L'habitatge de promoció pública a Begues

ACTUALITAT

Al Ple municipal del mes d'abril va sortir el tema dels habitatges de promoció publica i es va explicar la proposta de modificació puntual del Pla General que es vol fer a l'entorn de l'Escorxador, on es preveuen ubicar 33 habitatges protegits. El debat (el podeu seguir a la videoacta del Ple d'abril de 2020 des del minut 6 al 43) no va anar més enllà de les queixes dels grups polítics que estan a l'oposició pel fet de no conèixer com serien els futurs habitatges, com es gestionarien o si serien de venda o de lloguer. Al Ple de febrer de 2019 també es va plantejar aquest mateix tema (ho podeu seguir a la videoacta del Ple de febrer de 2019 del minut 1:28 al 2:20), però feia vuit anys que el tema del habitatge públic no havia estat motiu de debat en un Ple municipal.

L'argument més rellevant del Ple d'aquest any ha estat l'explicació que va donar l'equip de govern entorn als vuit anys d'inactivitat en aquesta matèria. Formulen que no han trobat institucions o entitats que d'alguna manera es vulguin fer càrrec de la construcció i gestió d'un edifici plurifamiliar de 16 habitatges i aparcament soterrat de promoció pública al solar on està actualment l'estacionament provisional del Centre Cívic, a la Parellada. S'ha de tenir en compte que des de l'any 2008 tenim un avantprojecte prou detallat de la proposta de l'edifici i els seus habitatges.

Imatge 1: Planta tipus de l'avantprojecte de 16 habitatges HPO de lloguer. Direcció General d'Habitatge, 2008

Actualment, s'estan construint un parell d'habitatges protegits amb la reforma i rehabilitació de Cal Purrós, al Raval d'en Martí. Aquest projecte es va iniciar el 2015 i les obres encara no estan acabades. Aquesta construcció es va aprovar per decret d'alcaldia i per aquest motiu no hi va haver cap tipus de debat al Ple. La despesa total per a l'administració pública, inclosa l'aportació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, serà de quasi 400.000,00€ i l'amortització serà molt minsa, coneixent els preus de lloguer dels futurs dos habitatges de promoció pública.

ACLARIMENT

No s'acaben d'entendre els arguments que es donen al Ple que justifiquin que una promoció de 16 habitatges a la Parellada amb una superfície construïda total de 1.150m² no pugui ser factible (diuen que no surten els números) i que, per altra banda, la construcció de tres edificis independents amb 11 habitatges i una superfície construïda de 800m² cadascun a la zona de l'escorxador, si que ho pugui ser. Si fem una simple divisió, en els dos casos surt la xifra de 72m²/habitatge. Podria ser que el volum total de la promoció dels tres edificis totalment independents abarateixi els costos per una gestió conjunta, però la incidència econòmica crec que és irrellevant.

En totes les promocions d'habitatges protegits, l'administració local ha d'anar a buscar suport econòmic a entitats supralocals. Tot i això, encara no sé veure on està la dificultat per construir a curt termini a la zona d'estacionament provisional del Centre Cívic. A més, a la Parellada i en cas d'un possible acord, les obres podrien començar aviat, ja que la qualificació urbanística està aprovada definitivament i la propietat del sòl és de l'Ajuntament. Mentre que, en el cas de l'Escorxador (consulteu aquí l'aprovació provisional), el tema s'allargarà en el temps i en el millor dels casos no es podrà començar a construir fins a finals del 2023, ja que el tema urbanístic encara no està resolt, els terrenys on es pretén edificar no són de propietat municipal i alhora estaran subjectes a un complicat projecte de reparcel·lació, on totes les parts implicades s'han de posar d'acord.

DEBAT

Observant l'escassa informació sobre els habitatges protegits que tenen els regidors a la oposició, i de rebot la ciutadania sobre els habitatges protegits, crec que el tema es prou rellevant per tal que es produeixi un debat sobre el futur de l'habitatge de promoció pública al nostre municipi. S'han fet proclames a les eleccions municipals i anuncis en diverses publicacions, però no s'ha entrat a fons en com tenim el tema urbanístic en general, quin tipus d'habitatge i amb quines prestacions els volem.

En el darrer escrit del mes de maig d’aquest blog, plantejava el tema de la declaració de caducitat dels Plans Parcials. D'alguna manera proposava redefinir el planejament per donar cabuda en forma prioritària a la previsió habitatges protegits tant pel que fa a la seva tipologia com a la seva bona ubicació.

A nivell d'anècdota, relacionat amb la manca d'informació que tenim, observo que a la web municipal no hi ha cap secció que tingui cura o informi sobre l'habitatge protegit. Només se veure que hi ha una regidoria d'habitatge.

CONCLUSIÓ

Durant aquests darrers vuit anys, els esforços de les inversions a nivell local no s'han adreçat cap a aquest tema del habitatge protegit. S'han orientat a objectius per crear un equipament per a gent gran al carrer Ferran Muñoz, a reurbanitzar el camí Ral, a la creació del Parc Metropolità de la Costeta, a nous vestidors del camp de Futbol, a una costosíssima rehabilitació per aconseguir només dos habitatge protegits al Raval d'en Martí... però no a atendre a una necessitat bàsica com es el dret a l'habitatge de col·lectius locals que ho necessiten.

Adjunto un document annex on es detalla una breu cronologia relacionada amb els habitatges de promoció pública a Begues.

Declaració de caducitat dels Plans Parcials urbanístics de Begues

ANTECEDENTS

A meitats del 2019 es va fer públic, a la web l’Ajuntament de Begues, l’acord nº4 de la Junta de Govern Local 14/2019 (vegeu l'acta aquí), on s’aprovava un esborrany de conveni per a la compra d’una finca per l’ampliació de la zona esportiva , acompanyat d’un informe tècnic. Ha estat a resultes de conèixer aquests documents que vaig observar que s’havia formalitzat, a principis del 2019, la primera Declaració de Caducitat corresponent a l’expedient urbanístic  d’un pla parcial a Begues. En concret, es tractava del Pla Parcial de Santa Eulàlia 2 amb una proposta d’urbanització on s’encabien 20 habitatges i que no es podrà tirar endavant amb el termes que s’havia plantejat fa més de 15 anys.

Coneixent la rellevància que comportava aquesta tramitació administrativa i que obliga a l’Ajuntament a arxivar l’expedient, vaig formalitzar un prec en data 23 d’octubre de 2019 (ENTRA 2019-8289, el qual encara no ha rebut resposta) adreçat a l’alcaldia. Allí demanava conèixer l’esborrany del conveni que justificava la compra de la parcel·la i alhora plantejava que hi havia tres altres Plans Parcials on també caldria tramitar la Declaració de Caducitat.

Ha passat més de mig any sense rebre resposta i sense que l’equip de govern hagi fet saber a la ciutadania aquest important precedent que pot ser una bona eina per reconduir les expectatives de creixement del nostre entorn immediat. És per aquest motiu que, en les següents línies, es desenvoluparan els aspectes més rellevants per entendre aquests fets.

QUÈ VOL DIR "DECLARACIÓ DE CADUCITAT"?

La Declaració de Caducitat d’un Pla Parcial (PP) ve a dir que, si uns tràmits urbanístics es van fer fa molt temps i fins ara no s’han desenvolupat, perden la seva efectivitat administrativa ja que no s’han portat a terme en uns terminis raonables. En el cas que aquests es volguessin reprendre’I una vegada esgotats els terminis, s’hauria de començar de nou.

Tot això està regulat, entre altres textos legislatius, per l’article 92.3 del Text Refós de la Llei d’urbanisme de l’any 2012 i l’article 92 de la Llei 30/1992 de Règim jurídic de les administracions públiques.

Imatge 1: Plànol del Pla Parcial de Santa Eulàlia 2, al qual se li ha aplicat la Declaració de Caducitat. Font: Ajuntament de Begues

A Begues tenim el P.P. de Santa Eulàlia 2 (Imatge 1), al qual ja s’ha aplicat la Declaració de Caducitat. També tenim altres tres PP que fa molts anys que es van tramitar i que encara ara no s’han desenvolupat com són: La Sínia (Imatge 2), Can Térmens (Imatge 3) i la plana de Mas Ferrer (Imatge 4). L’entitat cultural Centre d’Estudis Beguetans (CEB), conscient d’aquesta problemàtica urbanística que afecta el futur del nostre terme municipal, va tramitar en data 14 de febrer d’aquest any una petició adreçada a la Comissió Territorial i d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, ja que és l’administració que té competències en aquests temes. En aquesta petició feia una sol·licitud expressa per tal que es tingués en compte aquesta casuística i s’apliqués el que està establert per llei.   

Imatge 2: Plànol del Pla Parcial de la Sínia, pendent d'aprovació definitiva del projecte d'urbanització. Font: Ajuntament de Begues

Imatge 3: Plànol del Pla Parcial de Can Térmens, aprovat però no desenvolupat. Font: Ajuntament de Begues

Imatge 4: Plànol del Pla Parcial de la plana de Mas Ferrer. Font: Ajuntament de Begues

QUÈ PLANTEGEN ELS PLANS PARCIALS?

En el cas de Begues, els PP plantegen que un sòl urbanitzable passi a urbà en base a una tramitació i execució urbanística. La capacitat econòmica per desenvolupar-los és el tema més rellevant de tots i aquí està la raó per la qual molts dels quals no s’han engegat. El Pla General (PG) de Begues de l’any 1997 preveia onze PP a desenvolupar en vuit anys,  dels quals només s’han desenvolupat dos en 27 anys: Mas Pasqual i la Parellada, i encara no estan consolidats en la seva totalitat. Per tant en trobem amb un potencial afegit de nou possibles plans parcials pendents de desenvolupar.

Imatge 5: Relació de tots els Plans Parcials que preveu el Pla General d'Ordenació de Begues. S'indica la seva ubicació, l'estat en què es troben i el número d'habitatges (h) que s'hi preveuen. Font: Ajuntament de Begues

Aquesta gran quantitat d’expectatives de creixement en nou PP representa un potencial aproximat de 517 habitatges, la majoria en un model d’edificació unifamiliar aïllada o aparellada. També es preveuen espais per a equipaments, zones verdes i nous vials, com a tots el PP que es desenvolupen arreu del territori català.

Els tres PP pels quals el CEB demana la Declaració de Caducitat preveuen un total de 183 habitatges: 62 a La Sínia, 92 a can Térmens i 29 a la plana de Mas Ferrer. A Santa Eulàlia 2, que ja té la Declaració de Caducitat, hi havia previstos 20 habitatges.

COMENÇAR DE NOU?

Sí, plantejo començar de nou i reconduir les propostes de planejament que es van tramitar i aprovar fa més de 15 anys. En cap moment es demana que les propietats perdin els drets urbanístics que van obtenir per llei en base al PG de 1997. El que  proposo és crear un nou debat social i encarrilar el model de creixement en base als nous reptes que ens planteja la sostenibilitat, ja que la ciutadania serà la receptora d’allò que s’urbanitzi, es construeixi i que alhora ho haurà de gestionar i mantenir en un futur.  

Dins d’aquest debat, i per qui estigui interessat en aprofundir en aquests temes de creixement, decreixement i sostenibilitat, us passo un enllaç a amb un interessant document que es va fer públic el mes de març per la plataforma S.O.S. Baix Llobregat i l’Hospitalet on s’exposa el resum de les al·legacions a l'Avanç de Planejament del Pla Director Urbanístic  Metropolità i que el terme municipal de Begues en forma part.

CONCLUSIÓ

El Pla General de Begues de 1997 ja té 23 anys de vida, ha plogut molt des de llavors i, veient com està la situació general de l’urbanisme a casa nostra, crec que convindria conservar l’essència del Pla General però reconduint i introduint les modificacions que calguin per adaptar-lo a les noves exigències mediambientals i de sostenibilitat, i sobretot per tal que la ciutadania pugui participar activament en la definició d’allò que ens volem trobar en un futur.

Recordo, a l’any 1996, les dificultats per accedir a la documentació del que s’estava gestant pel Pla de 1997 i els entrebancs que posaven els gestors municipals per tal que no poguéssim participar en el debat Avui en dia, però,  la dinàmica i la possibilitat de participació han canviat, en part pel fet de disposar de les noves tecnologies de comunicació.

Però Declarar la Caducitat dels tres Plans Parcials que estan encallats ha de ser el primer pas que cal fer.

Habitatges assequibles a l’entorn de l’Escorxador

La proposta urbanística de bastir tres edificis destinats a encabir 33 habitatges assequibles a l’entorn de l’edifici de l’antic escorxador em permet iniciar un debat que encara no havia tingut cabuda dins del meu blog: l’habitatge de promoció pública.

Al municipi de Begues tenim un exemple molt recent, i encara en tramitació urbanística, que és la Modificació Puntual nº27 del Pla General d’Ordenació Urbana, que planteja donar resposta a una de les figures de planejament que es van definir l’any 1997.

A nivell personal considero que aquest projecte li cal una revisió profunda i és per aquest motiu que a data 19 de març de 2019 vaig presentar unes al·legacions formulant una reorientació que resultaria més indicada. El Centre d’Estudis Beguetans, per la seva banda, també va presentar unes al·legacions que anaven més aviat en la línia del context historicocultural del grup d’habitatges que es veuen afectats. Esperem que aquests dos documents presentats davant l’administració beguetana tinguin repercussió, i és per aquesta raó que a continuació els exposo amb la intenció d’obrir el debat a la resta de la ciutadania.

Imatge 1: Superposició de Modificació Puntual nº27  amb el planejament vigent al document d'Aprovació Inicial (gener 2019). 
Font: Ajuntament de Begues, 2019

Observo que si s’aprova definitivament la Modificació Puntual nº 27 (vegeu Imatges 1 i 2), es podran construir tres edificis independents destinats a habitatges assequibles (al plànols apareixem marcats com a 13hp) que ocupen uns 300 m2 de superfície cadascun d’ells. Cada edifici tindrà planta baixa, pis, espai sota coberta i entenc que encabiran 11 habitatges amb una superfície útil d’uns 60 m2. Aquesta observació la intueixo, ja que no s’ha fet públic cap esborrany de la distribució interior dels habitatges a implantar.

Imatge 2: Perspectives de la Modificació Puntual nº27 al document d'Aprovació Inicial (gener 2019). 
Font: Ajuntament de Begues, 2019

Imatge 3: Cartell de difusió de la sessió informativa
que va realitzar el CEB. Font: CEB

D’aquest tema, l’equip de govern, n’ha fet difusió en alguns butlletins municipals i en un gran cartell publicitari situat al lloc on es preveuen bastir els habitatges. Tanmateix, no ha engegat cap tipus de debat amb la ciutadania. Només l’entitat cultural “Centre d’Estudis Beguetans” va fer una sessió informativa el dia 6 de juliol de 2019 on es va exposar el tema urbanístic que estava sobre la taula i les referències històriques que envolten el lloc.

He de dir que no veig encertada la ubicació dels tres edificis ni la tipologia que es preveu implantar. Entre altres inconvenients observo que es dibuixen tres edificis similars amb posicions diferents, cobertes inclinades amb uns canvis d’orientació que dificulten l’òptima implantació d’equips de captació d’energia solar i els aparcaments comunitaris no es podran encabir dins dels possibles soterranis degut a unes mides molt ajustades. Tot i que semblen d’un disseny innovador, no hi sé veure cap gran avantatge respecte a les que es poden obtenir amb una tipologia convencional i ben resolta d’edifici plurifamiliar.

La meva proposta estaria en aprofitar tota la alineació de façana contínua del camí Ral, on ara hi ha l’aparcament, recuperant i ampliant en alçada la volumetria de l’antic edifici del Teatre Goula (Imatge 4). D’aquesta manera es podria fer un edifici plurifamiliar de tres plantes, encabir-hi tots el habitatges assequibles i no obrir cap vial de 10 metres d’amplada d’accés a la zona verda interior. Si de cas es pot preveure un pas de planta baixa, similar al que hi ha al carrer Major davant de la botiga Agrobegues.

Imatge 4: El Teatre Goula als anys 70. Font: JFB

Crec que aquesta solució de compactar tots els habitatges assequibles en un sol volum és més econòmica, ja que optimitza els accessos, els serveis i es pot encabir de forma racional un aparcament soterrat en un únic edifici. Alhora permetria ampliar l'espai lliure proper a l’edifici de l’escorxador, ja que desapareixeria la edificació 13hp que està dibuixada al carrer Sitges.

Entenc que no s'ha produït un debat seriós sobre el tema dels habitatges assequibles i la ciutadania no ha estat suficientment informada sobre un tema tant important com és el de disposar d'habitatges a curt termini per a les persones més necessitades. 

Encara estem a temps de rectificar. Som-hi!

Aposta pel soterrament de la línia elèctrica de 220kV

Fa pocs mesos s’ha tornat a posar sobre la taula el tema de la línia elèctrica aèria que travessa el nucli urbà de Begues. Aquesta vegada ha estat a informació pública un Estudi d’Impacte Ambiental i un Avantprojecte per modificar el traçat de la línia de transportd’energia elèctrica a 220 kV Penedès-Viladecans, variant zona urbana de Begues.

El mes de maig de 2017 vaig publicar, en aquest mateix blog, un escrit on em posicionava i  alhora defensava de forma raonada la proposta de soterrament. En aquell escrit, s’analitzava el “Document Inicial de Modificació de la Línia Aèria: Variant Zona Urbana de Begues”

Ambdós documents, el de 2017 i el de 2019, formen part de la documentació presentada per Red Electrica Española (REE) per tirar endavant el projecte de modificació de traçat elèctric aeri al seu pas per Begues. 

Un altre document a tenir en compte són les al·legacions que el mes de febrer va presentar un grup heterogeni d'entitats, partits polítics i particulars, el qual d'ara en endavant anomenarem Stop Alta Tensió, que s’ha posicionat a favor del soterrament. De fet, aquest col·lectiu ja es va posicionar amb el mateixos arguments l’any 2017.

Tots aquests quatre documents convé tenir-los en compte per entendre la defensa de la proposta de soterrament que ha presentat Stop Alta Tensió (enllaçats en l'anterior paràgraf) que recomano que llegiu atentament. No és habitual que dins d’unes al·legacions es facin propostes gràfiques molt concretes  adreçades a l’equip redactor de REE.

SOTERRAMENT QUE PROPOSA REE

REE, en el seu “Estudi d’Impacte Ambiental” de 2019, analitza tres alternatives: dues d’aèries i una de soterrament. Les aèries són nous traçats per la zona del Sotarro i la soterrada es per l’entorn urbà.

La opció del recorregut soterrat que dibuixa REE, la qual anomena com Alternativa 3,  és soterrar la línia elèctrica de ponent a llevant (vegeu Imatge 1), pel carrer Noguera, l’avinguda Mediterrània, el carrer Subtinent Aguilar Cordero de Begues Parc, el camí situat al nord del Pi Gros, el carrer Aragó de Can Sadurní, pujar i baixar (amb uns pendents superiors al 10%*) per l’avinguda Mediterrània a prop de l’Ermita de Santa Eulàlia i finalment resseguir el traçat d’aquesta avinguda fins a arribar a Bon Solei II.

És a dir, REE dibuixa una intervenció de recorregut de soterrament que passa per carrers urbans de Begues Parc, fa una llarga marrada per camins al voltant de la zona nord del Pi Gros i alhora també passa per carrers urbans al voltant del turó de Santa Eulàlia.

Imatge 1. (en vermell) Traçat que proposa Red Eléctrica Española pel soterrament de la línia elèctrica de 220kV a l'Alternativa 3 de l'Estudi d'Impacte Ambiental. (en verd) Traçat actual de la línia elèctrica aèria. Font: Red Eléctrica Española

Tanmateix REE no aposta per aquesta proposta de soterrament. Argumenta que és molt car i es decanta decididament pel desplaçament de la línia amb noves torres metàl·liques i cablejat aeri per la zona del Sotarro i les descriu com a Alternativa 1 i 2. Al final de la seva anàlisi, REE es decanta per l’Alternativa 1 i l’equip de govern de l’Ajuntament de Begues hi dona suport.

SOTERRAMENT QUE PROPOSA “STOP ALTA TENSIÓ”

Stop Alta Tensió no vol cap nou desplaçament aeri per la zona del Sotarro. Reivindica la proposta de soterrament que fa a les seves al·legacions.

Imatge 2. Traçats que proposa Stop Alta Tensió com a alternativa a la proposta de Red Eléctrica Española al seu document d'al·legacions i suggeriments. Font: Stop Alta Tensió

Les propostes de soterrament que fa el col·lectiu Stop Alta Tensió les podem observar a la Imatge 2. Una de les propostes (Imatge 3) passaria per soterrar la línia elèctrica aèria a 220 kV que actualment travessa el nucli urbà de Begues pel següent recorregut de ponent a llevant: soterrar el tram sud del carrer Noguera, tot el traçat de l’avinguda Mediterrània de Begues Parc, resseguir el sinuós traçat paral·lel al torrent de can Sadurní fins a arribar a prop de la zona esportiva i en acostar-nos, anar a buscar el camí de Vallirana, resseguir-lo, arribar el camí d’accés a cal Cataquero i enllaçar amb l’avinguda Mediterrània de Bon Solei II.

Imatge 3. Traçat 1 que proposa Stop Alta Tensió superposat a la proposta de Red Eléctrica Española. Font: Elaboració Pròpia

Una segona variant d’aquest traçat, que també proposa Stop Alta Tensió (Imatge 4), seria que en arribar a les instal·lacions esportives passar pel lateral de ponent del frontó municipal fins a arribar a l’avinguda Mediterrània i seguir el mateix recorregut del traçat aeri fins a arribar al carrer Tramuntana de Bon Solei II.

Imatge 4. Traçat 2 que proposa Stop Alta Tensió superposat a la proposta de Red Eléctrica Española. Font: Elaboració Pròpia

Aquesta proposta de traçat soterrat discorre per zones molt planeres, són trams fàcilment accessibles i el recorregut passa pel costat de torrents, camins públics o parterres urbans no asfaltats. Amb la proposta de soterrament que suggereix Stop Alta Tensió s’evitaria el nou traçat aeri que proposa REE pel Sotarro fins a can Grau del Coll, ja que en el seu lloc es mantindria un circuit elèctric a 220 kV soterrat per la zona urbana del poble i perquè l’alternativa de Stop Alta Tensió evita passar per molts carrers asfaltats i aconsegueix evitar pendents superiors al 10%.

DESCONNEXIÓ PARCIAL ENTRE SUBESTACIONS

Durant aquests darrers anys una de les dificultats tècniques que s’havien argumentat per no substituir el traçat aeri per un de soterrat utilitzant el mateix recorregut estava en la impossibilitat de poder treballar i construir alhora la nova línia soterrada per sota on hi ha una línia aèria en funcionament. Ara observem que aquesta dificultat tècnica ha quedat superada si tenim en compte que tècnicament es podrà fer una desconnexió parcial i un desmuntatge previ de la instal·lació aèria entre les subestacions de Vilafranca i la de Viladecans.

Ho veiem reflectit a la pàgina 6 del Document de Síntesi de l’Estudi d’Impacte Ambiental de la transformació a doble circuit de la L/220kV Mangraners-Begues que diu el següent:

En este caso, y tratándose de la sustitución de una línea existente que, en gran parte, mantiene su trazado actual, se deberá compaginar la actividad de desmontaje de la línea actual con la actividad constructiva de la nueva instalación.

El aprovachamiento de la mayor parte del trazado existente, lo que implica un desmontaje previo de la instalación, es unicamente viable en este caso debido a que existen apoyos intermedios desde la red de 400kV, que permiten acometer la obra por tramos entre subestaciones. Esta posibilidad no se da en otras circunstancias de la red de transporte y supone una mayor dificultad tècnica en cuanto a la operación del sistema eléctrico, pero se considera una medida ambiental de gran calado, por lo que fue recogida en el proceso de consultas prèvia del anterior trámite ambiental.

Per tant, es pot soterrar la línia aèria pel mateix recorregut actual de l’avinguda Mediterrània i no cal posar un nou cablejat aeri que passi pel sòl no urbanitzable del Sotarro i el seu entorn agrícola i forestal.

CAMINS

A més a més, amb el traçat soterrat que proposa Stop Alta Tensió que segueix paral·lel al torrent de can Sadurní des de Begues Parc fins a la zona esportiva i pel camí de Vallirana, es podrien recuperar alguns camins històrics que estan en desús. Alhora aquest fet seria un bon incentiu per condicionar antics marges de pedra seca que hi ha al seu entorn immediat.

Els camins habilitats, a part de protegir i possibilitar el registre superficial del cablejat soterrat, serien practicables per a vianants i bicicletes com a recorreguts lúdics. Seria un símil a com s’utilitzen i gestionen els camins d’accés al manteniment a les torres metàl·liques al llarg dels traçats elèctrics aeris escampats per tot el territori europeu i que molts d’ells estan situats dins de propietats privades. Nosaltres, al municipi, tenim molts d’aquests exemples a prop de cada peu de torre metàl·lica.

CONCLUSIÓ

S’entén que el soterrament que proposa Stop Alta Tensió és la solució més raonable al problema que tenim plantejat. El cost econòmic de soterrar segurament serà superior a l’aeri, però no gaire més car. El cost mediambiental que comporta el desplaçament aeri que proposa REE és infinitament superior.

_________________________________________________________________
Nota

* Superar el cablejat soterrat el 10% de pendent no són recomanables. Vegeu la pàgina 92 del EIA "Las prescripciones de cables entre trazados subterraneios en pendiente son que no se supere de manera prolongada y continua un 10%"

Clicant als següents enllaços podeu accedir a versions de més resolució de la Imatge 3 i la Imatge 4, que corresponen als traçats que proposa Stop Alta Tensió superposats als de REE.