diumenge, 28 de maig del 2017

Red Eléctrica Española (REE) no afronta amb determinació el pas de l'Alta Tensió per Begues

Al Ple Municipal de principis d’octubre de 2016 es tornava a posar sobre la taula el tema de les línies elèctriques i s’anunciava que hi havia una nova proposta d’intentar recuperar la idea del 2006 per desplaçar cap al nord la línia aèria de simple circuit a 220kV Penedès-Viladecans que creua el nostre nucli urbà.

La notícia va ésser analitzada pel grup local de ERC i amb els pocs documents que es tenien sobre la nova noticia, es va divulgar una primera valoració a finals de desembre de 2016 a la seva web.
   
Passat més de sis mesos d’aquell Ple i havent aprofundint en el document “Modificació de la línea aèria de transport de energia elèctrica a 220kV Penedés-Viladecans: Variant zona urbana de Begues” (que recentment s’ha posat a informació publica: Enllaç 1 i Enllaç 2), observo que la proposta de desplaçament no està prou ben justificada ni raonada. Crec que la opció del soterrament per les zones urbanes és també una opció a tenir en compte i que s’ha de saber valorar.

Traçats elèctrics que actualment creuen el terme municipal de Begues en un context supramunicipal. Font: REE

De la lectura d’aquest document es dedueix que els efectes mediambientals que provoca el desplaçament de la línia aèria cap al nord són molt rellevants. Amb la implantació de la nova infraestructura elèctrica aèria que proposa REE, s’afecten i es malmeten els espais forestals que envolten el Montau, la Beurada, el Sotarro, la plana de l’Alzina i la Roca del Barret. A més, el redactat i conclusions d’aquest document no és imparcial i deixa molt mal parada la possible opció del soterrament de part de la línia al seu pas per la zona urbana de Begues, fent servir uns criteris econòmics que no apareixen justificats o argumentats en tot el document.

També s’ha de tenir en compte que REE té redactat, des de l’any 2010, un estudi d’impacte ambiental del projecte de “Transformació a doble circuit de la línia de 105km a 220kV Lleida-Begues”, on es proposa una important millora de la capacitat de transport de la tensió del cablejat, ja que es preveu la substitució de l’actual simple circuit a 220kV per un nou doble circuit a 220kV. Si analitzeu el traçat que apareix en el document de 2010, observareu que forma part del mateix recorregut que fa la línia a simple circuit a 220kV que actualment travessa el terme municipal de Begues des del Penedès fins a Viladecans.

Detall de les infraestructures elèctriques en el projecte de modificació proposada. Font: REE

Aquesta important aposta per millorar la infraestructura elèctrica, de 105km de recorregut beneficia als interessos econòmics i logístics de REE, al aprofitar les torres amb el seus accessos ja existents de la línea de Lleida-Begues i amb modificacions o desplaçaments del traçat en alguns municipis, s’hi afegeix un nou cablejat de doble circuit que permet a REE incrementar substancialment el transport de la tensió elèctrica.

A Begues el traçat crea un conflicte que no està ben resolt, ja que el nostre poble és l’únic municipi on la línia elèctrica travessa un important tram de nucli urbà consolidat. L’estudi de 2010 proposa un traçat que al arribar a la pedrera d’Olesa es parteix en dos circuits, un circuit per ascendir fins el punt Sud dels del Montau (no acaba d’entrar al terme municipal, sinó que voreja el Montau pels municipis d’Olesa i Vallirana) i l’altre circuit que manté el traçat actual dins del nucli urbà de Begues.

Amb tot això, es planteja un tema sense resposta clara: en arribar el nou cablejat al punt Sud, què farà allà aquest increment de tensió que aporta aquest nou cablejat de simple circuit a 220kV? Cap a on es redistribuirà? En els documents exposats a informació pública per REE, no s’aclareix aquest tema.

El cablejat vell de simple circuit que travessa Begues i arriba a Viladecans no es modifica i manté el seu traçat i tensió. D’aquesta manera, el traçat dels 13km Begues-Viladecans, serà l’únic tram que quedarà sense la millora i la substitució del cablejat vell per un de nou. No s’acaba d’entendre el per què no es renova la totalitat del nou cablejat de simple circuit a 220kV fins a Viladecans, ja que aquests 13km no inclosos en l’estudi també formen part del recorregut d’infraestructura i de transport elèctric d’una línia que porta més de 50 anys en funcionament. Almenys això és el que se sobreentén de la lectura pel projecte de REE de 2010. 

Dedueixo que REE, al no voler afrontar el tema del soterrament per la zona urbana de Begues i veient les dificultats que trobarà en el compliment de la normativa ambiental d’un desplaçament, tant cap al nord com cap al sud, fa l’aposta estratègica de finalitzar una de les dues línies de doble circuit al punt Sud de Begues i no intervé ni millora la que travessa Begues a fins a Viladecans.  

Aquí es on entra en joc l’oportunitat que REE, amb el provable suport de l’equip de govern municipal i part de la oposició, faci l’aposta del desplaçament del nou traçat cap al nord pel costat nord–oest (els Casals-Montau-punt Sud) dins del nostre terme municipal i que posteriorment es complementi la creació d’un nou i complex traçat aeri pel costat nord-est (Punt Sud-Sotarro-Beurada-Alzina-Roca del Barret) del recorregut fins arribar a Viladecans. REE serà la gran beneficiada a mig-llarg termini i els ciutadans de Begues tindrem una altra nova i gegantina infraestructura elèctrica aèria al costat nord del nostre terme municipal.


Per tot plegat, aposto pel soterrament parcial del nou cablejat de simple circuit a 220kV al seu pas per les zones urbanes de Begues i que el seu cost l’assumeixi en molt bona part REE, que és l’empresa que en surt beneficiada de la important transformació d’una obsoleta línia elèctrica de simple circuit a 220kV a una nova línia de doble circuit a 220kV amb un recorregut total de més de 100km. entre Lleida i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

divendres, 20 de febrer del 2015

No hi ha manera!



Sembla mentida que des de les instàncies del govern municipal no es tingui prou cura en ubicar mobiliari en un magnífic edifici que tenim al poble i que fa poc hem estrenat. Em refereixo als elements d’esbarjo que s’han posat al vestíbul del Centre Cívic el Roure. 

Per als que no hi heu estat, us he de dir que s’ha col·locat una taula de billar i una altra de ping-pong a l’espai més emblemàtic de l’edifici amb una finalitat de dinamització juvenil. El lluminós vestíbul és un espai que es va projectar per a donar la benvinguda als usuaris, per ser un lloc de trobada i alhora per destinar-lo a exposicions o esdeveniments que ajudin a dignificar-lo.


Entenc que no són encertats els elements de mobiliari que s’han posat, encara que sigui de forma temporal. La finalitat en que està concebut aquest espai no pot permetre aquesta banalitat. Vaja, no tinc paraules per continuar exposant  la meva perplexitat i ho deixo a la vostra consideració. 


Adjunto una imatge que varen fer, fa temps, els arquitectes de l’edifici per mostrar la importància de l’espai que es projectava. Malauradament constato que els actuals gestors del nou equipament  no han entès que tenen entre mans un edifici amb una forta càrrega formal i que els elements de mobiliari que inevitablement s’aniran afegint al llarg del temps han de ser respectuosos amb la força expressiva que emana del projecte original. Almenys durant el primers anys de vida de l’edifici.


En altres articles d’aquest blog m’he posicionat de que no tot si val en les intervencions per preservar el patrimoni públic.


Decebedor!

dissabte, 27 de desembre del 2014

Enderroc

L’edifici on estava el antic teatre Goula s’enderrocarà aviat i fa poc un grup de beguetans i beguetanes hi hem accedit per contemplar per última vegada el seu interior i els objectes que hi han quedat després d’una “neteja” dels objectes que encara quedaven dins.
Crec que hauria estat més encertat que persones amb sensibilitat en la salvaguarda del patrimoni local hagués fet la selecció i la tria dels modestos testimonis que ben segur tenien un valor material i alhora sentimental.
Aquesta vegada no m’estenc en el per què de tot plegat i deixo que les imatges parlin per sí soles.   

 El projecte d’enderroc, que va estar a informació pública el mes de juny-juliol de 2014, el podeu consultar al seguen enllaç:
Observareu que les pàgines on s’esmenta i es grafia, l’edifici són la 4 i de la 89 a la 92.

Teatre Goula a la dècada dels 70

Altell de fusta a l'interior de l'edifici (Actualitat)

Altell de fusta de l'interior de l'edifici (Actualitat)

Vista de la Granja Petit Canigó des de l'interior de l'edifici (Actualitat)

Vista de l'Escorxador i Centre Cívic el Roure des de l'interior de l'edifici (Actualitat)

Taquilla (Actualitat)

Vitrall (Actualitat)

Cadires apilades als laterals de l'escenari (Actualitat)

Cordes del teler (Actualitat)

Resta de butaques apilades a la platea (Actualitat)

Rètol a la cabina de projecció (Actualitat)

Programa d'una de les últimes representacions que es feren al Teatre Goula

Revers del programa anterior

Tiquets d'entrada al Cine Kursaal

diumenge, 30 de novembre del 2014

El Roure com a protagonista (VI)

A Begues s’han invertit gairebé quatre anys i mig per enllestir les obres d’un emblemàtic edifici públic. En la seva construcció no hi ha mancat una desafortunada dificultat: l’incompliment dels deures per part d’una empresa constructora. Aquesta falta de responsabilitat empresarial ha motivat que els diferents gestors municipals, que han estat participant en el seu seguiment, s’hagin enfrontat durant aquest llarg període de temps a dures proves de descrèdit i a vegades de incomprensió per una part de la opinió pública local.

Sortosament i per a gaudi de tothom, les obres han acabat, els costos han estat els previstos i els resultats, fins ara, semblen satisfactoris. La Biblioteca “La Ginesta” fa mesos que està oberta i hom gaudeix d’uns espais interiors plens de llum per acompanyar les lectures i alhora poder contemplar d’unes agradables vistes de la riera i del vell edifici de l’antic escorxador. El centre cívic “El Roure” fa poc també ha entrat en funcionament i encara falta algun serrell per acabar de completar. Les diverses sales ja fan les seves funcions assignades i les diverses activitats es van consolidant en uns espais on la plurifuncionalitat va ser un dels objectius que es van posar a sobre la taula a l’hora de dissenyar aquest equipament públic.

Aquests bons resultats no haurien estat possibles sense la tenacitat dels responsables municipals que en tot moment han fet una aposta ferma per un edifici on la cultura, en totes les seves vessants, hauria de tenir cabuda.

Però els veritables protagonistes del magnífic resultat formal i escultòric de l’edifici són els arquitectes. Sense ells no tindríem aquesta petita meravella al nostre municipi. Na Pilar Calderon, en Marc Folch, en Pol Sarsanedas, n’Ignasi Arbeola i en Josep Vilanova, són els tècnics que han dedicat i invertit eficaçment el seu temps professional en bastir una molt bona obra d’arquitectura.

Tanmateix no voldria deixar d’agrair la inspiració que ha emanat d’un altre ésser viu que ens ha acompanyat en aquest magnífic viatge. Ell estava allí present abans que es construís l’edifici, va imposar el lloc on s’havia arrelat feia molts anys, va ésser molestat i podat mentre al seu costat els paletes posaven els materials d’obra, però va ser dignament respectat.  Crec que restarà dempeus durant molts anys al costat del seu nou i estàtic “amic”, mentre ell anirà desenvolupant vigorosament el seu tronc i les seves branques aniran acaronant l’edifici.

S’ha de dir que gràcies a la seva presència, la façana sud de l’edifici pren aquesta forma orgànica, sinuosa, resseguint el traçat de la riera i que d’una forma molt casolana i senzilla ens convida amb una abraçada a entrar a l’edifici.

Rellegint el escrits que he publicat sobre el centre cívic en aquest bloc, observo sorprès que en tots els escrits vaig fer esment d’aquest company de viatge.


Per molts anys, Roure.

_____________________________________________________________________________

Aquest és l'últim d'un seguit d'articles que he anat penjant en aquest blog durant els darrers anys, podeu fer-ne un seguiment en els següents enllaços: