La primera cartografia detallada del territori beguetà

No és fins a finals del segle XIX i principis del XX que es tenen documentats mapes de la totalitat del terme municipal. Aquests situen, per primer cop i de forma bastant aproximada, els principals elements del territori: toponímia, carreteres, camins, rieres, torrents, edificacions i indrets singulars.

Figura 1. Mapa topogràfic 1:40.000 d'Eduardo Brossa, de l'any 1897. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.

Segons les dades que he pogut recopilar, el primer seria el mapa topogràfic 1:40.000 d’Eduardo Brossa de l’any 1897 (Figura 1). Posteriorment tenim, entre d’altres, el plànol 1:25.000 de l’Instituto Geográfico y Estadístico de l’any 1915 (Figura 2). Aquests plànols són similars pel que fa a definició genèrica dels principals accidents existents al territori, i suposen un salt qualitatiu extraordinari respecte a la cartografia anterior (generalment provincial). Tanmateix, atesa l’escala a la qual estan dibuixats, no tenen la precisió necessària per afrontar estudis de detall.

Figura 2. Mapa topogràfic 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, de l'any 1915. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.

Hem d’esperar fins a l’any 1933 per trobar el primer plànol ben detallat. És el del Cadastre (Figura 3a i 3b) on els redactors del document gràfic, en estudiar i dibuixar les finques cadastrals, situen de forma acurada i molt precisa tots els elements que hi ha en cadascuna d’elles i, de rebot, de tot el terme municipal. Aquest plànol, amb els seus 25 polígons cadastrals, és un bon referent, ja que serà la primera vegada que es dibuixen, amb una escala adequada i amb molt bona precisió, tots els elements que hi havia al terme municipal als volts de 1933, alhora que en la seva verdadera magnitud.

Figura 3a. Secció nord del Cadastre de l'any 1933. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.

Figura 3b. Secció sud del Cadastre de l'any 1933. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.

Però hauran de passar quinze anys perquè es dibuixés el primer plànol topogràfic 1:1.000 (1949), que he trobat amb suficient precisió, d’un tros de zona urbana de Begues (Figura 4). En aquest cas va ser entorn d'allò que actualment es coneix com a Santa Eulàlia. La documentació gràfica – els plànols esmentats – es troba dins dels documents que acompanyen un encàrrec de l’Ajuntament de Begues a l’arquitecte Manuel Baldrich i Tibau. El projecte, el qual no va tenir continuïtat, tenia el propòsit de fer un grup d’habitatges protegits a la incipient urbanització. Cal tenir en compte que en aquells anys els aspirants a promotors d’habitatges protegits havien de presentar a les administracions estatals la documentació i plànols de situació prou detallats per a poder-se acollir als beneficis fiscals del moment. És per aquest motiu que tenim aquest detallat document gràfic.

Figura 4. Mapa topogràfic 1:1.000 de la urbanització de Santa Eulàlia, de l'any 1949. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.

Al plànol es poden veure perfectament dibuixats, entre altres elements, l’escorxador i el camí Ral de Begues a Olesa, a més de dos trams de l’embrionari traçat del carrer Jaume Petit.

Els plànols generals de la zona urbana que he localitzat dels anys 50 i 60 del segle XX no tenen prou bona definició. Només cal observar el deficient plànol d’informació geogràfica del Pla General de 1969 (Figura 5) on hi ha moltes errades i imprecisions. Aquesta greu mancança de precisió del territori va comportar que des de la dècada dels 60 fins als 80 es desenvolupés el creixement del poble de forma molt poc coherent amb els accidents topogràfics, alhora que amb greus mancances urbanístiques que no respectaven la Llei del sòl de l’any 1956.

Figura 5. Plànol d'informació geogràfica del Pla General de l'any 1969. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.

Va ser precisament en observar la mala qualitat dels plànols d’informació que trobem al Pla General de 1969 que vaig creure convenient fer aquesta breu ressenya dels documents gràfics que ens han d’ajudar a identificar i estudiar el territori que ens envolta.

Cal esmentar que no serà fins a l’any 1982 quan s’elaborin els plànols del nou Pla General (Figura 6), i així poder tenir documents topogràfics prou detallats de la totalitat del territori municipal i també de la zona urbana.

Figura 6. Plànol d'informació geogràfica del Pla General de l'any 1982. Cliqueu aquí per a una major resolució i detall.

Nota. Alguns d’aquests plànols han estat facilitats per Xavier Parellada. 

El Roure (VII)

Em diuen que el vell Roure, que va ajudar a conformar la forma arquitectònica de l'edifici del Centre Cívic de Begues, s’està morint.

Estat actual del Roure del Centre Cívic de Begues. Font: Elaboració pròpia.

Sap greu que això passi a un ésser viu que va ser respectat i que, d’alguna manera, va donar vida (i nom!) a un dels millors edificis que tenim al poble.

Com sempre passa en aquestes circumstàncies, poques coses se m’acudeixen a dir si bé ja ho he dit tot en cinc articles del meu blog, on lloava la seva existència i la companyia que ens feia.

Pensava que el darrer escrit de 2014 tancava la cronologia, però ara la torno a obrir per donar l’últim adeu al vell Roure.

Gràcies per la teva presència, ja que, juntament amb els arquitectes que van dissenyar l’edifici, vas donar les pautes formals per a crear un magnífic equipament municipal.

Estat del Roure del Centre Cívic a l'any 2014. Font: Calderon Folch Studio

Detall de l'adaptació de l'edifici a la presència del Roure. Font: Calderon Folch Studio

El soterrament de línies de molta alta tensió (MAT)

A Olesa de Bonesvalls es preveuen soterrar 14 km d’una nova línia elèctrica de molta alta tensió de 400 kV (MAT). Tot i això, a Begues, l’equip de govern municipal no és capaç d’instar a soterrar 3 km d’una línia elèctrica ja existent de 220 kV i que passa per l’avinguda Mediterrània.

Recentment, ha sortit a informació pública l’Anunci de Modificació de l’autorització administrativa prèvia i la sol·licitud d’autorització administrativa de construcció de l’expedient PFot-539AC “Parc Fotovoltaic Jaime I, Parc Eòlic San Vicente, Parc Eòlic Lera i parc Eòlic Honos, i la seva infraestructura d’evacuació fins a la SET Begues 400, amb una potència de 174,7 MWins a les províncies de Saragossa, Terol, Tarragona i Barcelona”.

Aquest nou projecte de MAT, com el seu nom indica, modifica l’anterior de 2022 i introdueix canvis importants pel que fa al traçat soterrat a diversos trams del seu llarg recorregut.

TRAÇATS SOTERRATS

De la lectura d’aquest document de modificació d’un projecte elèctric que afecta molts municipis de Catalunya i Aragó, es dedueix que soterrar una línia de molt alta tensió en determinats entorns no és tan complicat ni costós. Tal com s’argumenta a la memòria del nou projecte que s’exposa al públic, cal “una adequada protección del medio ambiente y recursos naturales...”

Aquesta breu i contundent reflexió l’esmento pel fet que a Begues encara tenim oberta la disjuntiva entre soterrar o desplaçar la línia elèctrica de 220 kV, que passa per l’avinguda Mediterrània i que s’està debatent des de fa gairebé vint anys.

Figura 1: Proposta de MAT al seu pas per Olesa de l'any 2022. El traçat vermell correspon a les línies aèries i els punts les torres a instal·lar. Font: Ministerio para la Transición Ecològica y el Reto Demogràfico. Cliqueu la imatge per a una millor resolució.

Com a referent gràfic de què tenim sobre la taula, adjunto dos interessants plànols (Figures 1 i 2) de la comparativa entre el que es va proposar l’any 2022, on el traçat de la línia MAT que passa per Olesa i altres municipis veïns es preveia aèria; i la Modificació que es preveu en aquesta darrera modificació del 2024, on es soterren fins a 14 km de recorregut de la línia. Entenc que aquest important canvi de criteri ve donat a resultes de les al·legacions tramitades per les diverses entitats que vetllen perquè es respectin els elements d’interès general del territori.

Figura 2: Proposta de MAT al seu pas per Olesa de l'any 2024. El traçat vermell correspon a les línies aèries i el traçat blau el soterrat. Font: Font: Ministerio para la Transición Ecològica y el Reto Demogràfico. Cliqueu la imatge per a una millor resolució.

Pel que fa al nostre entorn immediat, i després de la lectura de l’extensa documentació gràfica i escrita, crec que ho podem veure condensat en aquests dos plànols. Clarament, s’hi exposa que afegir noves línies aèries en entorns ja sobreexposats a aquest tipus d’infraestructures on, a més, queden malparats diversos paràmetres ambientals, la solució òptima és que se soterrin. Ben bé al contrari del que proposa fer l’equip de govern del poble del costat.

Amb aquest alliçonador precedent, resulta evident que cal soterrar la línia aèria que passa per l’avinguda Mediterrània de Begues.

PUNT SUD

Arran de la proposta de fer arribar la MAT que ve d’Aragó a un nou Centre de mesura al Punt Sud, es requereix una ampliació d’aquesta infraestructura. Malgrat això, convé recordar que el juny de 2021 la Comissió de Territori de Catalunya va aprovar definitivament un “Pla especial autònom per a l’ampliació de la subestació de Begues 220 kV” el qual no tenia en compte l’ampliació que es preveu en aquesta darrera modificació que s’està tramitant (vegeu i compareu les Figures 3 i 4).

Figura 3: Ordenació del Punt Sud al Pla especial autònom per a l'ampliació de la subestació de Begues 220 kV al 2021. Font: Red Eléctrica de España

Ara, es proposa ampliar de nou el Punt Sud amb un Centre de mesura en una zona qualificada d'Espai Natural Muntanyes de l’Ordal (ENMO). Això implica que la franja de protecció de 25 m que ha de tenir el Punt Sud a efectes de prevenció d’incendis forestals també s’ampliarà ocupant aquest espai natural protegit. 

Figura 4: Proposta d'ampliació del Punt Sud per a l'execució de la línia MAT, 2024. Font: Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demogràfico

Entenc que amb aquests canvis que es proposen al Punt Sud caldrà fer una nova modificació puntual del nostre Pla General d’Ordenació Urbana. 

CONCLUSIÓ 

Al poble del costat tenim el precedent que se soterraran 14 km de la nova línia de MAT (400 kV) que ve d’Aragó. Malauradament, a casa nostra, l’equip de govern de Begues està capficat en desplaçar la línia aèria existent de 220 kV que passa per l’avinguda Mediterrània i malmetre l’entorn natural que tenim al nord del municipi amb una nova línia aèria d’alta tensió. 

Cal ser contundents i soterrar els 3 km de línia elèctrica aèria que actualment passen per l’avinguda Mediterrània. Comparats amb els 14 km d’Olesa, 3 en semblen pocs, oi?

 _________________________________________

Nota 1: Per tal de complementar aquest posicionament, llegiu els escrits que adjunto en aquests enllaços (apartat de Línies Elèctriques a la secció de Política Local del blog Tombar l'Aigua i als articles corresponents del web del Centre d'Estudis Beguetans), on de forma raonada s’analitza i justifica el posicionament pel soterrament des d’altres perspectives.

Nota 2: Compte! Al document de l'anunci, memòria i plànols, algunes figures presenten un error material i els colors o descripcions de les llegendes estan intercanviats, fent que es confonguin els termes de línia aèria i soterrada.

Habitatges públics en les Modificacions Puntuals del Pla General de 1997

Aquest quart escrit d’opinió relacionat amb l’habitatge de promoció pública (vegeu els articles 1, 2 i 3) està motivat pel fet que fa poc hem conegut els treballs previs de la “Modificació Puntual del Pla General d’ordenació urbana de Begues en l’àmbit del Nou Centre Esportiu MPPG SUNP1” (vegeu aquí l'Avanç de proposta de planejament i el Document Inicial Ambiental Estratègic). Aquest és un dels darrers estudis amb propostes de desenvolupament urbanístic a Begues on, entre altres alternatives d’edificacions, es preveu ubicar fins a 171 habitatges.

Figura 1: Àmbit de la proposta de l'avanç del Pla Parcial Urbanístic SUNP1. Font: Ajuntament de Begues

Durant els anys 2021-2022 l’equip de govern municipal va formalitzar tres contractes menors relacionats en estudiar les expectatives de futur del Nou Centre Esportiu. Aquest tema es va donar a conèixer de resultes de la compra per part de l’Ajuntament d’una finca situada al nord de la zona esportiva, i que ja hem analitzat en un article d’aquest blog sobre les declaracions de caducitat dels Plans Parcials on també es feia esment en un raonat informe tècnic de 2019.

Cal destacar que aquests treballs i les previsions de futur de la MPPG SUNP1, juntament amb els estudis hidrològics i el de la connexió viària al nord del nucli urbà, estan relacionats amb els treballs previs d’elaboració del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), tal com ja s’ha exposat també en aquest blog en altres articles d’opinió.

Figura 2: Alternativa 1 d'ordenació de l'edificació a la proposta de l'avanç del Pla Parcial Urbanístic SUNP1. Font: Ajuntament de Begues

El PDUM és un Pla Metropolità que encara s’està tramitant i és de gran importància urbanística per encarar el futur creixement del municipi. Fa poc el Centre d’Estudis Beguetans en va fer una interessant aportació en els seus actes de divulgació pública i als escrits penjats a la seva web.

Malgrat això, mentre s’estan elaborant propostes supramunicipals, en el nostre entorn urbà i urbanitzable s’estan gestant projectes (com ara la MPPG SUNP1), on entenc que no resolen, entre altres temes, el de la necessitat de l’habitatge de promoció pública per a satisfer la demanda interna del municipi. La indefinició prové d’una greu mancança al redactat original del PGOU de 1997, ja que aquest ja no ho esmentava en la seva Memòria Justificativa ni en el redactat de la Normativa Urbanística.

Va ser a partir dels 2000 que es van començar a aprovar Modificacions Puntuals del Pla General per intentar esmenar i tenir en compte aquesta mancança. Sumades a les que s’han aprovat des de l’any 1997, ja en portem una trentena. Tot i això, aquelles que han volgut abordar la necessitat d’habitatge de promoció pública han estat modificacions molt localitzades de l’articulat de la Normativa Urbanística i, per tant, no afrontaven d’una forma global les futures propostes de desenvolupament urbanístic del municipi.

Amb aquest objectiu es van modificar diversos articles a la Normativa, com són l’article 88.A.1 de la MPPG 3/2000, els articles 166 i 203.5 de la MPPG 1/2005, entre d’altres. Nogensmenys, aquestes modificacions d’articles de la Normativa han estat insuficients per afrontar el problema. Són redactats que no donen resposta al tema que es planteja i és necessari que es redacti un articulat més genèric i que abasti totes les casuístiques.

Així doncs, aquesta proposta s’ha de fer aviat, abans que es desenvolupin les figures de planejament que s’estan redactant actualment. No s’ha d'esperar a l’aprovació del POUM i que aquest ho incorpori, ja que pot trigar anys a aprovar-se definitivament.   

Cal deixar clarament redactat en una nova Modificació Puntual del PGOU la conveniència de prioritzar els habitatges de promoció pública per a satisfer la demanda interna del municipi en les figures de desenvolupament urbanístic. És un tràmit que no s’ha de deixar passar per molt esforç que això suposi, i proposar una nova Modificació Puntual del Pla General.

Adjunto un document annex actualitzat per a l'any 2024 on es detalla una breu cronologia relacionada amb els habitatges de promoció pública a Begues.

Connexió viària de baixa intensitat al nord del nucli urbà

La recent aprovació inicial del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) i la seva posada a informació pública ha estat un revulsiu per sacsejar temes urbanístics municipals que estaven aturats i que no hi havia manera que fossin afrontats. Un d’ells era l’assignatura pendent de les rieres amb les zones inundables i l’altre la connexió viària pel costat nord del nucli urbà (Figura 1). L’estudi sobre les rieres ja ha estat desenvolupat en aquest blog el mes de desembre passat, i a continuació s’exposen els documents i alguna selecció d'imatges referents a la connexió viària al nord del nucli urbà. Aquests són la Memòria i els Plànols de l’Estudi de Connexió Viària de baixa intensitat al nord del nucli urbà (Figura 2).

Figura 1. Viabilitat i rieres del nucli urbà de Begues, elaborat a partir de la cartografia del DACAAR i DIBA.
Font: Berrysar per a l'Ajuntament de Begues, 2022.

En el seu dia, el Centre d’Estudis Beguetans es va fer ressò de l’aprovació inicial del PDUM, el va divulgar, va manifestar el seu posicionament amb escrits informatius a la seva web, va fer actespresencials d’informació pública i va donar a conèixer les al·legacions que va tramitar. Tanmateix, encara és hora que l’equip de govern municipal expliqui la seva visió del PDUM a la ciutadania, ja que és una proposta d’important transcendència urbanística que afecta el terme municipal de Begues.

Figura 2. Proposta viària a l'estudi de connexió viària de baixa intensitat al nord del nucli urbà de Begues.
Font: Berrysar per a l'Ajuntament de Begues, 2022.

S’ha de dir que els documents sobre les rieres i els de la proposta viària són treballs que no tenen valor normatiu, són estudis que aprofundeixen en el coneixement del territori que ens envolta i s’analitzen les possibles alternatives a les futures problemàtiques que tenim al poble.

Figura 3. Detall de la proposta viària a l'est del nucli urbà de Begues.
Font: Berrysar per a l'Ajuntament de Begues, 2022.

Figura 4. Detall de la proposta viària a l'oest del nucli urbà de Begues.
Font: Berrysar per a l'Ajuntament de Begues, 2022.

Aquests estudis han servit de base per tal de donar pautes al PDUM que està redactant l’Àrea Metropolitana o alhora per a justificar les recents propostes de creixement urbà que l’equip de govern municipal té sobre la taula: el Barri Campamà, Ca n’Amell 2 o la nova Zona esportiva (Figura 5).

Molta paciència en la seva atenta lectura.

Figura 5: Àmbit de la nova Zona Esportiva.
Font: Berrysar per a l'Ajuntament de Begues, 2022.

Creixement urbà a Begues (1866-1936). Part I

A la XIII trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà de 2022 vaig publicar un treball de recerca que portava per títol Arquitectura i creixement urbà de Begues entre finals del segle XIX i principis del s. XX (1866 -1936), el qual es va divulgar en format llibre i també es va penjar a la web del Centre d’Estudis Beguetans.

També el podeu trobar en aquest document en format descarregable, el qual forma part d’una primera fase de recerca que abasta els anys 1866 -1936.