Les Rieres de Begues i l'Urbanisme

Antecedents 

En els darrers anys s’han tramitat diversos documents urbanístics i d’obres que d’alguna manera han incidit en la intervenció humana a l’entorn immediat dels espais fluvials de Begues. Entre aquests espais tenim la riera de Begues i les rieres de menor entitat que hi conflueixen, com la de l’Alzina, la de Can Figueres, la de Can Sadurní, la de Can Térmens, la de Mas Ferrer, la de Puigvoltor i la de la Clota, entre altres.

Imatge 1. Rieres i afluents de l'àrea urbana del municipi de Begues. Elaboració pròpia. Cliqueu aquí per una major resolució.

Per tal que hom pugui indagar i valorar les aportacions que s’han fet en el decurs dels últims anys, he fet una tria d’aquests documents on es detalla cronològicament una data de referència. D’aquesta manera se’n poden treure conclusions que ajuden a entendre i valorar la Diagnosi i Estudi d’Inundabilitat que ha encarregat l’equip de Govern de l’Ajuntament, i que segurament es donarà a conèixer a curt termini. La data d’entrega d’aquest document estava fixada a meitats de febrer de 2020.

Relació de documents urbanístics:

15/10/1997

S’aprova definitivament del Pla General de Begues on, a la seva memòria, s’esmenta la conveniència de redactar un Pla Especial Rieres. No realitzat.

05/04/2000

S’aprova el projecte constructiu de desviament provisional de la carretera al seu pas pel centre de la població. Al recorregut de la Variant es fa una agosarada proposta d’intervenció a la riera de Begues amb importants canvis de traçat i la creació d’onze ponts per creuar-la. Durant el 2003 s’executa el projecte.

10/01/2001

S’aprova el Pla Parcial Can Térmens on es fa una proposta d’intervenció paisatgística a la riera de Begues amb la creació de dos ponts. No executat.

22/01/2001

S’aprova el Pla Parcial la Parellada on es fa una proposta d’intervenció paisatgística a la riera de Begues i la construcció d’un pont a la riera de mas Ferrer. Al 2007 s’executa el projecte.

08/11/2001

S’aprova el projecte constructiu de la nova depuradora, on es preveu una intervenció puntual a la riera de Begues amb la construcció d’un pont. El 2004 s’executa el projecte.

01/01/2007

Re-urbanització del passeig de l’Església i el carrer Major. Es fa una nova canalització de la riera de l’Alzina sota el passeig.

29/08/2013

Restauració i reforma Plaça Camilo Riu. Afecta a la canalització de la riera de l’Alzina al seu pas sota la pèrgola. Realitzat.

17/02/2014

Integració paisatgística del Centre Cívic i la Biblioteca Municipal a l’entorn de la riera de Begues. Realitzat.

13/11/2017

Canalització i cobriment d’un tram de la riera de Can Figueres. Realitzat.

14/03/2018

Modificació Puntual del Pla General al Pla General al Barri Campamà. Es preveu una intervenció paisatgística a la riera de Begues. En tràmit.

9/01/2019

Intervenció paisatgística al pas soterrat de la rotonda de Mas Ferrer on conflueixen la riera de la Clota i la de mas Ferrer. Realitzat 

Des de l’any 1997 s’han creat diverses construccions privades i públiques a tocar de les rieres on la franja de protecció i la servitud de pas lateral ha creat diversos conflictes o no ha estat ben resolta.

Valoració

A grans trets, els projectes urbanístics i d’obres que es van tramitar presentaven mancances i un acusat desconeixement ambiental de la singularitat de la riera on s’havia d’actuar. Les propostes que es van fer eren les convencionals que s’utilitzaven en altres indrets del territori català i no es va realitzar un estudi rigorós i profund de la singularitat del sistema hidrogràfic que tenim al massís del Garraf. A més, no es va fer una generosa difusió pública del que es preveia fer i no hi va haver debat entre la ciutadania. Tenim un exemple recent a la innecessària canalització puntual de la riera de Can Figueres a tocar del camí Ral.

Les al·legacions que en el seu moment van tramitar els grups que estaven a la oposició i les entitats culturals i ecologistes als diferents projectes, incidien en aquestes deficiències i engrescaven als equips redactors a fer aportacions que milloressin les mancances que es detectaven. Malauradament, en cap cas, ni els polítics al govern ni els tècnics, van tenir en compte les observacions que es van fer.

Proposta

Estem davant d’un tema sensible, ecològicament parlant, on les propostes d’intervenció a la riera de Begues han de facilitar un generós debat entre la ciutadania i les administracions implicades. 

Recordem que a data d’avui tenim sobre la taula:

• Un informe i un decret per tal de redactar un “Estudi inundabilitat de les rieres i torrents de la conca de la riera de Begues”
• Un informe i un decret per tal de redactar la “Diagnosi i estratègies en relació amb problemes d’inundabilitat generats pels cursos d’aigua que travessen el nucli urbà” 

Recomano una atenta lectura d’aquests documents d’encàrrec i els raonaments que es donen per a la seva realització. En alguns paràgrafs la justificació no deixa de ser sorprenent.

Crec necessari que el redactat final d’aquests documents tècnics, l’Estudi i la Diagnosi, es donin a conèixer a la ciutadania i alhora aprofitar el seu contingut per poder fer una relectura històrica dels documents que he referenciat al començament i poder treure’n unes bones i raonades conclusions.

Tanmateix, crec que l’inexistent Pla Especial Rieres hauria de ser el referent a tenir en compte i a reivindicar. En el seu moment, a l’any 1997,  ja es va fer una molt bona aposta. 

Fem tard!

L'habitatge de promoció pública a Begues

ACTUALITAT

Al Ple municipal del mes d'abril va sortir el tema dels habitatges de promoció publica i es va explicar la proposta de modificació puntual del Pla General que es vol fer a l'entorn de l'Escorxador, on es preveuen ubicar 33 habitatges protegits. El debat (el podeu seguir a la videoacta del Ple d'abril de 2020 des del minut 6 al 43) no va anar més enllà de les queixes dels grups polítics que estan a l'oposició pel fet de no conèixer com serien els futurs habitatges, com es gestionarien o si serien de venda o de lloguer. Al Ple de febrer de 2019 també es va plantejar aquest mateix tema (ho podeu seguir a la videoacta del Ple de febrer de 2019 del minut 1:28 al 2:20), però feia vuit anys que el tema del habitatge públic no havia estat motiu de debat en un Ple municipal.

L'argument més rellevant del Ple d'aquest any ha estat l'explicació que va donar l'equip de govern entorn als vuit anys d'inactivitat en aquesta matèria. Formulen que no han trobat institucions o entitats que d'alguna manera es vulguin fer càrrec de la construcció i gestió d'un edifici plurifamiliar de 16 habitatges i aparcament soterrat de promoció pública al solar on està actualment l'estacionament provisional del Centre Cívic, a la Parellada. S'ha de tenir en compte que des de l'any 2008 tenim un avantprojecte prou detallat de la proposta de l'edifici i els seus habitatges.

Imatge 1: Planta tipus de l'avantprojecte de 16 habitatges HPO de lloguer. Direcció General d'Habitatge, 2008

Actualment, s'estan construint un parell d'habitatges protegits amb la reforma i rehabilitació de Cal Purrós, al Raval d'en Martí. Aquest projecte es va iniciar el 2015 i les obres encara no estan acabades. Aquesta construcció es va aprovar per decret d'alcaldia i per aquest motiu no hi va haver cap tipus de debat al Ple. La despesa total per a l'administració pública, inclosa l'aportació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, serà de quasi 400.000,00€ i l'amortització serà molt minsa, coneixent els preus de lloguer dels futurs dos habitatges de promoció pública.

ACLARIMENT

No s'acaben d'entendre els arguments que es donen al Ple que justifiquin que una promoció de 16 habitatges a la Parellada amb una superfície construïda total de 1.150m² no pugui ser factible (diuen que no surten els números) i que, per altra banda, la construcció de tres edificis independents amb 11 habitatges i una superfície construïda de 800m² cadascun a la zona de l'escorxador, si que ho pugui ser. Si fem una simple divisió, en els dos casos surt la xifra de 72m²/habitatge. Podria ser que el volum total de la promoció dels tres edificis totalment independents abarateixi els costos per una gestió conjunta, però la incidència econòmica crec que és irrellevant.

En totes les promocions d'habitatges protegits, l'administració local ha d'anar a buscar suport econòmic a entitats supralocals. Tot i això, encara no sé veure on està la dificultat per construir a curt termini a la zona d'estacionament provisional del Centre Cívic. A més, a la Parellada i en cas d'un possible acord, les obres podrien començar aviat, ja que la qualificació urbanística està aprovada definitivament i la propietat del sòl és de l'Ajuntament. Mentre que, en el cas de l'Escorxador (consulteu aquí l'aprovació provisional), el tema s'allargarà en el temps i en el millor dels casos no es podrà començar a construir fins a finals del 2023, ja que el tema urbanístic encara no està resolt, els terrenys on es pretén edificar no són de propietat municipal i alhora estaran subjectes a un complicat projecte de reparcel·lació, on totes les parts implicades s'han de posar d'acord.

DEBAT

Observant l'escassa informació sobre els habitatges protegits que tenen els regidors a la oposició, i de rebot la ciutadania sobre els habitatges protegits, crec que el tema es prou rellevant per tal que es produeixi un debat sobre el futur de l'habitatge de promoció pública al nostre municipi. S'han fet proclames a les eleccions municipals i anuncis en diverses publicacions, però no s'ha entrat a fons en com tenim el tema urbanístic en general, quin tipus d'habitatge i amb quines prestacions els volem.

En el darrer escrit del mes de maig d’aquest blog, plantejava el tema de la declaració de caducitat dels Plans Parcials. D'alguna manera proposava redefinir el planejament per donar cabuda en forma prioritària a la previsió habitatges protegits tant pel que fa a la seva tipologia com a la seva bona ubicació.

A nivell d'anècdota, relacionat amb la manca d'informació que tenim, observo que a la web municipal no hi ha cap secció que tingui cura o informi sobre l'habitatge protegit. Només se veure que hi ha una regidoria d'habitatge.

CONCLUSIÓ

Durant aquests darrers vuit anys, els esforços de les inversions a nivell local no s'han adreçat cap a aquest tema del habitatge protegit. S'han orientat a objectius per crear un equipament per a gent gran al carrer Ferran Muñoz, a reurbanitzar el camí Ral, a la creació del Parc Metropolità de la Costeta, a nous vestidors del camp de Futbol, a una costosíssima rehabilitació per aconseguir només dos habitatge protegits al Raval d'en Martí... però no a atendre a una necessitat bàsica com es el dret a l'habitatge de col·lectius locals que ho necessiten.

Adjunto un document annex on es detalla una breu cronologia relacionada amb els habitatges de promoció pública a Begues.

Declaració de caducitat dels Plans Parcials urbanístics de Begues

ANTECEDENTS

A meitats del 2019 es va fer públic, a la web l’Ajuntament de Begues, l’acord nº4 de la Junta de Govern Local 14/2019 (vegeu l'acta aquí), on s’aprovava un esborrany de conveni per a la compra d’una finca per l’ampliació de la zona esportiva , acompanyat d’un informe tècnic. Ha estat a resultes de conèixer aquests documents que vaig observar que s’havia formalitzat, a principis del 2019, la primera Declaració de Caducitat corresponent a l’expedient urbanístic  d’un pla parcial a Begues. En concret, es tractava del Pla Parcial de Santa Eulàlia 2 amb una proposta d’urbanització on s’encabien 20 habitatges i que no es podrà tirar endavant amb el termes que s’havia plantejat fa més de 15 anys.

Coneixent la rellevància que comportava aquesta tramitació administrativa i que obliga a l’Ajuntament a arxivar l’expedient, vaig formalitzar un prec en data 23 d’octubre de 2019 (ENTRA 2019-8289, el qual encara no ha rebut resposta) adreçat a l’alcaldia. Allí demanava conèixer l’esborrany del conveni que justificava la compra de la parcel·la i alhora plantejava que hi havia tres altres Plans Parcials on també caldria tramitar la Declaració de Caducitat.

Ha passat més de mig any sense rebre resposta i sense que l’equip de govern hagi fet saber a la ciutadania aquest important precedent que pot ser una bona eina per reconduir les expectatives de creixement del nostre entorn immediat. És per aquest motiu que, en les següents línies, es desenvoluparan els aspectes més rellevants per entendre aquests fets.

QUÈ VOL DIR "DECLARACIÓ DE CADUCITAT"?

La Declaració de Caducitat d’un Pla Parcial (PP) ve a dir que, si uns tràmits urbanístics es van fer fa molt temps i fins ara no s’han desenvolupat, perden la seva efectivitat administrativa ja que no s’han portat a terme en uns terminis raonables. En el cas que aquests es volguessin reprendre’I una vegada esgotats els terminis, s’hauria de començar de nou.

Tot això està regulat, entre altres textos legislatius, per l’article 92.3 del Text Refós de la Llei d’urbanisme de l’any 2012 i l’article 92 de la Llei 30/1992 de Règim jurídic de les administracions públiques.

Imatge 1: Plànol del Pla Parcial de Santa Eulàlia 2, al qual se li ha aplicat la Declaració de Caducitat. Font: Ajuntament de Begues

A Begues tenim el P.P. de Santa Eulàlia 2 (Imatge 1), al qual ja s’ha aplicat la Declaració de Caducitat. També tenim altres tres PP que fa molts anys que es van tramitar i que encara ara no s’han desenvolupat com són: La Sínia (Imatge 2), Can Térmens (Imatge 3) i la plana de Mas Ferrer (Imatge 4). L’entitat cultural Centre d’Estudis Beguetans (CEB), conscient d’aquesta problemàtica urbanística que afecta el futur del nostre terme municipal, va tramitar en data 14 de febrer d’aquest any una petició adreçada a la Comissió Territorial i d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, ja que és l’administració que té competències en aquests temes. En aquesta petició feia una sol·licitud expressa per tal que es tingués en compte aquesta casuística i s’apliqués el que està establert per llei.   

Imatge 2: Plànol del Pla Parcial de la Sínia, pendent d'aprovació definitiva del projecte d'urbanització. Font: Ajuntament de Begues

Imatge 3: Plànol del Pla Parcial de Can Térmens, aprovat però no desenvolupat. Font: Ajuntament de Begues

Imatge 4: Plànol del Pla Parcial de la plana de Mas Ferrer. Font: Ajuntament de Begues

QUÈ PLANTEGEN ELS PLANS PARCIALS?

En el cas de Begues, els PP plantegen que un sòl urbanitzable passi a urbà en base a una tramitació i execució urbanística. La capacitat econòmica per desenvolupar-los és el tema més rellevant de tots i aquí està la raó per la qual molts dels quals no s’han engegat. El Pla General (PG) de Begues de l’any 1997 preveia onze PP a desenvolupar en vuit anys,  dels quals només s’han desenvolupat dos en 27 anys: Mas Pasqual i la Parellada, i encara no estan consolidats en la seva totalitat. Per tant en trobem amb un potencial afegit de nou possibles plans parcials pendents de desenvolupar.

Imatge 5: Relació de tots els Plans Parcials que preveu el Pla General d'Ordenació de Begues. S'indica la seva ubicació, l'estat en què es troben i el número d'habitatges (h) que s'hi preveuen. Font: Ajuntament de Begues

Aquesta gran quantitat d’expectatives de creixement en nou PP representa un potencial aproximat de 517 habitatges, la majoria en un model d’edificació unifamiliar aïllada o aparellada. També es preveuen espais per a equipaments, zones verdes i nous vials, com a tots el PP que es desenvolupen arreu del territori català.

Els tres PP pels quals el CEB demana la Declaració de Caducitat preveuen un total de 183 habitatges: 62 a La Sínia, 92 a can Térmens i 29 a la plana de Mas Ferrer. A Santa Eulàlia 2, que ja té la Declaració de Caducitat, hi havia previstos 20 habitatges.

COMENÇAR DE NOU?

Sí, plantejo començar de nou i reconduir les propostes de planejament que es van tramitar i aprovar fa més de 15 anys. En cap moment es demana que les propietats perdin els drets urbanístics que van obtenir per llei en base al PG de 1997. El que  proposo és crear un nou debat social i encarrilar el model de creixement en base als nous reptes que ens planteja la sostenibilitat, ja que la ciutadania serà la receptora d’allò que s’urbanitzi, es construeixi i que alhora ho haurà de gestionar i mantenir en un futur.  

Dins d’aquest debat, i per qui estigui interessat en aprofundir en aquests temes de creixement, decreixement i sostenibilitat, us passo un enllaç a amb un interessant document que es va fer públic el mes de març per la plataforma S.O.S. Baix Llobregat i l’Hospitalet on s’exposa el resum de les al·legacions a l'Avanç de Planejament del Pla Director Urbanístic  Metropolità i que el terme municipal de Begues en forma part.

CONCLUSIÓ

El Pla General de Begues de 1997 ja té 23 anys de vida, ha plogut molt des de llavors i, veient com està la situació general de l’urbanisme a casa nostra, crec que convindria conservar l’essència del Pla General però reconduint i introduint les modificacions que calguin per adaptar-lo a les noves exigències mediambientals i de sostenibilitat, i sobretot per tal que la ciutadania pugui participar activament en la definició d’allò que ens volem trobar en un futur.

Recordo, a l’any 1996, les dificultats per accedir a la documentació del que s’estava gestant pel Pla de 1997 i els entrebancs que posaven els gestors municipals per tal que no poguéssim participar en el debat Avui en dia, però,  la dinàmica i la possibilitat de participació han canviat, en part pel fet de disposar de les noves tecnologies de comunicació.

Però Declarar la Caducitat dels tres Plans Parcials que estan encallats ha de ser el primer pas que cal fer.

Habitatges assequibles a l’entorn de l’Escorxador

La proposta urbanística de bastir tres edificis destinats a encabir 33 habitatges assequibles a l’entorn de l’edifici de l’antic escorxador em permet iniciar un debat que encara no havia tingut cabuda dins del meu blog: l’habitatge de promoció pública.

Al municipi de Begues tenim un exemple molt recent, i encara en tramitació urbanística, que és la Modificació Puntual nº27 del Pla General d’Ordenació Urbana, que planteja donar resposta a una de les figures de planejament que es van definir l’any 1997.

A nivell personal considero que aquest projecte li cal una revisió profunda i és per aquest motiu que a data 19 de març de 2019 vaig presentar unes al·legacions formulant una reorientació que resultaria més indicada. El Centre d’Estudis Beguetans, per la seva banda, també va presentar unes al·legacions que anaven més aviat en la línia del context historicocultural del grup d’habitatges que es veuen afectats. Esperem que aquests dos documents presentats davant l’administració beguetana tinguin repercussió, i és per aquesta raó que a continuació els exposo amb la intenció d’obrir el debat a la resta de la ciutadania.

Imatge 1: Superposició de Modificació Puntual nº27  amb el planejament vigent al document d'Aprovació Inicial (gener 2019). 
Font: Ajuntament de Begues, 2019

Observo que si s’aprova definitivament la Modificació Puntual nº 27 (vegeu Imatges 1 i 2), es podran construir tres edificis independents destinats a habitatges assequibles (al plànols apareixem marcats com a 13hp) que ocupen uns 300 m2 de superfície cadascun d’ells. Cada edifici tindrà planta baixa, pis, espai sota coberta i entenc que encabiran 11 habitatges amb una superfície útil d’uns 60 m2. Aquesta observació la intueixo, ja que no s’ha fet públic cap esborrany de la distribució interior dels habitatges a implantar.

Imatge 2: Perspectives de la Modificació Puntual nº27 al document d'Aprovació Inicial (gener 2019). 
Font: Ajuntament de Begues, 2019

Imatge 3: Cartell de difusió de la sessió informativa
que va realitzar el CEB. Font: CEB

D’aquest tema, l’equip de govern, n’ha fet difusió en alguns butlletins municipals i en un gran cartell publicitari situat al lloc on es preveuen bastir els habitatges. Tanmateix, no ha engegat cap tipus de debat amb la ciutadania. Només l’entitat cultural “Centre d’Estudis Beguetans” va fer una sessió informativa el dia 6 de juliol de 2019 on es va exposar el tema urbanístic que estava sobre la taula i les referències històriques que envolten el lloc.

He de dir que no veig encertada la ubicació dels tres edificis ni la tipologia que es preveu implantar. Entre altres inconvenients observo que es dibuixen tres edificis similars amb posicions diferents, cobertes inclinades amb uns canvis d’orientació que dificulten l’òptima implantació d’equips de captació d’energia solar i els aparcaments comunitaris no es podran encabir dins dels possibles soterranis degut a unes mides molt ajustades. Tot i que semblen d’un disseny innovador, no hi sé veure cap gran avantatge respecte a les que es poden obtenir amb una tipologia convencional i ben resolta d’edifici plurifamiliar.

La meva proposta estaria en aprofitar tota la alineació de façana contínua del camí Ral, on ara hi ha l’aparcament, recuperant i ampliant en alçada la volumetria de l’antic edifici del Teatre Goula (Imatge 4). D’aquesta manera es podria fer un edifici plurifamiliar de tres plantes, encabir-hi tots el habitatges assequibles i no obrir cap vial de 10 metres d’amplada d’accés a la zona verda interior. Si de cas es pot preveure un pas de planta baixa, similar al que hi ha al carrer Major davant de la botiga Agrobegues.

Imatge 4: El Teatre Goula als anys 70. Font: JFB

Crec que aquesta solució de compactar tots els habitatges assequibles en un sol volum és més econòmica, ja que optimitza els accessos, els serveis i es pot encabir de forma racional un aparcament soterrat en un únic edifici. Alhora permetria ampliar l'espai lliure proper a l’edifici de l’escorxador, ja que desapareixeria la edificació 13hp que està dibuixada al carrer Sitges.

Entenc que no s'ha produït un debat seriós sobre el tema dels habitatges assequibles i la ciutadania no ha estat suficientment informada sobre un tema tant important com és el de disposar d'habitatges a curt termini per a les persones més necessitades. 

Encara estem a temps de rectificar. Som-hi!