Fa cent anys a Begues (II): L'any 1925

BEGUES POSA LLUM A LA FOSCOR

Fins fa cent anys al poble de Begues no hi havia electricitat i, quan es feia de nit, tot restava a les fosques. A part de l'ocasional claror de la lluna, només hi havia la llum de la llar de foc, de les espelmes, dels llums de carburo, d’oli i de petroli.

 

Tot va començar a canviar el dia 29 de setembre de 1923. En aquella data es va formalitzar un contracte entre la Junta municipal de l’Ajuntament de Begues i Luís Huguet que actuava com a concessionari-propietari de la Central Elèctrica de Gavà “La Electra del Llobregat”. Així doncs, s’acordava subministrar fluid elèctric d’alta tensió (11.000/220 V) al poble de Begues, ja que Gavà tenia electricitat des de l’any 1910 pel subministrament que li proporcionava l’electrificació de la línia de ferrocarril. Al contracte es preveia subministrar electricitat a on en aquell temps hi havia població agrupada: Carrer Major, Raval d’en Martí, carrer Santa Eulàlia, carrer Sant Eudald, carrer Sant Domènech, carrer Sant Jaume, barri de Cal Vidu, barri de la Rectoria i el barri de la Barceloneta.

 

Malgrat tot, el compromís no es va arribar a complir, ja que el concessionari no va fer els deures que s’havia compromès: col·locar una línia elèctrica de transport, postes, palometes i cablejat entre Gavà i Begues. L’any següent, “La Electra de Gavà”, va traspassar la concessió a la companyia “Riegos y Fuerza del Ebro” que sí que va fer els deures. Ho va fer, però, fent la connexió per Torrelles de Llobregat, i no des de Gavà, ja que aquesta població veïna també tenia electricitat des de l’any 1921 provinent de Sant Vicenç dels Horts que comptava amb electricitat des de principis del segle XX a causa de l’electrificació de la línia de tren.

 

Tot i l’enrenou administratiu i econòmic que hi va haver, l’electricitat va arribar a Begues l’any 1925. Aquest fet està documentat el novembre de 1925, quan es paga una factura a un novell electricista local per posar electricitat a l’edifici de l’ajuntament.

 

Adjunto els plànols de traçat que es van tramitar per portar la línia aèria d’electricitat entre Torrelles i el barri de la Barceloneta. És interessant observar atentament el traçat (Figura 1) que feia aquesta línia per la zona forestal entre les dues poblacions i el recorregut per la zona urbana de Begues, que amb el temps s’ha anat suprimint. 

Figura 1. Traçat de la primera línia elèctrica entre Torrelles i Begues. Cliqueu aquí per a una major resolució (recomanat). Font: Riegos y Fuerzas del Ebro, aconseguit gràcies a Xavier Parellada.

Poc després, l’any 1927, la línia elèctrica va tenir continuïtat fins a Olesa de Bonesvalls (Figura 2). El projecte i plànols de traçat tenen el mateix format. En aquest cas, enllaça el barri de la Barceloneta fins al nucli d’Olesa de Bonesvalls i el barri de l’Hospital.

Figura 2. Traçat de la primera línia elèctrica entre Begues i Olesa de Bonesvalls. Cliqueu aquí per a una major resolució (recomanat). Font: Riegos y Fuerzas del Ebro, aconseguit a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Aquesta possibilitat de disposar d’electricitat als edificis i espais públics, i al fet que en aquells anys es va començar a posar reg asfàltic a la carretera que ens connecta amb Gavà, va afavorir a un creixement exponencial d’edificacions que mai s’havia produït a Begues. En 10 anys (1925-1935) es van construir més de 50 habitatges nous.

 

Un gran canvi. Fa precisament cent anys.

Repercussions econòmiques d'una proposta urbanística mal dissenyada (I)

Els errors de disseny detectats l’any 2019 a l’aprovació inicial de la Modificació Puntual nº 27 del Pla General (MPPGO 27) entorn de l’Escorxador i que no es van corregir a l’aprovació definitiva (Figura 1), han agreujat les dificultats de tipus econòmic per trobar una entitat que vulgui construir i gestionar els futurs 33 habitatges de protecció oficial i els seus aparcaments.

Figura 1. Plànol d'ordenació de l'aprovació definitiva. Font: Ajuntament de Begues.

Aparcament. Ocupació de part de la zona verda com a aparcament soterrat.

L’equip de govern municipal ha estat incapaç d’afrontar de forma assenyada al tema dels edificis per a habitatges protegits. Des de l’any 2019 hi ha un problema de disseny, i alhora econòmic, per encabir els aparcaments soterrats i observo que la barroera solució escollida ha estat la d’ocupar parcialment el subsol de la projectada zona verda.

 

Les normes urbanístiques del Pla General, vigents des de l’any 1997 (fa 28 anys), són molt clares per preveure aparcaments a les noves construccions d’habitatges. Tot i això, a la MPPGO 27, aprovada definitivament l’any 2020, l’equip de govern no va canviar el disseny ni les mides dels edificis projectats inicialment. Així doncs, no es possibilitava encabir els reglamentaris aparcaments sota de les finques.

 

Entenc que, en part, aquest problema de disseny i mides ha motivat que INCASÒL rescindís, de mutu acord amb l’ajuntament, el Conveni de 2023 sobre quatre finques municipals (Conveni i Rescissió Conveni). Actualment, tenim sobre la taula una nova oferta de la cooperativa EL CELLER que fa l’aposta sobre tres finques municipals per construir i gestionar habitatges de cessió d’ús amb la modalitat de cooperativa i on els aparcaments ocuparan una part del subsol de la zona verda.

 

 

Habitatges. Canvi en la fórmula de gestió dels d’habitatges: de “protecció oficial de lloguer assequible” a “habitatge de cessió d’ús de règim cooperatiu”.

 

La novetat més rellevant que aporta el Conveni amb la cooperativa EL CELLER és la proposta de “cessió d’ús dels habitatges de règim cooperatiu” en lloc dels “habitatges protegits de lloguer assequible”. Aquest darrer terme és precisament el que correspon als 18 habitatges de promoció pública que ja es van construir l’any 2009 al carrer Santpere.

 

La nova fórmula de cessió d’ús per accedir als habitatges, coneguda fa un parell de mesos, és molt diferent de la que l’equip de govern ens han dit des de l’any 2019, el qual esmentava reiteradament que els habitatges serien de protecció oficial i de lloguer assequible. D’aquesta manera, amb aquest canvi de gestió es donarà prioritat a persones que siguin sòcies d’una cooperativa. Per tant, podem assumir que les aportacions econòmiques per accedir als habitatges protegits s’incrementaran substancialment. D’un lloguer mensual aproximat d’uns 500,00 € passaria a una, fins ara, quota mensual desconeguda la qual no apareix de forma específica ni en l’estudi econòmic ni en cap documentació presentada fins al dia d'avui.

 

Alternatives

 

Entenc que tot plegat genera incertesa davant d’un tema que no ha estat a l'altura d’una gestió eficient dels interessos públics, com és el de facilitar l’accés a l’habitatge per a col·lectius que necessiten un lloguer assequible.

 

L’equip de govern vol consolidar la relació amb la cooperativa EL CELLER tot i que la tramitació és enrevessada. Una alternativa per abaratir costos (i maldecaps amb la zona verda i tot el que en deriva) seria el canvi del disseny dels edificis, tornar a fer una nova modificació puntual del Pla General a l’àmbit de l’Escorxador, modificar el projecte d’urbanització, el projecte de reparcel·lació, fer una nova inscripció de les finques al registre de la propietat i iniciar una nova licitació per a la construcció d’habitatges protegits. Un plantejament complex que crec que segurament serà inacceptable per part de l’equip de govern municipal.

 

S’ha de tenir en compte (tal com podeu veure més desenvolupat en els articles indexats més avall) que el fet de proposar tres edificis independents encareix substancialment la viabilitat econòmica de la modesta promoció de 33 habitatges i els seus aparcaments soterrats. Tot plegat per la tossuderia de no corregir els errors de disseny que es van detectar l’any 2019.