Per on passa soterrada la Riera de l'Alzina? (I)

Figura 1. Foto aèria de Begues del 1956. En vermell, l'àrea d'estudi.

Aquesta pregunta me la vaig fer quan el 2014 vaig veure publicats els plànols del projecte constructiu de Reurbanització del camí Ral entre la Rambla i el Barri Campamà. A un dels documents no quedava clarament dibuixat quin era el llarg traçat soterrat de la Riera de l’Alzina entre el carrer Sant Domènech i el carrer Gimeno Navarro (Figura 2). A més, a la memòria del projecte, no s’esmentava el traçat de la riera en aquest entorn.

Figura 2. Plànol del projecte constructiu de Reurbanització del camí Ral entre la Rambla i el Barri Campamà. En vermell, l'àrea d'estudi. Font: Ajuntament de Begues

Anys més tard, l'any 2020, es va redactar un document anomenat Estudi d’inundabilitat dels torrents i rieres de la conca de la Riera de Begues on la traça de la riera es dibuixava que passava soterrada pel mig del camí Ral (Figura 3). Aquesta ubicació del recorregut de la riera és errònia.

Figura 3. Plànol de l'Estudi d'inundabilitat dels torrents i rieres de la conca de la riera de Begues. En vermell, l'àrea d'estudi. Font: Ajuntament de Begues.

Llavors, per on passa?

Per tal de justificar que la riera no passa soterrada sota el camí Ral cal retrocedir l'any 1965, que és quan es va sol·licitar la llicència per desviar i alhora soterrar la Riera de l’Alzina en aquest entorn. Es van presentar uns plànols i una memòria prou ben detallats (Figura 4) on es dibuixava el recorregut original de la riera pel costat nord del camí Ral creuant una finca de propietat privada. La riera resseguia paral·lelament a 15 metres pel nord del camí Ral.

Figura 4. Plànol de l'estat de la Riera de Begues l'any 1965 per tal de demanar la llicència del seu desviament. Font: Arxiu Municipal de Begues.

La proposta que es va posar sobre la taula va ser la d’acostar la riera el més a prop  possible del camí Ral (Figura 4). Tot i això, el resultat final va ser que la riera es va desplaçar, canalitzar i soterrar dins de la finca i a tocar de la tanca del carrer pel costat sud, no a l’espai públic del camí Ral.

Figura 5. Plànol de la proposta de desplaçament, canalització i soterrament de la Riera de Begues de l'any 1965. Font: Arxiu Municipal de Begues

No deixa de ser sorprenent aquesta solució de situar dins d’una propietat privada la canalització soterrada de més de 100 metres de la Riera de l’Alzina. Tenim exemples d’altres trams d’aquesta mateixa riera que estan soterrats creuant espais de titularitat pública, com són el passeig de l’Església, alguns vials i sota la Plaça Camilo Riu.

En aquest escrit em queda pendent de trobar i exposar el contingut del conveni que hi va haver entre la Confederacion Hidrográfica del Pirineo Oriental, actualment Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la propietat privada i l’ajuntament. Ho veurem en un altre article més endavant. 

En iniciar la recerca del que he exposat, vaig aconseguir aquesta pautada seqüència de fotografies aèries (4), elaborada hàbilment per en Xavier Parellada i que delata com va evolucionar cronològicament la modificació d’aquest tram de riera entre els anys 1956 i 1965. Us recomano que hi pareu especial atenció.

Ara ja sabem per on passa!

Red Eléctrica de España incompleix les condicions de la llicència municipal de l'any 1977

Aquesta afirmació no és nova en aquest blog, ja que s’ha anat raonant en anteriors escrits d’opinió ("Un kilòmetre i mig" i Cal desmantellar la subestació del Punt Sud?). La novetat que ara s’aporta per a reafirmar aquesta observació està relacionada amb la documentació administrativa que es va generar en tramitar les condicions de llicència municipal d’obres i d’activitat que FECSA (Fuerzas Eléctricas de Cataluña Sociedad Anónima), com a sol·licitant, va acceptar en el seu moment (Figura 1). Així doncs, Red Eléctrica de España, que és qui té la titularitat del Punt Sud des de l’any 1982 després que fos transferida desde FECSA, passa per alt les condicions estipulades en la llicència municipal.

Figura 1. Emplaçament de la subestació Punt Sud en els documents de FECSA per a obtenir la llicència de l'any 1975. 

La relació de documents correspon a sis fulls de contingut administratiu de l’any 1977, on l’enginyer municipal informa sobre la sol·licitud de llicència, la notificació de l’acord del Ple a FECSA i el document de rebuda signat pel peticionari. Un any abans, és la mateixa FECSA qui va proposar, en demanar la llicència, les condicions de no construir noves línies aèries d’alta tensió si no estan separades un quilòmetre i mig a cada costat edificat de la població. Posteriorment, el Ple de l’ajuntament es va fer seves aquestes mateixes condicions (Figura 2).

Figura 2. Detall de la sol·licitud de FECSA per a la construcció de la subestació Punt Sud l'any 1976. 

Com a mostra flagrant de l’incompliment, tenim el nou traçat d’una nova i imponent línia aèria que està a punt d’implantar-se i se situarà a menys de cent cinquanta metres del Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell, la masia de Can Grau del Coll (vegeu la Figura 3) i de diversos habitatges que l’envolten del barri de la Rectoria.

Figura 3. Traçat de la nova proposta de línia d'alta tensió i la seva proximitat amb el nucli urbà. S'indica amb un cercle vermell la distància aproximada de 150 m al voltant de la masia de Can Grau del Coll. S'observa com les torres i la línia nova queden a l'interior d'aquest marge. Font: REE. 

Cal ser conscients que aquest plantejament té poc recorregut, ja que enfrontar-se a una prepotent empresa com és REE no deixa de ser una causa perduda. Tanmateix, cal deixar constància que REE, com a successora de FECSA, no respecta les condicions per les quals se li va donar llicència municipal d’obres i activitat, l’any 1977, per bastir la importantíssima i estratègica subestació de Punt Sud.

A tall de conclusió i per a reafirmar l’arrogància de REE, és necessari destacar que, el dia d'avui (març de 2025), diversos col·lectius locals encara no han rebut les contestes de REE a les al·legacions tramitades el gener de 2024 al Projecte d’Actuació Específica (PAE) el qual proposa el desplaçament de la línia elèctrica que passa per l’avinguda Mediterrània.

Tenim protegit el patrimoni beguetà?

Aquesta pregunta ja planava cap al març de 2015, quan es va celebrar a Begues la taula rodona sobre Patrimoni. En aquest acte (vegeu el programa de l'acte, la invitació, la presentació del CEB i la del CIPAG), del qual ja fa més de 10 anys, s’exposava un tema que no estava resolt: volem conservar i protegir el territori? S’ha de dir que ja han passat deu anys d’aquest interessant debat i encara estem igual.

La protecció amb major o menor grau d’interès del Patrimoni és una assignatura pendent que tenim a Begues. En el seu dia, el Pla General d’Ordenació Urbana de 1969 i el de 1982 no esmentaven ni desenvolupaven aquest tema. El vigent Pla General de 1997 és el primer que reconeix la necessitat de preservar el patrimoni, on es llista en un limitat precatàleg d’edificacions i àmbits d’interès. Aquest darrer document urbanístic deixa molt clar que, posteriorment, caldria redactar un Pla Especial que concretés el grau de protecció d’aquests edificis, indrets i façanes a conservar. S’ha de tenir en compte que el precatàleg esmentat tampoc valorava de forma concreta el patrimoni arqueològic, els béns ambientals, els paisatgístics i els del medi natural.

Després de la taula rodona de 2015, el debat es va reprendre l’any 2021 amb la presentació i aprovació inicial del Pla Especial de Catàleg de Patrimoni. Tanmateix, han passat més de tres anys i aquest pla no s’ha desenvolupat i continua encallat, segons l’equip de govern, per motius administratius.

Pèrgola de la Casa Tayadella, la qual no està inclosa en el precatàleg ni en el Pla Especial aprovat inicialment. Elaboració pròpia.

Mentrestant, al Ple Municipal del mes de maig de 2023, el Centre d’Estudis Beguetans va registrar un Prec a l’equip de govern. Entre altres temes, es demanava l’agilització de la tramitació del Pla Especial de Catàleg de Patrimoni, a més que es resolguessin diverses contradiccions que hi havia al document que s’havia aprovat inicialment. 

Davant d’aquest panorama d’incertesa, es pot dir que no tenim gairebé cap bé patrimonial protegit d’una forma efectiva. Només ho estan la Creu de terme de Can Grau del Coll (BOE, 1963), la Cova de Can Sadurní (BCIL, 2009) i la Masia de Can Térmens (MPPGO NÚM 10, 2009). La resta d’elements que estan al precatàleg del Pla General del 97 o a l’aprovació inicial del Pla Especial del Catàleg de Patrimoni no tenen, a hores d’ara, una efectiva i detallada protecció administrativa. Tan sols tenen una referència genèrica de protecció que està provocant, avui en dia, molts dubtes quan es planteja una possible intervenció.

Així doncs, la resposta a la pregunta que ens plantejàvem en un començament és de fàcil resposta, oi?

La Casa Cervelló: Noves aportacions (IV)

L'any 2012 vaig començar la divulgació de fins a tres articles (I, II i III) on exposava els meus coneixements relacionats amb la casa Cervelló de Begues. La recerca em va resultar molt interessant pel fet que l’edificació és un rellevant element arquitectònic dins del context del Moviment Modern de principis del segle XX.

Han passat tretze anys del primer article i, recentment, hem tingut una nova aportació per conèixer amb més detall dades que fins fa poc eren desconegudes sobre Antoni Puig Gairalt, arquitecte d’aquest interessant edifici. Les aportacions venen de la mà de Marta Cervelló, neboda-neta de Puig Gairalt, que en trobar els manuscrits del dietari íntim de l’arquitecte, ha publicat un llibre sobre la seva vida i obra.

Per donar a conèixer el llibre a Begues es preveu un acte de presentació a la biblioteca de la Ginesta.

Com a documents complementaris adjunto la fitxa tècnica (44EA) que es va incloure a l’aprovació inicial del Pla Especial de protecció del Patrimoni (2021) i dos articles periodístics publicats fa poc als diaris ARA (notícia al web i PDF) i Punt Avui (notícia al web i PDF).