Centre Cívic: projecte, obra i economia. (II)

      

Antecedent                                                                        

En els darrers butlletins municipals i a la pàgina web de ICV s’ha exposat el posicionament de ICV sobre la situació creada durant la construcció del Centre Cívic i on s’incidia en que les obres s’havien de continuar executant seguint els paràmetres que es varen aprovar en licitar la construcció del edifici. A principis d’any, constatant el retard i el alentiment dels treballs, el govern liderat per ICV, va iniciar dos expedients sancionadors a l’empresa constructora per incompliment de contracte.   

Al butlletí municipal de novembre l'Alcaldessa ens fa saber que s’ha formalitzat un acord per continuar les obres i també es dóna publicitat a la empresa constructora per tal que pugui exposar el seu posicionament sobre el tema.

Acord                                                                                

Pel que fa a l'acord entre l'Ajuntament i la constructora, entenc que no cal cap tipus d'entesa. S’han de continuar les obres i complir els paràmetres de la licitació. El projecte amb tota la seva documentació gràfica i escrita està correctament redactat i la empresa va tenir temps suficient d’estudiar-ho abans d'assumir les obres. Va ser l’empresa constructora per decisió pròpia qui va decidir realitzar les obres amb determinades condicions. Els dubtes en els capítols pendents d’execució, tal com esmenta l’Alcaldessa, no son la causa del retard.

En el decurs de l’obra, de juny de 2010 a abril de 2011, les incidències tècniques varen ser de poca entitat si tenim en compte que és una obra d’envergadura. Per tal d’afrontar els temes d’ordre tècnic es va posar de manifest la modèlica professionalitat dels arquitectes directors: Calderon, Folch, Sarsanedas i Arbeloa.

Relacionat amb els recursos de reposició, no s’entén que s’arribi a un acord si queden pendents dos recursos interposats per la empresa. Primer, i abans de qualsevol acord, la empresa els ha de retirar i després l’Ajuntament ha de resoldre l’expedient sancionador iniciat a principis d’any.

Empresa                                                                                       

Sobta que, al butlletí municipal, el primer escrit després de l’editorial, sigui el posicionament d'intencions d'una empresa privada sobre el tema de la més important obra d’equipament públic que s’ha fet mai a Begues. A més aquest escrit precedeix el que subscriu l’Alcaldessa.

Rellegint l’escrit s’observen expressions com ... solventadas las diferèncias tècnicas.... y por el bien estructural y estético...... s’acorda que les obres ja poden continuar. Aquestes afirmacions no s’ajusten a la realitat ja que les diferències tècniques han estat i són totalment resolubles dins del procés normal d’execució de l’obra, ja que el projecte està correctament elaborat.  Pel que fa a l’estructura i al disseny cal fer notar que l’obra estructural està totalment acabada fa mesos i el disseny ja ha quedat clarament definit en el projecte que es va aprovar. El problema no és tècnic ni estètic, és econòmic.

Economia                                                                                          

A la empresa no li surten els comptes econòmics que va pactar i vol “carregar les neules” a suposades diferències tècniques.

El preu que l’empresa va ofertar per fer l’obra que va sortir a licitació va ser de 4.500.000 €. Altres empreses també van fer ofertes econòmiques similars i varen ser descartades perquè Corelia oferia, entre altres millores, un termini d’execució de 12 mesos i un llarg període de garantia de l’obra construïda.

Per respecte a les altres empreses que també van ofertar i que van quedar en segon i tercer lloc, Corelia ha d’acceptar les regles del joc econòmic.

Al final del article del bullletí de novembre, Corelia esmenta que ...intentando  que ninguna de las dos (partes) salga perjudicada...... El que tinc clar és que qui no ha de sortir perjudicat és el poble de Begues.

Nota:                                                                                          

Podeu veure més informació relacionada amb aquest tema a la web de ICV de Begues i a la secció de butlletí municipal del mes de novembre de 2011.

La foto que acompanya aquest escrit capta el moment on les creuetes metàl·liques que conformen els capitells del pilars es confonen amb les branques del roure.... La imatge intenta avançar-se a la proposta del projecte on les branques del roure s'endinsaran per sobre de l'edifici......

6 de novembre de 2011

Les obres del Centre Cívic (I)

                                                
Els escrits d'aquesta secció fan referència als edificis que s'estan construint a nostre municipi. Intenten donar una visió del temes inherents al que comporta la construcció, abastant totes les seves vessants, sigui de conveniència o oportunitat, projectuals, estilístiques o econòmiques. 

Les obres per construir el Centre Cívic i Biblioteca es van iniciar el dia 6 de juliol de 2010 i la empresa adjudicatària va ser Corelia S A. del grup APIA XXI amb seu a Santander, que va acceptar un plec de condicions on entre altres coses es comprometia a realitzar totes les obres per un import de 4.500.000 € en un termini de 12 mesos.

La obra havia  sortit a licitació per un valor de contracte 6.425,000 € per tal de bastir 3.900 m2 de superfície construïda i 1.900 m2 d’urbanització. Durant el procés de licitació de les obres es varen presentar quasi 30 empreses i la renyida per els primers llocs va estar molt igualada en dades econòmiques. El que va fer decantar l’elecció de Corelia va ser els terminis i la garantia.

Les obres, fins el mes de març de 2011, s’han realitzat amb  normalitat amb un retard dels terminis, ja que no s’estaven respectant escrupolosament.

És a partir del mes d’abril que l’empresa constructora, davant d’una situació econòmica adversa per als seus propis interessos econòmics, planteja al Ajuntament algunes propostes de millores per fer a l’edifici i que no son acceptades per el equip de govern liderat per ICV, ja que l’objectiu és enllestir l’edifici en els termes i continguts que es van acordar en el seu dia.

Davant d’aquest posicionament de l'Ajuntament,  la empresa va anar alentint el ritme de construcció fins a la aturada quasi total que s’ha produït durant aquest estiu.

A principis de juliol la totalitat de la estructura estava realitzada, el paviment interior estava acabat i la impermeabilització de les cobertes estava enllestida. Això representa econòmicament quasi un total del 40% de l’obra. En termes generals falten els tancament, les instal·lacions  i els acabats.

Notes:                                                                                           

Podeu trobar molta informació a la web de ICV de Begues i a la web del Ajuntament i en concret  a la secció de Obres on està penjat el projecte del Centre Cívic i també al projecte del mobiliari de la Biblioteca.

La fotografia que acompanya el text var ser feta a finals de l'any 2010 en els moments en que s'estaven bastint els singulars pilars metàl·lics que han de sustentar bona part del edifici. La imatge va ser presa en uns moments irrepetibles i capta la relació entre els pilars i el magnífic roure que s'intenta preservar, el diàleg entre els pilars totalment despullats i el roure sense fulles, la competència amb la verticalitat i alçada d'un element vegetal i un d'artificial, la escultura viva i la morta...... Durant la seva construcció, la estructura de l'edifici ja delatava la qualitat formal que tindrà una vegada estigui acabat l'edifici. Espero que el projecte inicial no perdi el nord.


5 de novembre de 2011

Primera petjada

Per iniciar aquesta secció que anomeno "Petjades", he pensat en una anècdota que vaig viure l'any 2010 a l'interior de la masia de Can Vendrell, situada al Barri de la Rectoria i dins de la finca dels frares de Sant Lluís Pla i Amell.

En una visita que vaig fer l'any passat a l'interior de la masia de Can Vendrell vaig observar que a uns dels sostres embigats, entre llata i llata, hi havia una rajola amb un baix relleu de la petjada del peu nu d'un infant.

El lloc on estava situada la petjada correspondria aproximadament a la vertical on estaria situat el capçal del llit del dormitori principal de la casa. 

En aquesta fotografia es veu part de la façana principal de l'edifici i que actualment està en molt mal estat de conservació.

En aquesta segona foto es veuen les bigues, les llates de fusta i les rajoles de ceràmica que suporten les teules de la coberta. Si us hi fixeu observareu una petjada del peu descalç al bell mig de la foto. En aquell moment que ho vaig veure em vaig preguntar per què estava aquella empremta d'una manera estratègicament col·locada i ben visible si estàs estirat al llit. 

La resta del sostre no tenia altra empremta remarcable, només hi havia aquella empremta pel peu.

Sovint m'ha vingut al magí el per què d'aquella empremta deixada com a testimoni permanent. Vaig pensar que el paleta que va fer la teulada no es va adonar que rajola havia quedat alterada per una petjada i l'havia col·locat al revés. 

Però cada vegada estic més convençut que va esser un acte totalment deliberat per tal de retre homenatge permanent a algú que, fa temps, va ser un referent històric pels habitants de la masia. Tal vegada, algun nen que de petit, a la rajoleria, va posar el peu sobre l'argila tendra de la rajola i quan va ser gran va marxar i..... no va tornar....

Els petits elements anecdòtics o pocs convencionals que trobem associats a l'arquitectura, a l'escultura o a la pintura,  tenen un component narratiu que ens demana un esforç imaginatiu per fer que la contemplació de l'objecte sigui agradable a la vista i als nostres sentits. 

La fragilitat del patrimoni cultural local (III)

El Mur

Aquest petit parc urbà situat al barri de la Rectoria és un magnífic indret d’estada i alhora lloc privilegiat per contemplar, entre altres coses, una extraordinària vista panoràmica del Baix Llobregat. Sempre que l’he visitat m’he preguntat el perquè de la seva ubicació i com es va realitzar la seva construcció.

Per contestar a aquetes preguntes ens hem de remuntar als anys 30 on un veí de Cornellà va adquirir aquest  terreny per fer-se una casa.....bé es va comprar un tros de penya-segat. Les condicions per edificar tenien una gran dificultat tècnica si no es bastien importants murs de contenció de terres per crear una generosa explanada. Primer va urbanitzar el seu entorn amb  una important obra de murs de contenció de terres, camins, miradors, marges, pou,.... va invertir molts diners... i no va fer la casa. En aquest estat ho va comprar l’Ajuntament de Begues, desprès d’un llarg litigi, l’any 1997.

La lectura que aquí us proposo no és sobre els arcs de la terrassa principal o de les balconades o del recorregut fins als diferents miradors,.... us proposo que observeu els murs per la cara del penya-segat. Per aquest motiu us adjunto dues foto on es veuen alguns aspectes  de la infraestructura  dels murs que son difícils de veure si no es troba el lloc adequat per a al seva observació. En aquest cas les dues fotos estan fetes des de l’extrem de llevant de la finca de la família Rigo.

A la primera foto es pot veure amb molta claredat les blanques arcades de la explanada superior i amb una certa dificultat quatre murs de contenció de diferents mides i que al llarg del tems s’han anat integrant als colors i textures de l’entorn natural que els envolta. 

Un tema que crida l’atenció és la forma en que alguns dels murs es recolzen amb arcades sobre les grans pedres rogenques. És un bon exercici de sensibilitat i de respecte al entorn ja que el mur només es recolza sobre les pedres. És una hàbil i interessant solució.

La segona foto correspon al lloc més conegut del recorregut,  “la cova” amb el seu discret balcó arrodonit totalment integrat i respectuós amb l’entorn.

Proposta

Amb el puntual anàlisi que he fet sobre aquestes quatre edificacions he intentar posar de manifest alguns aspectes que d’una forma o altre ens ajuden a comprendre i a valorar el patrimoni local que ens envolta. 

Però la pèrgola, l’ampliació de la casa Tayadella i el parc del Mur no estan inclosos dins del Mapa. La barraca de pedra seca, si.

Una de les mancances que observo en el Mapa és que per una banda queden documentats d’una manera excessivament privilegiada alguns determinats elements de la cultura folklòrica i popular pel sol fet de ser més o menys antics i no s’ha tingut en compte alguns exemples d’edificis destinats a habitatges o construccions diverses, bastits a principis de segle XX, que van deixar un interessant  legat  i van dotar de caràcter urbà al poble de Begues.

I tornant al començament del escrit on faig l’aposta per donar a conèixer  tot el patrimoni, us engresco a aprofundir, a complementar  i a introduir més rigor en aquest document anomenat “Mapa de Patrimoni Local”, no solament en temes relacionat amb les edificacions en general sinó també amb totes les altres tipologies dels bens mobles, immobles, naturals, immaterials i documentals que tenim a Begues.

Entre tots podem millorar-ho.

Jordi Dolz

jordidolza@gmail.com

Setembre 2011