La casa Cervelló, petjada racionalista a Begues (II)

El mes de setembre de l’any 2012 es va presentar un treball de recerca sobre la casa Cervelló de Begues. Del treball es va divulgar públicament un tríptic, es va fer una xerrada i la visita a la casa. Però va quedar pendent de penjar al bloc un cartell i l’escrit de presentació que vaig fer de l’acte al edifici del antic Escorxador.

Per tal que quedi constància d’aquests documents, ara ho adjunto al bloc:

Bona tarda.

Em permetreu que la presentació d’aquesta xerrada la faci llegint aquest document que he preparat. Crec que la seva atenta lectura s’ho mereix ja que no em vull deixar res del que jo entenc com a rellevant per tal que aquesta presentació sigui complerta. Parlar en públic sense un guió ben memoritzat té la seva dificultat i jo no estic avesat en aquesta tècnica i espero que em comprengueu.

Avui ens trobem aquí, en aquest modest edifici modernista de l’antic escorxador per exposar una cosa de molt important que va esdevenir als volts dels anys 30 del segle passat a Begues i a Catalunya. Aquí, en aquest poble, es va construir una casa i no una casa qualsevol. Es va construir la casa Cervelló, que per molts de vosaltres és coneguda per la “casa dels magatzems alemanys”, amb un segell d’identitat que en aquell moment va ser innovador i d’un marcat  estil  avantguardista. A Catalunya i en concret a Barcelona, en aquells anys de principis de segle XX bullien, com en altres moments de la nostra història, uns importants debats culturals i artístics en els camps més diversos, i a Begues també hi va arribar alguna cosa de tot allò. En aquest cas concret que estem plantejant avui, va arribar l’arquitectura racionalista de la mà de l’arquitecte Antoni Puig Gairalt, fill de l’Hospitalet.

L’arquitecte Sr Antoni Puig Gairalt tenia una germana que es dia Maria i que estava casada amb el Sr. Enric Cervelló. Aquest matrimoni, originaris de Barcelona i l’Hospitalet van decidir venir a estiuejar a Begues per motius de salut. El metge de capçalera del  Sr. Enric Cervelló va recomanar que fes canvi d’aires per tal de millorar la seva precària salut. Per aquest motiu varen venir a parar aquí. Com molts de vosaltres ja sabeu, no estem davant de cap cas excepcional, ja que en aquells anys el petit poble de Begues va ser un referent de l’estiueig i de canvi d’aires de varies famílies benestants del Barcelonès i del Baix Llobregat.

Deixant de banda el referent social de l’època, que segurament ho esmentaran les ponents aquesta xerrada, jo com a arquitecte i amb 30 anys d’exercici professional, vull fer constar una dada que és molt important i que es va produir en aquells anys: l’actitud dels clients en acceptar i creure en una proposta agosarada i innovadora d’un jove professional de 42 anys i alhora familiar seu. El Sr Antoni Puig els hi va proposar una casa molt diferent de les que s’estaven construint per aquests indrets i al món en general: un edifici racionalista. (en aquell temps se’n deia estil internacional). La valentia de confiar i fer cas a un arquitecte compromès amb les avantguardes arquitectòniques del moment no és ni ha estat habitual. Només s’ha produït en els casos on el client té un nivell de percepció cultural que l’hi permet ser conscient del moment d’excepcionalitat històrica en què està vivint ell i el seu entorn immediat.

Per aquest motiu hem de celebrar avui que la família Cervelló-Puig tinguessin als anys 30 aquella amplitud de mires i fessin cas d’aquella aposta tan agosarada que els hi va presentar el seu cunyat i germà. Junt amb la documentació gràfica del projecte també els hi va dibuixar unes perspectives a mà alçada amb vistes des de la part inferior de la casa, per tal que els clients poguessin entendre els porxos de planta baixa que proposava, ja que era difícil comprendre-ho amb la visió convencional de les plantes i alçats. Gràcies a tots ells, avui, nosaltres, els ciutadans d’aquest poble, podem gaudir de la contemplació de la casa Cervelló com un singular element arquitectònic del paisatge urbà..

Per tal de comprendre el perquè ara i en aquest moment es fa aquest debat, he de dir que ja fa temps que tenia aquesta idea al cap, però la guspira que ho ha encès ha estat una fitxa mal confeccionada del Mapa de Patrimoni Local, un document elaborat durant l’any 2010 per la Diputació de Barcelona, que em va engrescar a donar a conèixer els veritables valors formals d’aquest singular edifici i alhora instar a que es modifiqui el pobre redactat de la fitxa.

Bé, m’estic allargant i només m’havia proposat en aquesta presentació fer una breu  introducció i presentar els ponents d’aquesta xerrada. Així dons us presento els veritables protagonistes de tot plegat i que sense ells aquest acte i tot el que l’envolta no hauria estat possible. Al meu costat (davant) tinc el Sr. Ramon Cervelló Puig, actual propietari de la casa, fill del Sr. Enric Cervelló i la Sra. Maria Puig. Gràcies a ell i a la seva esposa, na Marta Casanova, ha estat possible emplenar de contingut els valuosos ingredients d’aquest acte. He de fer constar que tot i que el Sr. Ramon Cervelló no està empadronat en aquest poble, la seva implicació i estima vers Begues la hem pogut comprovar bastament hom que l’ha tractat i sobretot els membres dels CEB, del qual és soci. 

Tinc al meu costat les historiadores i professores del departament d’Historia de l’Art de la Universitat de Barcelona, la Sra Alicia Suàrez i la Sra. Mercè Vidal, coautores del llibre “Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt” publicat a l’any 1993 i que molt amablement van acceptar la invitació de venir a donar a conèixer el contingut internacional i local d’aquest petit tresor racionalista que tenim a Begues.

Abans d’iniciar la ponència vull fer constar que aquesta s’inscriu dins dels actes que el Centre d’Estudis Beguetans ha anat desenvolupant durant els últims anys per tal d’anar aprofundint amb més rigor la nostra història i el nostre patrimoni local, amb la novetat que el debat d’avui s’emmarca dins d’una nova secció recentment creada dins del CEB que s’anomena “Arquitectura i Urbanisme del segles XX a Begues”. Vull fer un especial reconeixement a la Rosa Savillano, membre del CEB que m’ha donat des del inici d’aquesta aventura el seu suport incondicional i ha col·laborat amb la materialització d’aquest  esdeveniment. També vull agrair a l’Ajuntament de Begues per la cessió d’aquest l’edifici i el suport tècnic i logístic que tot acte d’aquestes característiques comporta.

I ara per tal de donar continuïtat a l’acte tindrà la paraula la Sra. Mercè Vidal que dissertarà sobre “el context internacional de l’arquitectura moderna” i tot seguit la Sra. Alicia Suàrez ens parlarà sobre “la figura d’Antoni Puig Gairalt amb la casa Cervelló”. En finalitzar les exposicions, el Sr. Ramon Cervelló us avançarà una sorpresa per demà. Per tant un engresco a seguir atentament el debat fins al final.

Sres. ponents, us cedeixo la paraula.

Begues, setembre de 2012

15/10/2012

Jordi Dolz Abadia

El roure i l’edifici del Centre Cívic (III)

Fa més d’un any que vaig iniciar un parell d’articles que donaven a conèixer la meva opinió sobre la gestió i l’estat en que es trobaven les obres de construcció de l’edifici del Centre Cívic, l’equipament públic més important que s’hagi fet mai a Begues.

Han passat més de dos anys i mig des que es varen iniciar les obres i observo que no s’ha avançat tal i com l’equip de govern actual ens va fer veure en els titulars que va divulgar a finals de 2011. Allí s’anunciava un important acord amb l’empresa constructora que garantia l’acabament de les obres en un curt període de temps (butlletí municipal nº 86).

Des d’aquella data de novembre de 2011 ha passat més d’un any i les obres encara no han finalitzat. Falten molts elements per enllestir a l’interior de l’edifici i també a l’urbanització del seu entorn. També falta per acabar l’edifici semisoterrat que ha d’encabir les sitges i les calderes de biomassa i que està situat a la falda nord del turó de la Costeta. Totes aquestes obres i infraestructures estaven pressupostades, licitades per l’ajuntament i acceptades per la empresa Corelia, adjudicatària de les obres. Per a aquesta edificació hi havia assignada i aprovada una important partida pressupostària des de l’any 2010, la qual es va acordar en el seu dia amb el vist i plau dels partits locals de ICV, CIU i ERC.

No sé veure raons de pes que justifiquin la situació en què es troba l’obra inacabada, tot i que la causa pot ser la insolvència de la empresa constructora. El projecte executiu està molt ben redactat i la tramitació administrativa de la licitació es va desenvolupar correctament. Crec que l’actual equip de govern no ha sabut i no sap gestionar l’execució de la obra, altrament les coses haurien anat millor. Tampoc he sabut trobar raonaments per part de l’equip de govern, adreçats a la opinió pública, que analitzin i donin resposta a aquest important retard.

No solament observo aquestes mancances de gestió i preses de decisió, sinó que a més a més trobo a faltar respostes a altres temes complementaris de l’obra que s’haurien d’haver materialitzat fa temps i que no s’han tramitat, com són:

   - La aplicació de l’expedient sancionador que es va iniciar a principis de 2011 a la empresa constructora per l’incompliment de contracte

   - L’adjudicació de l’equipament escenogràfic

  - El redimensionat de la biblioteca per tal de donar cabuda a un espai per a la gent gran

   - El condicionament d’un tram de la riera

   - Les propostes i previsions de gestió i manteniment integral de l’equipament...

Res del que he esmentat abans sembla que es gestioni i prengui forma, sembla com si només el roure, com a ésser viu que està al seu costat sigui l’únic interlocutor, l’únic amic amb qui dialoga l’edifici. A la resta dels ciutadans amb prou feines en arriben les noticies.

La foto que acompanya aquest escrit està presa des de el costat de ponent, on es pot veure la façana sud que dóna a la riera i que serà la façana principal de l’edifici. Si res no s’espatlla, serà el primer edifici urbà de Begues que intentarà integrar-se paisatgísticament amb la riera.

No tot s’hi val amb el patrimoni local.

Vista de la mampara des de el vestíbul

La recent col·locació d’una mampara per separar espais al vestíbul principal de la planta baixa de l’edifici de l’Ajuntament delata la manca de criteri, la poca sensibilitat i la falta de respecte vers el nostre patrimoni local que té l’actual equip de govern municipal, format pels grups de Convergència i Unió, Gent de Begues, Units per Begues i Esquerra Republicana de Catalunya.

L’antic habitatge d’estiueig de Can Torres, situat a l’Avinguda Torres Vilaró, és des de l’any 1964 la seu de l’ajuntament de Begues. Va ser construït a principis de segle XX i és d’una bona qualitat formal i constructiva. La influència de l’estil modernista és evident i els materials emprats són excel·lents, tal com s’ha pogut constatar en els decurs de les diferents feines de rehabilitació que en els darrers anys s’han anat fent a l’edifici.

La primera gran rehabilitació es va fer a principis dels anys 90, on entre d’altres importants millores es va col·locar un ascensor i es va obrir un generós espai central que dóna una agradable sensació d’amplitud a l’interior de tot l’edifici. Les posteriors intervencions han incidit amb temes de mobiliari i de petites obres de millora i sempre han procurat ser coherents amb els valors formals que hem heretat d’aquesta construcció.

La mampara que recentment s’ha col·locat, a part dels materials emprats i les seves dubtoses textures, no té cap mena d’interès formal i provoca una desagradable sensació d’estretor al voltant d’un espai d’especial importància distributiva, ja que forma part associada dels elements de comunicació vertical de l’edifici: l’escala, el triple espai i l’ascensor com a elements de relació i comunicació entre les dependències municipals.

Desconec les raons que han portat a materialitzar aquesta intervenció i la col·locació de la mampara i m’imagino que serà per un suposat tema de privacitat. No ho considero justificable de cap de les maneres, ja que aquest espai en concret actua com a vestíbul principal de distribució general de planta baixa i ha de tenir la amplitud, la generositat de mides i de valor formal dels materials a emprar que dignifiquin, encara que sigui modestament, un dels millors exemples edificats del nostre patrimoni local.

És l’edifici públic més emblemàtic que tenim al poble i cal dignificar-lo sempre, encara que sigui amb els petits detalls. I els gestors públics ho han de garantir i han de donar exemple.

Octubre de 2012 

Millora paisatgística de l’eix comercial de Begues

 El títol que encapçala aquest escrit no és meu. L’he copiat d’una proposta que l’equip de govern municipal té programada per invertir a curt termini 26.000,00 € i que consisteix bàsicament en treure pilones del carrer Major, retirar alguns bancs i posar noves jardineres. Els arguments que es fan servir son...” permetre pensar en una nova escala de valors en la que el carrer pot afavorir sinergies i convertir-se en un focus atractiu pel comerç, el turisme i les activitats de lleure ciutadà....”

 

Em costa entendre que es vulgui desmuntar un mobiliari que ha funcionat de forma acceptable durant els últims tres anys i en el qual es van invertir molts diners. El projecte de l’any 2007 per pacificar el carrer Major i el passeig de l’Església va obtenir un ampli consens durant la fase de projecte i durant l’execució de les obres. També s’ha de dir que durant el decurs de les obres es van introduir millores que van tenir el vist i plau de totes les parts implicades.

Aquell projecte, obra de l’arquitecte Carles Casamor, va tenir especial cura en escollir elements simples, resistents, duradors i de baix manteniment. Es feia especial incidència en la neutralitat dels objectes situats a l’espai públic per tal que els comerços i els seus aparadors agafessin el protagonisme. Els elements situats a l’espai públic oferien una zona ordenada i simple per tal que els comerciants aprofitessin aquesta sinergia.

La proposta que es vol portat a terme desmunta un projecte de mobiliari que tenia un segell d’identitat en la persona que ho va dissenyar. La regidoria de comerç altera la parada per decret i sense valorar, de forma consensuada, la proposta de modificació de mobiliari.

Aquest fet em recorda un esdeveniment  històric que va succeir a la Capella Sixtina de Roma. Un pintor que es deia Daniele de Volterra, de motiu "il Braghettone", va rebre l’encàrrec del Papa de “turno” de tapar les vergonyes que amb tanta naturalitat havia pintat Miquel Àngel.

Què hi farem!