L’edifici on estava
el antic teatre Goula s’enderrocarà aviat i fa poc un grup de beguetans i
beguetanes hi hem accedit per contemplar per última vegada el seu interior i els
objectes que hi han quedat després d’una “neteja” dels objectes que encara quedaven
dins.
Crec que hauria estat
més encertat que persones amb sensibilitat en la salvaguarda del patrimoni
local hagués fet la selecció i la tria dels modestos testimonis que ben segur tenien
un valor material i alhora sentimental.
Aquesta vegada no m’estenc
en el per què de tot plegat i deixo que les imatges parlin per sí soles.
El projecte d’enderroc, que va estar a informació pública
el mes de juny-juliol de 2014, el podeu consultar al seguen enllaç:
Observareu que les pàgines on s’esmenta i es grafia, l’edifici són la 4 i de la
89 a la 92.
 |
| Teatre Goula a la dècada dels 70 |
 |
| Altell de fusta a l'interior de l'edifici (Actualitat) |
 |
| Altell de fusta de l'interior de l'edifici (Actualitat) |
 |
| Vista de la Granja Petit Canigó des de l'interior de l'edifici (Actualitat) |
 |
| Vista de l'Escorxador i Centre Cívic el Roure des de l'interior de l'edifici (Actualitat) |
 |
| Taquilla (Actualitat) |
 |
| Vitrall (Actualitat) |
 |
| Cadires apilades als laterals de l'escenari (Actualitat) |
 |
| Cordes del teler (Actualitat) |
 |
| Resta de butaques apilades a la platea (Actualitat) |
 |
| Rètol a la cabina de projecció (Actualitat) |
 |
| Programa d'una de les últimes representacions que es feren al Teatre Goula |
 |
| Revers del programa anterior |
 |
| Tiquets d'entrada al Cine Kursaal |
Sempre que sento parlar del Goula, sento barreja de sensacions. Tot i no haver-hi anat mai em sembla un goig i orgull que en un poble tant petit com era Begues aleshores, tinguessim un teatre amb pel·lícules, obres de teatre, boxeig... També sento tristessa per que un lloc tant emblemàtic com aquest, no sigui restaurat i posat en funcionament de nou. Seria quelcom increïble, per les generacions que el van conèixer i les que no. Sembla que aquest dia no arribarà mai i el tiraràn a terra.
ResponEliminaEls nostres pares i avis van viure en un Begues molt diferent del d'ara. Pense'm-ho: Goula, Mas de Begues, Hostal del Bosch, Granja Petit Canigó... Begues en decadència?? Jo crec que si, en molts sentits.
Benvolgut anònim,
Eliminagràcies pel comentari tot i que el anonimat no m’acaba de fer el pes en un debat d’interès local, transparent i obert a tots els beguetans i beguetanes; tal com és la intenció del meu blog.
Però que hi farem!. M’adapto a les noves les formes de comunicació i et responc amb el coneixements que tinc a l’abast.
L’edifici i la finca es va adquirir als seus antics propietaris a resultes d’una permuta que es va formalitzar l’any 2011 i que es va donar a conèixer públicament a la pàgina 3 del butlletí municipal nº 85 del mes de juny de 2011. Tal com explica la noticia, el destí futur de la finca era possibilitar, en les diverses formes possibles, la implantació d’un equipament o d’habitatges de promoció pública en un determinat indret urbà i amb molt bona centralitat.
El fet que a l’any 2014 es decideixi enderrocar el edifici per fer-hi, de forma provisional, en el seu lloc un aparcament de superfície i a la resta de la finca es construeixin uns horts urbans, es el resultat de la voluntat política del actual equip de govern que ho ha considerat oportú fer-ho ara.
S’ha de dir que el projecte d’enderroc ha estat a informació pública durant aquest 2014 i hom ha pogut dir la seva.
Personalment no hauria fet la aposta de tirar-ho a terra fins a tenir en aquest entorn, i sobre la taula, una proposta concreta de equipament o de promoció d’habitatges públics, tal com era la voluntat de la proposta de permuta. Però actualment, i degut a la situació econòmica general, la voluntat política municipal s’ha decantat cap una opció de provisionalitat i fer una inversió d’enderroc, aparcament i horts.
Provisionalment s’haurien pogut fer altres solucions provisionals més imaginatives?. Segurament, si. Tot és possible.
Però remodelar-ho i tornar-lo a posar en funcionament, em sembla tècnicament molt complicat de fer, funcionalment molt difícil de justificar i econòmicament molt car.
M'agradaria molt que poguessim recuperar un espai com aquest. Reconeixem les nostres "joies". I mostrem-les al que no ho han pogut veure. Ni que sigui com a museu. Si hi ha alguna cosa que es pugui fer, fem-ho si us plau!!
ResponEliminaEster,
Eliminahe contestat un comentari anterior i crec que d'alguna manera responc a la teva reflexió.
Gràcies per la teva aportació.
El Goula el va fer en Jaume Petit, de Cal Vidu, sembla ser que els antics governs des de la seva mort a aleshores no van saber respectar i aprofitar el llegat que aquest home feu pel poble, perquè hi han hagut perfectes joies.
ResponEliminaHe respòs a un anònim del 27 de desembre.
EliminaCrec que la resposta que he donat pot ser vàlida al l tema que planteges. Gràcies per la teva aportació.
Ara veig que ja l'estan enderrocant, només queda la façana i l'estructura del sostre...
ResponEliminaEntenc que no fos viable restaurar-lo i tornar-lo a posar en marxa però m'hagués agradat (com sé que també a molta altra gent) poder-lo visitar abans de que això passés... (Tant aquelles persones que no el van arribar a veure mai, com jo, o per aquelles que es volguessin acomiadar de quelcom més que records)
No sé si es va arribar a fer alguna mena de visita guiada i sóc jo que no me'n vaig assabentar a temps però si no es va fer, realment és el que el Goula es mereixia, un últim adéu al poble de Begues.
Precisament per això, agraeixo molt les fotos que has penjat, per apropar-nos-el ara que ja no hi és.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina