La primera cartografia detallada del territori beguetà

No és fins a finals del segle XIX i principis del XX que es tenen documentats mapes de la totalitat del terme municipal. Aquests situen, per primer cop i de forma bastant aproximada, els principals elements del territori: toponímia, carreteres, camins, rieres, torrents, edificacions i indrets singulars.

Figura 1. Mapa topogràfic 1:40.000 d'Eduardo Brossa, de l'any 1897. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.

Segons les dades que he pogut recopilar, el primer seria el mapa topogràfic 1:40.000 d’Eduardo Brossa de l’any 1897 (Figura 1). Posteriorment tenim, entre d’altres, el plànol 1:25.000 de l’Instituto Geográfico y Estadístico de l’any 1915 (Figura 2). Aquests plànols són similars pel que fa a definició genèrica dels principals accidents existents al territori, i suposen un salt qualitatiu extraordinari respecte a la cartografia anterior (generalment provincial). Tanmateix, atesa l’escala a la qual estan dibuixats, no tenen la precisió necessària per afrontar estudis de detall.

Figura 2. Mapa topogràfic 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, de l'any 1915. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.

Hem d’esperar fins a l’any 1933 per trobar el primer plànol ben detallat. És el del Cadastre (Figura 3a i 3b) on els redactors del document gràfic, en estudiar i dibuixar les finques cadastrals, situen de forma acurada i molt precisa tots els elements que hi ha en cadascuna d’elles i, de rebot, de tot el terme municipal. Aquest plànol, amb els seus 25 polígons cadastrals, és un bon referent, ja que serà la primera vegada que es dibuixen, amb una escala adequada i amb molt bona precisió, tots els elements que hi havia al terme municipal als volts de 1933, alhora que en la seva verdadera magnitud.

Figura 3a. Secció nord del Cadastre de l'any 1933. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.

Figura 3b. Secció sud del Cadastre de l'any 1933. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.

Però hauran de passar quinze anys perquè es dibuixés el primer plànol topogràfic 1:1.000 (1949), que he trobat amb suficient precisió, d’un tros de zona urbana de Begues (Figura 4). En aquest cas va ser entorn d'allò que actualment es coneix com a Santa Eulàlia. La documentació gràfica – els plànols esmentats – es troba dins dels documents que acompanyen un encàrrec de l’Ajuntament de Begues a l’arquitecte Manuel Baldrich i Tibau. El projecte, el qual no va tenir continuïtat, tenia el propòsit de fer un grup d’habitatges protegits a la incipient urbanització. Cal tenir en compte que en aquells anys els aspirants a promotors d’habitatges protegits havien de presentar a les administracions estatals la documentació i plànols de situació prou detallats per a poder-se acollir als beneficis fiscals del moment. És per aquest motiu que tenim aquest detallat document gràfic.

Figura 4. Mapa topogràfic 1:1.000 de la urbanització de Santa Eulàlia, de l'any 1949. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.

Al plànol es poden veure perfectament dibuixats, entre altres elements, l’escorxador i el camí Ral de Begues a Olesa, a més de dos trams de l’embrionari traçat del carrer Jaume Petit.

Els plànols generals de la zona urbana que he localitzat dels anys 50 i 60 del segle XX no tenen prou bona definició. Només cal observar el deficient plànol d’informació geogràfica del Pla General de 1969 (Figura 5) on hi ha moltes errades i imprecisions. Aquesta greu mancança de precisió del territori va comportar que des de la dècada dels 60 fins als 80 es desenvolupés el creixement del poble de forma molt poc coherent amb els accidents topogràfics, alhora que amb greus mancances urbanístiques que no respectaven la Llei del sòl de l’any 1956.

Figura 5. Plànol d'informació geogràfica del Pla General de l'any 1969. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.

Va ser precisament en observar la mala qualitat dels plànols d’informació que trobem al Pla General de 1969 que vaig creure convenient fer aquesta breu ressenya dels documents gràfics que ens han d’ajudar a identificar i estudiar el territori que ens envolta.

Cal esmentar que no serà fins a l’any 1982 quan s’elaborin els plànols del nou Pla General (Figura 6), i així poder tenir documents topogràfics prou detallats de la totalitat del territori municipal i també de la zona urbana.

Figura 6. Plànol d'informació geogràfica del Pla General de l'any 1982. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.

Nota. Alguns d’aquests plànols han estat facilitats per Xavier Parellada.