La identitat del territori beguetà: els plànols urbanístics dels anys 1963-1964 (III)

Darrerament, he estat publicant articles sobre la identitat del territori beguetà des de la perspectiva dels primers plànols detallats de Begues de mitjans de segle XX (I i II). Per donar-los continuïtat, seguidament exposo una part de la informació gràfica dels projectes d’urbanització que acompanyaven els primers Plans Parcials que es van tramitar a Begues als anys 1963-1964, emparats amb la Llei del Sòl de l’any 1956.

D’aquesta llei estatal, que la podeu trobar completa a internet, adjunto un petit resum dels ambiciosos objectius d’aquesta pionera i progressista norma de l’urbanisme modern. Tot i això, per als promotors urbanístics els “objectius” eren uns altres i, malauradament, aquest pervers tarannà encara ha estat evident en recents Plans Parcials del nostre municipi.

No va ser fins a l’any 1969 (vegeu la Figura 1) que es va aprovar definitivament el primer Pla General d’ordenació urbana de Begues. Aquest document urbanístic era imprescindible per donar cobertura legal als Plans Parcials que s’estaven desenvolupant dins del terme municipal. El fet de tramitar uns Plans Parcials sense tenir aprovat definitivament un Pla General va generar un enrenou administratiu que els polítics i tècnics d’aquell moment no varen saber afrontar i se’ls va escapar de les mans amb conseqüències nefastes, tant a Begues com també arreu del territori català i estatal.

Figura 1. Plànol del Pla General de 1969. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

Tot i la modesta precisió en els detalls gràfics i la informació topogràfica que es tenia de part del territori (com hem vist als articles anteriors), els promotors que van promoure la urbanització d’aquests espais i els tècnics que els assessoraven no van ser sensibles en respectar els elements singulars del territori preexistent. Només els interessaven els límits de la finca matriu per així encabir el màxim nombre de parcel·les sense tenir en compte les genèriques recomanacions que s’havien establert a la llei de Sòl de l’any 1956.

Als anys 40 i 50, teníem a Begues, a part de petits nuclis dispersos, una embrionària trama urbana central que s’estava consolidant amb edificacions destinades a habitatges unifamiliars aïllats. Aquesta que  es desenvolupava al voltant del camí Ral, carrer Major, carrer Pineda, carrer Ferran Muñoz i carrer Jaume Petit (Vegeu la Figura 2).

Figura 2. Plànol de situació del Pla Parcial de Bon Solei 1 dins de l'entramat urbà del moment, 1964. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

Les primeres propostes urbanístiques es van tramitar de forma simultània entre els anys 1963-1964 eren de rellevants creixements allunyats del centre urbà que no resolien de forma ordenada i coherent la connexió viària amb l’incipient nucli central.

Com ja he esmentat, la tramitació d’aquests Plans Parcials es va avançar a l’aprovació definitiva del Pla General de 1969. Per tant, no hi havia a la documentació escrita ni gràfica un marc de referència per establir paràmetres reguladors: densitat, percentatges i limitacions. Vist amb perspectiva històrica, el Pla General va ser molt mediocre (Figura 1) i deficient, fet que es demostra en la documentació gràfica que l’acompanya. Sembla que no es va tenir en compte l’acceptable documentació topogràfica que ja s’havia aportat amb les propostes de Plans Parcials de l’any 1963-1964. 

En tots ells veiem propostes de traçats de carrers i de parcel·lació que es van dibuixar sobre els topogràfics que podem veure a l’anterior article (II). Observareu que el que es va grafiar i la trama urbana que ha arribat als nostres dies no és del tot coincident. En uns casos no es va consolidar la totalitat de la superfície del Pla Parcial inicial, i en altres els canvis urbanístics posteriors van desdibuixar i modificar la primera proposta presentada.

També observareu que els minsos o inexistents espais destinats a comerços de proximitat, equipaments públics, zones verdes o espais lliures són els grans absents en aquestes propostes i no van ser els protagonistes. Tot i que la llei del Sòl de l’any 1956 no establia paràmetres, aquests minsos espais d’ús públic es van situar, per a més inri, en llocs residuals i gens aprofitables per poder dignificar-los.

 1. Cal Viudo, 1963

Figura 3. Pla Parcial de Cal Viduo, 1963. Cliqueu aquí per a una millor resolució. 

En aquest cas la proposta d’intervenció urbanística era agosarada de mida i es preveia urbanitzar creant diversos vials en forma de cul-de-sac. És a dir, no es preveia una racional trama per entrellaçar la totalitat de la connectivitat viària. Aquesta pràctica dels carrers sense sortida, totalment especulativa, es va fer servir molt en aquells anys i, malauradament, també tenim alguns exemples a urbanitzacions recents del poble.

També podem observar, que l’accés rodat es produïa pel vial que està a tocar de la riera de Begues proper a la creu del Joncar i pel costat de ponent del carrer de la Salut (tot i que no apareix en aquesta proposta). No es preveia cap altra connexió amb el seu entorn. Tampoc es va tenir en compte l’accidentada topografia d’un espai forestal que dificultava molt el traçat dels carrers i la racional disposició de parcel·les.

Per sort, només es va consolidar la part nord de la proposta urbanística.

2. Santa Eulàlia, 1963

Figura 4. Pla Parcial de Santa Eulàlia, 1963. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

A la proposta gràfica on es dibuixen els vials, no queden clarament definits quins són els límits de l’actuació urbanitzadora ni la seva relació amb el seu entorn immediat. El disseny de l’avinguda Mediterrània en aquest indret és un mal exemple per donar continuïtat i mantenir l’amplada de vial sota la línia elèctrica, ja que es genera un ortopèdic coll d’ampolla en acostar-se al nord del turó de Santa Eulàlia.

 3. Bon Solei 1, 1963

Figura 5. Pla Parcial de Bon Solei I, 1963. Cliqueu aquí per a una millor resolució. 

Aquí s’observa la primera proposta de traçat viari que no es va realitzar, ja que en el decurs de la tramitació urbanística es va proposar crear i encabir la generosa finca del Casino. Alhora la normativa exigirà més amplada de vial a la servitud de pas de la línia elèctrica aèria per l’avinguda Mediterrània.

4. Begues Parc, 1964

Figura 6. Pla Parcial de Begues Parc, 1964. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

És un altre exemple d’urbanització amb diversos vials sense sortida per tal d’optimitzar i encabir el màxim nombre de parcel·les amb un important estalvi d’obra urbanitzadora. En aquest cas, no hi ha una trama viària racional que doni total continuïtat a un tramat de tipus convencional. A més, la parcel·lació té un disseny molt irregular per tal d’adaptar-se a la sinuositat dels traçats viaris. També apareixen uns estrets passos de vianants (de color vermell) que intenten encabir el pas d’algunes canalitzacions soterrades.

L’especulatiu disseny de la trama viària i la deficient adaptació topogràfica (moviment de terres i anivellació de solars) van crear greus dificultats per aconseguir que el recorregut de les canonades generals de clavegueram fossin eficients per gravetat. A més, també van trobar entrebancs per tal de reconduir-les pel subsol dels vials públics. Com a alternativa es van canalitzar com a servitud de pas per dins de moltes parcel·les privades. És a dir, no es van aprofitar la majoria els passos de vianants i d’instal·lacions que parteixen les mançanes.

La traça de la ja existent línia elèctrica aèria condicionarà i conformarà l’àmplia l’Avinguda Mediterrània que també la trobarem a Santa Eulàlia i a Bon Solei.

Com a dades curioses trobem la reserva d’espais d’ús públic, casualment o no ubicats ben a prop de la riera, com són Zona Caballos, Capilla, Mercado, Tenis, Piscina, Club, Mirador, Auditorium. En una posterior modificació del Pla Parcial van desaparèixer per encabir més parcel·les per vendre.

5. Ca n’Amell, 1963

Figura 7. Pla Parcial de Ca n'Amell, 1963. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

Veiem greus dificultats per adaptar els vials de forma racional a causa de l’accidentada topografia. En aquest cas els culs de sac estan increïblement mal resolts (amplieu la imatge!), afavorint greus dificultats per permetre el gir dels vehicles convencionals i dels camions de serveis.

No es preveia cap connexió amb la bassa Blanca ni amb el camí a Sant Climent.

6. La Rectoria, 1963

Figura 8. Pla Parcial de la Rectoria, 1963. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

El projecte donava continuïtat a uns traçats de vials que ja estaven iniciats feia anys. En aquest cas no es va desenvolupar la zona sud al voltant del cementiri vell.

 7. Les Planes, 1964

Figura 9. Pla Parcial de Les Planes, 1964. Cliqueu aquí per a una millor resolució.

Enrevessada proposta de vials amb forts pendents, gairebé tots sense sortida. Tot i que en el seu moment es van començar a fer els moviments de terres, a més d’asfaltar alguns carrers, sortosament la iniciativa no va tenir continuïtat.

***

Com heu pogut observar, aquests primers tres articles sobre “La identitat del territori Beguetà” només fan referència a una primera lectura de la documentació gràfica urbanística que he obtingut. Faltaria completar-ho amb dades del context econòmic i social que els van motivar, per així obtenir una visió més completa d’aquesta “identitat beguetana” a la qual faig referència. Costarà d’aprofundir en aquest darrer tema per la minsa documentació a l’arxiu municipal de dades escrites (com ara memòries) que justifiquin de forma raonada les intervencions. Tanmateix, ens les podem imaginar i no ens equivocarem gaire.

La identitat del territori beguetà: els plànols topogràfics dels anys 1963-1964 (II)

ENTORNS AGRÍCOLES I FORESTALS QUE ESDEVINDRAN ESPAIS URBANS

Aquest segon article, relacionat amb la identitat del territori beguetà, analitza documents gràfics dels anys 1963-1964. Per primera vegada, es va dibuixar de forma detallada l’estat natural d’uns entorns agrícoles i forestals que pretenien esdevenir espais urbans durant la segona meitat del segle XX.

Figura 1: Entorns analitzats en aquest article. Font: Elaboració pròpia a partir d'un
plànol publicat per l'Ajuntament de Begues. 

Tal com vaig esmentar a l’anterior escrit sobre aquest tema, el primer precedent de plànol topogràfic prou ben detallat el tenim l'any 1949 on, per acord de Ple municipal de 29 de febrer d’aquell any, es prohibeix donar llicència d’obres d’edificis sense aportar plànols de l’estat natural de l’entorn on es vol edificar. Aquest acord el va motivar una directiva en l'àmbit estatal per fomentar habitatges amb protecció oficial i que va engrescar a l’equip de govern municipal d’aquells anys a aplicar aquest encertat requisit administratiu.

Tot i això, haurem d’esperar fins a l’any 1963 per trobar els primers plànols topogràfics de diversos espais que una vegada urbanitzats esdevindrien zones urbanes.

Observant atentament aquests documents gràfics, que acompanyaven les primeres propostes de Plans Parcials urbanístics, hom es fa una bona idea de com eren aquests espais agrícoles i forestals. Es dibuixen no només les cotes de nivell, sinó també elements preexistents com les línies aèries elèctriques i de telefonia, edificis, carrers, camins, rieres, torrents, marges, camps de conreu, arbres, barraques de pedra seca, pous, etc. Malgrat tot, hi havia greus mancances en la seva correcta descripció gràfica i també a la toponímia.

1. Cal Viudo, 1963

Figura 2: Plànol topogràfic entorn de  Cal Viudo, 1963. Noteu que la imatge està girada per a una millor lectura. Podeu veure l'original i amb més resolució aquí. Font: Arxiu Municipal de Begues 

En el cas de cal Viudo, l’aixecament topogràfic abastava una gran quantitat de sòl que anava des del costat nord on es troba la principal riera del municipi fins a les ruïnes de cal Begues al costat sud (a). Al plànol es pot veure dibuixat la continuació del carrer de la Salut, el conjunt d’edificacions agrupades de cal Viudo, la incipient delimitació d’uns carrers i la parcel·lació que provenia d’una anterior proposta d’urbanització no consolidada al costat nord. D’aquesta primera proposta anterior al voltant del carrer de la Salut, de moment, no he pogut trobar cap dada escrita ni gràfica.

2. Santa Eulàlia, 1963

Figura 3: Plànol topogràfic entorn de Santa Eulàlia, 1963. Noteu que la imatge és una fotografia que, per la seva mida no ha pogut ser digitalitzada. A més, està girada per a una millor lectura. Podeu veure l'original i amb més resolució aquí. Font: Arxiu Municipal de Begues  

Si observem el plànol topogràfic de Santa Eulàlia que es va fer l’any 1949 veurem que va ser el precedent del plànol que ara exposo. En aquest plànol de 1963 es dibuixa que ja estan fetes les cases del carrer Catalunya i, fora del grafisme del topogràfic, es veu l'edificació de can Pau dels Bous (a) com una edificació aïllada sense cap referència als seus accessos i l’entorn que l’envolta. Es dibuixa la línia aèria d’alta tensió que ja passava pel costat nord de l’Ermita de Santa Eulàlia, edificació que queda molt ben representada dalt del turó.

3. Bon Solei I, 1963

Figura 4: Plànol topogràfic entorn de Bon Solei I, 1963. Noteu que la imatge és una fotografia que, per la seva mida no ha pogut ser digitalitzada. A més, està girada per a una millor lectura. Podeu veure l'original i amb més resolució aquí. Font: Arxiu Municipal de Begues  

L’element més rellevant que es dibuixa és la línia elèctrica aèria d’alta tensió (1953-1955) que conformarà la futura avinguda Mediterrània. També es detallen molts camins i marges. De la dotzena de barraques qui hi havia (segons el cadastre de 1933) només es dibuixa la barraca del Tot, al costat on posa E4.

4. Begues Parc, 1964

Figura 5: Plànol topogràfic entorn de Begues Parc, 1964. Podeu veure l'original i amb més resolució aquí. Font: Arxiu Municipal de Begues 

La gran extensió de la futura urbanització queda clarament delimitada i dibuixada en aquest plànol. Entre els elements edificats tenim una detallada delimitació de la masia mas Trullols (a) que es va enderrocar en fer la urbanització. Malauradament, només he sabut trobar dues de la dotzena de barraques de pedra seca que hi havia (segons el cadastre de l'any 1933). L’únic element preexistent que es va tenir en compte per configurar la nova urbanització va ser la traça de la línia aèria d’alta tensió (1953-1955) on la servitud de pas establerta per normativa elèctrica donaria lloc a l’avinguda Mediterrània.

5. Ca n’Amell, 1963

Figura 6: Plànol topogràfic entorn de Ca n'Amell 1963. Podeu veure l'original i amb més resolució aquí. Font: Arxiu Municipal de Begues 

Al topogràfic es pot veure la traça de l’antic camí Ral entre la creu del Joncar i can Vendrell. També es visualitza el recorregut aeri de la primera línia elèctrica que venia de Torrelles que va arribar a Begues l'any 1925 i l’incipient traçat de la urbanització de la Bassa Blanca amb algunes cases ja construïdes. Cal Ros (a) també es visualitza correctament al costat nord i fora de l’àmbit.

6. La Rectoria, 1964

Figura 7: Plànol de parcel·lació entorn de la Rectoria, 1964. Noteu que la imatge està girada per a una millor lectura. Podeu veure l'original i amb més resolució aquí. Font: Arxiu Municipal de Begues 

El cementiri vell és l’únic element rellevant que pren protagonisme a la documentació gràfica. Tot i que l’entorn estava poblat amb algunes edificacions aïllades, no he trobat un topogràfic on es detalli amb precisió el seu estat natural de l’any 1964.

7. Les Planes

Figura 8: Plànol de parcel·lació entorn de les Planes, 1964. Noteu que la imatge està girada per a una millor lectura. Podeu veure l'original i amb més resolució aquí. Font: Arxiu Municipal de Begues 

Agosarada proposta que sortosament no es va materialitzar. Es pretenia urbanitzar una gran extensió de terreny forestal al voltant de la masia de les Planes (cota 425) (a). Anava de mitja falda del Padró (cota 455) pel costat nord, fins a mitja falda de la Desfeta (cota 480) pel cotat sud. Les corbes de nivell delaten la gran dificultat per encabir i resoldre de forma coherent els vials d’una urbanització.

***

Aquestes van ser les set primeres propostes gràfiques que he aconseguit i que delimitaven uns espais amb possibilitats d’un creixement exponencial de noves trames urbanes. Anteriorment, des de principis de segle XX, el creixement urbà del poble havia estat moderadament lent i molt puntual. El canvi que es proposava era radical i, en aquell temps, la ciutadania beguetana no va ser prou conscient de la magnitud urbanística que comportarien les propostes de creixement urbà que es posaven sobre la taula en un curt període de temps.

Havent passat més de 50 anys d’aquells fets, i per tal d’aprofundir en el que acabo d’esmentar, en el pròxim article “sobreposaré” als plànols topogràfics els primers plànols del projecte d’urbanització amb els traçats dels carrers i de la parcel·lació que es van presentar per tramitar els expedients administratius. Hi aprofundiré de manera més detallada la poca cura que es va tenir en compte en respectar alguns elements singulars del territori original i exposaré les “especulatives” propostes d’urbanització.

Tot plegat va ser una pràctica urbanística habitual en aquells anys arreu, i que encara dura.

Notes:

(a) Per a més informació sobre aquestes edificacions, consulteu el llibre “Les cases de pagès de Begues. Masos, masies i cases de carrer” Autors: Víctor Mata, Xavier Parellada, Jaume Viñas i Sílvia Ruiz (BRAU edicions 2024)

Propostes gràfiques per intentar encabir habitatges i aparcament a la U.A."L'Escorxador" (II)

Donant continuïtat als darrers escrits d’opinió d'aquest blog relacionats amb la promoció dels habitatges i aparcaments a la Unitat d’Actuació 11 “l’Escorxador”, exposo cronològicament els documents gràfics aconseguits on es posa de manifest la dificultat que ha tingut l’equip de govern municipal per encabir l’aparcament soterrat a una ordenació d’edificis poc encertada. També hi podem veure l’evolució per millorar la distribució funcional dels habitatges.

Cal advertir que en cap moment he qüestionat la necessitat d’habilitar habitatges de protecció oficial en les diferents modalitats, sigui de lloguer social o amb la participació d’una cooperativa. Les discrepàncies que presento i concloc al final de l’article són de tipus urbanístic i de disseny formal de les edificacions.

Any 2022. Primera proposta

(Figures 1 i 2)

A l’article que vaig publicar el setembre de 2023 vaig adjuntar i comentar uns Estudis previs on s’exposava, entre altres temes, de forma detallada una possible proposta per resoldre l’aparcament soterrat. En el mateix document també es visualitzava la primera distribució interior dels futurs habitatges.

Tal com ja vaig expressar en el seu moment, la proposta no deixava de ser enrevessada: L’aparcament se situava sota dos edificis, dels quatre que hi ha projectats i alhora un tros del soterrani s’ubicava sota una part de la zona verda.

Figura 1. Plànol de la planta baixa del document d'Estudis Previs UA 11 Escorxador. Font: Ajuntament de Begues

Figura 2. Plànol de l'aparcament del document d'Estudis Previs UA 11 Escorxador. Font: Ajuntament de Begues

Any 2024. Segona proposta

(Figures 3, 4 i 5)

A la segona proposta es pot veure el Projecte Bàsic que va tramitar la cooperativa el Celler per tal d’aconseguir subvencions de la Generalitat per a tres dels quatre edificis que hi ha projectats. Sorprenentment, en aquest projecte no es preveu ni es dibuixa la previsió d’aparcament. Aquesta mancança delata un desconeixement total de les previsions per desenvolupar correctament la Unitat d’Actuació.

S’ha de dir que la proposta de distribució interior dels habitatges va millorar la proposta dels Estudis previs de 2022.

Figura 3. Plànol de la situació i emplaçament dels tres edificis (no quatre) del Projecte Bàsic elaborat per El Celler. Font: Ajuntament de Begues.

Figura 4. Plànol de les plantes i distribució del Projecte Bàsic elaborat per El Celler. Font: Ajuntament de Begues.

Figura 5. Plànol de la secció transversal de l'edifici d'habitatges al Projecte Bàsic elaborat per El Celler. Noteu que ni es planteja l'existència d'un soterrani. Font: Ajuntament de Begues.

Any 2025. Tercera proposta

(Figura 6)

En aquesta proposta es va desenvolupar un estudi de cinc alternatives per situar l’aparcament soterrat i els seus accessos tenint en compte la implantació de les quatre edificacions que hi ha projectades en aquest àmbit. Es pot veure que en totes les alternatives hi ha l'ocupació del subsol de la zona verda i els enrevessats recorreguts i accessos que han de fer els vehicles i usuaris per accedir a l’aparcament.

 

Figura 6. Alternatives de l'estudi d'implantació d'un aparcament soterrat. Font: Ajuntament de Begues. 

Any 2025. Quarta proposta

(Figura 7)

És una selecció dels gràfics de la Sessió informativa que el 3 d’octubre va presentar l’Ajuntament i el Celler al Centre Cívic. Aquesta proposta incideix en tres edificis que hi ha projectats, on es veu amb claredat l'ocupació de part de la zona verda amb un aparcament soterrat, una rampa d’accés de vehicles i un badalot per accedir els usuaris.

Figura 7. Proposta d'habitatges i aparcament presentada per l'Ajuntament de Begues i El Celler a la sessió informativa del mes d'octubre de 2025. Font: Ajuntament de Begues.

Comparativa d'habitatges (6)

Adjunto una comparació de les dues propostes de distribució interior dels habitatges. Una de l’any 2022 presentada als Estudis previs i l’altra de l’any 2024 presentada pel Celler.   

 

Figura 8. A l'esquerra, proposta de distribució dels habitatges als Estudis previs de l'any 2022. A la dreta, proposta de distribució dels habitatges al Projecte Bàsic elaborat per El Celler l'any 2024. Font: Ajuntament de Begues.

Conclusió.

De l’atenta visualització d’aquestes detallades propostes que s’han fet durant més de tres anys es desprèn que una eficaç solució al problema de l’aparcament no es va tenir en compte ni es va resoldre a l’aprovació definitiva que hi va haver en aquest àmbit l'any 2020 (fa cinc anys).  Malauradament, l’equip de govern no va voler o no va saber-ho corregir tot i les reiterades insistències a fer-ho durant els posteriors tràmits urbanístics i administratius. Només cal observar els dubtes dels gestors municipals per tal d’encabir o bé tres o bé quatre edificis a les propostes exposades.

 

Tanmateix, no deixa de ser incomprensible que no es resolgui el tema de la promoció de 39 habitatges amb les quatre finques que són propietat de l’Ajuntament, tal com  preveia el conveni amb INCASÒL (vegeu blog de setembre). Tampoc s’entén que amb el conveni amb el Celler es deixi una finca municipal fora de l'operació per bastir habitatges amb algun tipus de protecció.  Algun dia sabrem la veritable raó per la qual es va rescindir de “mutu acord” el conveni amb INCASÒL, ja que la versió que va donar l’equip de govern no és creïble.

 

Pel que fa a la zona verda, als documents normatius que es van tramitar i aprovar definitivament al MPPGO 27 i que es va acabar de definir al projecte d’urbanització el 2022, no esmenten cap previsió d’ocupació del subsol. Tampoc es preveuen accessos tipus rampa per a vehicles ni badalots per accedir a una zona d’aparcament soterrada. La totalitat de la zona verda, per tant, s’ha de destinar per a gaudir d’un espai de lleure públic on implantar espais naturalitzats.

 

Així doncs, sembla coherent i de sentit comú que, si l'any 2020 es defineix a la MPPGO 27 una zona verda d’esbarjo d’ús públic, no es fa perquè tot seguit es proposi fer uns accessos i encabir una construcció soterrada d’ús privatiu i aliena als usos racionals d’una zona verda. Per exemple, sí que seria una opció d’ús raonadament justificada la ubicació d’un dipòsit soterrat per acumular l’aigua de la pluja per a reg de la mateixa zona verda.

 

Una altra cosa és que, per tal de no esmenar l’error de 2020, s’intenti interpretar de forma interessada i esbiaixada la normativa urbanística i permetre construir rampes i badalots en zona verda. Precisament, és el que ara s’està fent i es pretén consolidar.

 

Podeu veure la resta d'articles sobre aquest tema a l'apartat "Habitatge públic i de protecció oficial" de la secció Política Local d'aquest blog.

Els darrers fruits de la figuera de Cal Tal·lara

La figuera de Cal Tal·lara està sentenciada a mort pel projecte de construccions entorn de l’Escorxador. La proposta d’ordenació dels edificis d’habitatges no va tenir en compte la seva existència, ni la seva singular ubicació, i encara menys es va preveure la seva protecció i conservació.

Figura 1: Vista de la figuera de Cal Tal·lara des del carrer Sitges. Font: Google, 2024

Quan, l'any 2019, es van iniciar els treballs urbanístics per ordenar aquest entorn, no es va fer un detallat aixecament topogràfic per conèixer els elements que hi havia al territori on s’havia d’actuar. No va ser fins a l’any 2021, quan es va redactar el projecte d’urbanització i un topogràfic amb més precisió, que es va detectar que aquest voluminós i centenari ésser estava just a tocar entre un límit de la projectada zona verda i una finca de nova creació (vegeu la Figura 2). Va ser a conseqüència d’una de les al·legacions presentades que els gestors urbanístics es van adonar de la seva valuosa existència. Però ja era massa tard per intentar salvar-la.

Figura 2: Ubicació de la figuera de Cal Tal·lara en el traçat de la zona verda definida segons la Modificació Puntual nº27 del 2021. S'aprecia com la figuera es troba justament en la interfase entre la zona verda i una finca edificable. Font: Ajuntament de Begues, 2022

Malauradament, aquesta pràctica de no fer un detallat aixecament topogràfic abans de fer una proposta urbanística ha estat, sovint, una mala praxi administrativa dels nostres gestors municipals.

Recordem, cronològicament, altres exemples de casos desafortunats motivats per un deficient aixecament topogràfic:

 

• 1998 Al projecte d’urbanització de La Costeta, on el projectat vial de Camps dels Prats envaïa un tram de la riera de Begues. Arranjar l’error va comportar una important despesa per a l’Ajuntament.

• 2000 Al projecte d’urbanització de cal Viudo, on hi va haver molts errors d’apreciació topogràfica i, entres altres, un que va provocar la tala d’una magnífica alzina situada al carrer de Nostra Senyora de Bruguers.

• 2002 A la construcció de la Variant, on al projecte de traçat del vial no es va tenir en compte l’existència d’una imponent alzina, la qual estava ubicada a prop d’on ara està la petita indústria. Aquesta es va traslladar a la rotonda de mas Ferrer, on finalment va morir.

• 2006 Un cas diferent va ser el del projecte d’urbanització de la Parellada, on de resultes d’una al·legació es va salvar un generós roure situat al torrent de Mas Ferrer en l'encreuament amb el vial Camps dels Prats. Es va desplaçar el vial per salvar-lo.

• 2009 També tenim un bon exemple al solar on es va ubicar l’edifici del Centre Cívic, on previ al projecte es va fer un detallat topogràfic i es va respectar el magnífic roure que va donar nom i pautes formals a la sinuosa façana del costat nord de l’equipament. 

Figura 3. Peu de la figuera centenària. Font: Elaboració pròpia. 

Cal estar atent, tenir cura i valorar els arbres singulars que tenim al terme municipal com a elements patrimonials naturals. Sovint es fan servir documents, anomenats estudis d’impacte ambiental, excessivament genèrics que no aprofundeixen en conèixer a fons l’entorn on es preveu fer una intervenció urbanística.

 

Potser l’any que ve ja no hi haurà figues de la figuera de cal Tal·lara.

Figura 4. Figues de la figuera de Cal Tal·lara. Potser les últimes que donarà. Font: Elaboració pròpia.