El mes de setembre de
l’any 2012 es va presentar un treball de recerca sobre la casa Cervelló de
Begues. Del treball es va divulgar públicament un tríptic, es va fer una xerrada
i la visita a la casa. Però va quedar pendent de penjar al bloc un cartell i l’escrit
de presentació que vaig fer de l’acte al edifici del antic Escorxador.
Per tal que quedi
constància d’aquests documents, ara ho adjunto al bloc:
Bona tarda.
Em permetreu que la presentació d’aquesta xerrada
la faci llegint aquest document que he preparat. Crec que la seva atenta
lectura s’ho mereix ja que no em vull deixar res del que jo entenc com a
rellevant per tal que aquesta presentació sigui complerta. Parlar en públic
sense un guió ben memoritzat té la seva dificultat i jo no estic avesat en
aquesta tècnica i espero que em comprengueu.
Avui ens trobem aquí, en aquest modest edifici
modernista de l’antic escorxador per exposar una cosa de molt important que va
esdevenir als volts dels anys 30 del segle passat a Begues i a Catalunya. Aquí,
en aquest poble, es va construir una casa i no una casa qualsevol. Es va
construir la casa Cervelló, que per molts de vosaltres és coneguda per la “casa
dels magatzems alemanys”, amb un segell d’identitat que en aquell moment va ser
innovador i d’un marcat estil avantguardista. A Catalunya i en concret a
Barcelona, en aquells anys de principis de segle XX bullien, com en altres
moments de la nostra història, uns importants debats culturals i artístics en
els camps més diversos, i a Begues també hi va arribar alguna cosa de tot allò.
En aquest cas concret que estem plantejant avui, va arribar l’arquitectura
racionalista de la mà de l’arquitecte Antoni Puig Gairalt, fill de
l’Hospitalet.
L’arquitecte Sr Antoni Puig Gairalt tenia una
germana que es dia Maria i que estava casada amb el Sr. Enric Cervelló. Aquest
matrimoni, originaris de Barcelona i l’Hospitalet van decidir venir a estiuejar
a Begues per motius de salut. El metge de capçalera del Sr. Enric Cervelló va recomanar que fes canvi
d’aires per tal de millorar la seva precària salut. Per aquest motiu varen
venir a parar aquí. Com molts de vosaltres ja sabeu, no estem davant de cap cas
excepcional, ja que en aquells anys el petit poble de Begues va ser un referent
de l’estiueig i de canvi d’aires de varies famílies benestants del Barcelonès i
del Baix Llobregat.
Deixant de banda el referent social de l’època,
que segurament ho esmentaran les ponents aquesta xerrada, jo com a arquitecte i
amb 30 anys d’exercici professional, vull fer constar una dada que és molt
important i que es va produir en aquells anys: l’actitud dels clients en
acceptar i creure en una proposta agosarada i innovadora d’un jove professional
de 42 anys i alhora familiar seu. El Sr Antoni Puig els hi va proposar una casa
molt diferent de les que s’estaven construint per aquests indrets i al món en
general: un edifici racionalista. (en aquell temps se’n deia estil
internacional). La valentia de confiar i fer cas a un arquitecte compromès
amb les avantguardes arquitectòniques del moment no és ni ha estat habitual. Només
s’ha produït en els casos on el client té un nivell de percepció cultural que
l’hi permet ser conscient del moment d’excepcionalitat històrica en què està
vivint ell i el seu entorn immediat.
Per aquest motiu hem de celebrar avui que la família
Cervelló-Puig tinguessin als anys 30 aquella amplitud de mires i fessin cas
d’aquella aposta tan agosarada que els hi va presentar el seu cunyat i germà.
Junt amb la documentació gràfica del projecte també els hi va dibuixar unes
perspectives a mà alçada amb vistes des de la part inferior de la casa, per tal
que els clients poguessin entendre els porxos de planta baixa que proposava, ja
que era difícil comprendre-ho amb la visió convencional de les plantes i
alçats. Gràcies a tots ells, avui, nosaltres, els ciutadans d’aquest poble,
podem gaudir de la contemplació de la casa Cervelló com un singular element
arquitectònic del paisatge urbà..
Per tal de comprendre el perquè ara i en aquest
moment es fa aquest debat, he de dir que ja fa temps que tenia aquesta idea al
cap, però la guspira que ho ha encès ha estat una fitxa mal confeccionada del
Mapa de Patrimoni Local, un document elaborat durant l’any 2010 per la
Diputació de Barcelona, que em va engrescar a donar a conèixer els veritables
valors formals d’aquest singular edifici i alhora instar a que es modifiqui el
pobre redactat de la fitxa.
Bé, m’estic allargant i només m’havia proposat en
aquesta presentació fer una breu
introducció i presentar els ponents d’aquesta xerrada. Així dons us
presento els veritables protagonistes de tot plegat i que sense ells aquest
acte i tot el que l’envolta no hauria estat possible. Al meu costat (davant)
tinc el Sr. Ramon Cervelló Puig, actual propietari de la casa, fill del Sr.
Enric Cervelló i la Sra. Maria Puig. Gràcies a ell i a la seva esposa, na Marta
Casanova, ha estat possible emplenar de contingut els valuosos ingredients
d’aquest acte. He de fer constar que tot i que el Sr. Ramon Cervelló no està
empadronat en aquest poble, la seva implicació i estima vers Begues la hem
pogut comprovar bastament hom que l’ha tractat i sobretot els membres dels CEB,
del qual és soci.
Tinc al meu costat les historiadores i professores
del departament d’Historia de l’Art de la Universitat de Barcelona, la Sra
Alicia Suàrez i la Sra. Mercè Vidal, coautores del llibre “Els arquitectes
Antoni i Ramon Puig Gairalt” publicat a l’any 1993 i que molt amablement van acceptar
la invitació de venir a donar a conèixer el contingut internacional i local
d’aquest petit tresor racionalista que tenim a Begues.
Abans d’iniciar la ponència vull fer constar que
aquesta s’inscriu dins dels actes que el Centre d’Estudis Beguetans ha anat
desenvolupant durant els últims anys per tal d’anar aprofundint amb més rigor
la nostra història i el nostre patrimoni local, amb la novetat que el debat
d’avui s’emmarca dins d’una nova secció recentment creada dins del CEB que
s’anomena “Arquitectura i Urbanisme del segles XX a Begues”. Vull fer un
especial reconeixement a la Rosa Savillano, membre del CEB que m’ha donat des
del inici d’aquesta aventura el seu suport incondicional i ha col·laborat amb
la materialització d’aquest
esdeveniment. També vull agrair a l’Ajuntament de Begues per la cessió d’aquest
l’edifici i el suport tècnic i logístic que tot acte d’aquestes característiques
comporta.
I ara per tal de donar continuïtat a l’acte tindrà
la paraula la Sra. Mercè Vidal que dissertarà sobre “el context internacional
de l’arquitectura moderna” i tot seguit la Sra. Alicia Suàrez ens parlarà sobre
“la figura d’Antoni Puig Gairalt amb la casa Cervelló”. En finalitzar les
exposicions, el Sr. Ramon Cervelló us avançarà una sorpresa per demà. Per tant
un engresco a seguir atentament el debat fins al final.
Sres. ponents, us cedeixo la paraula.
Begues, setembre de 2012
15/10/2012
Jordi Dolz Abadia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada