exposar s’ha de tenir en compte l'escrit que vaig redactar el gener d’aquest any i que adjunto com a annex. Val a dir que el document va ser divulgat en un entorn molt restringit i de la seva escassa difusió en sóc responsable.
 |
Planta i alçat. Proposta de Carles Casamor |
La virulència de les critiques en que vaig estar sotmès sobre el tema de la Creu va provocar una reacció continguda que ho vaig plasmar en el document esmentat, ja que se’m va demanar d’inhibir-me en el procés de seguiment per tal de bastir el conjunt escultòric.
Acabat aquest procés, vist els resultats i contemplant el nyap que hi ha al Passeig de l’Església, em reitero en el meu posicionament de defensa de la proposta inicial de l’equip redactor del projecte, encapçalat per l’arquitecte Carles Casamor.
La proposta inicial intentava enaltir l'únic element de gran vàlua, el capitell del segle XIV. La proposta era arriscada i innovadora pels materials i les formes que acompanyen al conjunt escultòric i alhora respectuosa en un context que s’intentava dignificar.
 |
| La dama de l'aigua |
La Creu que ara tenim dempeus, no té cap mena d’interès i està totalment fora de context. Una base de pedres rogenques que recentment les han conformat uns picapedres locals, una columna de pedra de Sant Vicenç amb uns gratuïts acabats als seus extrems i una copia del capitell i la creu superior de pedra artificial. Tot això acompanyat d’un remenat de tres colors pel fet d’utilitzar materials diferent.
Em pregunto si aquest conglomerat d’afegits es pot valorar com un Bé Cultural d’Interès Nacional. Crec que no.
Tal com vaig exposar al escrit anterior, considero que el nostre patrimoni no s’ha de recolzar en reproduir elements de forma folklòrica. Hem de forjar un present amb identitat pròpia i ser respectuosos amb allò que hem heretat. El que no hem de fer és crear un present amb falses reproduccions arqueològiques del passat.
Jordi Dolz
Agost de 2009
Hola jordi d'entrada dir-te que l'article està molt bé ,i que a mi tampoc macava de fer el pes. ni el com , i el on. però no estic massa d'acord en quant et refereixes a la base de "pedres vermelles" ja que es un reflex immutable de com treballar amb el que ens es propi i tenim mes a l'abast... de com aprofitar els recursos de forma eficient i tranquila, en primer lloc dir-te que es tracta d'un tipus de roca format al període triàsic ,entre el mushelkak i el bundestain, format per arenisca fluvial oxidada i que ha estat un material importantissim per a la construcció al nostre poble sobretot en temps antics, i potser no tant llunyans ;). Ha estat important per aquests motius:
ResponEliminaes tracta pedra molt sòlida, fàciment treballable i a més es tracta de Pedra abrasiva.
tot hi que tmb te Condicions desfavorables: es Fàcilment erosionable i te Mala conservació.
Tot això no treu que sigui un material molt propi de la història constructiva del poble. M'agrada que estigui on és , però potser no fent aquesta funció.
Pau, Moltes gràcies pel comentari. T’he de dir que ha estat la primera reflexió escrita que he rebut al Bloc que recentment he encetat.
ResponEliminaEstic d’acord amb tu que d’alguna manera a l’article s’ha infravalorat el valor que per tots nosaltres tenen les pedres rogenques que ens envolten i accepto la teva critica constructiva. Si ho vaig escriure era perquè estava disgustat amb tot el que havia passat i volia deixar en evidència la diversitat de materials i textures que s’hi barrejaven sense cap criteri fonamentat.
A reveure i..... vaig a tombar l’aigua.