diumenge, 5 de febrer del 2012

Carlo Scarpa (1906-1978)


La fotografia que adjunto correspon a la vista d'una sala de la Galeria regional de Sicília a Palermo, on hi ha un treball museístic que va realitzar en Carlo Scarpa, arquitecte i dissenyador italià, durant els anys 1953-1954. En aquest cas es pot veure la intervenció en un conjunt de tres columnes on es ressalten les bases i els capitells clàssics amb la ajuda de un entramat de peces metàl·liques 
contemporànies.

El fet d'insistir en el tema que vaig divulgar el mes de setembre ve motivat pel fet que aquest magnífic exemple de intervenció en el patrimoni només el coneixia en fotografies de blanc i negre. Al trobar una imatge en color,  aprofito la oportunitat per penjar-ho com a complement del que vaig exposar.

Podeu trobar informació sobre aquest arquitecte italià a la Viquipèdia

Febrer de 2012








dissabte, 4 de febrer del 2012

Sota la font


Principis del segle XX.


La plaça de Camilo Riu, situada al bell mig del poble de Begues i al costat de ponent del edifici del Petit Casal va esser inaugurada el 5 de juny de l'any 1949. A principis del segle XX en el seu lloc hi havia cinc modestos edificis. Cal Tafatans, que estava al costat del Petit Casal, desprès hi havia una casa del Comú que estava llogada com a magatzerm i que també servia de garjola, el següent era l'edifici de l'antic Ajuntament, l'altre era l'escola pública amb escales d'accés exteriors i al final hi havia uns porxos de cal Romagosa que donaven a la Rambla i a la riera de l'Alzina.

A les fotografies de principis de segle XX es poden veure els quatre edificis. Els porxos de cal Romagosa, que no es veuen en aquestes dues primeres imatges, estaven reculats del Cami Ral. Les edificacions entre mitgeres i els porxos eren de mida petita i als anys 30 estaven en molt mal estat de conservació. A finals de l'any 1936 els responsables municipals van acordar enderrocar-los i van deixar els solars lliures d'edificis amb un pou al mig. Al cap de poc temps, tot aquest espai va esdevenir de titularitat pública.
           .
A l'any 1947 l'administració local es planteja cobrir la riera de l'Alzina des del passeig de l'Església fins a la Rambla i aquí és on entra el Sr. Camilo Riu que, com a mecenes, va accedir a costejar les obres de cobrir la riera i alhora urbanitzar tot aquest espai urbà. A les Actes dels Plens d'aquella època es deixa constància de forma molt efusiva la gratitud que van mostrar els gestors municipals i la ciutadania local vers el mecenatge. Per aquest motiu se li va dedicar el nom de la plaça. 



Les següents fotografies estan preses des del mateix lloc i es pot veure el curs natural de la llera de la riera a principis de segle XX i l'estat que tenia la plaça amb la riera coberta a principis dels anys 50. Dels dos magnífics exemplars d'arbres que es veuen només queda la alzina, el roure es va morir i va ser retirat als anys 60. A la primera imatge es poden veure els porxos de cal Romagosa, que estaven quasi bé a tocar la riera.







La urbanització de 1949

No he trobat documentació gràfica del projecte d'obres per urbanitzar la plaça i cobrir la riera, tot hi que hi va haver el tràmit administratiu d'un pressupost per fer la obra. Aquesta documentació seria de gran utilitat per poder saber quina era la idea i el disseny original del espai a ordenar. Hi ha qui m'ha comentat que no hi va haver projecte i que tot plegat va ser una manifestació de les bones practiques constructives dels paletes locals que es van engrescar en dignificar aquest indret urbà.

S'ha de tenir en compte que tota la obra de la plaça té un interès formal que identifica i caracteritza una determinada època en la història del poble de Begues. En aquella època es canalitza, s'endega i es cobreix un tram de la riera de l'Alzina i en conformar el terra del nou espai públic es creen dues plataformes a diferent alçada i sensiblement diferenciades per materials i elements de mobiliari. 

La plataforma superior està situada sobre la llera de la riera que es cobreix amb un doblat de peces ceràmiques, es posa un paviment dur de rajoles, s'habilita un abeurador, s'engalana amb una pèrgola i es col·loquen bancs de pedra artificial. La plataforma inferior, que envolta la font amb la làmina d'aigua, té un paviment tou de sorra i grava emmarcat per paviments i murs de pedra picada que amb diferents alçades i formes que resolen els elements de mobiliari i d'ornamentació.


Per a donar forma a aquest conjunt s'utilitza, preferentment, la pedra calcària de Begues. La pedra local, treballada pels paletes, es fa servir per fer el mur del abeurador, els bancs, la caseta d'accés al soterrani, els suports dels fanals de fundició, els murs perimetrals, les lloses dels paviments i els graons de les escales. Bona part de les pedres van ser extretes de petites pedreres situades molt prop del poble. Una estava al costat de la Creu del Joncar i l'altra a l'indret de la Guardiola, a tocar del puig de la Clota. 


Observant atentament tot el conjunt i els detalls de l'encaix de les pedres s'ha de dir que la feina artesana feta per aquells operaris locals va marcar l'inici del aprenentatge d'un col·lectiu de picapedrers que durant els anys 50-70 va anar perfeccionant el treball de la pedra fins a arribar a encaixar amb notable precisió les pedres treballades. 

Les obres de la plaça van ser encarregades al paleta Tomàs Grau i en aquella època de la postguerra la construcció de la plaça va tenir importants repercussions econòmiques per a un bon grapat de beguetans que hi van treballar......Entre altres, hi havia el Meliton, l'Urpià, el Motis i el Torramorell.

El soterrani, el pou i la font.

Sota la làmina d'aigua i els tres sortidors de la font hi ha un petit soterrani d'instal·lacions. La porta i la escala d'accés a aquest espai soterrat està estratègicament camuflada a la part posterior de la caseta on està el banc i la placa amb l'any de la inauguració amb un gravat de baixrelleu.

Aquest espai soterrat es va construir per fer accessibles i registrables els estris i elements  que faciliten el funcionament i el manteniment de la font. S'ha de tenir en compte que en aquell temps, l'aigua s'havia de extreure del fons del pou amb una bomba elèctrica que la pujava fins a un dipòsit ubicat a prop del sortidor i una vegada en aquest recipient hi havia una segona bomba  que s'encarregava que l'aigua sortís a pressió pel sortidor. A més hi havia un grup de focus lluminosos amb un joc de vidres de colors que intentaven engalanar el conjunt de la font. Aquesta petita infraestructura i els elements constructius que la conformen està resolta d'una forma molt senzilla i ordenada que no deixa indiferent a hom qui la visita.  

El pou és de poca  profunditat i s'alimenta del aigua que es filtra del nivell freatic de la riera de l'Alzina que passa molt a prop seu. Tot el pou està revestit de peces ceràmiques al igual que tots els paraments verticals i de sostres que conformen el corredors i les dues estances soterrades.

La font tenia pretensions, ja que hom diu que hi va intervenir en Carles Boïgas, l'enginyer que va dissenyar la font màgica de Montjuïc.... Jo crec que no vàren arribar tant lluny però la feina feta va ser molt digna. 

Proposta de remodelació de l'any 2000

L'any 1999 l'Ajuntament va convocar un concurs obert per escollir un avantprojecte de remodelació i ampliació de la Plaça Camilo Riu i el seu entorn. Una vegada escollit el guanyador del concurs, es va fer un projecte que contemplava una intervenció de reforma integral de la Plaça Camilo Riu i la urbanització de la Plaça de l'Ateneu. Aquest projecte no es va portar a terme. Hi va haver una oposició generalitzada a la proposta de enderrocar la plaça, ja que no es tenia en compte el llegat i la memòria històrica que representava aquest indret per a molts dels veins del poble. 
Poc temps després es va encarregar a uns altres tècnics l'acondicionament de la Plaça de l'Ateneu i es va deixar en suspens la intervenció a la Plaça Camilo Riu. Tot i així es va enderrocar la pèrgola situada sobre el traçat de llera de la riera. 

Estat actual

En el pas dels temps s'ha anat deteriorant aquest espai urbà i els elements que inicialment el conformaven. La font amb les seves lluminàries de colors, els parterres que inicialment delimitaven la làmina d'aigua, la peanya amb els angelets i les flors, les lletres  amb altrelleu on constava el nom de la plaça, la pèrgola, els fanals de fundició..... tot s'ha anat fent malbé.
Faig l'aposta per fer quelcom i rehabilitar d'alguna manera aquest espai, recuperant els elements que es puguin aprofitar i creant-ne de nous, si cal, per tal d'evidenciar el pas natural del temps.



Les fotos antigues provenen del fons documental del Centre d'Estudis Beguetans, de l'Arxiu fotogràfic Zerkowitz,  de Jordi Guasch i de la familia Romagosa-Mas de les Valls. 
Les dades cronològiques provenen de les Actes dels Plens municipals de març, agost, setembre i octubre de 1947, octubre de 1948 i juny de1949. Aquestes Actes estan penjades a la web de l'Ajuntament a la secció de Arxiu Històrics.
No he pogut incloure fotografies de l'interior del soterrani, ja que els responsables del govern municipal, tot i la meva reiterada insistència, m'han denegat la autorització per fer fotografies al seu interior.




Febrer de 2012






diumenge, 4 de desembre del 2011

Centre Cívic: projecte, obra i economia. (II)

      
Antecedent                                                                        
En els darrers butlletins municipals i a la pàgina web de ICV s’ha exposat el posicionament de ICV sobre la situació creada durant la construcció del Centre Cívic i on s’incidia en que les obres s’havien de continuar executant seguint els paràmetres que es varen aprovar en licitar la construcció del edifici. A principis d’any, constatant el retard i el alentiment dels treballs, el govern liderat per ICV, va iniciar dos expedients sancionadors a l’empresa constructora per incompliment de contracte.   

Al butlletí municipal de novembre l'Alcaldessa ens fa saber que s’ha formalitzat un acord per continuar les obres i també es dóna publicitat a la empresa constructora per tal que pugui exposar el seu posicionament sobre el tema.

Acord                                                                                
Pel que fa a l'acord entre l'Ajuntament i la constructora, entenc que no cal cap tipus d'entesa. S’han de continuar les obres i complir els paràmetres de la licitació. El projecte amb tota la seva documentació gràfica i escrita està correctament redactat i la empresa va tenir temps suficient d’estudiar-ho abans d'assumir les obres. Va ser l’empresa constructora per decisió pròpia qui va decidir realitzar les obres amb determinades condicions. Els dubtes en els capítols pendents d’execució, tal com esmenta l’Alcaldessa, no son la causa del retard.
En el decurs de l’obra, de juny de 2010 a abril de 2011, les incidències tècniques varen ser de poca entitat si tenim en compte que és una obra d’envergadura. Per tal d’afrontar els temes d’ordre tècnic es va posar de manifest la modèlica professionalitat dels arquitectes directors: Calderon, Folch, Sarsanedas i Arbeloa.
Relacionat amb els recursos de reposició, no s’entén que s’arribi a un acord si queden pendents dos recursos interposats per la empresa. Primer, i abans de qualsevol acord, la empresa els ha de retirar i després l’Ajuntament ha de resoldre l’expedient sancionador iniciat a principis d’any.

Empresa                                                                                       
Sobta que, al butlletí municipal, el primer escrit després de l’editorial, sigui el posicionament d'intencions d'una empresa privada sobre el tema de la més important obra d’equipament públic que s’ha fet mai a Begues. A més aquest escrit precedeix el que subscriu l’Alcaldessa.
Rellegint l’escrit s’observen expressions com ... solventadas las diferèncias tècnicas.... y por el bien estructural y estético...... s’acorda que les obres ja poden continuar. Aquestes afirmacions no s’ajusten a la realitat ja que les diferències tècniques han estat i són totalment resolubles dins del procés normal d’execució de l’obra, ja que el projecte està correctament elaborat.  Pel que fa a l’estructura i al disseny cal fer notar que l’obra estructural està totalment acabada fa mesos i el disseny ja ha quedat clarament definit en el projecte que es va aprovar. El problema no és tècnic ni estètic, és econòmic.

Economia                                                                                          
A la empresa no li surten els comptes econòmics que va pactar i vol “carregar les neules” a suposades diferències tècniques.
El preu que l’empresa va ofertar per fer l’obra que va sortir a licitació va ser de 4.500.000 €. Altres empreses també van fer ofertes econòmiques similars i varen ser descartades perquè Corelia oferia, entre altres millores, un termini d’execució de 12 mesos i un llarg període de garantia de l’obra construïda.
Per respecte a les altres empreses que també van ofertar i que van quedar en segon i tercer lloc, Corelia ha d’acceptar les regles del joc econòmic.
Al final del article del bullletí de novembre, Corelia esmenta que ...intentando  que ninguna de las dos (partes) salga perjudicada...... El que tinc clar és que qui no ha de sortir perjudicat és el poble de Begues.

Nota:                                                                                          
Podeu veure més informació relacionada amb aquest tema a la web de ICV de Begues i a la secció de butlletí municipal del mes de novembre de 2011.

La foto que acompanya aquest escrit capta el moment on les creuetes metàl·liques que conformen els capitells del pilars es confonen amb les branques del roure.... La imatge intenta avançar-se a la proposta del projecte on les branques del roure s'endinsaran per sobre de l'edifici......

6 de novembre de 2011

dissabte, 3 de desembre del 2011

Les obres del Centre Cívic (I)

                                                
Els escrits d'aquesta secció fan referència als edificis que s'estan construint a nostre municipi. Intenten donar una visió del temes inherents al que comporta la construcció, abastant totes les seves vessants, sigui de conveniència o oportunitat, projectuals, estilístiques o econòmiques. 

Les obres per construir el Centre Cívic i Biblioteca es van iniciar el dia 6 de juliol de 2010 i la empresa adjudicatària va ser Corelia S A. del grup APIA XXI amb seu a Santander, que va acceptar un plec de condicions on entre altres coses es comprometia a realitzar totes les obres per un import de 4.500.000 € en un termini de 12 mesos.
La obra havia  sortit a licitació per un valor de contracte 6.425,000 € per tal de bastir 3.900 m2 de superfície construïda i 1.900 m2 d’urbanització. Durant el procés de licitació de les obres es varen presentar quasi 30 empreses i la renyida per els primers llocs va estar molt igualada en dades econòmiques. El que va fer decantar l’elecció de Corelia va ser els terminis i la garantia.
Les obres, fins el mes de març de 2011, s’han realitzat amb  normalitat amb un retard dels terminis, ja que no s’estaven respectant escrupolosament.
És a partir del mes d’abril que l’empresa constructora, davant d’una situació econòmica adversa per als seus propis interessos econòmics, planteja al Ajuntament algunes propostes de millores per fer a l’edifici i que no son acceptades per el equip de govern liderat per ICV, ja que l’objectiu és enllestir l’edifici en els termes i continguts que es van acordar en el seu dia.
Davant d’aquest posicionament de l'Ajuntament,  la empresa va anar alentint el ritme de construcció fins a la aturada quasi total que s’ha produït durant aquest estiu.
A principis de juliol la totalitat de la estructura estava realitzada, el paviment interior estava acabat i la impermeabilització de les cobertes estava enllestida. Això representa econòmicament quasi un total del 40% de l’obra. En termes generals falten els tancament, les instal·lacions  i els acabats.

Notes:                                                                                           
Podeu trobar molta informació a la web de ICV de Begues i a la web del Ajuntament i en concret  a la secció de Obres on està penjat el projecte del Centre Cívic i també al projecte del mobiliari de la Biblioteca.

La fotografia que acompanya el text var ser feta a finals de l'any 2010 en els moments en que s'estaven bastint els singulars pilars metàl·lics que han de sustentar bona part del edifici. La imatge va ser presa en uns moments irrepetibles i capta la relació entre els pilars i el magnífic roure que s'intenta preservar, el diàleg entre els pilars totalment despullats i el roure sense fulles, la competència amb la verticalitat i alçada d'un element vegetal i un d'artificial, la escultura viva i la morta...... Durant la seva construcció, la estructura de l'edifici ja delatava la qualitat formal que tindrà una vegada estigui acabat l'edifici. Espero que el projecte inicial no perdi el nord.


5 de novembre de 2011