Habitatges assequibles a l’entorn de l’Escorxador

La proposta urbanística de bastir tres edificis destinats a encabir 33 habitatges assequibles a l’entorn de l’edifici de l’antic escorxador em permet iniciar un debat que encara no havia tingut cabuda dins del meu blog: l’habitatge de promoció pública.

Al municipi de Begues tenim un exemple molt recent, i encara en tramitació urbanística, que és la Modificació Puntual nº27 del Pla General d’Ordenació Urbana, que planteja donar resposta a una de les figures de planejament que es van definir l’any 1997.

A nivell personal considero que aquest projecte li cal una revisió profunda i és per aquest motiu que a data 19 de març de 2019 vaig presentar unes al·legacions formulant una reorientació que resultaria més indicada. El Centre d’Estudis Beguetans, per la seva banda, també va presentar unes al·legacions que anaven més aviat en la línia del context historicocultural del grup d’habitatges que es veuen afectats. Esperem que aquests dos documents presentats davant l’administració beguetana tinguin repercussió, i és per aquesta raó que a continuació els exposo amb la intenció d’obrir el debat a la resta de la ciutadania.

Imatge 1: Superposició de Modificació Puntual nº27  amb el planejament vigent al document d'Aprovació Inicial (gener 2019). 
Font: Ajuntament de Begues, 2019

Observo que si s’aprova definitivament la Modificació Puntual nº 27 (vegeu Imatges 1 i 2), es podran construir tres edificis independents destinats a habitatges assequibles (al plànols apareixem marcats com a 13hp) que ocupen uns 300 m2 de superfície cadascun d’ells. Cada edifici tindrà planta baixa, pis, espai sota coberta i entenc que encabiran 11 habitatges amb una superfície útil d’uns 60 m2. Aquesta observació la intueixo, ja que no s’ha fet públic cap esborrany de la distribució interior dels habitatges a implantar.

Imatge 2: Perspectives de la Modificació Puntual nº27 al document d'Aprovació Inicial (gener 2019). 
Font: Ajuntament de Begues, 2019

Imatge 3: Cartell de difusió de la sessió informativa
que va realitzar el CEB. Font: CEB

D’aquest tema, l’equip de govern, n’ha fet difusió en alguns butlletins municipals i en un gran cartell publicitari situat al lloc on es preveuen bastir els habitatges. Tanmateix, no ha engegat cap tipus de debat amb la ciutadania. Només l’entitat cultural “Centre d’Estudis Beguetans” va fer una sessió informativa el dia 6 de juliol de 2019 on es va exposar el tema urbanístic que estava sobre la taula i les referències històriques que envolten el lloc.

He de dir que no veig encertada la ubicació dels tres edificis ni la tipologia que es preveu implantar. Entre altres inconvenients observo que es dibuixen tres edificis similars amb posicions diferents, cobertes inclinades amb uns canvis d’orientació que dificulten l’òptima implantació d’equips de captació d’energia solar i els aparcaments comunitaris no es podran encabir dins dels possibles soterranis degut a unes mides molt ajustades. Tot i que semblen d’un disseny innovador, no hi sé veure cap gran avantatge respecte a les que es poden obtenir amb una tipologia convencional i ben resolta d’edifici plurifamiliar.

La meva proposta estaria en aprofitar tota la alineació de façana contínua del camí Ral, on ara hi ha l’aparcament, recuperant i ampliant en alçada la volumetria de l’antic edifici del Teatre Goula (Imatge 4). D’aquesta manera es podria fer un edifici plurifamiliar de tres plantes, encabir-hi tots el habitatges assequibles i no obrir cap vial de 10 metres d’amplada d’accés a la zona verda interior. Si de cas es pot preveure un pas de planta baixa, similar al que hi ha al carrer Major davant de la botiga Agrobegues.

Imatge 4: El Teatre Goula als anys 70. Font: JFB

Crec que aquesta solució de compactar tots els habitatges assequibles en un sol volum és més econòmica, ja que optimitza els accessos, els serveis i es pot encabir de forma racional un aparcament soterrat en un únic edifici. Alhora permetria ampliar l'espai lliure proper a l’edifici de l’escorxador, ja que desapareixeria la edificació 13hp que està dibuixada al carrer Sitges.

Entenc que no s'ha produït un debat seriós sobre el tema dels habitatges assequibles i la ciutadania no ha estat suficientment informada sobre un tema tant important com és el de disposar d'habitatges a curt termini per a les persones més necessitades. 

Encara estem a temps de rectificar. Som-hi!

Aposta pel soterrament de la línia elèctrica de 220kV

Fa pocs mesos s’ha tornat a posar sobre la taula el tema de la línia elèctrica aèria que travessa el nucli urbà de Begues. Aquesta vegada ha estat a informació pública un Estudi d’Impacte Ambiental i un Avantprojecte per modificar el traçat de la línia de transportd’energia elèctrica a 220 kV Penedès-Viladecans, variant zona urbana de Begues.

El mes de maig de 2017 vaig publicar, en aquest mateix blog, un escrit on em posicionava i  alhora defensava de forma raonada la proposta de soterrament. En aquell escrit, s’analitzava el “Document Inicial de Modificació de la Línia Aèria: Variant Zona Urbana de Begues”

Ambdós documents, el de 2017 i el de 2019, formen part de la documentació presentada per Red Electrica Española (REE) per tirar endavant el projecte de modificació de traçat elèctric aeri al seu pas per Begues. 

Un altre document a tenir en compte són les al·legacions que el mes de febrer va presentar un grup heterogeni d'entitats, partits polítics i particulars, el qual d'ara en endavant anomenarem Stop Alta Tensió, que s’ha posicionat a favor del soterrament. De fet, aquest col·lectiu ja es va posicionar amb el mateixos arguments l’any 2017.

Tots aquests quatre documents convé tenir-los en compte per entendre la defensa de la proposta de soterrament que ha presentat Stop Alta Tensió (enllaçats en l'anterior paràgraf) que recomano que llegiu atentament. No és habitual que dins d’unes al·legacions es facin propostes gràfiques molt concretes  adreçades a l’equip redactor de REE.

SOTERRAMENT QUE PROPOSA REE

REE, en el seu “Estudi d’Impacte Ambiental” de 2019, analitza tres alternatives: dues d’aèries i una de soterrament. Les aèries són nous traçats per la zona del Sotarro i la soterrada es per l’entorn urbà.

La opció del recorregut soterrat que dibuixa REE, la qual anomena com Alternativa 3,  és soterrar la línia elèctrica de ponent a llevant (vegeu Imatge 1), pel carrer Noguera, l’avinguda Mediterrània, el carrer Subtinent Aguilar Cordero de Begues Parc, el camí situat al nord del Pi Gros, el carrer Aragó de Can Sadurní, pujar i baixar (amb uns pendents superiors al 10%*) per l’avinguda Mediterrània a prop de l’Ermita de Santa Eulàlia i finalment resseguir el traçat d’aquesta avinguda fins a arribar a Bon Solei II.

És a dir, REE dibuixa una intervenció de recorregut de soterrament que passa per carrers urbans de Begues Parc, fa una llarga marrada per camins al voltant de la zona nord del Pi Gros i alhora també passa per carrers urbans al voltant del turó de Santa Eulàlia.

Imatge 1. (en vermell) Traçat que proposa Red Eléctrica Española pel soterrament de la línia elèctrica de 220kV a l'Alternativa 3 de l'Estudi d'Impacte Ambiental. (en verd) Traçat actual de la línia elèctrica aèria. Font: Red Eléctrica Española

Tanmateix REE no aposta per aquesta proposta de soterrament. Argumenta que és molt car i es decanta decididament pel desplaçament de la línia amb noves torres metàl·liques i cablejat aeri per la zona del Sotarro i les descriu com a Alternativa 1 i 2. Al final de la seva anàlisi, REE es decanta per l’Alternativa 1 i l’equip de govern de l’Ajuntament de Begues hi dona suport.

SOTERRAMENT QUE PROPOSA “STOP ALTA TENSIÓ”

Stop Alta Tensió no vol cap nou desplaçament aeri per la zona del Sotarro. Reivindica la proposta de soterrament que fa a les seves al·legacions.

Imatge 2. Traçats que proposa Stop Alta Tensió com a alternativa a la proposta de Red Eléctrica Española al seu document d'al·legacions i suggeriments. Font: Stop Alta Tensió

Les propostes de soterrament que fa el col·lectiu Stop Alta Tensió les podem observar a la Imatge 2. Una de les propostes (Imatge 3) passaria per soterrar la línia elèctrica aèria a 220 kV que actualment travessa el nucli urbà de Begues pel següent recorregut de ponent a llevant: soterrar el tram sud del carrer Noguera, tot el traçat de l’avinguda Mediterrània de Begues Parc, resseguir el sinuós traçat paral·lel al torrent de can Sadurní fins a arribar a prop de la zona esportiva i en acostar-nos, anar a buscar el camí de Vallirana, resseguir-lo, arribar el camí d’accés a cal Cataquero i enllaçar amb l’avinguda Mediterrània de Bon Solei II.

Imatge 3. Traçat 1 que proposa Stop Alta Tensió superposat a la proposta de Red Eléctrica Española. Font: Elaboració Pròpia

Una segona variant d’aquest traçat, que també proposa Stop Alta Tensió (Imatge 4), seria que en arribar a les instal·lacions esportives passar pel lateral de ponent del frontó municipal fins a arribar a l’avinguda Mediterrània i seguir el mateix recorregut del traçat aeri fins a arribar al carrer Tramuntana de Bon Solei II.

Imatge 4. Traçat 2 que proposa Stop Alta Tensió superposat a la proposta de Red Eléctrica Española. Font: Elaboració Pròpia

Aquesta proposta de traçat soterrat discorre per zones molt planeres, són trams fàcilment accessibles i el recorregut passa pel costat de torrents, camins públics o parterres urbans no asfaltats. Amb la proposta de soterrament que suggereix Stop Alta Tensió s’evitaria el nou traçat aeri que proposa REE pel Sotarro fins a can Grau del Coll, ja que en el seu lloc es mantindria un circuit elèctric a 220 kV soterrat per la zona urbana del poble i perquè l’alternativa de Stop Alta Tensió evita passar per molts carrers asfaltats i aconsegueix evitar pendents superiors al 10%.

DESCONNEXIÓ PARCIAL ENTRE SUBESTACIONS

Durant aquests darrers anys una de les dificultats tècniques que s’havien argumentat per no substituir el traçat aeri per un de soterrat utilitzant el mateix recorregut estava en la impossibilitat de poder treballar i construir alhora la nova línia soterrada per sota on hi ha una línia aèria en funcionament. Ara observem que aquesta dificultat tècnica ha quedat superada si tenim en compte que tècnicament es podrà fer una desconnexió parcial i un desmuntatge previ de la instal·lació aèria entre les subestacions de Vilafranca i la de Viladecans.

Ho veiem reflectit a la pàgina 6 del Document de Síntesi de l’Estudi d’Impacte Ambiental de la transformació a doble circuit de la L/220kV Mangraners-Begues que diu el següent:

En este caso, y tratándose de la sustitución de una línea existente que, en gran parte, mantiene su trazado actual, se deberá compaginar la actividad de desmontaje de la línea actual con la actividad constructiva de la nueva instalación.

El aprovachamiento de la mayor parte del trazado existente, lo que implica un desmontaje previo de la instalación, es unicamente viable en este caso debido a que existen apoyos intermedios desde la red de 400kV, que permiten acometer la obra por tramos entre subestaciones. Esta posibilidad no se da en otras circunstancias de la red de transporte y supone una mayor dificultad tècnica en cuanto a la operación del sistema eléctrico, pero se considera una medida ambiental de gran calado, por lo que fue recogida en el proceso de consultas prèvia del anterior trámite ambiental.

Per tant, es pot soterrar la línia aèria pel mateix recorregut actual de l’avinguda Mediterrània i no cal posar un nou cablejat aeri que passi pel sòl no urbanitzable del Sotarro i el seu entorn agrícola i forestal.

CAMINS

A més a més, amb el traçat soterrat que proposa Stop Alta Tensió que segueix paral·lel al torrent de can Sadurní des de Begues Parc fins a la zona esportiva i pel camí de Vallirana, es podrien recuperar alguns camins històrics que estan en desús. Alhora aquest fet seria un bon incentiu per condicionar antics marges de pedra seca que hi ha al seu entorn immediat.

Els camins habilitats, a part de protegir i possibilitar el registre superficial del cablejat soterrat, serien practicables per a vianants i bicicletes com a recorreguts lúdics. Seria un símil a com s’utilitzen i gestionen els camins d’accés al manteniment a les torres metàl·liques al llarg dels traçats elèctrics aeris escampats per tot el territori europeu i que molts d’ells estan situats dins de propietats privades. Nosaltres, al municipi, tenim molts d’aquests exemples a prop de cada peu de torre metàl·lica.

CONCLUSIÓ

S’entén que el soterrament que proposa Stop Alta Tensió és la solució més raonable al problema que tenim plantejat. El cost econòmic de soterrar segurament serà superior a l’aeri, però no gaire més car. El cost mediambiental que comporta el desplaçament aeri que proposa REE és infinitament superior.

_________________________________________________________________
Nota

* Superar el cablejat soterrat el 10% de pendent no són recomanables. Vegeu la pàgina 92 del EIA "Las prescripciones de cables entre trazados subterraneios en pendiente son que no se supere de manera prolongada y continua un 10%"

Clicant als següents enllaços podeu accedir a versions de més resolució de la Imatge 3 i la Imatge 4, que corresponen als traçats que proposa Stop Alta Tensió superposats als de REE.

Joan Antoni Solans, referent del PGOU de Begues de l'any 1997

Aquests dies hem conegut la mort de Joan Antoni Solans, arquitecte de 77 anys, que va ser Director General d’Urbanisme durant la dècada dels anys 80 i 90 del segle passat.

La Vanguardia, 2 de setembre de 2019

La Vanguardia, 3 de setembre de 2019

La Vanguardia, 4 de setembre de 2019

Pels que no en teniu referències d’aquest professional, us faig saber que a meitats dels 90 es va donar a conèixer a Begues per tal de vetllar i aconseguir que la Revisió del Pla General que s’estava elaborant no sortís de mare.

Va ser gràcies a la seva contundent intervenció que es va reconduir una proposta de planejament excessivament expansionista que havia promogut i aprovat provisionalment l’equip de govern de Begues Actiu.

La proposta que va avortar en J.A. Solans preveia una variant desplaçada cap al sud i preveia un traçat que arribava fins a la nova depuradora passant molt a prop del Pou de glaç. També plantejava la qualificació de sòls urbans on no es donaven les condicions per ser-ho.

Per tal veure gràficament el que esmento, adjunto a continuació una plana de l’edició especial del Butlletí Municipal d’agost de 1996. Allí es publicava una comparativa entre la proposta de Martínez Tomás de l’any 1993 (rebutjada per l’equip de govern de Begues Actiu) i la que preveia Begues Actiu l’any 1996.

Butlletí de Begues, Especial PGOU, nº7. Agost 1996 

És a dir, el Pla que proposava l’equip de govern de Begues Actiu plantejava ampliar el sol urbà i disminuir el sòl no urbanitzable que ens envolta.

Avui, vint i dos anys més tard, podem estar agraïts de la determinació de J. A. Solans en redibuixar, redactar i reconduir personalment el Pla que ara tenim i va rebutjar la proposta de Pla que havia redactat l’equip de govern de Begues Actiu. La seva actitud fiscalitzadora, com a director general d’urbanisme, va desfermar la ira de l’equip de govern i va ser objecte de grolleres mostres de rebuig.

Tot i això, crec que la seva intervenció va ser encertada, ja que els col·lectius locals que ens movíem a la oposició i les recomanacions de les administracions sectorials no varen ser escoltats per un equip de govern que va actuar amb molta prepotència i amb poca transparència informativa.

Escrit d'opinió no publicat al Butlletí Municipal, Jordi Dolz, 1998

Gràcies a ell tenim aquesta contenció de sòl urbà i urbanitzable, que ens hem de conjurar per mantenir i, si cal, anar més enllà per tal de revisar els plans urbanístics ja aprovats i pendents d’executar.

Plànol del Pla General d'Ordenació Urbana de 1997, vigent a 2019. Direcció General d'Urbanisme

(Per a una major resolució del PGOU de 1997, cliqueu en aquest enllaç i dirigiu-vos a l'apartat Plànols d'Ordenació i al document 2. Sòl urbanitzable)

L’emergència climàtica, la contenció del creixement en extensió, la compactació dels sòls urbans, etc., són temes que va iniciar en J. A. Solans per a Begues i proposo que seguim el seu exemple.

Que descansi en pau!

Red Eléctrica Española (REE) no afronta amb determinació el pas de l'Alta Tensió per Begues

Al Ple Municipal de principis d’octubre de 2016 es tornava a posar sobre la taula el tema de les línies elèctriques i s’anunciava que hi havia una nova proposta d’intentar recuperar la idea del 2006 per desplaçar cap al nord la línia aèria de simple circuit a 220kV Penedès-Viladecans que creua el nostre nucli urbà.

La notícia va ésser analitzada pel grup local de ERC i amb els pocs documents que es tenien sobre la nova noticia, es va divulgar una primera valoració a finals de desembre de 2016 a la seva web.

   

Passat més de sis mesos d’aquell Ple i havent aprofundint en el document “Modificació de la línea aèria de transport de energia elèctrica a 220kV Penedés-Viladecans: Variant zona urbana de Begues” (que recentment s’ha posat a informació publica: Enllaç 1 i Enllaç 2), observo que la proposta de desplaçament no està prou ben justificada ni raonada. Crec que la opció del soterrament per les zones urbanes és també una opció a tenir en compte i que s’ha de saber valorar.

Traçats elèctrics que actualment creuen el terme municipal de Begues en un context supramunicipal. Font: REE

De la lectura d’aquest document es dedueix que els efectes mediambientals que provoca el desplaçament de la línia aèria cap al nord són molt rellevants. Amb la implantació de la nova infraestructura elèctrica aèria que proposa REE, s’afecten i es malmeten els espais forestals que envolten el Montau, la Beurada, el Sotarro, la plana de l’Alzina i la Roca del Barret. A més, el redactat i conclusions d’aquest document no és imparcial i deixa molt mal parada la possible opció del soterrament de part de la línia al seu pas per la zona urbana de Begues, fent servir uns criteris econòmics que no apareixen justificats o argumentats en tot el document.

També s’ha de tenir en compte que REE té redactat, des de l’any 2010, un estudi d’impacte ambiental del projecte de “Transformació a doble circuit de la línia de 105km a 220kV Lleida-Begues”, on es proposa una important millora de la capacitat de transport de la tensió del cablejat, ja que es preveu la substitució de l’actual simple circuit a 220kV per un nou doble circuit a 220kV. Si analitzeu el traçat que apareix en el document de 2010, observareu que forma part del mateix recorregut que fa la línia a simple circuit a 220kV que actualment travessa el terme municipal de Begues des del Penedès fins a Viladecans.

Detall de les infraestructures elèctriques en el projecte de modificació proposada. Font: REE

Aquesta important aposta per millorar la infraestructura elèctrica, de 105km de recorregut beneficia als interessos econòmics i logístics de REE, al aprofitar les torres amb el seus accessos ja existents de la línea de Lleida-Begues i amb modificacions o desplaçaments del traçat en alguns municipis, s’hi afegeix un nou cablejat de doble circuit que permet a REE incrementar substancialment el transport de la tensió elèctrica.

A Begues el traçat crea un conflicte que no està ben resolt, ja que el nostre poble és l’únic municipi on la línia elèctrica travessa un important tram de nucli urbà consolidat. L’estudi de 2010 proposa un traçat que al arribar a la pedrera d’Olesa es parteix en dos circuits, un circuit per ascendir fins el punt Sud dels del Montau (no acaba d’entrar al terme municipal, sinó que voreja el Montau pels municipis d’Olesa i Vallirana) i l’altre circuit que manté el traçat actual dins del nucli urbà de Begues.

Amb tot això, es planteja un tema sense resposta clara: en arribar el nou cablejat al punt Sud, què farà allà aquest increment de tensió que aporta aquest nou cablejat de simple circuit a 220kV? Cap a on es redistribuirà? En els documents exposats a informació pública per REE, no s’aclareix aquest tema.

El cablejat vell de simple circuit que travessa Begues i arriba a Viladecans no es modifica i manté el seu traçat i tensió. D’aquesta manera, el traçat dels 13km Begues-Viladecans, serà l’únic tram que quedarà sense la millora i la substitució del cablejat vell per un de nou. No s’acaba d’entendre el per què no es renova la totalitat del nou cablejat de simple circuit a 220kV fins a Viladecans, ja que aquests 13km no inclosos en l’estudi també formen part del recorregut d’infraestructura i de transport elèctric d’una línia que porta més de 50 anys en funcionament. Almenys això és el que se sobreentén de la lectura pel projecte de REE de 2010. 

Dedueixo que REE, al no voler afrontar el tema del soterrament per la zona urbana de Begues i veient les dificultats que trobarà en el compliment de la normativa ambiental d’un desplaçament, tant cap al nord com cap al sud, fa l’aposta estratègica de finalitzar una de les dues línies de doble circuit al punt Sud de Begues i no intervé ni millora la que travessa Begues a fins a Viladecans.  

Aquí es on entra en joc l’oportunitat que REE, amb el provable suport de l’equip de govern municipal i part de la oposició, faci l’aposta del desplaçament del nou traçat cap al nord pel costat nord–oest (els Casals-Montau-punt Sud) dins del nostre terme municipal i que posteriorment es complementi la creació d’un nou i complex traçat aeri pel costat nord-est (Punt Sud-Sotarro-Beurada-Alzina-Roca del Barret) del recorregut fins arribar a Viladecans. REE serà la gran beneficiada a mig-llarg termini i els ciutadans de Begues tindrem una altra nova i gegantina infraestructura elèctrica aèria al costat nord del nostre terme municipal.

Per tot plegat, aposto pel soterrament parcial del nou cablejat de simple circuit a 220kV al seu pas per les zones urbanes de Begues i que el seu cost l’assumeixi en molt bona part REE, que és l’empresa que en surt beneficiada de la important transformació d’una obsoleta línia elèctrica de simple circuit a 220kV a una nova línia de doble circuit a 220kV amb un recorregut total de més de 100km. entre Lleida i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.